Romanços i enredros desvien de la igualtat

Hola! Ací va un comentari antipàtic d’escriure. Perquè l’actuació municipal de Rocafort en matèria d’igualtat apareix inconsistent, mareja, enredra, i de forment ni un gra. I això va en contra del conjunt de la població. De tu i de mi. I per suposat de les víctimes de la coacció, de l’opressió, de les agressions i de la violència… Mala cosa per a tots, açò de banalitzar i jugar amb les coses de menjar. L’altre dia parlàvem del 25N, de les activitats realitzades en Rocafort, i com a conclusió compartia el desig que els representants municipals saberen trobar camins comuns per a fer nàixer el consens des de la diversitat de perspectives. Perquè en un tema tan greu l’ajuda de tothom fa falta, la cooperació, la coordinació, la protecció, l’acompanyament i l’educació. Sobren les quimeres, els enfrontaments i els verins curts de mires. Doncs no va poder ser, una mena d’obstinació que fa festa de la burla a la ciutadania s’imposà, davant de virtuts reconegudes com ara la prudència, la discreció, la contenció, fins i tot la generositat dels que saben guanyar. Però no, no ens encabotem.

Permeteu-me’n fer un recorregut sobre algunes activitats del darrer semestre. Si en sabeu d’altres o les vegeu d’una altra manera, ja ho explicareu… Per a començar el fet més proper: les Corts Valencianes aprovaven el dijous 28 de novembre la declaració de l’emergència feminista arreu del País Valencià, amb els vots favorables del PSPV, el PP, Ciudadanos, Compromís, i Unides Podem; mentre que els vots de Vox s’hi van oposar a l’acord. En el torn de Ciudadanos la diputada María Quiles explicava que no aconseguir la unanimitat li provocava “”pena y ganas de llorar” y ha instado a Vox a reconsiderar su voto, porque se trata de una cuestión “moral, de apoyo a todas las mujeres””. El text de les Corts reclama reforçar el compromís institucional fins a assolir “una societat lliure de violència masclista”, més recursos per tal d’aplicar el Pla estatal contra la violència de gènere, i garantir una educació basada en la igualtat entre dones i hòmens. La proposta venia de la diputada de Compromís Mònica Àlvaro, que la va presentar just abans del 20 de setembre, quan es convocà la Nit Violeta. Àlvaro considerava que “la situació d’alarma social és cada vegada més elevada, i així queda reflectit en la multitud de mobilitzacions i en l’eixida massiva al carrer per a reivindicar la fi de la violència contra les dones, ja que sense aconseguir-ho no podem avançar en la igualtat”.

La Nit Violeta en Rocafort fou també una iniciativa cívica, un acte de consciència ciutadana, però trobàrem a faltar la implicació i la cooperació de l’ajuntament. Ja veníem de les excuses del govern municipal per a no posar durant les festes Punts Violeta… Digueren que no tenien pressupost per a destinar-lo al tema. Ací la notícia d’À Punt sobre el cas. Bé, no voler distingir entre un punt d’informació, de referència, de possible assessorament i sobretot de visualització de seguretat en el carrer, del tractament que ha d’oferir una clínica o una comissaria és tindre ganes de crear confusió… El tema del Consell d’Igualtat Municipal, que no convoquen ni apliquen el reglament vigent, n’és un altre punt negre de la gestió municipal. En el ple del 26 de novembre, el govern rebutja la moció dels socialistes per a (1) informar totes les associacions de Rocafort del termini i manera de nomenar representants per al Consell, i (2) convocar-lo abans del final del mes de febrer de 2020. Diuen que poden no fer cas del reglament vigent i que volen retocar-lo al seu gust abans de posar-lo en funcionament. Lamentable: no voler dialogar genera nous problemes, pitjors, que s’afegeixen a la inacció, el tancament, la cabuderia, l’obstinació… La gestió de l’anterior regidora d’Igualtat, Sonsoles Giner, estigué marcada per un seguit d’iniciatives que eixamplaven les possibilitats de política social i d’igualtat en Rocafort, que aconseguiren finançament i subvencions per a mantindre programes i personal dedicat a l’educació, l’assistència, l’atenció i la conscienciació. Però resulta que el BOP de divendres 29 de novembre de 2019 publicava l’anunci respecte a les subvencions destinades a entitats menors per “a implantar mesures per al compliment del principi d’igualtat entre homes i dones”, on s’explicava que quedava desestimada la petició de Rocafort  a causa de “no esmenar la documentació requerida”. Això resulta més greu. Perdre possibilitats d’invertir subvencions per al bé del poble, per a millorar l’educació, l’atenció, la convivència… Sembla que l’únic interés siga eliminar rastres anteriors.

Però el que considere una irresponsabilitat i una demostració de poca vergonya, és que els regidors del govern municipal (PP+C’s+Vox) impediren el debat i la votació de la moció del 25N que presentaren els grups dels Socialistes i de Guanyem en el ple del dimarts passat. “Esta moción se presenta de manera urgente debido a que hemos estado esperando a que el equipo de gobierno presentase una Declaración Institucional, como todos los años”, diu l’encapçalament del registre d’entrada (el mes d’octubre la regidora Marco anuncià que convocaria els grups per a consensuar un text del 25N, ara com ara diu que no creu en les declaracions institucionals, i mentrestant tots pel sac i el sac en terra…). El contingut de la moció era el text aprovat en la Diputació de València (amb els vots en contra de Vox, i a favor de tots els altres grups, també del PP i de Ciudadanos), adaptat a l’àmbit local de Rocafort (podeu consultar-ne el text més avall). Ja no serveix marejar ni un dia més amb un tema tan principal, ja no hi valen excuses, ha caducat el temps de mirar-se el melic… Esperem que el govern rocafortà reflexione i corregisca la seua actual inèrcia. I que aporten seriositat, coherència, consistència, solidaritat i professionalitat. Ens hi juguem les condicions de la convivència en la societat, i això no hauria de prendre’s a broma.

output

La renovació dels Consells Escolars

Ahir dijous 21 de novembre era la data per a les votacions de renovació dels membres de les famílies en els consells escolars dels centres educatius, també en el CEIP El Barranquet, naturalment. Aprofite la presentació que en fa la Confederació d’AMPAs Gonzalo Anaya sobre el seu paper: “el Consell Escolar del Centre és el cor que regula el funcionament del mateix.En ell està representada tota la comunitat educativa: el president/a que és el director/a de l’escola o institut, el professorat, els pares i mares, l’alumnat, el personal administratiu i de servicis, i l’Ajuntament; i tots tenim veu i hem de fer-la sentir”. També resulta interessant la informació de la notícia “Els consells escolars són la clau del bon funcionament dels centres”, en el suplement Aula del diari Levante-EMV.

El cas és que entre els tres nous membres que ahir triàvem, he resultat ser una de les persones que formarà part del Consell Escolar del Barranquet, en representació de les famílies. Moltíssimes gràcies per la confiança i és una responsabilitat que assumisc amb alegria i il·lusió. Anys arrere estiguí implicat en l’AMPA del centre, des de la directiva i especialment en l’àrea de comunicació i informació. Un dels valors principals, i pel qual decidírem triar El Barranquet com a centre on educar els nostres fills, fou la seua destacada tradició d’implicació de les famílies en el seu funcionament. Les limitacions en instal·lacions i les èpoques de precarietat en inversions, sovint han sigut compensades per la voluntat i la implicació de mestres i pares i mares, amb una dinàmica de diàleg i coordinació, a favor de la millora de les condicions en què s’eduquen estudiants i estudiantes que donen vida a l’escola i la justifiquen. Ací el diari explica algunes iniciatives de l’AMPA del Barranquet. Ara sóc nou, ben conscient de la necessitat que tinc de posar-me al dia en els temes actuals de gestió i planificació. També sé per experiència que pares, mares i representats del claustre m’ajudaran i m’ho posaran ben fàcil, que ens coneixem i en molts casos directament la vida en comú a partir de l’escola ens han fet amics. Ah, i del representant de l’estudiantat que conec, Marc, desimbolt i determinat, tinc clar que em farà aprendre molt…

Portada de “Tots naixem lliures. La Declaració Universal dels Drets Humans il·lustrada” (RBA, Molino i Amnistia internacional, 2008)

Per això durant el cap de setmana repassaré el document que adés esmentava de la Confederació Gonzalo Anaya (que podeu consultar avall del text). També tinc a mà una lectura que sempre resulta convenient rellegir i repassar, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans, i especialment el text de la Convenció dels drets dels infants, ja que l’extensió de l’educació és un instrument imprescindible de l’autonomia personal i de les possibilitats de decisió sobre les nostres vides. Més encara en l’etapa de formació i desenvolupament dels xiquets i de les xiquetes.

Encara podeu gaudir d’altres alternatives familiars de formació, com demà de matí en els Jardins de Vivers del cap i casal. És un acte lúdic i educatiu en commemoració del Dia Universal de la Infància, que se celebra el 20 de novembre. Totes les declaracions internacionals i els textos institucionals són importants i fonamenten els avanços socials, els canvis de mentalitat que marquen les nostres maneres de conviure. Bé, hui no vinc a explicar quasi res, més enllà de reiterar el meu agraïment a la confiança de les famílies del Barranquet… I manifestar-vos la meua disponibilitat per a tractar els temes de l’escola i les necessitats de gestió i millora de les condicions dels nostres fills i filles. Salut i moltes gràcies!

manualvalenciàeleccions-al-Consell-Escolar-2015

Les aventures de la Colla U, d’en Jaume Monzó

Aprofite que hui celebrem el dia del llibre valencià en commemoració de la primera edició del Tirant lo Blanc, ja que el 20 de novembre de 1490 a la ciutat de València va eixir de la impremta la novel·la senyera del nostre segle d’or, per a parlar d’un llibre que tot just m’he acabat i m’ha omplit d’aventures, coneixences i somriures: La colla U (premi de narrativa infantil Enric Lluch Ciutat d’Algemesí, Ed. Andana, 2019), escrit per Jaume Monzó i amb les il·lustracions de Miguel Á. Giner Bou. El llibre presenta les aventures d’una colla de preadolescents (12 anys) que descobreixen que disposen d’unes peculiars “ultracapacitats” que han de posar al servei del treball en equip i la defensa del nostre patrimoni.

L’esquelet del llibre no ens sorprendrà, un grup de xiquets que acaren els problemes del món des de la innocència, la bondat, i el coratge que mútuament alimenten. Com han fet notar persones sàvies, les dubtoses originalitats en la creació artística no les hauríem de buscar ni en temes ni en plantejaments, que més aviat ens reconforten en la seua reiteració, sinó en la particular presentació que l’autor concret és capaç d’oferir-nos. La Colla U està formada per Raspa, Piula Li, Seta, Rínxols, Tabalet, i la gosseta Espurna. La seua relació interna fuig de la jerarquia i aprofita la força que naix de la confiança i la coordinació d’iniciatives diverses. Per dir-ho curt, tots i totes hi són protagonistes i el valor de cada aportació és especial, positiu, necessari. Este detall alegra el desenvolupament de les aventures i resulta refrescant. Com explica el doctor Tàrrega al primer ultracapaç que coneixem, Raspa (pàgs. 20-21): “Efectivament, un traïdor. Va localitzar uns altres xiquets afectats per la radiació. Buscaren fills i nets d’usurers, de lladres i delinqüents. Nissagues entrenades per a furtar i fer el mal. Són una plaga per al nostre poble. (…) he descobert que el traïdor ha entrenat un grup de xiquets per a fer i desfer segons li convinga. Volen poder i riquesa, volen destruir, volen destruir-nos. Que ens oblidem de qui som, que oblidem les nostres arrels, els nostres costums, la nostra identitat. Sense això no som res i ens poden dominar. // -Però què puc fer jo a soles? // -No estaràs sol. Hauràs de formar un equip i junts heu de tindre cura del nostre patrimoni. El que és de la gent ha de continuar sent-ho”.

A mi esta senzillesa que transmet, esta implicació amb el nostre entorn i el nostre veïnat, m’emocionen. Però estic cert que una història de bons i roïns, que evita els discursos prescriptius, les respostes i les “solucions”, que és acollidora, resulta divertida i funciona, des d’un fum de referents nostrats, compartibles. El paper dels personatges que integren la Galeria d’honor del Trinquet de Pelayo, les converses imaginades entre Nel de Murla, Quart, Juliet, Rovellet i el Genovés, que ajuden els xiquets protagonistes a esbrinar els enigmes, són un goig brillant. La percepció del patrimoni com una vivència compartida (des de l’arqueologia a les festes populars) també és un encert a destacar.

“La colla U” aplega altres valors, com la suma de talents i la cooperació artística. L’il·lustrador Miguel Ángel Giner és el guionista del còmic El dia 3 (Astiberri, 2018) que amb les il·lustracions de Cristina Durán, recentment ha rebut el premi nacional de Còmic que atorga el ministeri de Cultura i Esports. D’altra banda és un llibre que ha desbordat les pàgines impreses i compta amb una cançó pròpia, amb el mateix nom que el llibre, creada pel poeta Edu Marco i Canta Canalla. Només puc recomanar-vos que gaudiu, que gaudiu de la narració, dels dibuixos, de la cançó, de la vostra pròpia imaginació que ha d’impulsar-ho tot.

Finalment, abans que l’amistat puga interpretar-se com una acusació, em cal confessar que conec a Jaume fa molts anys. Des de diverses iniciatives universitàries, de la Confraria del Bon Beure… I etcètera i més, i que encara m’alegre de compartir vida i converses amb ell. No compartim equip de futbol, però així i tot és dels meus. Jaume és una persona inquieta, amb gran vocació per ensenyar l’idioma, que aplica amb enginy i perspectives innovadores. Això ja ho va mostrar quan el 2014 publicà En línia (Sembra). La seua primera novel·la és una història juvenil d’institut relatada amb fluïdesa a partir de converses habituals en les xarxes socials (whatsapp, facebook, blogs…). Un llibre que el públic ha portat a la sisena edició ara com ara i que va rebre el premi al llibre juvenil millor editat de la Conselleria de Cultura. Ací teniu un vídeo en què l’autor comenta En línia en la Fira del Llibre de València.

Si vos he pogut incitar la curiositat, pense que no vos sentireu defraudats en llegir La colla U, ben al contrari. I a més, el llibre ens facilita l’ocasió de compartir lectura amb fills i filles, que ja sabeu que és un plaer multiplicat. Salut i bones lectures…

Volem les Moles vives i el futur obert

El proper dissabte 16 de novembre ens veurem en el paratge de Les Moles de Paterna, a les 10.30h en el centre cívic prop de l’abaixador de Lloma llarga, convocats per diverses entitats cíviques, amb el pla de passejar i sentir el luxe de disposar d’un espai natural tan a prop d’on vivim. I també per a plantar llavors de carrasca, roure i coscoll. En seran 14.000, de llavors, i calen moltes mans. També hi gaudirem de la guia explicativa del biòleg Aurelio Peña, i dels comentaris històrics de Paco Martínez. Estímuls positius de sobra per a fer la visita… “Les Moles, es un paraje natural de Paterna con bosques, zona de maquias, barrancos poco antropizados, vegetación de ribera y campos de secano. En su interior alberga la fauna típica mediterránea: ardillas, tejos, ginetas, zorros, liebres, erizos, verdejos, petirrojos, etc. También elementos arquitectónicos que nos hablan de la historia de nuestro pueblo: Trincheras de la guerra civil, refugios de pastor, paredes de piedra en seco, ruedas de molino, etc.”

La Mola de Paterna és un espai excepcional devaluat per la vista enviciada al costum del nostre paisatge, per la perspectiva que el nostre entorn només és un solar d’on fer diners amb rajola i formigó. Ara com ara pateix l’amenaça d’un projecte de megacentre comercial d’intensos lluentons, foc d’encenalls, aigua en cistella… L’Ajuntament de Paterna aprovà la declaració de La Mola com a Paratge Natural Municipal l’agost de 2017, que conforme era presentada llavors: “La Mola junto a l´Horta y el Parque Natural de la Albufera constituyen un pulmón natural para 45 municipios con 1,9 millones de habitantes del área metropolitana, el último gran espacio natural libre de construcción, con una superficie superior a 200 hectáreas que, igual que otros parques naturales, se ha preservado gracias a su antiguo uso militar”. El 26 de novembre de 2018 la Generalitat publicava l’ampliació del Parc Natural del Túria, en què hi integrava el paratge de Les Moles. La tramitació d’esta integració és molt important, i obriria també la possibilitat d’articular un corredor verd que passara pels termes de Godella, Rocafort i Massarrojos fins a connectar amb el Carraixet. I ara permeteu-me un pensament per a la nostra Bonaigua, que a l’estiu del 2018 l’ajuntament de Rocafort va declarar també Paratge Natural.

Fa uns anys que el projecte de Puerto Mediterráneo, posteriorment presentat com a Intu Mediterráneo, promet enormes beneficis intangibles a canvi de la destrucció segura del nostre entorn natural, d’un espai que a hores d’ara és accessible a passejants, curiosos i esportistes… Un espai verd històric que ens ajuda a respirar. Ara el TSJCV ha donat parcialment la raó als promotors del projecte i el futur de La Mola torna a penjar d’un fil. Un projecte insostenible, irreversible, que insisteix en models socialment i ambientalment nocius, que vindria a saturar les comunicacions entre el cap i casal i les poblacions de l’Horta i el Camp de Túria que connecten amb la pista d’Ademús. L’Ajuntament de Manises ja ha recorregut la decisió del TSJCV, la Generalitat ha presentat al·legacions, que serien el pas previ a recórrer la decisió del tribunal, mentre entre altres entitats veïnals i de defensa del territori, Confecomerç rebutja Intu Mediterráneo “per la sobresaturació comercial i pel seu impacte mediambiental”.

enllaç al vídeo “Et presentem un gran Centre d’Oci: Les Moles de Paterna”

Com diu la Coordinadora per la protecció de Les Moles en el seu vídeo, un dels valors actuals que trobem a tocar de dits és que el paratge natural és un lloc “on compartir sensacions i estima. Les Moles, 4 milions de m2 de vida”. Ara la Coordinadora té en marxa dos projectes importants per a la conscienciació i el manteniment de la defensa dels valors de l’espai verd: la difusió de vídeos de persones que reclamen la supervivència i l’ús públic de Les Moles, que podeu veure en les seues novetats del facebook, i una campanya de promoció del suport econòmic popular a través de la plataforma verkami: “Pensamos que hay que recurrir la sentencia del TSJCV y defender el territorio de todos los valencianos y valencianas. Pero para forzar a las administraciones a que recurran esa sentencia y protejan definitivamente Les Moles de Paterna, es preciso invertir en campañas de sensibilización ciudadana y de presión política”. Recomane la visita a les recompenses i per suposat la col·laboració en la campanya, que contribuirà a un futur obert per a Les Moles, compartit per tota la ciutadania i veïnat. Jo me n’he demanat una camiseta 😉

Finalment queda reclamar un paper més decidit a l’Ajuntament de Paterna en la defensa del seu espai natural local, i que abandonen les complicitats cap a un projecte destructiu contra Les Moles i els beneficis que ofereix en el seu estat actual. De fet Paterna s’ha mantingut ferma en l’oposició a un altre projecte excessiu, com l’ampliació del “by-pass”. Eixe és el camí, la protecció de l’entorn que tots aprofitem i que ens acull.

Al llarg dels darrers anys l’oposició ha aparegut també en els pobles veïns de la comarca de l’Horta i del Camp de Túria, com explica esta notícia. El ple municipal de Rocafort de novembre de 2018 mostrava el “rebuig als projectes insostenibles, i en concret a INTU MEDITERRÁNEO, pels seus efectes negatius en els ecosistemes socials i mediambientals, i a l’organització urbana de tota la zona”. Aquella moció la podeu llegir ací baix en el pdf adjunt. Salut, esplai, natura, i fins dissabte!

1. Acta Pleno 29.11.2018 Cast-Valen(1)

 

 

Per què l’Ajuntament de Rocafort no compleix les normatives??

La veritat és que no en conec la resposta, disculpeu-me, no pretenia fer un ham típic d’internet per a aconseguir “clickbait”, sinó perquè personalment no m’ho explique… I ja no ho dic per costums perniciosos com no respondre els registres d’entrada de ciutadans i ciutadanes, ni per l’inoperant portal de transparència, ni per l’enorme dificultat de trobar la normativa actualitzada municipal en el propi ajuntament; sinó pels casos actuals d’incompliments de les mateixes normatives municipals. Cosa que, segons com, encara resulta més inexplicable: l’ajuntament aconsegueix una versió 2.0 del lema crític que popularitzà Mariano José de Larra, “Vuelva usted mañana”. Vull comentar hui els casos dels reglaments del Consell Agrari, del Consell d’Igualtat, i dels hortets municipals.

Comencem pel Consell Agrari Municipal de Rocafort, aprovat en el ple municipal del mes d’abril de 2018. La llei 5/1995 en la qual es basa la creació dels consells agraris és de l’any 1995, és a dir que Rocafort ja portava un retard a posar-se al dia de la normativa de més de vint anys… El cas és que finalment el Butlletí Oficial de la Província de València publicà el reglament del Consell Agrari de Rocafort el dia 16 de juliol de 2018,  i fou efectivament constituït en la reunió oficial inaugural del 14 de desembre de 2018. La primera setmana d’abril tornà a reunir-se en compliment de l’article 4.2.a) “En tot cas, n’hi haurà convocatòria del seu president i almenys amb caràcter ordinari una volta per trimestre”. Però passats quatre mesos de la formació del nou govern de Rocafort, que inclouen sencer el tercer trimestre de l’any, no ha sigut convocat ni els seus membres han rebut cap comunicació al respecte. Per a més inri l’esmena al reglament que marca la freqüència de les reunions en “cada tres mesos” fou proposada pel regidor Agustín Aliaga, actualment amb responsabilitat de convocar-lo des del govern. Doncs no sabria aventurar cap explicació al cas, la veritat…

En el cas del Consell d’Igualtat Municipal de Rocafort, l’aprovació del ple va ser el mes de març de 2019. Passat el temps de participació pública i al·legacions, el seu reglament fou publicat en el BOP el dia 11 de juny de 2019. Tornem a incidir en alguns detalls com que els grups que ara governen quan estaven en l’oposició no manifestaven rebuig a les presents iniciatives i en molts casos hi votaven a favor dels documents proposats, però a hores d’ara des de les responsabilitats de govern volen justificar els incompliments dels reglaments en què a ells “no els agraden i tenen la intenció de reformar-los”. La norma aprovada i publicada deu valdre més que qualsevol intenció, anhel o desig, no trobeu? I mentre no quede complet amb totes les garanties el procediment corresponent de canvi i reforma de qualsevol normativa, no podrà tindre efectes. Sols en el moment en què una norma és vigent

Detall del reglament del Consell d’Igualtat de Rocafort (BOP, 11-6-2019)

obliga i cal complir-la. Més encara, l’article 17 del reglament del Consell d’Igualtat Municipal diu: “La modificació total o parcial d’aquest reglament, (…) correspon exclusivament a l’Ajuntament en Ple, sentit el dictamen del Ple del Consell“. Per tant és obligatori constituir el Consell d’Igualtat fins i tot en el cas que la pretensió final del Ple siga eliminar-lo i derogar la seua existència. La paràlisi i amagar el cap no és la resposta.

Finalment anem a les normes reguladores dels horts d’oci municipals de l’Ajuntament de Rocafort. Foren publicades en el BOP del 13 de juny de 2017, la convocatòria fou publicada en setembre del 17 i resolta el 10 d’octubre del mateix any. La concessió d’ús dels horts municipals té una durada de dos anys, que ja han passat. Però no s’ha publicat cap nova convocatòria. Des del govern municipal tornen a argumentar que “amb motiu de la necessitat de modificació de les normes reguladores d’aquests, publicades en el BOP de data 13 de juny de 2017, el termini de convocatòria s’ajorna per un període aproximat de tres mesos”. Segons el reglament vigent no existeix cap possibilitat de prorrogar les concessions. D’altra banda no coneixem cap informe tècnic que justifique eixa “necessitat de modificació”. Ara com ara la ciutadania de Rocafort no té accés a la informació, no coneix els criteris de decisió, i no pot saber per quin motiu ens trobem abocats en un buit normatiu. Què han de dir l’alcalde, el secretari municipal, i la regidora delegada Rosario Marco?

En este cas el meu interés personal a optar a l’ús d’un hort municipal em feu presentar un registre d’entrada el 25 de juny, sense resposta, un altre l’11 d’octubre, respost amb eixa pròrroga sense fonament explícit, i un altre el 18 d’octubre, que insistia en la necessitat de publicar la nova convocatòria i si cal, a iniciar els tràmits de reforma del reglament vigent. Però mentrestant, cal complir-lo. Sembla que tampoc han rebut els usuaris actuals dels hortets municipals, que han demanat reunions. Estos casos són fruit de la improvisació, de l’arbitrarietat, d’una mania contra qualsevol cosa anterior? No ho sé ni m’atrevisc a donar cap hipòtesi. Just per això, hui he decidit presentar una consulta sobre el tema al Síndic de Greuges, a veure si pot donar llum i indicar de manera pública quin ha de ser el procediment d’actuació… Esperem aclariments. Però pense que seria ben fàcil organitzar-se millor, respectar la continuïtat institucional, i madurar els projectes abans d’imposar-los.

 

 

Agressions a l’horta i respostes ciutadanes

Ahir va acabar el termini ampliat d’al·legacions al PGE d’Alboraia, però continua la denúncia d’haver impedit un autèntic procés de participació ciutadana: “Presentar al·legacions sobre un pla ja elaborat durant l’etapa del PP. Eixa és la participació ciutadana que el PSPV d’Alboraia -que governa en minoria- ofereix al veïnat respecte a un Pla General Estructural (PGE) que amenaça 264.000 metres quadrats d’horta. El període d’exposició acabava el dilluns 30 de setembre però gràcies a una moció de Ciutadans, Compromís i Esquerra Unida es va ajornar la data límit fins al 25 d’octubre, és a dir, aquest divendres”. L’entitat cívica Per l’Horta amb les associacions veïnals, ja havia denunciat durant l’estiu l’impacte destructiu d’un pla que continua veient l’horta com un espai buit, com un solar, del qual extraure construccions que facen esdevindre en bitllets el que s’obstinen a considerar un paper en blanc. “Des de Per l’Horta acusen el govern municipal de tornar “a la política especulativa” i reclassificar l’horta per a resoldre el deute municipal. Així mateix, critiquen la “voracitat” de l’Ajuntament, ja que els 264.000 metres quadrats que es pretenen destruir és el màxim de superfície que la Llei d’Horta de València deixa sense protecció. A més, denuncien que no s’ha informat el veïnat sobre l’operació”. Cal continuar insistint contra les burocràcies que actuen com a cortines de fum, perquè ens hi juguem el futur, personal, social i de l’entorn que ens acull. I sempre és bo conéixer-lo millor, per tal d’estimar-lo i protegir-lo, com en la ruta de les alqueries i el conreu de la xufa, o en la passejada en bici que demà diumenge 27 s’organitza per l’horta d’Alboraia, a les 10h.

El 27 de setembre la Guàrdia Civil desallotjava les persones que resistien en el Forn de Barraca i assolaven aquella alqueria, que ha esdevingut símbol de defensa del patrimoni viu de l’horta i de l’absurda ampliació de la V21. Ací una crònica d’urgència en Espai Carraixet, un article de Miguel Crespo, d’Acció Ecologista-AGRÓ que en parla, i unes línies del manifest de denúncia original de Per l’Horta: “El projecte inclou la connexió de l’accés nord al port, rebutjat per l’Ajuntament de València, i obri un pas per a l’AVE a Castelló, que es troba en estudi. Reclamem que l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Obres Públiques demanen al Ministeri de Foment la paralització del projecte. Una ampliació que amaga l’accés nord al port i el pas de l’AVE. Les obres d’ampliació a tres carrils de la V21 estan projectades amb un cost de 30 milions d’euros, tot i que s’estenen per tan sols 4,7 kilòmetres d’autovia als termes d’Alboraia i València. El projecte provocarà la desaparició d’un total de 80.087 metres quadrats d’horta, un total de 198 parcel·les repartides entre les partides de Saboia, Miracle, Mar, Vera, Calvet i Masquefa, als termes d’Alboraia i València. Una de les millors zones de l’horta de València pel seu valor paisatgístic i econòmic, ja que són terres incloses a la denominació d’origen Xufa de València i en plena producció”. A partir de les reclamacions de Per l’Horta el Ministeri reduí l’horta afectada a poc més de 60.000 metres quadrats, però no ha modificat el projecte i els enderrocs i la destrucció d’horta estan en marxa.

Com hem vist l’ampliació de la V21 està relacionada amb l’ampliació del port, que ara amenaça horta i platges, a més de la possibilitat certa d’esdevindre un perill per a la ciutat i no un motor. En les seues ampliacions anteriors ja provocaren la desaparició de la platja de Natzaret i la destrucció de La Punta per una ZAL que mai s’ha posat en marxa, i que ara és urgent revertir. Ací teniu l’enllaç al reportatge de Pau Ivars Cabrera “La Punta. La dignitat dels resistents”, emés en Punt Docs d’À Punt el 18 d’octubre passat. Sovint la maquinària burocràtica dels grans projectes de transformació del territori semblen invencibles, i sembla que ens esclafarà implacablement. Tantes voltes ho hem vist, des del Pla Sud amb moments d’especial agressivitat i acarnissament, però també ha crescut la consciència, l’organització popular i la solidaritat… No ens volem sotmetre, i la lluita continua. Com deia recentment l’escriptor Joanjo Garcia en twitter: “La propera lluita serà del port contra l’horta. Feu córrer la veu, porteu els amics a passejar el paisatge, a què el facen i el senten seu. Reunim voluntats. Som més dels que ells diuen i volen”. En eixe sentit és ben interessant la iniciativa del banc de terres que promou el Consell Agrari de València, i també els vídeos sobre els pobles de l’horta que pertanyen al municipi del cap i casal.

L’ampliació del port representa una decisió estratègica de primer nivell, per a la qual resulta imprescindible calcular molt bé la quota de costos social i un nou estudi d’impacte ambiental que limite les conseqüències indesitjables d’eixe negoci pensat d’esquenes a la ciutat i els seus habitants. Això a hores d’ara no està passant, i tornem a les imposicions que pagarem els “pocaroba” i el nostre territori. Ací un article introductori de Raquel Andrés en ViaEmpresa que planteja “la batalla de les prioritats”, ací la notícia d’À Punt, ací un article de Vanessa Campos, i ací un de Ramon Marrades en què explica l’economia “fake” com la que genera (1) beneficis a curt termini a canvi de costos socials, ambientals i econòmics molt més importants a llarg termini, (2) està descontextualitzada, i (3) no té l’objectiu principal de satisfer cap necessitat: “En València se plantea una expansión megalómana del puerto sin debatir, con el marco actual, los impactos sociales y territoriales, con un proceso de toma de decisiones muy poco transparente por decirlo con elegancia y lo que es más grave, sin discutir ni analizar la relación entre el aumento de los contenedores a almacenar —muchos de ellos en tránsito, muchos otros vacíos— y las necesidades económicas de la ciudad y la comunidad”.

Ara com ara també està obert el termini de participació ciutadana en l’Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2020-2030, fins al 23 de novembre en informació pública. Ací podeu consultar el document de l’Estratègia, que en la pàgina 65 parla de col·laborar amb “les administracions locals per a coordinar l’establiment de programes que promoguen l’eficiència i l’estalvi energètics, les energies renovables, i el vehicle elèctric i l’autoconsum, establint un servei d’assessorament en aquesta matèria adreçat a municipis”. Esperem avanços en Rocafort de la mà del Pacte d’alcaldies, al qual ens sumàrem a les acaballes de 2016 per acord plenari. Una altra possibilitat de millora per als llauradors és el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València. D’altres iniciatives ciutadanes ja n’hem parlat en Rocafort a peu pla, com Cuidem Benimaclet.

Perquè totes les actuacions que comentem ens afecten personalment, compliquen la nostra qualitat de vida i les nostres possibilitats futures. Ens caldrà ser-ne conscients, estar alerta, teixir complicitats i resultar àgils en les respostes més adequades. Amb tota la convicció i la fermesa. Una reflexió més de Núria Garcia, directora d’Espai Carraixet sobre la nostra relació amb l’horta, i la necessitat d’implicar-nos més. Tanque amb Günter Anders, filòsof que entre altres coses fou un dels promotors del moviment antinuclear, i que en el llibre Nosaltres, els fills d’Eichmann apunta: «el que es considera trivial passa inadvertit; i el que passa inadvertit s’accepta sense dir ni piu». Això està relacionat amb la pèrdua de capacitat de resistència de les persones, en un món de maquinària burocràtica que ens desconnecta de la nostra responsabilitat en les conseqüències finals de les nostres accions, i així augmenta el perill de fer-nos còmplices o bé víctimes de la màquina trituradora. Ens cal el contrapés de l’ètica de la responsabilitat davant de l’avanç poc raonable de l’imperi de la tècnica com un imperi totalitari. Hui el Forn de Barraca en pot ser el símptoma, però continuem sent cada un de nosaltres els qui hem de reaccionar i decidir quin món i quina vida volem viure.

 

 


Comentaris 00 comentaris en moderació

Cuidem Benimaclet: creativitat i resistència

Portada dels exemplars del fanzine "Cuidem Benimaclet. No al PAI"

Portada dels exemplars del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Esta setmana he tingut per fi en les mans el fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”, publicació en la qual tinc la sort de participar amb un poema. És una publicació amb un total de 25 col·laboracions poètiques, en valencià i castellà i amb clara diversitat formal i expressiva, més il·lustracions i una breu explicació introductòria: “Aquest fanzine pretén que el sostingues. Que sostingues el treball conjunt que la plataforma Cuidem Benimaclet porta endavant, en aquesta ocasió, per aturar la barbàrie urbanística. Que et deixes acaronar per la veu del poble que allibera el camí amb la voluntat de generar les xarxes i polítiques que afavoreixen la reflexió i la convivència en la nostra ciutat, tenint la terra com a bé patrimonial i dret per al present i el futur pensat per les persones i la sostenibilitat social, ecològica i històrica. Amb la intenció de continuar cuidant-nos de l’especulació i de la maquinària capitalista, diferents veus poètiques i mans il·lustradores es reuneixen a aquestes pàgines per a donar caliu i memòria col·lectiva a la terra que volem i ser remor de la rebel·lia per ser sempre més veus i més mans en aquesta lluita”. Les iniciatives plurals i amb vocació col·lectiva també depenen de l’impuls de persones concretes, i en esta ocasió és important destacar la faena i sensibilitat de Clara Moltó (gràcies, amiga!).

Podeu trobar-lo a canvi d’una aportació de 3 euros, en el Kafkafé, La Repartidora, La Murta, el Terra i Caixa fosca, però si no vos quadra acudir al barri de Benimaclet i voleu col·laborar amb esta lluita veïnal, podeu enviar-me ací un missatge (info@rocapeupla.com) i quedem per a l’intercanvi.

Cuidem Benimaclet és una plataforma ciutadana que porta més d’un any d’activitat, informativa, de debat i de conscienciació social, contra el PAI de Benimaclet que fou aprovat abans de la crisi econòmica, financera i immobiliària, i que ara volen reprendre amb construccions de fins a 30 altures que ocuparan de paviment tota la terra que queda fins a la ronda Nord. Podeu veure l’argument de Cuidem Benimaclet a favor de desclassificar el PAI i permetre la possibilitat de gaudir d’espais de convivència per al veïnat (podeu presentar-lo com a al·legacions en el registre de l’Ajuntament de València).

La informació bàsica de tot el procés la teniu en estos articles: blog Poble de Benimaclet (novembre 2018), València Extra (novembre 2018), València Extra (desembre de 2018), El Salto diario (febrer 2019), Levante-EMV (maig 2019). La qüestió que ara posa de manifest Cuidem Benimaclet és que hem de repensar la nostra manera de conviure, més conscients de la relació amb el nostre entorn, amb reducció de les intervencions agressives i una millor integració de la nostra vida amb l’entorn natural i veïnal, amb un major protagonisme ciutadà… Des de la presa de consciència personal cap al canvi col·lectiu.

Cartell de la il·lustradora Galleta Maria per a Cuidem Benimaclet www.galletamaria.com

Transformar les inèrcies que relacionen l’enriquiment amb la destrucció de l’horta, de la terra que ens ha de donar de menjar i ens permet una amplitud i un coixí davant les brusquedats de l’escalfament global, que la vida de les persones estiga per davant que el negoci a curt termini per a uns pocs… És el fonament d’un anhel compartit que es manifesta en milanta casos concrets: la destrucció de La Punta a compte de la ZAL (esta mateixa nit emeten el reportatge “La Punta. La dignitat dels resistents” en À Punt), l’ampliació de la V21 i l’assolament de Forn de Barraca (demà 19-X, a les 20h en Ca Revolta, música i poesia en solidaritat amb el Forn de Barraca), el mateix projecte d’assarb que havia de travessar l’horta de Rocafort, o el projecte de PGOU d’Alboraia… I no oblidem que el protagonisme ciutadà comença quan decidim prendre la iniciativa, com el mateix dissabte 26 d’octubre en Rocafort, a les 10h en l’Escoleta, per a netejar junts les zones de passeig que compartim.

Últims versos del poema de David Caño dins del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Bé, i per a acabar, com que l’agitprop poètic sempre em deixa amb dubtes sobre el paper que hi faig, vos deixe amb una citació d’un article de Francisco Umbral en el diari El País del 3 de maig de 1983, “Agitprop”: “Porque la derecha se ha derechizado en Europa y la libertad se ha hecho liberalismo parlamentario y financiero. El agitprop no es sino una vuelta a la democracia natural de las cosas, contra la democracia nominal. ¿Tenemos en España algo parecido? El pasotismo ilustrado no es otra cosa. Menos organizado que el agitprop, y por eso aún más natural. Un agitprop en estado casi vegetal. Nuestros conservadores se alivian mucho cuando ven que la juventud’ pasa de política y que la revolución ha perdido su momento. La revolución clásica, quizá. Pero el cheli que, efectivamente, ha renunciado a la revolución, no renuncia a la libertad total, la democracia natural y la vida anticonvencional. A un padre de nicotina ya no hay que decirle que uno es revolucionario, porque suena retro. Basta con esto para darles el día: “Papá, yo es que soy demócrata””. I continuem, que sempre falten mans per a tanta faena…

El veïnat, Estellés, i les sospites contra la cultura.

El dissabte 5 d’octubre Rocafort celebrava la 10ena edició del Sopar Estellés, activitat promoguda per la convocatòria que difongué l’escriptor Josep Lozano l’any 2010, que ja està ben integrada arreu, i que encén de versos les taules de la nostra comarca. El nostre poble ha respost cada un dels anys de la convocatòria i eixe mèrit cal agrair-lo i reconèixer-li’l a l’Associació de Veïns Antonio Machado, pel seu compromís, la seua perseverança i l’encert de proposar-la sempre des del contacte proper, senzill, amable.

Festa Estellés 2019 en Rocafort

En els orígens el sopar quedava limitat a l’espai del seu local, cosa que aportava un ambient familiar i proper, però que evitava la visibilitat de la població. Amb la col·laboració de la regidoria de Cultura els darrers tres anys, l’activitat prengué una nova volada. Mantenia l’ambient popular de compartir l’espai públic en germanor, una trobada agradable, participativa, amb l’accés a peu pla a l’emoció i al sentiment que facilita la poesia. L’any 2016, el poeta convidat fou Francesc Mompó, i la música la va portar Bertomeu; l’any 2017 Alfons Navarret com a poeta i Ivan Brull cantava; l’any 2018 els poemes a cura d’Alexandre Navarro i la música de Tallada. Una convocatòria oberta en el preciós espai del jardí de Casa de Cultura. Enguany continua col·laborant-hi l’Ajuntament, però amb una reducció de la seua implicació, ja que no ha volgut fer més aportacions que cedir l’espai.

A partir d’això potser hauríem de revisar certs comportaments i declaracions que a voltes s’amollen amb excessiva lleugeresa des dels càrrecs de responsabilitat pública. Frases eixides de la boca de l’actual govern municipal de Rocafort, en plens i comissions, que diuen que “fiscalitzaran les activitats” abans de permetre-les, que “haremos cosas sólo de cultura general”, que “no haremos actos politizados”… Pense que potser convé més creure que són declaracions poc reflexionades, abans que pensar que ningú pretén usurpar-nos el judici sobre el que podem fer o no. I per això millor contribuir a la reflexió comuna. Però també convé recordar l’entrevista a Nuccio Ordine (per Marta Peirano, Eldiario.es, 17-12-2013), quan diu: “no se puede tener democracia sin cultura, sin el respeto del otro y sin amor por el bien común. La formación de los jóvenes es importante porque es el futuro de la democracia. Si seguimos creando personas que piensan sólo en su beneficio personal, perderemos lentamente la democracia”.

Els gestors institucionals no han de considerar-se mai prescriptors dels hàbits culturals ni de les possibilitats limitades per a la població, a partir dels seus prejudicis que per força hauran de resultar restriccions a l’expressió diversa de la llibertat i de la curiositat. Les institucions han de fer de dinamitzadors de l’oferta cultural, per tal de facilitar-ne l’accés en igualtat de condicions, l’accés a les múltiples possibilitats de l’art i de la cultura. Açò va des de les biblioteques i la lectura, als diversos tipus de música, el teatre i la dansa, les arts plàstiques, l’audiovisual i les formes que les tradicions populars ens han fet més pròpies. L’art i la cultura són àmbits que ens permeten el reconeixement d’on venim i la possibilitat de reinterpretar-nos, obrint possibilitats noves a la nostra imaginació. Eixa és la tasca de les institucions, acostar i facilitar-ne el coneixement i les pràctiques culturals. No dir-nos què podem fer, ni què ens convé o no, que això ja és cosa de cada persona.

També l’ajuntament de Rocafort té concedida una subvenció de la Diputació (SOM 2018) per a, entre altres coses, instal·lar versos i poemes de Vicent Andrés Estellés i Antonio Machado en els carrers i places de Rocafort. No tindria sentit que s’estimaren més perdre els diners que es poden invertir en millores per al poble, per patir de prejudicis supersticiosos… En volen més, de poemes, autors o intervencions? Milloreu les possibilitats de la subvenció aconseguida, invertiu i eixampleu l’abast de la iniciativa. Així de fàcil.

Per a recordar que la poesia és una via accessible per a tots que ens permet eixamplar la pròpia imaginació, portem un poema conegut i paradoxal de Marc Granell:

Els poetes són els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan ni tan
sols diners amb allò que fan.

Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

En la presentació de «La participación cultural en la Comunidad Valenciana. Encuesta 2017» (Antonio Ariño i Ramon Llopis), el president Ximo Puig recorda importants criteris per a la gestió cultural: «La capacidad para adaptarse a los cambios y a la complejidad de la realidad concreta depende de estas dos variables: objetivos claros y ejecución flexible. Singularmente, en las políticas culturales. La democratización cultural que impulsa la Generalitat se fundamenta en principios democráticos básicos como el reconocimiento del pluralismo, el respeto a la diversidad, la defensa de la libertad de expresión, la tolerancia y la orientación de la política cultural con la voluntad de atender, de manera primera y prioritaria, a las necesidades culturales distintas y poliédricas de la población. Por eso, los datos que proporciona este informe han de ponerse al servicio de una política ambiciosa y plural que refuerce la formación cultural y que aumente el espíritu abierto y positivamente crítico de la ciudadanía. La calidad de la vida cultural de una sociedad va radicalmente unida a la calidad de su democracia».

Les possibilitats de gestió de l’oferta cultural són múltiples i molt diverses. Segur que ningú pot arribar a totes, però caldria que desterràrem les pors i les sospites infundades. Cada persona des de les seues inquietuds, sabrà trobar-hi el camí cap a les temàtiques i els llenguatges més en sintonia amb els seus interessos particulars. Per a acabar, un vídeo del poema Els amants de Vicent Andrés Estellés, musicat pel grup Vi Blau. Llarga vida a la Festa Estellés i a la cultura popular!

Grup musical Vi BlauVídeo del poema “Els amants” de Vicent Andrés Estellés, musicat per Vi Blau.