Viure el poble amable: el catàleg de patrimoni de Rocafort

Portada del Butlletí Informatiu Municipal de febrer de 2019, especial sobre el patrimoni de Rocafort

Una de les iniciatives més boniques i més profitoses per al futur de Rocafort és l’aprovació del Catàleg de Béns i Patrimoni. Este instrument d’ordenació d’àmbit municipal està regulat per la llei de Patrimoni Cultural Valencià, 4/1998. A partir d’aquella llei i de les actualitzacions i ampliacions posteriors, el catàleg de patrimoni de Rocafort pretén determinar “aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen d’un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor”. Justament Rocafort és un poble que gaudeix d’un enclavament amb paisatges particularment rics. A més d’unes construccions històriques, tant d’arquitectura popular com d’exemples de cases burgeses d’esplai. Tot un conjunt que reclama atenció, cura i foment del seu prestigi.

També impulsàvem el reconeixement del patrimoni de Rocafort des d’una perspectiva vital i de millora de la convivència. Com explicava en el BIM núm. 11, de febrer de 2019 (pàg. 4): “creure en un horitzó de futur compartit necessita l’aplicació quotidiana d’entusiasme, garbellat amb ordre i organització de la faena. Perquè sense espenta i sense il·lusions tampoc arribaríem massa lluny. Per això proposem una nova agenda urbana, guiada des del respecte i la convivència, la cultura i la sostenibilitat. Prioritats lligades amb tacte i trellat, aportacions a favor d’una societat moderna i autònoma. Amb la consciència que treballar per la nostra societat plural, porta a afavorir les interaccions personals amb què teixirem la nostra vida. És justament des d’aquesta perspectiva àmplia com considerem el patrimoni”. De fet, no és casual que aquella publicació tinguera el títol de “Viure el poble amable”.

Un procés participatiu a favor del poble

Presentació de l’exposició sobre el Catàleg de Patrimoni de Rocafort, març de 2017.

En resum, la idea que ens guia és que a major respecte pels valors comuns de l’espai que habitem, també practicarem el veïnatge més atents i amb millor tracte. Per això és important obrir el camí a la participació del major nombre de persones, a banda dels estudis tècnics necessaris. La determinació dels valors de patrimoni de Rocafort segueix un procés que encetàrem el novembre del 2016 i que encara continua la seua tramitació. No el podem deixar abandonat. I per això mateix resulta important qüestionar què està fent a hores d’ara el govern municipal, responsable de completar-ne el tràmit. Perquè el patrimoni és també un benefici social. Perquè la cura i la valoració del que ens identifica, ens connecta amb la pròpia història, i ens fa gaudir d’un millor veïnat compartit, aporta beneficis compartits.

Capçalera del blog de l’equip tècnic redactor, i accés a la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

En el mes de març de 2017 obrírem una exposició al poble amb els criteris bàsics per a valorar el patrimoni de Rocafort. Com a complement, hi hagué visites i tallers ciutadans l’abril del mateix any. Tanmateix, la primera proposta conformada a partir de les aportacions de la població, dels estudis històrics i les revisions arquitectòniques directes, havia de passar per la revisió de la Conselleria. Més aviat de les Conselleries, perquè el projecte de Catàleg de Proteccions de Rocafort, a banda de la supervisió de Cultura i Patrimoni, ha rebut la revisió i indicacions de protecció de Medi Ambient sobre els elements de paisatge i naturals. Podem consultar-ne una explicació resumida en este enllaç.

Resultats d’un treball constant pel patrimoni comú

La versió inicial del Catàleg de Rocafort fou aprovada, sense l’oposició de cap membre de la corporació, en el ple municipal del 31 de gener de 2019 (acta més avall). La web de l’Ajuntament de Rocafort explica així l’acord. L’anunci d’aquell edicte està publicat en el Levante-EMV el 16 de febrer. També en el DOGV el 21 de febrer. El 12 de març en fou inaugurada l’exposició pública en la Casa de Cultura. I atenent al criteri de la Secretaria municipal calien totes tres iniciatives per tal de començar el procés de participació pública que era de 100 dies hàbils, més del doble dels 45 que obliga la llei. Igualment s’hi explica en la notícia del web municipal

Cartell de la inauguració (12-3-19) de l’exposició de la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

Ara reproduïsc el comentari que apareix en la notícia (perquè m’ho crec igual ara com ara, que quan ho deia el “regidor d’Urbanisme Comeig”): “Des de novembre de 2016 treballem en la redacció del catàleg, que ajudarà a millorar la confiança, la convivència i el prestigi de Rocafort. A més a més, aquest període de participació pública permetrà que la ciutadania conega la proposta, consulte dubtes i aporte al·legacions. Entre tots reforçarem un Rocafort respectuós, bonic, amable i acollidor”.

Vint anys després de la llei de Patrimoni 4/1998 que obliga a redactar el catàleg de proteccions, per fi havíem trobat l’impuls, la professionalitat i la tenacitat de portar la faena a bons resultats. A banda del patrimoni cultural, s’hi valora el patrimoni natural i paisatgístic. Queda protegit en la proposta el Centre històric, la Colònia, Santa Bàrbara, l’horta i el terreny forestal. Mentre que dels 24 elements i edificis protegits en el PGOU del 90-91, ara en passem a 159.

Què cal fer ara i què fa el govern municipal?

Aprovar-ne el Catàleg és una exigència legal a partir de la llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià. Les entitats locals tenen l’obligació “d’evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural” (article 4.2.a). A més a més, aprofiten per a establir iniciatives i proteccions que asseguren “l’adequada conservació i apreciació d’aquests béns” (article 50.2). Com ja hem vist, el període de participació pública per a presentar al·legacions acabava l’agost del 19.

El govern municipal compta amb els informes tècnics de valoració de les al·legacions ciutadanes des de gener del 2020. Però ara cal que facen la seua tasca: que la Junta de Govern Local aprove les respostes a les al·legacions, esmenar si escau la redacció de la versió preliminar del Catàleg de Patrimoni de Rocafort. I sobretot trametre’n la proposta revisada a la Conselleria de Cultura, per tal que Patrimoni l’avalue i els done el vistiplau. Posteriorment caldrà tornar-la de nou al ple municipal per a l’aprovació definitiva del Catàleg de Proteccions. No obstant no es veuen ni resultats ni explicacions…

Realment fa por que els pertoque aquella màxima de Sèneca, que adverteix que “per a qui no sap on va, cap vent no és favorable“. L’alcalde Guillermo José Gimeno, en una entrevista del febrer, confonia diversos aspectes i això resulta alarmant ja que és la primera autoritat. El Catàleg no està aprovat definitivament, encara que ja no el podran tirar arrere. Per això Casa Bou no és un conjunt protegit, ara com ara. Són BRL els taulells dels balcons, està proposat com a BRL tot l’edifici, i han aparegut elements nous a protegir. Però la inoperància i la confusió pareixen més presents encara… Quines actuacions han dut a terme?

Cal actuar amb decisió i trellat…

El govern municipal exclogué la restauració del Refugi de les inversions del superàvit, l’octubre del 19. En el pressupost de 2020, eliminaren la partida per a pagar els treballs tècnics del Catàleg de Proteccions (ple de novembre del 19). Al desembre, aprovaren una moció dels Socialistes de Rocafort, a favor de restaurar el Refugi amb la primera subvenció disponible. Ara que la Diputació ha anunciat que a Rocafort li corresponen més de 600 mil euros d’inversions, esperem que licitaran l’obra urgentment. Estem a març de 2020 i no gestionen les respostes a les al·legacions al Catàleg preliminar ni envien el document revisat a la Conselleria. No poden continuar com si el patrimoni de Rocafort no anara amb ells, com si la gestió dels assumptes comuns no els interessaren. Cal governar amb responsabilitat.

Han de donar a conéixer el calendari previst dels pròxims passos cap a l’aprovació definitiva del Catàleg de Béns de Rocafort. També han de restaurar i obrir al públic el Refugi antiaeri de la Llotgeta. I podrien reformar l’Ordenança Fiscal per tal d’incorporar millores que fomenten la rehabilitació i el manteniment del patrimoni, com ara: 1- Que els edificis protegits no incrementaran el seu valor respecte de l’impost municipal; i 2- Plantejar l’exempció de taxes (o la fórmula més adequada per a retornar eixa càrrega fins a la quantitat total de la taxa), per a les obres de restauració i de rehabilitació dels edificis protegits. Perquè cuidar i protegir el nostre patrimoni és millorar el prestigi i la convivència en Rocafort.

viure_rocafort_especial_patrimoni_web 20190222_1._acta_pleno_31.01.2019

 

PAI del Bovalar (2): picar pedra per una solució

Tornem a parlar del PAI del Bovalar hui. En el primer lliurament resseguíem els seus orígens, i ara detallarem la faena dels darrers anys. A partir de la inactivitat de l’agent urbanitzador del PAI del Bovalar (Urbanite primer i en acabant Electra) l’Ajuntament de Rocafort activà mesures. Primer reunions i reclamacions, com les resolucions d’alcaldia del 5 de juliol de 2017, sense cap resultat ni compromís concret. Llavors el ple municipal de setembre de 2017 aprovà iniciar el procediment de resolució de la condició d’agent urbanitzador del PAI del Bovalar. Tanmateix l’Ajuntament va sol·licitar l’informe del Consell Jurídic Consultiu (CJC) per tal d’assegurar la millor manera legal de tramitar-ne l’expedient.

El dictamen preceptiu del CJC fou emés el 28 de febrer de 2018 i rebut per l’ajuntament el 5 de març de 2018. Justament aquelles indicacions foren la guia de l’acord aprovat en el ple del 20 de març de 2018. “El ple de l’Ajuntament de Rocafort, en una sessió extraordinària celebrada en la vesprada de hui, ha aprovat la caducitat del PAI (Programa d’Actuació Integrada) del Bovalar i resoldre la condició d’agent urbanitzador de l’empresa adjudicatària. Amb els vots a favor de l’equip de Govern (PSPV, Guanyem, IxR i Compromís), Ciutadans, i les abstencions del grup Popular i el grup no adscrit, el Consistori assumeix d’aquesta manera la gestió directa del PAI amb la intenció de desbloquejar la situació, enquistada des de fa anys, després que les múltiples gestions municipals amb l’empresa constructora hagen resultat infructuoses“, n’explicava la crònica.

Va ser en el ple del 26 de juliol de 2018 quan s’aprovà la resolució dels recursos de reposició presentats a l’acord de març. Com a conseqüència s’hi acceptaven al·legacions de propietaris particulars i quedava rebutjat el recurs de l’agent urbanitzador anterior del PAI del Bovalar.

El nou govern, de forment ni un gra

Les eleccions de maig del 2019 propiciaren un canvi de govern, ara format per PP, C’s i Vox. En les primeres entrevistes amb el nou alcalde, Guillermo José, parlava del PAI com una de les seues prioritats. Després tot allò s’esvaí, desaparegué i fa mesos que ni en parlen ni mouen fitxa…

Quan l’entrevistaren en Levante-EMV el 19 de juny de 2019 (fou elegit alcalde el15 de juny) afirmava: “Requerir a los propietarios la limpieza de parcelas es una de las primeras cosas que voy a firmar”. Com a resultat alguna parcel·la sí la van netejar, però poques. Quantes propietats van ser notificades? Quin seguiment se’n va fer? No se’n va fer cap execució forçosa de neteja per part de l’ajuntament per tal de passar la factura als propietaris… Alguna altra iniciativa d’ordenar i gestionar la neteja? No n’informen, però l’aspecte general és d’abandó i cap seguiment. Sembla que hem tornat a mirar cap a una altra banda.

A més insistia en la prioritat d’avançar amb el PAI del Bovalar. “No puede estar paralizado. Es de agradecer la gestión de Eduard Comeig (Compromís) en este asunto, pero ahora tenemos que desbloquear esa situación. Los propietarios están pagando IBI urbano pero no pueden construir ni hacer nada y eso se debe solucionar”. Vull dir que no hi ha cap problema personal. L’alcalde va fer una declaració generosa i poc habitual en la competència política. Tant fa que siga més fàcil parlar bé de qui ha desaparegut i ja no mantindrà la rivalitat sobre la gestió. El gest cal valorar-lo positivament i agrair-lo. Ara bé, això no lleva que calga continuar amb l’exigència cap als gestors actuals i amb la crítica constructiva que els eixample les possibilitats de tria. És clar que la responsabilitat de les decisions actuals és seua.

Creix la urgència d’avançar en la solució

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (1)

Malgrat els anuncis d’estiu de l’alcalde el PAI del Bovalar continua abandonat. Només hi prosperen els matolls i la desídia. I en acabant de tants anys tots sabem que el problema no és senzill de solucionar. Però sense intentar-ho segur que cada dia ens trobarem més lluny d’arreglar-ho. I la necessitat d’eixir del pou afecta totes les parts implicades: l’ajuntament, els propietaris de parcel·les, la Conselleria i el veïnat de Rocafort.

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (2)

Ara cal liquidar el PAI del Bovalar, i aclarir la situació actual. És a dir, revisar què falta per fer, i del que estiga, quines actuacions no estan conformes a les condicions pactades. També quins propietaris han satisfet les quotes corresponents i quins no ho han fet. I si de veritat s’hi han realitzat les actuacions per a les quals han abonat eixes contribucions… El febrer de 2019 l’alcalde signà una providència a tots els departaments municipals implicats per a impulsar el càlcul de la liquidació del PAI del Bovalar. Rebérem alguns informes. I què ha passat després?

Recompte de dubtes i de dificultats

Detall del PAI del Bovalar, novembre de 2019

L’únic que s’ha fet públic és que el nou govern va rebre la notificació de l’EPSAR del càlcul de la taxa per tal de connectar el PAI a la xarxa d’aigües. Però no va girar les quotes corresponents als propietaris per tal de satisfer-la. Quan aprovaren el pressupost d’enguany el novembre de 2019, eliminaren les partides relacionades. Una d’ingressos per quotes urbanístiques, i una altra del mateix import com a despeses d’actuacions en el PAI del Bovalar. En la pràctica amb eixe gest el govern de C’s+PP+Vox renunciava a fer cap avanç en la solució del PAI, ja que anul·lava la seua capacitat com a agent urbanitzador. Tot el 2020 sense profit, un altre mal presagi…

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (3)

Com a última novetat, tenim la sentència judicial del 16 de gener de 2020. Açò encara acreix la necessitat de treballar amb determinació per una solució per al PAI i per al poble. Esta sentència del contenciós-administratiu anul·la l’acord del 20-3-18 i l’expedient iniciat pel ple municipal del 28-9-17. Perquè el termini de notificació de l’expedient expirava el 21-3-18, però es va fer efectiva el 22-3-18. Així com heu llegit, i el jutge no entra en el fons de la qüestió perquè el procediment està mal notificat. I l’apàtica Electra recupera la condició d’agent urbanitzador…

Continuarà…

Recordem ara les funcions de la secretaria municipal. Segons la LBRL 7/1985, art. 92 bis-1-a): “La de Secretaría, comprensiva de la fe pública y el asesoramiento legal preceptivo”. També interessa l’article 192.2 del ROF: “Las comunicaciones que se dirijan a las autoridades serán firmadas por los Presidentes de las Corporaciones y las demás que den traslado de acuerdos o resoluciones, por el responsable de la Secretaría”. I com a aclariment final, el RD 128/2018, art. 3.3 d), que inclou en el precepte d’assessorament legal en 7ena posició: “Aprobación, modificación o derogación de convenios e instrumentos de planeamiento y gestión urbanística”.

Ufff… Desídia o incompetència, irresponsabilitat o negligència… No ho sabem. Però el que sí sabem és que no podem conformar-nos amb la decepció actual. Sense dubte cal donar la cara i solucionar el problema del PAI del Bovalar. Perquè el poble ho mereix i l’ajuntament ha d’activar la seua responsabilitat… Pròximament en repassarem les accions necessàries.

 

 

El PAI del Bovalar (1): antecedents turbulents

Poc després de començar a gestionar l’àrea municipal d’urbanisme, en la tardor de 2016, l’arquitecta municipal ens avisava del “problema” del PAI del Bovalar. La insistència d’alguns propietaris de solars en aquella zona ens acabaren de posar en alerta… Bé que recorde una mare i els seus dos fills, propietaris respectivament de parcel·les en el PAI, i al seu advocat, els seus registres d’entrada, l’èmfasi en la reclamació dels seus interessos i el llançament d’averanys de denúncies i presó… Ja sabem que escoltar al veïnat és una prioritat de la gestió municipal, això és aixina.

Rocafort té un terme municipal menut que s’allarga des de l’horta de Godella al sud-est, fins a la pinada de la Bonaigua i els inicis del secà al nord-oest. Una llesca de terreny de 2.3 km2 encerclada pels termes de Massarrojos (València) i Godella. Dins, les possibilitats de créixer en construccions és quasi nul·la, perquè gran part de l’espai urbanitzat és esponjós d’arbres i verd. També perquè passada la via del tren de via estreta hi ha els cultius de l’horta. I perquè la franja oest del centre del terme està ocupada per un PAI del Bovalar empantanat. Per això els solars del PAI no han assolit la consideració de parcel·les urbanes.

Complicacions de bon començament amb el PAI del Bovalar

L’1 d’abril de l’any 2003 l’empresa Urbanite publicava en la premsa la intenció de promoure un Pla d’Actuació Integrada en Rocafort. I el 25 de juliol del mateix any, el ple municipal de Rocafort va aprovar provisionalment el projecte del PAI i l’adjudicació a Urbanite. La comissió territorial d’urbanisme de la Generalitat plantejà algunes esmenes i fins a tres anys més tard no quedaren solucionades per l’ajuntament. Així, el ple de la corporació aprovà definitivament el PAI del Bovalar el 28 d’abril de 2006, amb el seu avantprojecte d’urbanització i l’adjudicació a Urbanite, SL. El 14 de juny el DOGV anunciava el termini d’exposició pública del PAI. Mentre la Generalitat publicava l’aprovació definitiva del planejament urbanístic de la zona del Bovalar el 28 de juny del 2006.

Secció nord del PAI del Bovalar

El BOP del 12 de desembre de 2007 duia l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació del PAI del Bovalar, completat ací. En l’article 11 de l’edicte explica les condicions per a poder considerar les parcel·les com a solars urbans. En resum són: “a) Acceso rodado hasta ellas por vía pavimentada, debiendo estar abiertas al uso público, en condiciones adecuadas, todas las vías a las que den frente”. També: “b) Suministro de agua potable y energía eléctrica con caudales y potencia suficientes para la edificación prevista”. A més: “c) Evacuación de aguas residuales a la red de alcantarillado. No justifica la dotación de este servicio la evacuación a acequias o fosas sépticas”. I per fi: “d) Acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado público en, al menos, una de las vías a que dé frente la parcela”.

Més complicacions i contradiccions

Sector central del PAI del Bovalar

L’anterior guia dels fets ha estat extreta del blog d’Amparo Sampedro, alcaldessa de Rocafort (2011-2016), de l’entrada “El PSOE de Rocafort y el PAI del Bovalar” (24-5-2008), amb molta informació detallada. Com els seus comentaris sorgeixen mentre succeïa tot el procés, aporten un valor afegit. També interessen les seues entrades del 14-2-2009, 16-2-2009, 18-2-2009 i del 21-2-2009 (“PAI, suma y sigue…”).

Sector sud del PAI del Bovalar

Totes fan referència a la informació de Levante-EMV que relacionava  la constructora amb una investigació per corrupció, i que la reparcel·lació estava rebutjada per no constar els avals de l’empresa. També la crònica d’El País: “El plan residencial El Bovalar ha tenido, (…) una tramitación controvertida”. “Y hasta aquí lo que de verdad certifica el Registro de la Propiedad de Moncada. O sea, que queda claro que el aval NO CONSTA EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD. Y por mucho que el PP intente moldear a su gusto lo que es real y cierto, sin tener el mínimo reparo en manipular incluso lo que está escrito en documentos públicos si es necesario, la realidad es tozuda y tarde o temprano se manifiesta”, escrivia Sampedro aquell 21 de febrer. A més existí conflicte judicial, des de Rocafort i un recurs de l’Ajuntament de Godella mantingué les obres paralitzades uns mesos.

Reprenem la iniciativa durant el 2016-2019

Imatge del ple municipal de juliol del 2018, quan tractàrem les al·legacions a l’acord de caducitat del PAI del Bovalar i de gestió directa de l’ajuntament.

La situació del PAI no arribà mai a una gestió satisfactòria. I segons la darrera certificació d’obra (octubre de 2010) estaria en un 89,45% d’execució. Per això l’Ajuntament de Rocafort en 2011 assumí una recepció parcial. En concret la xarxa viària, les zones verdes, les instal·lacions de la xarxa de reg, del mobiliari urbà, de la senyalització de trànsit, del gas natural, de la telefonia, la infraestructura elèctrica i la xarxa d’aigua potable. A partir d’ací s’imposà l’apatia de la promotora, potser per la crisi o per les dificultats de resolució global. La inactivitat de l’empresa provocava l’augment del malestar en el poble, com pot mostrar-nos l’article de Rocafort Tribune que enllace.

Nosaltres ho intentàrem amb reunions, reclamacions i consultes per tal d’acabar el projecte. Però a Electra (empresa que s’havia quedat la fallida Urbanite) res li va fer moure ni un dit… I és com aquell que s’excusa d’un examen perquè va al funeral de la iaia, que per molt “modern family” que siguem, quan ja en van més de tres resulta sospitós. Per eixe motiu esbrinàrem les possibilitats de donar solució al PAI i l’Ajuntament de Rocafort consultà al Consell Jurídic Consultiu. A partir de les seues indicacions, el Ple del 20 de març de 2018 declarà la caducitat del PAI del Bovalar i “la resolució de l’adjudicació de la condició d’agent urbanitzador”. L’acord quedava notificat en publicar-lo en el BOE el 5 d’abril de 2018, i ací la referència en el DOGV del 18 d’abril. En acabant, al juliol del 2018, aprovàrem la resposta sobre les al·legacions a l’acord de gestió directa (DOGV).

El tema és llarg i enrevessat. Continuarem…


					

Fonamentar la convivència en el Barranquet (Consell Escolar II)

Un dels moments de preparació del “banc de l’amistat”, punt central en les estratègies de reforçament de la convivència des de la responsabilitat compartida

El divendres 31 de gener El Barranquet va celebrar el dia escolar de la no violència i la pau, en l’aniversari de la mort de Gandhi, 30 de gener. A banda de les activitats que portaren a terme en el pati i en cada un de les aules, les activitats destacaven el “banc de l’amistat”. Sobre esta novetat material del pati parlàrem en el post referit a l’anterior consell escolar del centre. El passat dimecres 29 tornà a haver-hi reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet, però no vaig aconseguir arreglar-me’n un permís en la faena. Encara que he parlat amb algunes de les persones membres i crec que funcionà prou bé. M’explique.

Seguiment d’activitats educatives i gestió interna

Imatge de l’actuació conjunta prèvia a Nadal, que enguany resultà especialment creativa, reeixida, i implicada amb l’actualitat de les preocupacions ambientals del món

Primer tocava repassar el funcionament del primer trimestre. Amb el repàs de la programació general anual (PGA) que concreta el projecte educatiu del centre de cada curs. En l’explicació escrita quedava demostrada la coordinació de totes les activitats educatives realitzades, en funció dels objectius docents compartits. Per això naturalment fou aprovat, igual que el pressupost del centre per a enguany. S’hi inclouen dos Erasmus+ per a mestres, que coneixeran experiències educatives a Dublín i  a Suècia. També el programa d’esport “activitats físiques i salut”.

Respecte de l’objectiu global de l’educació inclusiva i per a la convivència, destaquem tres iniciatives. La formació per a la resolució de conflictes, la col·laboració amb altres escoles veïnes, i la integració formativa en llengües. El primer tema és molt important, i començarà amb formació a càrrec de Pon solución, a partir del ja inaugurat “banc de l’amistat”. “Volem que els mediadors siguen l’alumnat de tercer cicle, hi haurà formació per a mestres i també per als alumnes”, explica la directora M. Pau.

En segon lloc, El Barranquet continua amb el treball i projectes amb Koynos, i l’entitat Plena inclusión sobre accessibilitat cognitiva. Inclou la participació conjunta en el projecte “Conéctate a la inclusión”, així com altres congressos i jornades. Sobre el tema dels idiomes, el contacte amb l’anglés es comença a treballar en infantil, i augmenta en assignatures durant la primària. I la directora recorda que “necessitem treballar molt el valencià, per poder fer l’aprenentatge de lectoescriptura en valencià”. Ací teniu una notícia interessant sobre el valor d’aprofitar la lectura com a hàbit.

Instal·lacions, cooperació i convivència

Treball en l’hortet d’alumnat d’infantil, amb mares, pares i mestres.

També insisteix Mari Pau en la manera de viure l’escola que és tradicional en El Barranquet: “Ací no val manar i que ho facen, cal estar”. Esta perspectiva d’implicació de tota la comunitat educativa, està prou estesa entre les famílies. també arriba a la resta d’agents de l’entorn de l’escola. Això com és lògic comença per l’ajuntament i les seues complicitats amb l’educació pública. I la regidora delegada de Godella, Teresa Bueso, aportà informacions interessants i ben positives.

Ella va explicar el moment de gestió de diverses necessitats del centre. Com ara la renovació a càrrec de l’Edificant, el manteniment i alguns arranjaments més. Sobre la renovació de l’edifici de l’escola, l’arquitecte municipal s’ha reunit amb representants de Conselleria per tal d’ajustar el projecte a les condicions del programa Edificant. El càlcul previst és que l’ajuntament de Godella presentarà el projecte a Conselleria en dos mesos, prèvia presentació a les famílies del Barranquet. També l’ajuntament instal·larà nous jocs en el pati de Primària.

Continuem endavant, ben conscients de la necessària aportació de tots a la millora de les condicions educatives. I sobretot, amb l’objectiu d’implicar-nos en la millora de la convivència, que sempre ens reclama personalment.

 

Salvem Les Moles de Paterna, les volem parc natural

Demà dissabte 25 de gener a les 11.30h hi ha convocada una concentració en la plaça de Manises de València. Hi tornarem a reivindicar el reconeixement com a Parc Natural en Les Moles de Paterna. També serà un impuls de dignitat cívica, de responsabilitat, d’aplec obert i festiu, d’informació, de creativitat i de protecció de futur compartit. Com ha estat tot el moviment de defensa veïnal de Les Moles. Ara organitzat en la plataforma Coordinadora per la protecció de Les Moles (ací la seua pàgina en Facebook, i ací el seu twitter: @lamolanostra).

Principalment demà serà una bona ocasió de celebrar que les institucions han recorregut la sentència del passat octubre. Ja que aquella sentència donava en part la raó als promotors del megacentre comercial que amenaça de destrossar per a sempre el nostre paratge natural. Ara com ara els ajuntaments de Manises i de Godella n’han presentat ja el recurs, i la Generalitat ho ha anunciat. Segons els advocats de la Generalitat, aquella resolució contravé “la normativa estatal i europea” (notícia en La Vanguardia, i també en Levante-EMV).

Recompte mínim de la defensa del territori

En Rocafort a peu pla ja parlàrem de la protecció de Les Moles quan la convocatòria popular de plantació de llavors. Hui la lluita per la defensa del territori i per a reduir els efectes de l’escalfament global és una de les més urgents. A banda de ser de les més importants per a viure el futur en condicions raonables. La defensa del parc natural en Les Moles és una lluita positiva que millora les condicions de vida de tots nosaltres.

Com ja ho van ser les lluites a favor de la defensa de la Devesa del Saler, el jardí del Túria (“el riu és nostre i el volem verd”), Salvem el Botànic i tantes altres… En totes elles la mobilització popular de base, la constància, les complicitats entre el veïnat i les propostes tècniques a favor de conviure amb la natura, resultaren fonamentals. Ací tornem a plantar cara, a crear futur respirable donant-nos les mans. Però pense que este vídeo d’un minut ho transmet i explica molt millor:

Els problemes d’Intu

El problema principal que ens afecta és promoure un projecte devastador, insostenible, saturador i irreversible. Naturalment. Com la carrera cap a enlloc d’un model especulador i depredador, que sols busca el benefici ràpid per als promotors. Mentre que tots els peatges els carreguem per sempre les persones que habitem el nostre territori. Durant els darrers anys molta gent ha manifestat el seu rebuig a esta barbaritat: col·lectius veïnals, de comerciants, i municipis propers.

Encara més, un projecte nociu tan desmesurat, resulta que està en mans d’una empresa multinacional amb greus dubtes de solvència. Diferents notícies durant els mesos passats posen en qüestió la viabilitat del model de negoci que impulsa Intu. Els seus projectes han estat posats a la venda, com en Saragossa i Astúries. O bé les condicions que pretenen imposar han sigut rebutjades per les autoritats municipals, com en Vigo. I allí on eren acollits, ara no semblen capaços de fer real la inversió anunciada, com en Torremolinos.

Segons Expansión: “Al final de junio de 2019, Intu Properties tenía 4.700 millones de libras en deuda, mientras que su valor bursátil quedó ayer situado en unos 300 millones de libras. Las ventas de activos y la ampliación de capital pueden reducir casi a la mitad la carga financiera en el balance. El mercado considera que el grupo no puede acarrear esa deuda ante el riesgo de perder muchos de los inquilinos en sus centros comerciales, ante la crisis que vive el sector en Reino Unido por el auge de las ventas digitales”. Ja siga per la crisi del model de negoci de megacentres comercials que arrossega a esta multinacional, o per la seua pròpia gestió arriscada, posen en dubte la seua solvència. Més encara les seues promeses de fantasia… Baixen les seues accions i els cal ampliar capital.

Volem #LesMolesParcNatural ara!

La iniciativa ciutadana a favor de #LesMolesParcNatural representa la solidaritat entre totes les persones que vivim ací i totes les que vindran després. Mou el civisme constructiu, propositiu i ferm en la defensa de les condicions de vida del conjunt de la societat. Perquè són valors que aporten beneficis a tots, ens permeten respirar, quasi literalment.Avall podeu consultar un document de treball sobre usos socials de Les Moles.

La presentació dels recursos institucionals és important i els donem la benvinguda. Però no és prou. Volem la protecció del nostre espai natural, i cal protegir Les Moles integrant l’espai en el Parc Natural del Túria. En el seu PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals), de manera que aprofite com a corredor verd. I també amb l’objectiu de guanyar-lo per a usos sostenibles de tota la població. No podem continuar amb un model que depreda territori i persones. Cal protegir el territori de l’especulació: Les Moles Parc Natural ARA!

***Cròniques de la concentració del 25 de gener, en Levante-EMV i en La Vanguardia.

pla-usos de La Mola

Rocafort espera les rutes escolars segures

L’escola és un espai central de la nostra convivència social. De la nostra realitat quotidiana. De la nostra vida personal… Ara no parle dels eterns debats sobre continguts i reformes educatives. Ni tan sols de la sempre curta atenció a les necessàries inversions per al manteniment i millora de les instal·lacions escolars. Simplement pretenc fer memòria d’una evidència. Al voltant de l’escola naixen gran part de les relacions personals que mantenim, amb els nostres fills i filles, amb mestres, amb altres famílies amb les quals compartim primer aules i deures. Probablement també, aniversaris, convivències i paelles de cap de setmana… Si ens trobem en la porta de l’escola quasi segur que ens saludarem en trobar-nos pels carrers del poble, veritat?

Per això és tan rellevant per a la convivència com ens relacionem en este àmbit, de quina manera ens acostem i si som capaços d’eixamplar la trobada amable… Si aconseguim passar de les salutacions urgents entre berenars i presses extraescolars, a compartir el passeig des de l’escola fins a casa o a la papereria o a l’acadèmia… No penseu que viurem millor el nostre dia a dia? Sembrarem de més vida i d’una vida millor els carrers de Rocafort? Jo n’estic cert que sí. I que la idea la compartim la majoria de persones que els habitem, no cal ni ser escolars ni mares ni pares ni iaios. El cas és que afortunadament el tema no depén de les meues opinions personals, ja que moltes persones han acollit el tema amb simpatia i encara que segurament amb massa poca velocitat, hem avançat una miqueta.

Un projecte professional i ben madurat

La tardor de 2018 la Policia Local de Rocafort, amb l’impuls i la gestió directa de Mari Paz, l’agent tutor del CEIP Sant Sebastià, va realitzar enquestes, reunions i estudis de mobilitat que són la clau de volta de totes les adaptacions i millores que calen per a gaudir en el nostre poble de les Rutes escolars segures. En l’anàlisi realitzat per la Policia Local queden definides com “una iniciativa de l’Ajuntament de Rocafort que junt amb la Policia Local, el col·legi públic “Sant Sebastià” i l’Escoleta infantil, pretenen que els xics i xiques puguen desplaçar-se de camí a escola de manera autònoma, apostant per una mobilitat saludable, sostenible i segura”. Caldria afegir la insistència de l’AMPA del Barranquet, que a través de Mònica ha traslladat també l’interés i les propostes de les famílies de Rocafort que assisteixen a l’escola veïna.

Rutes escolars segures de Rocafort, a favor del poble

Una volta definits els trajectes més emprats i els punts a millorar, com creuaments i senyalitzacions, la veritat és que el govern anterior no arribàrem més que a encomanar-ne el disseny al veí Xavi Sepúlveda. Com és habitual respongué amb una solució atractiva i efectiva en la identificació accessible. Com ens confirma l’actual alcalde Guillermo José, l’interés institucional continua intacte. “L’obertura de les rutes escolars es farà enguany, hem augmentat la partida de senyalització per a poder tindre-les en ús, calculem que per a la primavera”, explica.

L’estudi de la Policia deia que la intenció municipal era “fer de Rocafort un poble més segur, tranquil i per a les persones”. També indicava diversos objectius com ara: la defensa i protecció dels més vulnerables, recuperar espais, evitar l’ús de vehicles en desplaçaments curts. A més de la seguretat i la reducció d’emissions contaminants. Finalment promocionen la vida saludable, l’autonomia i socialització, i la participació ciutadana d’adults i de menors. En conjunt un reforçament de la base del teixit social rocafortà. Per a disposar de més informació sobre els camins escolars segurs podeu consultar el web de la DGT, o l’article del web MadresHoy.

Doncs queda clar que és una necessitat acabar de posar en ús les Rutes escolars de Rocafort. I també és una bona notícia de veres, que Rocafort, compte amb consensos bàsics, que contribuïsquen a la convivència de la nostra població. Per la meua part, volia sumar el meu comentari a un objectiu compartit. Més encara, si voleu i aprofitant els dies festius que vivim, al desig de millora del nou any. Esperem gaudir prompte d’este benefici compartit, en el proper 2020. Salut i sort per a tots!

Presentem el número 8 d’Espai Carraixet

Dimecres 18 de desembre presentarem en L’Antull de Montcada el número 8 de la revista Espai Carraixet, una publicació cultural gratuïta de tota l’Horta Nord, amb una atractiva presentació en paper de 18×24,5 cm i 36 pàgines. Un projecte periodístic proper, bonic, molt cuidat i amb l’ambició quotidiana de connectar i alimentar-se del dinamisme cultural de tota la comarca. Una idea amb el segell personal de Núria Garcia, que s’obri a la diversitat d’iniciatives que ens envolten des de la dignitat professional i l’estima al territori i al patrimoni compartit. Un projecte que incita la curiositat amb cada lliurament, que conrea la comunitat creativa del nostre entorn, i en el que tinc la sort de col·laborar.

Un projecte personal i cooperatiu

Explica la directora Núria Garcia que la revista Espai Carraixet naix com “un projecte professional que va més enllà dels límits periodístics, que m’ha servit per a interconnectar amb moltíssima gent, molts llocs i molts àmbits de la comarca de l’Horta Nord. És el projecte més personal que he impulsat, i a partir de l’any vinent li donarem un nou impuls d’innovació i dedicació per a continuar aportant valor a la cultura d’ací des d’un periodisme de qualitat”. Compta amb col·laboracions plurals en cada número, i un equip de redacció més habitual format per Manuel Regidor, Mireia Corachan i Jorge Pérez.

Cada número compta amb la portada dissenyada per un il·lustrador: fins ara han sigut respectivament Sònia Montalt, Elena Tormo, Miguel Hache, Reyes Pe, Moisés González Piris, Mar Adsuara, Lídia Peris, i la del número 8 a cura de Toni Cabo. La revista es va estrenar la primavera de 2018, i per tant en el proper lliurament, durant la primavera de 2020, farà dos anys de travessia i complicitats amb municipis, creadors i públic.

Un projecte ambiciós amb els peus en terra

La directora d’Espai Carraixet Núria Garcia, Eduard Ramírez i David de L’Antull, davant del local que farà d’amfitrió de la presentació del número 8 (en la foto amb el número 5)

Cada un dels números anteriors d’Espai Carraixet ha tingut una presentació pública en alguna població de la comarca de l’Horta Nord, sovint amb alguna actuació complementària. Per ordre han estat Alfara, Meliana, Rocafort, Bonrepòs i Mirambell, Vinalesa, La Pobla de Farnals i Godella. Demà a partir de les 19.30h serà el torn de Montcada, en la cerveseria L’Antull (Av. Mediterrània, 5; 46113).

L’acte serà conduït per la periodista Mireia Corachan, comptarà amb la presència de la regidora de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Montcada, Josefa Calderer, la directora d’Espai Carraixet Núria Garcia, i el poeta, editor i traductor Pau Sif, que en el número 8 de la revista presenta un reportatge sobre la poesia en els carrers de la nostra comarca.

També trobareu articles dedicats a la cavalcada dels Reis d’Orient d’Alfara, la més antiga de l’Horta Nord amb vora seixanta anys de tradició; la “cordà” de Massalfassar per Sant Antoni del porquet, amb declaracions de Josep Vicent Frechina; el nou impuls del Museu de l’Horta d’Almàssera; el Pi de l’Anell de Vinalesa; la biblioteca de Bonrepòs; i un record personal del que va ser cronista de Montcada Vicent Vicent Cortina, a cura del professor universitari Miquel Nicolàs; entre molts més fins a onze reportatges… Les signatures convidades són Marc Ferri de Per l’Horta i la música professional Marta Margaix. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio.

La cultura com a pràctica quotidiana d’intercanvi

Espere que demà ens podrem trobar en L’Antull per tal de descobrir la nova portada d’Espai Carraixet, i eixa olor i textura específiques que tenen les publicacions en paper. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio. També trobareu obsequis commemoratius i especials per a les persones assistents. Artesanal, gratuïta, cooperativa, i plena d’estímuls per a la nostra curiositat, Espai Carraixet és una revista que ajuda a fer créixer la comunitat humana de l’Horta Nord, les complicitats i l’intercanvi cultural, que entenem com una pràctica quotidiana a peu pla. Per si encara voleu saber-ne més ací teniu l’entrevista que el programa de ràdio d’À Punt Pròxima parada, va fer a partir del número anterior a Núria Garcia i Eduard Ramírez:

El gremi també és amable

Amb Lluís Roda, en la convocatòria de fa tres anys, en un moment que ens desbordava el riure amb ganes

Divendres 13 de desembre junt al Jardí Botànic de València tinguérem un dinar de germanor una colla de poetes valencians. La veritat és que en casos anàlegs sempre m’he sentit una miqueta com un intrús, un polissó entre la tripulació… Vaja, que cascú és cascú, i al remat també els informàtics estan convidats a la festa de l’oficina. En el nostre cas una mena de dinar d’empresa d’un negoci inexistent, cosa que indubtablement acumula més mèrit. Que Santa Llúcia ens conserve la vista, que les ganes ja les portem nosaltres mateixos damunt.

Josep Porcar i Alexandre Navarro

El promotor de la iniciativa “dinar del solstici” és una persona afable, generosa i atenta, de mirada aguda, com Josep Porcar, que també lluu una trajectòria molt notable com a poeta. El dia que ell presentava Vint-i-dues mans de pintura en Alacant, Alexandre Navarro em captava per a formar part d’un grup a favor de la justícia, la creativitat i l’ordre natural de les coses, l’AJELC-PV, que segurament a causa d’això persistia en la semiclandestinitat. Aquell mateix dia de l’any 94, amb Manel Marí i altres, treballàvem la companyonia amb els cambrers i guanyàvem algun duro amb un petit reconeixement. Després han passat els anys i ens han fet evolucionar el tracte artesanal amb les paraules i el significat de les pròpies experiències. Ens han fet interioritzar la recerca d’una expressió personal del pas de la vida per nosaltres, des d’una perspectiva personal i un respecte sedimentat cap a la plasticitat de la paraula. Sempre és una alegria nova cada retrobament.

D’esquerra a dreta: Marc Granell, Begonya Pozo, Lluís Roda, Pau Sif i Josep Porcar.

Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Pere Císcar i Rubén Luzon

Però com en eixes festes d’oficina que esmentava adés, les converses deixen de banda la tècnica de l’ofici i les expectatives particulars (“professionals” ací resultava abusiu), per tal de centrar-se a posar-se al dia de les situacions personals de companyes i companys. Un article molt informatiu de Juli Capilla sobre el gremi d’escriptors de per ací, per si en teniu curiositat. Al capdavall com diu el poema de Marc Granell, que ja ha aparegut en “Rocafort a peu pla”: “Que són ales. / Que són febres. / Que són somnis. // Els poetes són els éssers / més imprescindiblement inútils / que hi ha sobre la terra”. Malgrat el conegut adagi que alerta que “el gremi és sanguinari”, i sense negar les múltiples peculiaritats de la fauna que habita la persistent mania de treballar poèticament la lletra, la veritat és que jornades com la de divendres aprofiten com un argument oposat. Riures francs, alegria per les coneixences i companyonia descansada.

Foto del dinar del solstici del 2016

I no és la primera vegada que ens trobem en el mateix ambient amable, distés, de diversió i bona conversa. Entre unes coses i altres no totes les persones poden acudir, per compromisos previs diversos, faena o el que siga. Ara bé, en esta ocasió no podia deixar de recordar que Manu no se l’haguera perduda d’haver pogut triar. Però ja no és possible, és clar. Ací teniu uns articles per si en voleu fer memòria: Ara Balears, Espai Carraixet, i ValenciaPlaza (Lletraferit). Per això em permet ara traslladar-vos un poema escrit per al recull d’homenatge que promovia l’inquiet i perseverant Alfons Navarret. Jo què sé, no era de cap manera un encàrrec còmode, però tampoc podia faltar a la crida per l’amic, tan present encara a hores d’ara:

ARRAPS
(amb en Manu, 1 de febrer de 2019)

De tots els deutes que no pagaré
els de diners serien els més fàcils
de tornar, rescabalar, arxivar.
Però estalviem-nos les teories,
que toca respectar els creditors:
m’emborratxe ara en el teu funeral,
involuntari furtiu de tants deutes.
Viure és un arrap sense cicatriu,
l’herència de vents i d’intempèries
quedarà a l’abast dels qui en vulguen prendre…
Amb sort d’una moneda en la butxaca
continuaré apurant les reserves
esperant a l’aguait un nou glop d’aire.
Mentre queden glops i aire i més ganes
acumularé deutes sense excuses.
Total si no pense pagar, bé puc
abandonar-me entre els corrents, sols perdre’m
de la mà d’un intens desig de viure.
Ni cal dir-ho, no respons. Acompanyes:
m’emborratxaré en cada funeral,
que ens sabem germans de clots i tants riures.

Edu Marco i Eduard Ramírez

És ben cert que la Roda no deixa de rodar, i cada nova ocasió de celebrar la vida i la paraula ens convoca a no defallir, a insistir-hi, a tornar a provar que mentre brolla el riure, queda esperança de descobrir alguna nova clau que puguem compartir i veure créixer entre moltes mans, molts ulls i moltes veus… Bé sabeu allò de “Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres / desteixint balbucejos, remors i altres consignes”. I etcètera, en fi. Només em queda dir que és un luxe de categoria compartir taula amb persones diverses que treballen la paraula, els sentiments i els anhels, des de perspectives personals amb constància i exigència. Cada una d’elles m’han acostat maneres d’expressar aquelles sensacions que interpel·len la humanitat arreu del temps i de la terra habitada, i amb la paraula com a instrument, s’aventuren cap a noves fronteres de la comunicació, proven sendes i tornen a provar-ne… Fins a la pròxima amb el bon tast de la conversa i els somriures, però sobretot, perquè les paraules de cada un de vosaltres m’han fet aprendre i respirar. Salut!

De dreta a esquerra: Isabel Robles, Joan Navarro, Jaume Pérez Montaner, Vicent Botella, Pere Císcar, Eduard Ramírez, Maria Josep Escrivà, Alexandre Navarro, Manel Rodríguez Castelló, Lluís Roda, Begonya Mezquita, Josep Porcar, Begonya Pozo, Rubén Luzon, Edu Marco, Marc Granell, Pau Sif, Marta Vilardaga

Reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet (I)

Hui era la primera reunió en El Barranquet del Consell Escolar renovat recentment. Ha estat interessant, m’ha permés reconnectar amb l’actualitat dels plans i les demandes de famílies i claustre. En el cas de la nostra escola, una construcció dels anys huitantes que necessita moltes millores de manteniment. A banda de l’adaptació a moltes lleis i normatives posteriors, d’accessibilitat, de seguretat, de prevenció, etcètera. Els representants del nostre claustre ens han explicat els problemes d’instal·lacions, del pati als quadres de llums, que han estat comunicats a l’Ajuntament de Godella i a la Conselleria d’Educació, i han explicat les expectatives respecte al pla Edificant, que en el cas d’El Barranquet és especialment necessari per a tindre l’escola en les condicions òptimes per tal de formar als nostres fills i filles.

El projecte del pla Edificant per a renovar el CEIP El Barranquet es va presentar el curs passat en Conselleria, que hi va plantejar algunes esmenes, els tècnics municipals estigueren revisant-lo i el tornaren a enviar. Ara sembla que cal realitzar una adaptació més profunda del projecte i mentrestant el dia a dia reclama atenció constant… A pesar de la frustració que suposa la lentitud dels avanços institucionals, la implicació de les famílies no deixa de produir plans de futur que milloren l’aprofitament de l’espai escolar, com demostra la molt activa comissió del pati de l’AMPA. També el claustre disposa d’una comissió de formació que també proposa idees de millores per al patim com el futur “banc de l’amistat”. El consell escolar és un bon lloc per a compartir i trobar coincidències, cooperacions, complicitats. Però hem d’intentar aconseguir una comunicació més fluïda i continuada, per a trobar solucions comunes. Al capdavall la comunitat escolar del Barranquet és ben conscient que sols som una prioritat per a les persones implicades directament: claustre de mestres, famílies i estudiantat de la mateixa escola.

Entre les notícies positives, el claustre ha informat que han rebut l’aprovació del Pla de dinamització de la biblioteca, que comportarà una subvencio de més de mil euros per a renovació dels fons de llibres per a lectura dels nostres xiquets. Des del claustre també han posat en marxa el “bibliopati”, una caixa amb rodes que acosta els llibres als xiquets i xiquetes en els moments d’esplai del menjador i el pati. També la recent concessió de dos “Erasmus plus” per a intercanvi de professorat, mobilitat de mestres que facilita l’actualització i renovació pedagògica, una a Irlanda i una altra a Suècia. En la necessitat de renovar algun dels elements de joc del pati l’AMPA destinarà fons importants, l’escola aportarà una mica més, i s’espera també una aportació directa de l’ajuntament. A partir del pressupost, s’oferiran dos o tres alternatives per tal que l’estudiantat vote i seleccione. També hem comentat que amb l’aprovació del nou pressupost de l’ajuntament de Rocafort, la subvenció a l’AMPA del Barranquet queda igual. En el tema de la reducció de l’aparcament actual i la corresponent ampliació de l’espai de joc del pati, la comissió encarregada des de l’AMPA i el claustre han de valorar la millor alternativa d’aprofitament de l’espai i ajustament a les normatives.

Finalment, com ha explicat Carlos en un correu electrònic al govern municipal de Godella: “hem tornat a trobar a faltar la seua presència al Consell Escolar del CEIP El Barranquet. A les famílies ens preocupa, perquè malgrat que és el lloc on poder informar-nos dels plans de l’Ajuntament per a la nostra escola no ho aconseguim. Són molts els temes tractats que requereixen de la seua explicació i participació activa”. És molt important la presència i la implicació de l’ajuntament, perquè cal refer el projecte Edificant i impulsar-lo amb determinació. Perquè altres millores han de ser resultat d’una cooperació més àgil. I perquè cal millorar la relació cap a una escola com El Barranquet, que acumula abandonaments massa llargs.

Entre tots ho farem tot 😉

Santa Bàrbara, devoció pel foc

Taulells i versos de Mossén Sorribes dedicats a Santa Bàrbara en la caseta de les Ànimes (Rocafort)

Hui 4 de desembre és el dia que se celebra la memòria de Santa Bàrbara (de Nicomèdia) que va patir tortura i martiri per mantindre la seua fe cristiana, diu la tradició que va ser el 4 de desembre de l’any 306. No consta en cap escrit martirològic dels més antics ni se n’han trobat proves històriques de la seua existència real, però ser una llegenda no té perquè ser negatiu. “La Santa” és molt popular arreu de la Cristiandat, al nostre País Valencià s’estén el seu record i devoció per multitud de pobles, i és invocada quan trona, siga a causa de fenòmens naturals i llamps o quan els humans tractem amb explosius: la mineria, l’artilleria, i evidentment, la nostra afició als coets. L’últim punt de resistència del Regne de València davant de les forces del borbó incendiari i maleït, fou el castell de Santa Bàrbara d’Alacant, retut definitivament el 19 d’abril de 1709, vora dos anys després de la desfeta d’Almansa. Només que fora per això ja pagaria la pena alimentar-ne la devoció.

Ací l’origen de la seua devoció venia des de Montcada, on té ermita dedicada, i Santa Bàrbara és patrona del poble de Rocafort, on comparteix eixe honor amb Sant Sebastià. La palma en l’escut del poble és el símbol dels màrtirs, característica  compartida per la parella de patrons. Però com passa amb la plaça dedicada a la Santa, una plaça sense números de cases, ja que és un parc d’esplai infantil i es coneix com a Parc de la Llum o més encara com a parc Pocoyó, sovint pareix que quede semioculta, amb massa poca atenció en comparació a l’altre… Potser només és una anècdota, però crida l’atenció. En tot cas, com deien Tip i Coll, “la setmana vinent parlarem del govern” i un altre dia de com organitza les festes… En Rocafort la colla dels coeters s’aplega en la Confraria de Santa Bàrbara, i realment esta era la veta que volia aprofitar… Com explicava l’historiador Ximo López en el nostre llibret de festes 2018 (“Confraries, festes populars i consciència col·lectiva”, pàgines 14-15): «Els valencians estem acostumats a què processons, misses i trasllats de sants convisquen, amb major o menor comoditat, amb espectacles musicals de tot tipus, “mascletaes”, “cordaes”, festes de disfresses, bous al carrer i passacarrers. Fins i tot vivim amb normalitat que persones que no xafen una església durant tot l’any manifesten una sincera devoció al patró del poble el dia de la festa major».

La cultura del foc destaca entre els costums que defineixen el poble valencià, les nostres tradicions, festes, la nostra manera de viure i compartir els carrers. I a mi m’encisa. Nascut com sóc al barri de Morvedre del cap i casal, m’he fet de Rocafort primer per l’escola dels fills i les amistats derivades, i en segon lloc, per ser acollit entre la colla de coeters de Santa Bàrbara. N’estic molt agraït. És cert que hi ha persones que ens consideren als aficionats al foc uns tarats inconscients, i millor prendre’ns-ho amb humor, com en l’article de Vicent Marco “El pirotècnic, pimpampums”: “Sempre duen trons damunt (o al cotxe), perquè mai saben quan necessitaran celebrar un gol o enderrocar un edifici”. La nostra cultura del foc la vivim des de la consciència sentida del perill, sense rebuig ni prejudicis, amb passió i amb respecte al que fem. Ací podeu recordar un vocabulari bàsic, i ací l’enllaç de la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics dels Coets (FVAAC), entitat imprescindible en l’organització de formació i en el manteniment i la promoció d’esta faceta fonamental de la nostra cultura popular. Altres enllaços interessants en este article de Festes.org i en el programa “Cosins germans” dedicat a les falles.

Tornem a la Confraria de Santa Bàrbara de Rocafort, que com explicava el Butlletí Informatiu Municipal de setembre de 2018 (pàg. 17): “els seus membres han fet possible la realització de la cordà o les dutes de Santa Bàrbara i Sant Agustí. També prepararen el correfocs del 9 d’octubre celebrat l’any passat i formaren part dels actes en honor a Antonio Machado duts a terme al nostre municipi durant el mes de novembre”. La Duta és una joia popular, participativa, bonica i emocionant de viure; la Cordà també és un moment molt especial, clar, i els últims temps la Confraria ha eixamplat la seua activitat a l’organització de Correfocs, que acosten la vistositat del foc a tota la població. L’últim en Rocafort el férem al gener d’enguany. També col·laborem amb la resta d’associacions del poble, com deia Juan Gómez Miralles: “També volem apostar pels cursos de pirotècnia i ajudar a altres col·lectius perquè puguen organitzar les seues activitats”. Permeteu-me una citació més, de l’article de Ximo López esmentat adés, que pense que enganxa molt bé amb l’activitat de la Confraria de Santa Bàrbara de Rocafort: «Les tradicions són, per la seua pròpia naturalesa, fenòmens contingents, històrics, en constant canvi. Cada societat en crea de noves, les adapta, les abandona, les recupera, les barreja amb altres… i tot això ho fa sabent que, per damunt de tot, les tradicions tenen una funció social i cultural fonamental: serveixen per mantindre, per reforçar i per projectar la consciència de pertànyer a una determinada comunitat de persones. Els valencians i les valencianes sabem molt bé com d’importants han estat les festes per a la conservació de la nostra identitat com a poble, fins i tot en èpoques en què la seua supervivència ha estat greument amenaçada. I això es veu, de forma molt clara, cada estiu, quan pobles com Rocafort s’omplin de música, de pólvora, d’història i, sobretot, de bon menjar, de bon beure i de bon xarrar». Des de l’alegria i l’agraïment, sols em queda dir “Visca Santa Bàrbara! Visca la Confraria i foc a la barraca!”. Salut.

viure_rocafort_setembre_2018- santa