Cuidem Benimaclet: creativitat i resistència

Portada dels exemplars del fanzine "Cuidem Benimaclet. No al PAI"

Portada dels exemplars del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Esta setmana he tingut per fi en les mans el fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”, publicació en la qual tinc la sort de participar amb un poema. És una publicació amb un total de 25 col·laboracions poètiques, en valencià i castellà i amb clara diversitat formal i expressiva, més il·lustracions i una breu explicació introductòria: “Aquest fanzine pretén que el sostingues. Que sostingues el treball conjunt que la plataforma Cuidem Benimaclet porta endavant, en aquesta ocasió, per aturar la barbàrie urbanística. Que et deixes acaronar per la veu del poble que allibera el camí amb la voluntat de generar les xarxes i polítiques que afavoreixen la reflexió i la convivència en la nostra ciutat, tenint la terra com a bé patrimonial i dret per al present i el futur pensat per les persones i la sostenibilitat social, ecològica i històrica. Amb la intenció de continuar cuidant-nos de l’especulació i de la maquinària capitalista, diferents veus poètiques i mans il·lustradores es reuneixen a aquestes pàgines per a donar caliu i memòria col·lectiva a la terra que volem i ser remor de la rebel·lia per ser sempre més veus i més mans en aquesta lluita”. Les iniciatives plurals i amb vocació col·lectiva també depenen de l’impuls de persones concretes, i en esta ocasió és important destacar la faena i sensibilitat de Clara Moltó (gràcies, amiga!).

Podeu trobar-lo a canvi d’una aportació de 3 euros, en el Kafkafé, La Repartidora, La Murta, el Terra i Caixa fosca, però si no vos quadra acudir al barri de Benimaclet i voleu col·laborar amb esta lluita veïnal, podeu enviar-me ací un missatge (info@rocapeupla.com) i quedem per a l’intercanvi.

Cuidem Benimaclet és una plataforma ciutadana que porta més d’un any d’activitat, informativa, de debat i de conscienciació social, contra el PAI de Benimaclet que fou aprovat abans de la crisi econòmica, financera i immobiliària, i que ara volen reprendre amb construccions de fins a 30 altures que ocuparan de paviment tota la terra que queda fins a la ronda Nord. Podeu veure l’argument de Cuidem Benimaclet a favor de desclassificar el PAI i permetre la possibilitat de gaudir d’espais de convivència per al veïnat (podeu presentar-lo com a al·legacions en el registre de l’Ajuntament de València).

La informació bàsica de tot el procés la teniu en estos articles: blog Poble de Benimaclet (novembre 2018), València Extra (novembre 2018), València Extra (desembre de 2018), El Salto diario (febrer 2019), Levante-EMV (maig 2019). La qüestió que ara posa de manifest Cuidem Benimaclet és que hem de repensar la nostra manera de conviure, més conscients de la relació amb el nostre entorn, amb reducció de les intervencions agressives i una millor integració de la nostra vida amb l’entorn natural i veïnal, amb un major protagonisme ciutadà… Des de la presa de consciència personal cap al canvi col·lectiu.

Cartell de la il·lustradora Galleta Maria per a Cuidem Benimaclet www.galletamaria.com

Transformar les inèrcies que relacionen l’enriquiment amb la destrucció de l’horta, de la terra que ens ha de donar de menjar i ens permet una amplitud i un coixí davant les brusquedats de l’escalfament global, que la vida de les persones estiga per davant que el negoci a curt termini per a uns pocs… És el fonament d’un anhel compartit que es manifesta en milanta casos concrets: la destrucció de La Punta a compte de la ZAL (esta mateixa nit emeten el reportatge “La Punta. La dignitat dels resistents” en À Punt), l’ampliació de la V21 i l’assolament de Forn de Barraca (demà 19-X, a les 20h en Ca Revolta, música i poesia en solidaritat amb el Forn de Barraca), el mateix projecte d’assarb que havia de travessar l’horta de Rocafort, o el projecte de PGOU d’Alboraia… I no oblidem que el protagonisme ciutadà comença quan decidim prendre la iniciativa, com el mateix dissabte 26 d’octubre en Rocafort, a les 10h en l’Escoleta, per a netejar junts les zones de passeig que compartim.

Últims versos del poema de David Caño dins del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Bé, i per a acabar, com que l’agitprop poètic sempre em deixa amb dubtes sobre el paper que hi faig, vos deixe amb una citació d’un article de Francisco Umbral en el diari El País del 3 de maig de 1983, “Agitprop”: “Porque la derecha se ha derechizado en Europa y la libertad se ha hecho liberalismo parlamentario y financiero. El agitprop no es sino una vuelta a la democracia natural de las cosas, contra la democracia nominal. ¿Tenemos en España algo parecido? El pasotismo ilustrado no es otra cosa. Menos organizado que el agitprop, y por eso aún más natural. Un agitprop en estado casi vegetal. Nuestros conservadores se alivian mucho cuando ven que la juventud’ pasa de política y que la revolución ha perdido su momento. La revolución clásica, quizá. Pero el cheli que, efectivamente, ha renunciado a la revolución, no renuncia a la libertad total, la democracia natural y la vida anticonvencional. A un padre de nicotina ya no hay que decirle que uno es revolucionario, porque suena retro. Basta con esto para darles el día: “Papá, yo es que soy demócrata””. I continuem, que sempre falten mans per a tanta faena…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.