Ahir era el Dia del llibre, quan les novetats i les lectures guanyen protagonisme. Però si els llibres i la lectura són bona companyia tots els dies, durant les actuals setmanes de tancament encara més. Ens reforcen a partir de la pausa que ens proporcionen. I ens alleuja gràcies a l’activació de la nostra fantasia. De la mà dels llibres i la lectura accedim a una vida millor, perquè faciliten entreteixir l’experiència directa i les múltiples possibilitats mentals de pensar altres perspectives, altres situacions, altres temps i altres llocs… Bé, el cas és que malgrat el confinament a causa de l’estat d’emergència pel Covid-19, que ha fet ajornar la Fira del llibre de València, ahir continuaren havent moltes iniciatives adaptades a les actuals limitacions de moviment. Perquè els llibres i la lectura sempre se’ns presenten com un magnífic balcó a la imaginació.
Les amenaces al món del llibre
És de veres que el 23 d’abril és el dia més destacat per a la indústria del llibre. Promocions, novetats i xifres de venda incomparables amb la resta de l’any. I el 2020 totes eixes expectatives han quedat greument ferides. Encara que esta pausa obligada estimula a rebuscar entre els llibres i la lectura arraconats (en la foto les meues opcions per a continuar). Per això vull recordar les iniciatives amb la millor vocació de llibreters i editors. Podem alimentar la confiança en el comerç de proximitat. Ajuden a trobar els llibres i la lectura adient, o solucionar un dubte, amb diàlegs directes en les llibreries (de nou o de vell, però cara a cara amb els que saben de llibres). Cal destacar la reacció àgil amb la venda via web o amb interessants iniciatives com ara Llibreries Obertes. Sobretot tornar a visitar-los i comprar-los llibres.
El negoci dels llibres és un exemple de supervivència per tenacitat i vocació. Ricard Peris, d’Andana, explica les dificultats del sector amb claredat i bon enfocament: “Els lectors (i els llibres) reviscolats”. “És necessària una inversió real i efectiva per a crear nous lectors, perquè ja sabeu la dita: “Qui no sembra, no cull”. Si realment volen aprofitar aquesta crisi per reflexionar i fer un canvi real al món del llibre, haurien de començar per impulsar accions reals per fer créixer el nombre de lectors”, afirma Peris. Recomanable la secció de La Veu dels Llibres. Hi trobareu articles de Vicent Baydal, Vicent Olmos, Mercè Pérez, Víctor Labrado, Maite Simón, Gonçal López-Pampló, etc.). Compartisc el vídeo d’alumnat del CEIP El Barranquet sobre el plaer de la lectura.
Compartim iniciatives properes
El bon humor i la curiositat són importants per a continuar desperts i positius. L’IVAM comparteix l’ùltim còmic de Paco Roca. I com diu Pérez, llegir és llavor de l’esperança que necessitem. “Portem ja més de tres setmanes confinats i teletreballant, la incertesa se’ns està apoderant i tot sembla molt més fràgil del que ja ho semblava normalment”. Recordem els versos d’Estellés, “La rosa de paper” cantada per Miquel Gil, abans de presentar iniciatives relacionades amb els llibres i la lectura. Uns versos que amb subvenció de la Diputació havien de decorar els carrers de Rocafort… I que el govern municipal sembla decidit a deixar perdre (la subvenció, la cultura al carrer i els versos). “Però, com una consigna, / circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper”.
Destaca el mèrit de Rosa García, que des d’Albalat dels Sorells impulsa clubs de lectura i jocs educatius. A més, durant el confinament dinamitza grups de llibres i la lectura mitjançant el whatsapp. Museros promovia la lectura en valencià amb un vídeo. També em pareix important la I Fira del llibre online de Catarroja, una iniciativa d’adaptació que durarà fins al 30 d’abril. La Biblioteca de Godella oferia en directe una actuació de Carles Cano. Podeu veure el vídeo de l’activitat “Llibres i contes”. I la biblioteca de Montcada obria el seu facebook als seus usuaris, que llegien i recomanaven lectures. Així com publicaren vídeos d’autors, i amb molta amabilitat em convidaren a participar. Els quede molt agraït, ací la meua salutació. Els companys de Compromís per Montcada pujaven un vídeo amb poemes de Maria Beneyto. L’Espai País Valencià va fer un debat literari online “en clau valenciana”.
I Rocafort?
Ahir a les 18.30 hores en el web, i a les 20.29h a través del whatsapp, l’Ajuntament de Rocafort informava de les seues iniciatives. Sorprenent, i una miqueta desconcertant. Obstinats a arraconar el valencià, un menyspreu injustificable (eliminen del pressupost l’única partida específica, no l’usen per a les comunicacions). També preocupant la improvisació i el desinterés. Perquè anunciar a les 18.30 açò provoca perplexitat: “La lectura es conocimiento, fuente de inspiración, creatividad, evasión, entretenimiento, desconexión… y además, nos ayuda a mejorar nuestra gramática, nuestro vocabulario y nuestra escritura. Así que, el Ayuntamiento de Rocafort, desde las Concejalías de Educación y Cultura os propone: Realiza una publicación en tus redes sociales, recomendando algún libro y qué os ha aportado”. Sense proposta de tema, ni “hastag” identificatiu, ni seguiment. Ni ganes, pel que sembla.
També anuncien un concurs de contes curts, fins al 10 de maig. No informen del jurat ni de cap contraprestació per tal que l’ajuntament puga usar els textos, ni els terminis de resolució… Una idea bonica amb una execució deficient. Llàstima. Esperem que en pròximes ocasions ho tinguen present per tal d’animar a la participació. més obertura, més claredat, millors resultats. Així i tot espere que els relats siguen molt interessants, naturalment.
Finalment vull desitjar-vos molta salut, primer, i les millors companyies. Que pugueu recuperar el contacte i les abraçades ben aviat. I ara i adés, el conhort dels llibres i les lectures que ens ajuden a construir-nos i a passar tot el que toca viure. Els llibres ens ajuden a eixamplar la vida, i bé que ho sabeu, que al capdavall som innocents quan somiem… “You’re innocent when you dream / We’re running through the graveyard / And we laughed, my friends and I / We swore we’d be together / Until the day we died”.
GYMKHANA LITERARIA
Durant estos dies vivim una situació excepcional, socialment traumàtica. A poc a poc ens adaptem a la novetat que ens hem trobat, ja que entenem que la protecció de la salut n’és l’objectiu principal. Tan sols quinze dies arrere no podíem assumir-ne la dimensió, que a hores d’ara ens té confinats a casa. Tot per tal de provar de 
Perquè l’emergència social per a evitar els estralls del virus ha dut a 
Dins de les activitats culturals al voltant de la falla, Juanjo ens havia convocat a fer un recital de poesia el dimarts 17 a peu pla del monument. Vos estalviaré els planys dels que fem versets, tots hem de guardar-nos a casa, i ja tornarem conforme puguem quan l’emergència de salut passe. Però vull recordar que teníem previst participar-hi 
Però a Juanjo Medina Bonilla el conec gràcies a un projecte de Pedro Nebot, que relaciona el València (per a mi el Fe-Cé) i la festa fallera. Segons descobríem curiositats històriques, proposàvem reflexions a partir de les evolucions de dos manifestacions principals de la nostra cultura popular. En publicàrem alguns articles en la revista Cendra (entre els números 19 i 23). Després completàrem el recorregut en un treball que esperem que algun dia puga veure la llum pública i compartir la nostra “mania” amb moltes més persones aficionades… Per tant sols em queda destacar el detall de la documentació que coneix Juanjo, la seua vocació i coneixement. Un autèntic luxe. 
Així com fa el nostre equip de futbol i les festes falleres, i com fem en la lluita quotidiana per la supervivència personal, familiar, comunitària… Tornarem. I celebrarem, és clar que sí, que la vida continua. Pense que la millor manera de transmetre esta convicció és el 
La nova llei pretén acomplir l’objectiu estatutari d’assegurar el domini pràctic dels dos idiomes oficials en la població, a partir de la presència equilibrada del valencià i del castellà, a banda de la introducció de l’anglés. A més d’assignatures de llengua, incorpora el seu ús vehicular per a l’ensenyament d’altres matèries. Planteja un 25% de docència en valencià i un altre 25% en castellà, com a mínim, i almenys un 15% en anglés. La resta de les hores poden distribuir-se fins a un 25% màxim en anglés i un 50% màxim en les nostres llengües oficials, el valencià i el castellà. Una bona manera d’aconseguir la competència lingüística solvent entre la nostra ciutadania. Llengües i convivència basada justament a 
naturalitzar el contacte, l’ús i a conviure personalment amb les llengües, superant desconeixences, prejudicis i barreres de comunicació. A partir de conviure efectivament amb les nostres llengües. Així guanyem en ciutadania, en entesa, en capacitats d’autonomia personal i en complicitats mútues. Sembla raonable, no?
Doncs als promotors de les protestes d’ahir no els pareix que ho siga… Ells s’estimen més la confrontació, l’aïllament, la polèmica estèril, la ignorància i les falsedats. Són elements importants per a rebentar el futur compartit, destruir la cohesió social i fer impossible la gestió de llengües i convivència entre valencians i valencianes. Perquè una sana convivència entre les nostres llengües vol dir una millor convivència entre les persones que conformem el poble valencià. En este 
El sistema educatiu anterior ha demostrat no ser efectiu en la competència lingüística de l’alumnat, sobretot en el cas del valencià. Però als que busquen trencar la convivència i convertir el valencià en una llengua residual, això no els interessa. Busquen enfrontaments, volen corcar les possibilitats de futur que ha d’oferir la formació educativa. I de pas condemnar el valencià a ser un instrument inoperant. Al contrari de les 
coneixement de llengües i convivència alimenta unes pràctiques socials més enriquidores per a cada persona i per al conjunt de la nostra societat. L’experiència quotidiana que vivim ho confirma. Ara apuntem aportacions al debat, que mostren varietat de matisos sobre com avançar en l’aprenentatge de llengües i convivència. 
sobre l’anomalia de l’exempció lingüística. A més a més, 
Davant de les mentides i els intents de soscavar la nostra convivència social, cal tornar a insistir en la voluntat d’aprendre. En l’obertura de possibilitats per al conjunt de la població valenciana. En la igualtat d’oportunitats, que és conéixer les nostres llengües i convivència real. Cal tornar a dir que volem més i millor educació. Cal dir de nou sí al valencià. Perquè resultarà en benefici de tots. I cal mantindre el somriure cert que no podran desfer-nos, ni podran trencar la societat. Mai més. Volem compartir el creixement en coneixements, en tolerància, en el debat i la mútua coneixença. El nostre patrimoni cultural és una riquesa que no deixarem de practicar. Millorem la convivència, des del respecte a les llengües i a nosaltres mateixos.
L’escola és un espai central de la nostra convivència social. De la nostra realitat quotidiana. De la nostra vida personal… Ara no parle dels eterns debats sobre continguts i reformes educatives. Ni tan sols de la sempre curta atenció a les necessàries inversions per al manteniment i millora de les instal·lacions escolars. Simplement pretenc fer memòria d’una evidència. Al voltant de l’escola naixen gran part de les relacions personals que mantenim, amb els nostres fills i filles, amb mestres, amb altres famílies amb les quals compartim primer aules i deures. Probablement també, aniversaris, convivències i paelles de cap de setmana… Si ens trobem en la porta de l’escola quasi segur que ens saludarem en trobar-nos pels carrers del poble, veritat?
a Policia Local de Rocafort, amb l’impuls i la gestió directa de Mari Paz, l’agent tutor del 
Una volta definits els trajectes més emprats i els punts a millorar, com creuaments i senyalitzacions, la veritat és que el govern anterior no arribàrem més que a encomanar-ne el disseny al veí 
Doncs queda clar que és una necessitat acabar de posar en ús les Rutes escolars de Rocafort. I també és una bona notícia de veres, que Rocafort, compte amb consensos bàsics, que contribuïsquen a la convivència de la nostra població. Per la meua part, volia sumar el meu comentari a un objectiu compartit. Més encara, si voleu i aprofitant els dies festius que vivim, al desig de millora del nou any. Esperem gaudir prompte d’este benefici compartit, en el proper 2020. Salut i sort per a tots!
Dimecres 18 de desembre presentarem en 
de l’Horta Nord. És el projecte més personal que he impulsat, i a partir de l’any vinent li donarem un nou impuls d’innovació i dedicació per a continuar aportant valor a la cultura d’ací des d’un periodisme de qualitat”. Compta amb col·laboracions plurals en cada número, i un equip de redacció més habitual format per Manuel Regidor, Mireia Corachan i Jorge Pérez. 
Espere que demà ens podrem trobar en L’Antull per tal de descobrir la nova portada d’Espai Carraixet, i eixa olor i textura específiques que tenen les publicacions en paper. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio. També trobareu obsequis commemoratius i especials per a les persones assistents. Artesanal, gratuïta, cooperativa, i plena d’estímuls per a la nostra curiositat, 
Des de fa ja sis anys en Rocafort passa una cosa fantàstica, que de tan a prop a voltes podria passar-nos desapercebuda. Un equip de persones voluntàries treballa sense descans per aconseguir repartir joguets, il·lusions i somriures, a tants xiquets com poden. Del mateix poble i de més enllà. Famílies que per mil circumstàncies pateixen restriccions per a respondre materialment a les expectatives i la fantasia que desborda als xiquets i xiquetes en esta època de l’any. Realitzen una faena extraordinària, amb un compromís i una perseverança realment admirables.
experiència és que sempre han atés de categoria cada persona (especialment xiquets i xiquetes) que porta materials de joc i d’esplai que ja no tenen ús en sa casa però que poden continuar servint per al joc i la felicitat dels menuts. Hui sense anar més lluny Susana se sorprenia de com creixen els meus, que ja coneix fa anys i que en l’evolució natural creixen i s’estiren. Les estic molt agraït també perquè per als meus és normal a hores d’ara revisar armaris, renunciar a l’absurda acumulació, comprovar que el que puga circular per a altres xiquets i xiquetes estiga en bones condicions. Perquè tot eixe respecte i generositat que els ensenya l’equip de la campanya “Un juguete, una sonrisa” és un guany educatiu que perdurarà. I que elles premien amb amabilitats, carinyo i un exemple molt potent. Hui també hem vist com Regina comprovava amb tota la paciència si la caixa d’un puzzle tenia totes les peces que corresponien amb la imatge de la caixa. Estava concentrada, i somreia. 
a mirar-nos a la cara i somriure’ns. El patrimoni comú de la convivència en comunitat. Un grup de persones voluntàries que dediquen moltes hores i molt d’ànim, tot el cor, a facilitar-nos aprenentatges que de tant a l’abast ens poden passar desapercebuts: cuidar-nos, compartir, respectar, incloure… I que l’alegria i la il·lusió dels xiquets i de les xiquetes és la riquesa més fàcil de compartir perquè no s’acaba mai. Com a recordatori que sé que no vos cal, tota l’ajuda i col·laboració que pugueu aportar els vindrà molt bé. I els joguets, llibres, jocs de taula, etc., han d’estar en perfectes condicions d’ús, perquè l’únic que cada Nadal han d’estrenar les criatures és l’alegria i la il·lusió compartida.
Hui era la primera reunió en El Barranquet del 
coincidències, cooperacions, complicitats. Però hem d’intentar aconseguir una comunicació més fluïda i continuada, per a trobar solucions comunes. Al capdavall la comunitat escolar del Barranquet és ben conscient que sols som una prioritat per a les persones implicades directament: claustre de mestres, famílies i estudiantat de la mateixa escola.
l’actualització i renovació pedagògica, una a Irlanda i una altra a Suècia. En la necessitat de renovar algun dels elements de joc del pati l’AMPA destinarà fons importants, l’escola aportarà una mica més, i s’espera també una aportació directa de l’ajuntament. A partir del pressupost, s’oferiran dos o tres alternatives per tal que l’estudiantat vote i seleccione. També hem comentat que amb l’aprovació del nou pressupost de l’ajuntament de Rocafort, la subvenció a l’AMPA del Barranquet queda igual. En el tema de la reducció de l’aparcament actual i la corresponent ampliació de l’espai de joc del pati, la comissió encarregada des de l’AMPA i el claustre han de valorar la millor alternativa d’aprofitament de l’espai i ajustament a les normatives.
símbol dels màrtirs, característica compartida per la parella de patrons. Però com passa amb la plaça dedicada a la Santa, una plaça sense números de cases, ja que és un parc d’esplai infantil i es coneix com a Parc de la Llum o més encara com a parc Pocoyó, sovint pareix que quede semioculta, amb massa poca atenció en comparació a l’altre… Potser només és una anècdota, però crida l’atenció. En tot cas, com deien 
La cultura del foc destaca entre els costums que defineixen el poble valencià, les nostres tradicions, festes, la nostra manera de viure i compartir els carrers. I a mi m’encisa. Nascut com sóc al barri de Morvedre del cap i casal, m’he fet de Rocafort primer per l’escola dels fills i les amistats derivades, i en segon lloc, per ser acollit entre la colla de coeters de Santa Bàrbara. N’estic molt agraït. És cert que hi ha persones que ens consideren als aficionats al foc uns tarats inconscients, i millor prendre’ns-ho amb humor, com en 
emocionant de viure; la Cordà també és un moment molt especial, clar, i els últims temps la Confraria ha eixamplat la seua activitat a l’organització de Correfocs, que acosten la vistositat del foc a tota la població. L’últim en Rocafort el férem al gener d’enguany. També col·laborem amb la resta d’associacions del poble, com deia Juan Gómez Miralles: “També volem apostar pels cursos de pirotècnia i ajudar a altres col·lectius perquè puguen organitzar les seues activitats”. Permeteu-me una citació més, de l’article de Ximo López esmentat adés, que pense que enganxa molt bé amb l’activitat de la Confraria de Santa Bàrbara de Rocafort: 
Hola! Ací va un comentari antipàtic d’escriure. Perquè l’actuació municipal de Rocafort en matèria d’igualtat apareix inconsistent, mareja, enredra, i de forment ni un gra. I això va en contra del conjunt de la població. De tu i de mi. I per suposat de les víctimes de la coacció, de l’opressió, de les agressions i de la violència… Mala cosa per a tots, açò de banalitzar i jugar amb les coses de menjar. L’altre dia 
les 
veníem de les excuses del govern municipal per a no posar 
Però el que considere una irresponsabilitat i una demostració de poca vergonya, és que els regidors del govern municipal (PP+C’s+Vox) impediren el debat i la votació de la moció del 25N que presentaren els grups dels Socialistes i de Guanyem en el ple del dimarts passat. “Esta moción se presenta de manera urgente debido a que hemos estado esperando a que el equipo de gobierno presentase una Declaración Institucional, como todos los años”, diu l’encapçalament del registre d’entrada (el mes d’octubre la regidora Marco anuncià que convocaria els grups per a consensuar un text del 25N, ara com ara diu que no creu en les declaracions institucionals, i mentrestant tots pel sac i el sac en terra…). El contingut de la moció era el text aprovat en la Diputació de València (amb els vots en contra de Vox, i a favor de tots els altres grups, també del PP i de Ciudadanos), adaptat a l’àmbit local de Rocafort (podeu consultar-ne el text més avall). Ja no serveix marejar ni un dia més amb un tema tan principal, ja no hi valen excuses, ha caducat el temps de mirar-se el melic… Esperem que el govern rocafortà reflexione i corregisca la seua actual inèrcia. I que aporten seriositat, coherència, consistència, solidaritat i professionalitat. Ens hi juguem les condicions de la convivència en la societat, i això no hauria de prendre’s a broma.
