El nostre Barranquet des de casa (Consell escolar III)

Ahir dijous 7 de maig tinguérem Consell Escolar del CEIP El Barranquet. Probablement el més estrany que s’ha fet. Ja que a causa de la distància social a què ens obliga l’amenaça del coronavirus, el realitzàrem per videoconferència amb la plataforma Webex. Tanmateix des del 13 de març tota la comunitat escolar, des de la cuina als monitors de pati… A més del claustre, les famílies, i cada xiqueta i xiquet que conformen l’alumnat, hem hagut d’inventar camins d’adaptació a una situació imprevista i difícil. Quasi incompatible amb el concepte familiar de l’experiència escolar.

La mascota d’El Barranquet (de Xavi Sepúlveda)

L’escola pública té una evident vocació formativa de les persones, en continguts i per a la convivència. Per això la missió d’inclusió social, d’accés a la igualtat d’oportunitats, li resulta indestriable. I amb els centres tancats és impossible funcionar a ple rendiment cap a eixos objectius. De fet, com Marina Sancho escriu al blog “Una família nombrosa”: “La nostra feina no tracta d’instruir, proposar tasques o demanar feines. La veritable educació es cou en el foc de la convivència. Es quan estem junts en interacció que sorgeixen els aprenentatges. Ens mirem als ulls, ens respirem, resolem conflictes, ens sostenim, busquem junts noves solucions, gaudim, sentim, ens consolem, ens animem, ens inspirem, ens estimem, fem de models els uns dels altres, ens escoltem, ens abracem. És en aquestes situacions quotidianes que neix el veritable aprenentatge”.

Impressions i experiències compartides

Tots sentim les complicacions de compaginar tantes coses que se’ns han trastocat. Al llarg d’estos dos mesos hem vist créixer les necessitats de contacte de l’alumnat, de seguiment personalitzat, d’ànims i d’orientació. També en el cas dels mestres els ha tocat un paper molt difícil, amb obligacions sobrevingudes i sovint incompatibles… Però han mantingut la dedicació a l’alumnat mirant de reconduir tota la planificació prèvia. I en fi, les dificultats de les famílies per a conciliar faena, cures i realització de tasques escolars. Així que tots, d’una manera o d’una altra, ens hem hagut d’enfrontar a la supervivència. Física, laboral, familiar, escolar, anímica…

Els representants de les famílies havíem arreplegat comentaris i missatges de pares i mares de diferents cursos. Evidentment hi havia diversitat d’experiències i valoracions de l’adaptació. Principalment trobàrem les següents demandes: major contacte entre mestres i alumnat, individual o per grups; el contacte amb les famílies, via correu; regular la quantitat de tasques, que en general s’ha adaptat millor en les darreres setmanes; la gestió de l’autonomia dels escolars, en contrast amb la dependència de la tecnologia. També de cara al futur, simplificar, sistematitzar i coordinar en el claustre la manera de fer treballar a les famílies. Perquè depenem massa de plataformes d’internet.

Els meus apunts personals

Personalment crec que ara com ara no es tracta de buscar més productivitat, més aviat al contrari. El curs 19-20 s’ha rebentat. I malgrat els esforços dels mestres per mantindre el ritme d’aprenentatge i l’atenció de xiquets i xiquetes, el curs ha passat a ser secundari. No me’n lamente, pense que xiquetes i xiquets s’han vist obligats a aprendre de l’experiència. Així que el que s’ensenyen enguany no ho podia haver oferit cap educació reglada.

Una abella entre l’espígol, i la primavera s’obri pas

L’agraïment a la faena dels mestres i al seu esforç no és cosa només de la meua família, me l’han expressat tots els altres que m’enviaren missatges previs a la reunió. En alguns casos també demanaven criteris comuns o un seguiment més personalitzat. Però entés dins del procés de refer els vincles que han quedat esfilagarsats per la COVID19. Perquè és clar que caldrà tindre en consideració els desajustos que ha patit l’alumnat. La desorientació, la tristesa, l’apatia, la manca d’activitat física, la pèrdua de contacte i de joc amb companys i amistats. Ja que l’escola és molt més que aprendre conceptes, és l’escenari principal on interactuen i es fan persones socials els nostres fills i filles.

Altres temes que s’hi comentaren…

Vinyeta de Jaume Balaguer www.jaumebalaguer.com

A partir dels pressupostos participatius de Godella el Barranquet rebé 30 tauletes que arribaren a l’escola just el divendres 13 de març. Llavors començà l’estat d’alarma. Des del 15 d’abril s’està gestionant com accedir al centre, agafar-les i distribuir-les, i sembla que podrà fer-se la setmana vinent. Són recursos importants per a evitar les desigualtats en l’accés a la formació en les circumstàncies actuals. Per tant caldria reforçar-los de cara al futur, ja que el repartiment de Conselleria ha anat a centre ISEC 1 i 2 (l’índex socioeconòmic i cultural, El Barranquet està catalogat com a ISEC4).

També ara han quedat en l’aire projectes com l’Edificant o els 10.000 euros compromesos per a reposar instal·lacions del pati. Mentre algunes intervencions de manteniment i arranjament de l’edifici sí s’han dut a terme. Davant de tants dubtes actuals l’Ajuntament de Godella ha d’esforçar-se en l’acompanyament i el suport a la comunitat escolar del Barranquet. La direcció del centre explicà la possibilitat de comprar llicències digitals en comptes de llibres en paper per al curs vinent en algunes matèries. Com a previsió de noves temporades escolars no presencials. Les inscripcions per al curs 20-21 seran del 8 al 16 de juny.

Acabe amb les paraules de Joan, mestre de llengües: el més important per al resultat de l’educació “es basa en l’atenció, la il·lusió, la motivació i l’amor. I la importància de l’aportació i la implicació de les famílies que estan darrere de l’educació”. Eixe sentiment de comunitat ens guia a fonamentar el futur dels nostres fills i filles. També tornarem quan puguem a compartir espais, a celebrar la festa de promoció del grup de sisé i la jubilació de la directora. La nostra escola del Barranquet és per a tots nosaltres un projecte vital principal. Molta salut!

 

Eixirem prompte: impulsar propostes de rescat (part 2)

Necessitem un esforç col·lectiu decidit per a salvar els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social a què ens hem vist abocats. Conforme apuntàvem en l’article precedent, ens caldrà cooperar per a superar la pandèmia. Perquè els efectes del sotrac que hem viscut els darrers dos mesos, continuaran apareguent i fent estralls. A banda que encara no podem sentir-nos segurs respecte a la protecció de la nostra salut, la situació laboral i comercial ens manté atordits i expectants. Tots haurem d’ajudar a reconstruir la convivència i la solidaritat que manté la cohesió social. Hem de cuidar-nos i cuidar, sobretot de les persones més vulnerables, de les famílies apurades, del comerç i l’economia productiva. I l’administració ha de fer de guia i de garantia.

Davant les actuals incerteses caldrà sumar aportacions per a impulsar propostes de rescat. Per tal de superar-ho tot, i entre tots. També ve a la memòria el conte popular de “La sopa de pedres”, sembla que d’origen portugués, i que trobem ací il·lustrat. En tot cas, el final més habitual diu: “Des d’aquell dia, la gent del poble, grans i menuts, aprengueren a compartir una mica més el que cadascú tenia”. Per això ara és important actuar, col·laborar, coordinar propostes i recursos amb agilitat i determinació. I tota ajuda és bona. Així podríem dir-ho amb la raonable elegància d’Erasme de Rotterdam: «per molt valor que atorguem a l’autoritat d’un home, no ens ha de saber greu de seguir uns consells millors si cap altre ens els aporta» (Eduqueu els infants ben aviat en les lletres. Ed. Adesiara, p. 147).

La voluntat d’acord dels pobles

Durant les darreres setmanes hem observat iniciatives locals de suport social i econòmic. En primer lloc destaquen els acords per a actuar units davant les dificultats actuals. Per exemple els casos de l’ajuntament del cap i casal, de Gandia, i de Rafelbunyol. Així escriu Diana Morant: “No tenemos certezas. (…) No sabemos cómo será el día después, pero sí que podemos decidir cómo queremos llegar a él desde los ayuntamientos, como representantes de la administración más próxima a la ciudadanía. Para ello, la buena toma de decisiones es clave. Sin perder de vista que lo inmediato es responder a la necesidad sanitaria, tenemos que adelantarnos al fin de esta incertidumbre para que los municipios recobren la normalidad cuanto antes y pueda seguir latiendo el corazón de nuestros pueblos. Primero, garantizando la supervivencia y, después, facilitando la posterior reconstrucción“.

En Rocafort el govern rebutjà eixa iniciativa en el ple d’abril. Però encara estem a temps de propiciar un acord de poble, entre tots els grups municipals, partits polítics, associacions, comerciants, autònoms i pimes. A fi de guanyar la iniciativa i aprofitar totes les energies, en la resposta comuna als efectes del coronavirus. L’ajuda mútua serà un pilar fonamental en els pròxims mesos, com a mínim. El govern municipal hauria d’obrir la informació i el debat. Però també les orelles. I coordinar de la millor manera possible per a impulsar propostes de rescat.

Iniciativa i moviment social…

Perquè com recorda este article en El Viejo Topo, la desigualtat pot matar més que la pandèmia. També Joan Burdeus recorda en Núvol que igual com hem aplanat la corba entre tots, amb responsabilitat, podem aconseguir més objectius socials: «I ara queda inapel·lablement clar que totes les corbes que no hem aplanat i tots els pics que no hem assolit depenien del que estiguéssim disposats a fer. Per primer cop en molt de temps, hem fet el que dèiem que faríem, i això produeix una estranya sensació personal i política a la vegada».

Sabem que el més important ara és la salut, la de cada persona i la del conjunt de la comunitat. A banda clar que la gestió del govern espanyol és qüestionable, i criticable en les formes i accions. Més que amb les mesures sanitàries davant d’un problema enorme i desconegut, per certs tics que reprodueixen defectes del sistema, com la mala distribució del finançament. També la recentralització ineficaç i el lamentable protagonisme del joc d’interessos partidistes. Cal millorar l’ús del diàleg i la negociació, des de la responsabilitat compartida, com per exemple ha fet Joan Baldoví (David Miró: “Política i pandèmia”). I per la intenció de “confiscar” els romanents pressupostaris dels ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania. Com escriu l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, “els diners dels pobles per als pobles”.

Cal impulsar propostes de rescat

El 4 de maig els Socialistes de Rocafort registraren la sol·licitud d’un Ple extraordinari de mesures de reconstrucció del futur econòmic i social, acollits a l’article 46.2.a de la LRBRL 7/1985. Allí hi aporten 10 propostes d’acord concret: exempció de les taxes de terrasses i ampliació de l’espai; ampliació del contracte de neteja de vies públiques (TETMA) i edificis municipals (MINUSVAL); ampliar la partida de la Borsa d’Ocupació Local (en febrer la reduiren cent mil euros, es tracta de recuperar-los); ampliació del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD municipal); creació d’un Banc d’Aliments Municipal; ampliació de la partida d’Ajudes d’Emergència Social i facilitar els tràmits; aprovació d’ajudes directes a PIMEs i autònoms; ajudes directes a persones que hagen perdut els ingressos per la COVID19 i no reben altres ajudes de l’administració; i un programa d’ajudes al comerç local per a instal·lar proteccions sanitàries en els negocis.

De fet moltes mesures ja s’han posat en marxa en altres pobles. Per exemple el Banc d’Aliments de Manises. També és molt habitual la iniciativa de facilitar l’ús de terrasses, i eliminar eixes taxes municipals. Per exemple Museros, Carlet o Cocentaina… Totes són bones propostes, contrastades en altres llocs, útils, i que ben segur es podran adaptar a Rocafort.

Cal impulsar propostes de rescat

Necessitem alimentar la confiança del veïnat, que serà el protagonista dels sacrificis i de recuperar l’alegria. Les persones són el primer, i l’ajuntament ha d’ajudar les persones més vulnerables, els negocis locals, i un horitzó de formació i economia social. Per això la prioritat ha de ser salvar les famílies en risc d’exclusió social. A més és important donar cobertura psicològica i acompanyament personal a tota la població que la necessite després d’esta situació traumàtica. Així ho fan en Museros, Godella, i Oliva. Tanmateix sense oblidar les necessitats bàsiques, com l’alimentació de xiquets en situació vulnerable, als quals la Conselleria d’Igualtat destina 2,3 milions ara. Què ha fet l’Ajuntament de Rocafort amb les ajudes de menjador mentre xiquets i xiquetes no han anat a escola? Per exemple mirem la iniciativa d’Agullent. I recordem el bo de Conselleria per a comprar en el supermercat?

Hem de continuar reforçant la comunitat des dels negocis del veïnat, que ens han proveït i ens han ajudat a passar estes setmanes amb la millor disposició. Ontinyent ha plantejat una campanya que anima a donar suport a l’economia i els productes de proximitat: #Tornem. Ens interessa molt promocionar el comerç local, que anima els nostres carrers. També Alzira els dedica un vídeo. A pesar de totes les dificultats el comerç local ha estat al nostre costat durant estes setmanes, amb l’atenció somrient de sempre. Són el comerç proper, de qualitat, sostenible, que reparteix la riquesa entre moltes famílies, no com en altres grans negocis. Si reforcem el consum local guanyarem garantia i vida als nostres carrers.

El pas dur a un futur més amable

L’ajuntament de Rocafort té la responsabilitat d’escoltar, atendre, coordinar, i impulsar propostes de rescat. Cuidar de les persones més vulnerables, ajudar al comerç de proximitat i promocionar el consum local. Així ho han connectat en “Catarroja Km.0”, i el seu ajuntament reparteix per les cases del veïnat productes ecològics de la seua horta. El Consell de l’Horta de València ciutat també explica en un vídeo curt els avantatges del consum de proximitat. També podem trobar vies personals de suport als comerços del poble, mirem la campanya “Apadrina un comerç” de Compromís per Montcada. A partir d’un pagament avançat a un comerç determinat els facilitem la liquiditat per a les despeses fixes, garantim el consum futur i ajudem al seu manteniment.

Per a acabar recordem que l’administració local pot dinamitzar la situació social amb formació. José Luis Gallego anima a tornar de manera amistosa a la natura revifada, amb un decàleg. Cap a eixe horitzó més verd, la directora del Centre d’Educació Ambiental, Anna Pons, explica: «Tres de las lecciones aprendidas de la forma de afrontar esta emergencia sanitaria han sido las necesidades de la respuesta colectiva y global, de atender a la comunidad científica y de mantener los servicios esenciales». La formació en sostenibilitat i transició ecològica és necessària i ara és bon moment per a impulsar-la. Hui en les “Cortes” han aprovat la pròrroga de l’estat d’alarma, però ja toca treballar pel futur. Eixirem, caldrà coratge i cooperació. Tots tenim molta faena, caldrà compromís amb el veïnat, agilitat i determinació. Mentrestant l’ajuntament no es pot encantar, que pot ajudar molt.

 

 

Eixirem prompte: cooperar per a superar la pandèmia (part 1)

Vivim una situació estranya, difícil, dura. Dic estranya per inesperada, encara que ja fa 50 dies que vivim confinats en els nostres domicilis. Hem perdut hàbits i rutines, i se’ns fa llarg. Però el primer que cal manifestar és la pena per totes les víctimes del COVID19, esta malaltia sobrevinguda, i el respecte pel dolor humà que provoca. Voldria que el calfred causat per tantes pèrdues esdevinguera una abraçada a les famílies que no han pogut acompanyar als seus en els últims moments. Que no s’han pogut acomiadar dels seus en condicions ni viure junts el dol. A més sabem que els perills de la pandèmia no seran únicament de salut. Perquè afecta a les nostres vides amb el tancament d’escoles, els ERTOs, la inactivitat obligada de tantes persones que ara com ara no saben de què passaran…

Necessitarem responsabilitat, cures mútues i mentalitat positiva, per a superar esta desgràcia. Ens caldrà un esforç llarg per a reconstruir la convivència comuna. Tal i com explica Àgueda Micó en “Els acords que necessitem”: «Estem passant moments difícils. Molt difícils. Vivim dies de patiment per la salut de les persones que estimem, i vénen dies de dificultats econòmiques i socials per a molta gent. Per això és el moment de respondre com a societat madura que sap cuidar de la seua gent i oferir-li un futur digne. (…) L’autogovern valencià funciona perquè la línia d’actuació és clara: que ningú es quede enrere».

L’impuls del veïnat positiu

Xifres d’evolució del coronavirus en el País Valencià, del 20 de març al 2 de maig. Dalt, ingressos hospitalaris; Mig, ingressos en UCI; Baix, defuncions.

Des del 14 de març mirem d’adaptar-nos al tancament en casa. El veïnat de Rocafort pot sentir-se content de com s’ha comportat. I com el primer és la salut, fem memòria dels webs d’informació específica sobre el coronavirus: la informació bàsica per a la ciutadania, i les dades de sanitat. Al llarg d’estes setmanes han parlat els balcons amb aplaudiments al personal sanitari i del serveis bàsics (neteja, alimentació, transport, etc.) que han aguantat les primeres onades a cara descoberta. Merescut agraïment a les persones que ens han cuidat i ens han protegit. També han parlat les finestres amb missatges d’ànim per a nosaltres mateixos. Les contribucions humils a l’esperança en el futur: boniques, tendres, necessàries.

A més hem viscut una bona evolució de les xifres. Cada mort és terrible sempre, però la primera onada de la pandèmia no ha col·lapsat la sanitat ni l’abastiment ni la societat valenciana. A poc a poc, més altes que ingressos hospitalaris, minva des de fa setmanes del nombre d’afectats actius, arribada contínua de material sanitari. Així el 28 d’abril arribava l’avió número 17 noliejat per la Generalitat Valenciana, que ha respost amb una gestió destacada a l’emergència.

“Esperança sense optimisme”

Laura, la mestra del meu major, ens escriu en un dels darrers correus electrònics: «Desitge que tot vaja com esperem. Que siguem conscients de la importància dels nostres actes i apliquem una dosi de consciència per a que aquesta situació es vaja reconduint de la millor manera». Els mestres també s’han guanyat un reconeixement important per la seua implicació i adaptació. De veres que moltes gràcies. Però com explica Terry Eagleton: «Es posible tener esperanza sin el sentimiento de que las cosas en general van a salir bien».

L’esperança té a veure amb la nostra acció i les nostres capacitats, amb la nostra tenacitat i el nostre coratge. Crec que tenim bons motius per a sembrar esperança, sobretot per les ganes que demostrem de superar esta desgràcia. Ja que «el optimismo está más relacionado con la confianza que con la esperanza. Se basa en la opinión de que las cosas tienden a salir bien, no en el exigente compromiso que entraña la esperanza». Escriu Eagleton: «Cuando más necesaria es la verdadera esperanza es cuando la situación es más extrema y reviste una gravedad que el optimismo se suele resistir a reconocer», tanmateix «la esperanza auténtica debe estar basada en razones. (…) La esperanza debe ser falible, mientras que la alegría temperamental no lo es». Tal i com hem sabut demostrar responsabilitat individual i responsabilitat col·lectiva. A partir d’ara haurem de seguir el camí de la solidaritat social.

Recuperem una miqueta d’aire

El 27 d’abril els xiquets i les xiquetes pogueren recuperar un poc d’activitat en els carrers. De fet ho necessitaven, han fet un esforç extraordinari per tal d’adaptar-se a les circumstàncies que els ha tocat viure. Com a homenatge enllace el vídeo “Los días que pasan”, premiat en el festival recent d’Avilés. Pense que expressa amb tendresa senzilla el punt de vista dels menuts sobre les noves rutines i les restriccions de moviment. Els concursos de dibuix i manualitats de l’ajuntament estes setmanes han sigut una aportació positiva.

Com diu Joan Burdeus en un article recent. «Amb la quarantena, trobem a faltar sortir a passejar perquè trobem a faltar deixar de ser nosaltres mateixos. Però el jo només pesa als adults. Per als nens, la identitat és nova i esmunyedissa. La volen caçar com si fos una papallona. Aquella obsessió infantil per preguntar que ens fa riure té a veure amb saber on acaben ells i on comencen els altres, la urgència fascinada per perfilar els límits i les lleis del món, que per ells encara es troba obert. Fer-se gran és passar de la intensitat del particular a l’entumiment del general». Des del 2 de maig totes les persones hem pogut començar a tastar el carrer per a l’esplai. Per tant és moment de recordar que hem d’actuar amb trellat, amb responsabilitat. Cuidem-nos i cuidem dels altres.

Un esforç col·lectiu necessari

Davant de la pèrdua d’ingressos, de la impossibilitat de trobar alternatives, cal no deixar a ningú arrere, cal barrar el pas a totes les misèries. Per això hem de centrar-nos en les necessitats bàsiques de les famílies: de subsistència, psicològiques, i d’organització. Evidentment la solidaritat real, el compromís polític i social amb la comunitat propera del veïnat serà imprescindible. I el paper dels ajuntaments en eixa gestió és fonamental per a la reconstrucció social. Com explica en “El valor de la proximitat” M. Josep Amigó: «Perquè els ajuntaments són el primer dic de contenció per als problemes de les persones. És l’administració més propera, la primera que escolta i intenta solucionar tot allò que pot». Per tal de predicar amb l’exemple, la Diputació de València ha injectat milions d’euros als ajuntaments (La Vanguardia, Hortanoticias).

Sobre la gestió del govern de Rocafort, ha fet reunions (no oficials) amb els grups municipals. Sorprén que hagen sigut presencials, quan està desaconsellat, i amb dubtós valor informatiu. Però deu ser un problema de com conceben la comunicació pública. Alhora, al ple municipal d’abril (per videoconferència) rebutjaren una moció conjunta de Guanyem i els Socialistes per a crear una comissió per a implantar mesures econòmiques i socials de recuperació. També demanaven informació a la ciutadania, i al Govern d’Espanya que permeta usar “el romanent de tresoreria i el superàvit pressupostari per a fer front a esta crisi social i injectar recursos a l’economia productiva”. Realment no té cap sentit que el govern de Rocafort s’obstine en la seua estranya vocació per l’autarquia i la desconfiança cap a l’entorn… Tampoc s’entén que no obriren el mercat dels dissabtes despús-ahir, quan ja podia fer-se conforme explica el vídeo següent…

 

 

 

 

Liberum libri: pràctica cultural fallera

Durant estos dies vivim una situació excepcional, socialment traumàtica. A poc a poc ens adaptem a la novetat que ens hem trobat, ja que entenem que la protecció de la salut n’és l’objectiu principal. Tan sols quinze dies arrere no podíem assumir-ne la dimensió, que a hores d’ara ens té confinats a casa. Tot per tal de provar de contindre els contagis de l’epidèmia de COVID-19. També per al seguiment de la crisi del coronavirus teniu este blog. Sobre nosaltres, incòmodes i atarantats ara que el futur apareix especialment incert, trobem el buit dels hàbits socials i les rutines nostrades… Per això hui vull recordar al meu amic Juanjo Medina Bonilla, cronista i promotor de la cultura popular valenciana, i faller.

Perquè l’emergència social per a evitar els estralls del virus ha dut a suspendre la celebració de les falles. O ajornar-les al juliol, veurem com queda tot… Però per no perdre un deix d’humor, la situació provocada pel Covid-19 és tan excepcional que ha aconseguit el que no va poder fer “Marcelino el tombolero, ja no vol ser fallero”… Ahir era Sant Josep, sense foc ni festa, i la bona veritat és que Juanjo estava fotut. Normal, si pensem que portaven un any de treball en la Falla Plaça Jesús amb el projecte “Liberum libri”.

Les Falles no podem donar l’esquena a allò que som, Cultura, no podem continuar sent valedores dels excessos descontrolats, no podem, mai, acollir la intolerància, l’absolutisme o la violència —de qualsevol tipologia— i en especial de la sorgida de la incultura. I els Llibres són una de les millors ferramentes per a poder fugir d’eixos perills, en estos temps de corrents populistes basades en la por, l’obscurantisme ideològic i la involució política i social“, podem llegir-ne en el seu web.

Projectes i projectes…

Dins de les activitats culturals al voltant de la falla, Juanjo ens havia convocat a fer un recital de poesia el dimarts 17 a peu pla del monument. Vos estalviaré els planys dels que fem versets, tots hem de guardar-nos a casa, i ja tornarem conforme puguem quan l’emergència de salut passe. Però vull recordar que teníem previst participar-hi Pau Sif, Núria Garcia (la directora d’Espai Carraixet), Carles Alós, J. M. Izquierdo, Edu Marco (també veu de Canta Canalla) i jo mateix. Més les persones assistents que espontàniament vulgueren sumar la seua veu, naturalment. En tindrem més ocasions, perquè la voluntat de fer activitats al carrer i col·laborar amb el veïnat, continua més fresca que la primavera.

Encara que primer per necessitat, la falla Plaça Jesús segueix una línia innovadora des de 2002. Llavors fou quan l’expresidenta Amparo Belda i Tono Fernández impulsaren un canvi de manera de pensar la falla, que va aprofitar l’ocasió per a emprar una estètica més contemporània. En tot cas a la comissió els agrada més dir que fan falles #senseetiquetes. Per això busquen transcendir a l’àmbit social des del teixit cívic de la festa, i així transmetre a un públic de tota condició. “Gastem l’espai públic per a comunicar, fem falla i fem barri, des de l’obertura al carrer i al veïnat. No podem fugir de l’actualitat ni deixar de pensar en la gent que té necessitats”, explica Juanjo. Així en altres exercicis han introduït col·laboracions amb associacions com Aspanion, explicacions de la falla amb pictogrames i braïlle, han recollit materials escolars per a escoles del barri, etc.

“Liberum libri”, falla 2020

Portada llibret 2020

Enguany el projecte de la falla va de llibres i era (és!) especialment bonic. I mireu-ne l’esbós dels germans JJ Garcia ací. Segons conta Juanjo: “En confrontació a les cremes de llibres que s’han fet al llarg de la història. És un projecte crític i reivindicatiu que denuncia la incultura i la ignorància”. Esta proposta manifesta l’arrel alliberadora de l’accés popular a la cultura, que també rebutja qualsevol paternalisme. Què voleu? A mi m’encisa esta perspectiva. Però millor que parle Juanjo: “La nostra falla representa la lluita simbòlica contra la bèstia que amaga la informació, la cultura i el debat que mamprenen els llibres. Esta bèstia pretén cremar els llibres. Per això el públic entrarà en la falla i se n’emportarà de dins. i els que queden aniran a la ONG Aida books&more (amb dos botigues en València) que els vendrà per a finançar els seus projectes de salut”.

Segons comenta Juanjo des de l’experiència personal de vida: “Ho entenc com un teixit cultural, una oportunitat única de fer cultura, barri, ciutat, país, i falla, clar“. Encara més: “Les falles són una base molt important de la cultura valenciana. Un àmbit on gent de tota condició  social, econòmica, d’edats, etc., ens barregem i ens ensenyem que no tot és d’un color només. Cal fer exposicions, concerts, recitals, dinamisme social i complicitats. Realitzem activitats a peu de falla i durant l’any”.

Tanmateix la Falla Plaça Jesús no és cap extravagància, és una pràctica fallera coherent amb la seua realitat, des del barri al món. Però la idea força és “socialitzar amb qui és diferent”. Ací altres projectes “innovadors”. De pas aprofite per a enviar un record agraït a l’amabilitat i les atencions de la Falla Museros i la Falla El Castell, amb estima.

“Les falles i el bar Torino”

Però a Juanjo Medina Bonilla el conec gràcies a un projecte de Pedro Nebot, que relaciona el València (per a mi el Fe-Cé) i la festa fallera. Segons descobríem curiositats històriques, proposàvem reflexions a partir de les evolucions de dos manifestacions principals de la nostra cultura popular. En publicàrem alguns articles en la revista Cendra (entre els números 19 i 23). Després completàrem el recorregut en un treball que esperem que algun dia puga veure la llum pública i compartir la nostra “mania” amb moltes més persones aficionades… Per tant sols em queda destacar el detall de la documentació que coneix Juanjo, la seua vocació i coneixement. Un autèntic luxe.

Tornarem…

Així com fa el nostre equip de futbol i les festes falleres, i com fem en la lluita quotidiana per la supervivència personal, familiar, comunitària… Tornarem. I celebrarem, és clar que sí, que la vida continua. Pense que la millor manera de transmetre esta convicció és el poema d’Alexandre Navarro que porta eixe títol (publicat en Temps de rebel·lió, 2002):

“Tornarem a l’edat del sol, als segles de les vinyes,

a una pàtria que dormirà amb la clau al pany,

que despertarà feliç amb la matinada i se sabrà plena

de brots profunds, de passes segures. Tornarem, tots,

al país dels camins i les molt amples senderes de llum

que creuen de dalt a baix la xifra màgica que resol

el teu nom, tot i que ara no el podem dir, però.

Tornarem a passar la mà vella per la paret de calç

i el guaret de terra humida. Tornarem, açò és cert

amb constància mineral vagament lúcida, erts

i cansats, extenuadament vigorosos. Serà un dia clar

i perdurable, de fogasses i de barrals a la taula excelsa.

És una sensació, és un emblema, és un bes

sempre ajornat i sempre promés. Tornarem.

De la mà, dels peus, dels cabells al vent.

Tornarem. Paraula. Ho he dit i ja ho sabeu”.

 

Ànims a tots i fins prompte 😉 Vos deixe el llibret 2020 de la Falla Plaça Jesús (complet en issuu), una faena de molta categoria. I el llibret infantil ací avall…

Falla Plaza Jesus Llibret Infantil

Fonamentar la convivència en el Barranquet (Consell Escolar II)

Un dels moments de preparació del “banc de l’amistat”, punt central en les estratègies de reforçament de la convivència des de la responsabilitat compartida

El divendres 31 de gener El Barranquet va celebrar el dia escolar de la no violència i la pau, en l’aniversari de la mort de Gandhi, 30 de gener. A banda de les activitats que portaren a terme en el pati i en cada un de les aules, les activitats destacaven el “banc de l’amistat”. Sobre esta novetat material del pati parlàrem en el post referit a l’anterior consell escolar del centre. El passat dimecres 29 tornà a haver-hi reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet, però no vaig aconseguir arreglar-me’n un permís en la faena. Encara que he parlat amb algunes de les persones membres i crec que funcionà prou bé. M’explique.

Seguiment d’activitats educatives i gestió interna

Imatge de l’actuació conjunta prèvia a Nadal, que enguany resultà especialment creativa, reeixida, i implicada amb l’actualitat de les preocupacions ambientals del món

Primer tocava repassar el funcionament del primer trimestre. Amb el repàs de la programació general anual (PGA) que concreta el projecte educatiu del centre de cada curs. En l’explicació escrita quedava demostrada la coordinació de totes les activitats educatives realitzades, en funció dels objectius docents compartits. Per això naturalment fou aprovat, igual que el pressupost del centre per a enguany. S’hi inclouen dos Erasmus+ per a mestres, que coneixeran experiències educatives a Dublín i  a Suècia. També el programa d’esport “activitats físiques i salut”.

Respecte de l’objectiu global de l’educació inclusiva i per a la convivència, destaquem tres iniciatives. La formació per a la resolució de conflictes, la col·laboració amb altres escoles veïnes, i la integració formativa en llengües. El primer tema és molt important, i començarà amb formació a càrrec de Pon solución, a partir del ja inaugurat “banc de l’amistat”. “Volem que els mediadors siguen l’alumnat de tercer cicle, hi haurà formació per a mestres i també per als alumnes”, explica la directora M. Pau.

En segon lloc, El Barranquet continua amb el treball i projectes amb Koynos, i l’entitat Plena inclusión sobre accessibilitat cognitiva. Inclou la participació conjunta en el projecte “Conéctate a la inclusión”, així com altres congressos i jornades. Sobre el tema dels idiomes, el contacte amb l’anglés es comença a treballar en infantil, i augmenta en assignatures durant la primària. I la directora recorda que “necessitem treballar molt el valencià, per poder fer l’aprenentatge de lectoescriptura en valencià”. Ací teniu una notícia interessant sobre el valor d’aprofitar la lectura com a hàbit.

Instal·lacions, cooperació i convivència

Treball en l’hortet d’alumnat d’infantil, amb mares, pares i mestres.

També insisteix Mari Pau en la manera de viure l’escola que és tradicional en El Barranquet: “Ací no val manar i que ho facen, cal estar”. Esta perspectiva d’implicació de tota la comunitat educativa, està prou estesa entre les famílies. també arriba a la resta d’agents de l’entorn de l’escola. Això com és lògic comença per l’ajuntament i les seues complicitats amb l’educació pública. I la regidora delegada de Godella, Teresa Bueso, aportà informacions interessants i ben positives.

Ella va explicar el moment de gestió de diverses necessitats del centre. Com ara la renovació a càrrec de l’Edificant, el manteniment i alguns arranjaments més. Sobre la renovació de l’edifici de l’escola, l’arquitecte municipal s’ha reunit amb representants de Conselleria per tal d’ajustar el projecte a les condicions del programa Edificant. El càlcul previst és que l’ajuntament de Godella presentarà el projecte a Conselleria en dos mesos, prèvia presentació a les famílies del Barranquet. També l’ajuntament instal·larà nous jocs en el pati de Primària.

Continuem endavant, ben conscients de la necessària aportació de tots a la millora de les condicions educatives. I sobretot, amb l’objectiu d’implicar-nos en la millora de la convivència, que sempre ens reclama personalment.

 

Connectar Rocafort és millorar el veïnat

El carrer Massarrojos a punt per a transitar-lo amb comoditat (gener de 2020)

En els darrers passejos he pogut comprovar amb alegria que ja han avançat molt els treballs d’adequació dels carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos. Concretament en els trams que han estat irregulars dècades, coberts de terra i pedres, asilvestrats arribaven a impedir el trànsit pel carrer Massarrojos. Són uns trams que dificultaven el pas de persones i de vehicles, que interrompien la travessia interior Est-Oest. Ara parlem de les vies que trobem des de la zona de la Colònia, a tocar del carrer Ausiàs March per dalt. I l’espai del PAI del Bovalar entre l’Escoleta i els paellers, en el que seria la continuació del carrer Nicolás Alonso, per baix.

Crec que és un bon motiu per a valorar el treball que es pot fer des d’un ajuntament per a millorar la vida del veïnat. Evitar els obstacles al dinamisme social, a les possibilitats de la població, resulta una tasca principal de la gestió municipal. Perquè és una ajuda justa a les persones que hi viuen i per a tots els altres que hi passem amunt i avall. Perquè connectar Rocafort, els espais de passeig habitual i de trànsit, ens facilita la vida i ens permet gaudir millor de les possibilitats del nostre poble. Ens en beneficiem tots.

Una miqueta de memòria

Vista del carrer Massarrojos des de baix (Bovalar), el 26 de novembre de 2019

Quan l’any 1990 Rocafort va aprovar el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU Rocafort: BOP del 25 de maig de 1990) aquelles edificacions quedaven en els límits del poble. Llavors formaven un conjunt de cases en un àmbit semiurbà, entre la continuació de la Gran València i la caiguda al ponent de la Colònia. Per això s’hi preveia completar la urbanització de la zona a través de l’instrument d’una Unitat d’Actuació, la UA10. 

Però el fet cert és que mai es va posar en funcionament aquell plantejament urbanístic. La bona veritat és que en els primers anys dos mil (potser el 2004?) s’arribà a promoure un projecte d’urbanització per tal de connectar-lo definitivament a la trama urbana de Rocafort. I es publicà l’anunci de la intenció municipal d’aprovar la UA10… Ara bé, fora per quimeres familiars, incapacitat administrativa o inconsistència de l’impuls, ja no se’n va saber res més. Foc d’encenalls, aigua en cistella, tot anà a dissipar-se a l’ombra del temps. Tant fa, la paràlisi semblava una condemna ferma durant anys i anys. Si de cas, la sospita que podia ser un element conflictiu o bé la comoditat de la ignorància, mantenien el tema en via morta.

Connectar Rocafort: un procés administratiu amb garanties

Vista del carrer Pare Fullana des d’Ausiàs March, 28 de novembre de 2019

Amb el pas dels anys la trama urbana de Rocafort creixia i no sempre d’una manera prou organitzada. Sobretot la nova faiçó ve produïda pel PAI de Bovalar (inacabat, aturat de fa molts anys, però urbanitzat en més d’un 90%). A causa de les transformacions urbanes ha resultat que esta zona va quedar dins de la trama urbana consolidada. Així entenem consolidades “les àrees a on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials”. També veïns i veïnes d’eixos carrers acudien a l’ajuntament a reivindicar solucions per a l’anomalia en la qual habitaven el poble.

Fou a partir d’una d’aquelles reunions que el vicesecretari de l’Ajuntament de Rocafort ens va informar de les obligacions municipals de mantindre les vies urbanes en condicions. Atenent que els carrers eren propietat municipal i que es trobaven dins de la trama urbana consolidada. A partir d’eixe moment la perspectiva era diferent de la interpretació habitual dels anys anteriors, i calia posar-se en marxa. Perquè era el regidor delegat d’urbanisme ho explique, des d’agost de 2016 fins a maig del 19, i em va tocar viure l’experiència institucional.

Embastar durant anys el pla de connectar Rocafort

Imatge de la mesa de contractació del 23 de maig de 2019, en la qual es va seleccionar l’empresa que realitzaria l’obra en els carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos

El procés consistí en el tràmit administratiu normal: visitar i estudiar les necessitats de l’espai, encomanar un projecte d’adequació dels carrers per tal de dotar-los dels serveis obligatoris, i buscar finançament per a l’obra via subvencions públiques. Com la pràctica obliga, m’he ensenyat nomenclatura i condicions bàsiques de funcionament en estos temes, que abans no en tenia. Tot avanç requereix informes tècnics i jurídics que indiquen els passos a seguir. Són la garantia de la continuïtat institucional. La voluntat política aporta la prioritat de connectar Rocafort pels beneficis socials previstos en compliment de la llei.

Per als qui no estem avesats per professió ni estudis al tema urbanístic, un recordatori de les competències municipals. En concret, reproduïsc l’article 26.1 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local: “Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: a) En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas“.

Una solució a favor de la convivència del veïnat

Carrer Massarrojos el 28 de novembre passat

En resum, Aguas de Valencia va connectar la xarxa des d’Ausiàs March fins al PAI, amb les inversions de millora que els corresponen segons la seua concessió. Després, i una volta rebut el projecte de provisió de servicis bàsics, es pogué presentar a subvencions. Així aconseguírem l’aprovació de la inversió dels fons d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València (IFS 2018, de la pàgina 6 a la 29). El següent pas fou preparar-ne els plecs de licitació per a les ofertes d’empreses. Després el 23 de maig de 2019 la mesa de contractació municipal proposà la contractació de la millor oferta. I a la tardor passada començaren realment les obres.

Ara per fi sembla imminent l’obertura d’estos trams de carrer que permeten connectar Rocafort internament millor. Açò és una molt bona notícia per al poble, perquè elimina un punt negre principal. Enhorabona a tot el veïnat.

Rocafort espera les rutes escolars segures

L’escola és un espai central de la nostra convivència social. De la nostra realitat quotidiana. De la nostra vida personal… Ara no parle dels eterns debats sobre continguts i reformes educatives. Ni tan sols de la sempre curta atenció a les necessàries inversions per al manteniment i millora de les instal·lacions escolars. Simplement pretenc fer memòria d’una evidència. Al voltant de l’escola naixen gran part de les relacions personals que mantenim, amb els nostres fills i filles, amb mestres, amb altres famílies amb les quals compartim primer aules i deures. Probablement també, aniversaris, convivències i paelles de cap de setmana… Si ens trobem en la porta de l’escola quasi segur que ens saludarem en trobar-nos pels carrers del poble, veritat?

Per això és tan rellevant per a la convivència com ens relacionem en este àmbit, de quina manera ens acostem i si som capaços d’eixamplar la trobada amable… Si aconseguim passar de les salutacions urgents entre berenars i presses extraescolars, a compartir el passeig des de l’escola fins a casa o a la papereria o a l’acadèmia… No penseu que viurem millor el nostre dia a dia? Sembrarem de més vida i d’una vida millor els carrers de Rocafort? Jo n’estic cert que sí. I que la idea la compartim la majoria de persones que els habitem, no cal ni ser escolars ni mares ni pares ni iaios. El cas és que afortunadament el tema no depén de les meues opinions personals, ja que moltes persones han acollit el tema amb simpatia i encara que segurament amb massa poca velocitat, hem avançat una miqueta.

Un projecte professional i ben madurat

La tardor de 2018 la Policia Local de Rocafort, amb l’impuls i la gestió directa de Mari Paz, l’agent tutor del CEIP Sant Sebastià, va realitzar enquestes, reunions i estudis de mobilitat que són la clau de volta de totes les adaptacions i millores que calen per a gaudir en el nostre poble de les Rutes escolars segures. En l’anàlisi realitzat per la Policia Local queden definides com “una iniciativa de l’Ajuntament de Rocafort que junt amb la Policia Local, el col·legi públic “Sant Sebastià” i l’Escoleta infantil, pretenen que els xics i xiques puguen desplaçar-se de camí a escola de manera autònoma, apostant per una mobilitat saludable, sostenible i segura”. Caldria afegir la insistència de l’AMPA del Barranquet, que a través de Mònica ha traslladat també l’interés i les propostes de les famílies de Rocafort que assisteixen a l’escola veïna.

Rutes escolars segures de Rocafort, a favor del poble

Una volta definits els trajectes més emprats i els punts a millorar, com creuaments i senyalitzacions, la veritat és que el govern anterior no arribàrem més que a encomanar-ne el disseny al veí Xavi Sepúlveda. Com és habitual respongué amb una solució atractiva i efectiva en la identificació accessible. Com ens confirma l’actual alcalde Guillermo José, l’interés institucional continua intacte. “L’obertura de les rutes escolars es farà enguany, hem augmentat la partida de senyalització per a poder tindre-les en ús, calculem que per a la primavera”, explica.

L’estudi de la Policia deia que la intenció municipal era “fer de Rocafort un poble més segur, tranquil i per a les persones”. També indicava diversos objectius com ara: la defensa i protecció dels més vulnerables, recuperar espais, evitar l’ús de vehicles en desplaçaments curts. A més de la seguretat i la reducció d’emissions contaminants. Finalment promocionen la vida saludable, l’autonomia i socialització, i la participació ciutadana d’adults i de menors. En conjunt un reforçament de la base del teixit social rocafortà. Per a disposar de més informació sobre els camins escolars segurs podeu consultar el web de la DGT, o l’article del web MadresHoy.

Doncs queda clar que és una necessitat acabar de posar en ús les Rutes escolars de Rocafort. I també és una bona notícia de veres, que Rocafort, compte amb consensos bàsics, que contribuïsquen a la convivència de la nostra població. Per la meua part, volia sumar el meu comentari a un objectiu compartit. Més encara, si voleu i aprofitant els dies festius que vivim, al desig de millora del nou any. Esperem gaudir prompte d’este benefici compartit, en el proper 2020. Salut i sort per a tots!

Reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet (I)

Hui era la primera reunió en El Barranquet del Consell Escolar renovat recentment. Ha estat interessant, m’ha permés reconnectar amb l’actualitat dels plans i les demandes de famílies i claustre. En el cas de la nostra escola, una construcció dels anys huitantes que necessita moltes millores de manteniment. A banda de l’adaptació a moltes lleis i normatives posteriors, d’accessibilitat, de seguretat, de prevenció, etcètera. Els representants del nostre claustre ens han explicat els problemes d’instal·lacions, del pati als quadres de llums, que han estat comunicats a l’Ajuntament de Godella i a la Conselleria d’Educació, i han explicat les expectatives respecte al pla Edificant, que en el cas d’El Barranquet és especialment necessari per a tindre l’escola en les condicions òptimes per tal de formar als nostres fills i filles.

El projecte del pla Edificant per a renovar el CEIP El Barranquet es va presentar el curs passat en Conselleria, que hi va plantejar algunes esmenes, els tècnics municipals estigueren revisant-lo i el tornaren a enviar. Ara sembla que cal realitzar una adaptació més profunda del projecte i mentrestant el dia a dia reclama atenció constant… A pesar de la frustració que suposa la lentitud dels avanços institucionals, la implicació de les famílies no deixa de produir plans de futur que milloren l’aprofitament de l’espai escolar, com demostra la molt activa comissió del pati de l’AMPA. També el claustre disposa d’una comissió de formació que també proposa idees de millores per al patim com el futur “banc de l’amistat”. El consell escolar és un bon lloc per a compartir i trobar coincidències, cooperacions, complicitats. Però hem d’intentar aconseguir una comunicació més fluïda i continuada, per a trobar solucions comunes. Al capdavall la comunitat escolar del Barranquet és ben conscient que sols som una prioritat per a les persones implicades directament: claustre de mestres, famílies i estudiantat de la mateixa escola.

Entre les notícies positives, el claustre ha informat que han rebut l’aprovació del Pla de dinamització de la biblioteca, que comportarà una subvencio de més de mil euros per a renovació dels fons de llibres per a lectura dels nostres xiquets. Des del claustre també han posat en marxa el “bibliopati”, una caixa amb rodes que acosta els llibres als xiquets i xiquetes en els moments d’esplai del menjador i el pati. També la recent concessió de dos “Erasmus plus” per a intercanvi de professorat, mobilitat de mestres que facilita l’actualització i renovació pedagògica, una a Irlanda i una altra a Suècia. En la necessitat de renovar algun dels elements de joc del pati l’AMPA destinarà fons importants, l’escola aportarà una mica més, i s’espera també una aportació directa de l’ajuntament. A partir del pressupost, s’oferiran dos o tres alternatives per tal que l’estudiantat vote i seleccione. També hem comentat que amb l’aprovació del nou pressupost de l’ajuntament de Rocafort, la subvenció a l’AMPA del Barranquet queda igual. En el tema de la reducció de l’aparcament actual i la corresponent ampliació de l’espai de joc del pati, la comissió encarregada des de l’AMPA i el claustre han de valorar la millor alternativa d’aprofitament de l’espai i ajustament a les normatives.

Finalment, com ha explicat Carlos en un correu electrònic al govern municipal de Godella: “hem tornat a trobar a faltar la seua presència al Consell Escolar del CEIP El Barranquet. A les famílies ens preocupa, perquè malgrat que és el lloc on poder informar-nos dels plans de l’Ajuntament per a la nostra escola no ho aconseguim. Són molts els temes tractats que requereixen de la seua explicació i participació activa”. És molt important la presència i la implicació de l’ajuntament, perquè cal refer el projecte Edificant i impulsar-lo amb determinació. Perquè altres millores han de ser resultat d’una cooperació més àgil. I perquè cal millorar la relació cap a una escola com El Barranquet, que acumula abandonaments massa llargs.

Entre tots ho farem tot 😉

La renovació dels Consells Escolars

Ahir dijous 21 de novembre era la data per a les votacions de renovació dels membres de les famílies en els consells escolars dels centres educatius, també en el CEIP El Barranquet, naturalment. Aprofite la presentació que en fa la Confederació d’AMPAs Gonzalo Anaya sobre el seu paper: “el Consell Escolar del Centre és el cor que regula el funcionament del mateix.En ell està representada tota la comunitat educativa: el president/a que és el director/a de l’escola o institut, el professorat, els pares i mares, l’alumnat, el personal administratiu i de servicis, i l’Ajuntament; i tots tenim veu i hem de fer-la sentir”. També resulta interessant la informació de la notícia “Els consells escolars són la clau del bon funcionament dels centres”, en el suplement Aula del diari Levante-EMV.

El cas és que entre els tres nous membres que ahir triàvem, he resultat ser una de les persones que formarà part del Consell Escolar del Barranquet, en representació de les famílies. Moltíssimes gràcies per la confiança i és una responsabilitat que assumisc amb alegria i il·lusió. Anys arrere estiguí implicat en l’AMPA del centre, des de la directiva i especialment en l’àrea de comunicació i informació. Un dels valors principals, i pel qual decidírem triar El Barranquet com a centre on educar els nostres fills, fou la seua destacada tradició d’implicació de les famílies en el seu funcionament. Les limitacions en instal·lacions i les èpoques de precarietat en inversions, sovint han sigut compensades per la voluntat i la implicació de mestres i pares i mares, amb una dinàmica de diàleg i coordinació, a favor de la millora de les condicions en què s’eduquen estudiants i estudiantes que donen vida a l’escola i la justifiquen. Ací el diari explica algunes iniciatives de l’AMPA del Barranquet. Ara sóc nou, ben conscient de la necessitat que tinc de posar-me al dia en els temes actuals de gestió i planificació. També sé per experiència que pares, mares i representats del claustre m’ajudaran i m’ho posaran ben fàcil, que ens coneixem i en molts casos directament la vida en comú a partir de l’escola ens han fet amics. Ah, i del representant de l’estudiantat que conec, Marc, desimbolt i determinat, tinc clar que em farà aprendre molt…

Portada de “Tots naixem lliures. La Declaració Universal dels Drets Humans il·lustrada” (RBA, Molino i Amnistia internacional, 2008)

Per això durant el cap de setmana repassaré el document que adés esmentava de la Confederació Gonzalo Anaya (que podeu consultar avall del text). També tinc a mà una lectura que sempre resulta convenient rellegir i repassar, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans, i especialment el text de la Convenció dels drets dels infants, ja que l’extensió de l’educació és un instrument imprescindible de l’autonomia personal i de les possibilitats de decisió sobre les nostres vides. Més encara en l’etapa de formació i desenvolupament dels xiquets i de les xiquetes.

Encara podeu gaudir d’altres alternatives familiars de formació, com demà de matí en els Jardins de Vivers del cap i casal. És un acte lúdic i educatiu en commemoració del Dia Universal de la Infància, que se celebra el 20 de novembre. Totes les declaracions internacionals i els textos institucionals són importants i fonamenten els avanços socials, els canvis de mentalitat que marquen les nostres maneres de conviure. Bé, hui no vinc a explicar quasi res, més enllà de reiterar el meu agraïment a la confiança de les famílies del Barranquet… I manifestar-vos la meua disponibilitat per a tractar els temes de l’escola i les necessitats de gestió i millora de les condicions dels nostres fills i filles. Salut i moltes gràcies!

manualvalenciàeleccions-al-Consell-Escolar-2015