Agressions a l’horta i respostes ciutadanes

Ahir va acabar el termini ampliat d’al·legacions al PGE d’Alboraia, però continua la denúncia d’haver impedit un autèntic procés de participació ciutadana: “Presentar al·legacions sobre un pla ja elaborat durant l’etapa del PP. Eixa és la participació ciutadana que el PSPV d’Alboraia -que governa en minoria- ofereix al veïnat respecte a un Pla General Estructural (PGE) que amenaça 264.000 metres quadrats d’horta. El període d’exposició acabava el dilluns 30 de setembre però gràcies a una moció de Ciutadans, Compromís i Esquerra Unida es va ajornar la data límit fins al 25 d’octubre, és a dir, aquest divendres”. L’entitat cívica Per l’Horta amb les associacions veïnals, ja havia denunciat durant l’estiu l’impacte destructiu d’un pla que continua veient l’horta com un espai buit, com un solar, del qual extraure construccions que facen esdevindre en bitllets el que s’obstinen a considerar un paper en blanc. “Des de Per l’Horta acusen el govern municipal de tornar “a la política especulativa” i reclassificar l’horta per a resoldre el deute municipal. Així mateix, critiquen la “voracitat” de l’Ajuntament, ja que els 264.000 metres quadrats que es pretenen destruir és el màxim de superfície que la Llei d’Horta de València deixa sense protecció. A més, denuncien que no s’ha informat el veïnat sobre l’operació”. Cal continuar insistint contra les burocràcies que actuen com a cortines de fum, perquè ens hi juguem el futur, personal, social i de l’entorn que ens acull. I sempre és bo conéixer-lo millor, per tal d’estimar-lo i protegir-lo, com en la ruta de les alqueries i el conreu de la xufa, o en la passejada en bici que demà diumenge 27 s’organitza per l’horta d’Alboraia, a les 10h.

El 27 de setembre la Guàrdia Civil desallotjava les persones que resistien en el Forn de Barraca i assolaven aquella alqueria, que ha esdevingut símbol de defensa del patrimoni viu de l’horta i de l’absurda ampliació de la V21. Ací una crònica d’urgència en Espai Carraixet, un article de Miguel Crespo, d’Acció Ecologista-AGRÓ que en parla, i unes línies del manifest de denúncia original de Per l’Horta: “El projecte inclou la connexió de l’accés nord al port, rebutjat per l’Ajuntament de València, i obri un pas per a l’AVE a Castelló, que es troba en estudi. Reclamem que l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Obres Públiques demanen al Ministeri de Foment la paralització del projecte. Una ampliació que amaga l’accés nord al port i el pas de l’AVE. Les obres d’ampliació a tres carrils de la V21 estan projectades amb un cost de 30 milions d’euros, tot i que s’estenen per tan sols 4,7 kilòmetres d’autovia als termes d’Alboraia i València. El projecte provocarà la desaparició d’un total de 80.087 metres quadrats d’horta, un total de 198 parcel·les repartides entre les partides de Saboia, Miracle, Mar, Vera, Calvet i Masquefa, als termes d’Alboraia i València. Una de les millors zones de l’horta de València pel seu valor paisatgístic i econòmic, ja que són terres incloses a la denominació d’origen Xufa de València i en plena producció”. A partir de les reclamacions de Per l’Horta el Ministeri reduí l’horta afectada a poc més de 60.000 metres quadrats, però no ha modificat el projecte i els enderrocs i la destrucció d’horta estan en marxa.

Com hem vist l’ampliació de la V21 està relacionada amb l’ampliació del port, que ara amenaça horta i platges, a més de la possibilitat certa d’esdevindre un perill per a la ciutat i no un motor. En les seues ampliacions anteriors ja provocaren la desaparició de la platja de Natzaret i la destrucció de La Punta per una ZAL que mai s’ha posat en marxa, i que ara és urgent revertir. Ací teniu l’enllaç al reportatge de Pau Ivars Cabrera “La Punta. La dignitat dels resistents”, emés en Punt Docs d’À Punt el 18 d’octubre passat. Sovint la maquinària burocràtica dels grans projectes de transformació del territori semblen invencibles, i sembla que ens esclafarà implacablement. Tantes voltes ho hem vist, des del Pla Sud amb moments d’especial agressivitat i acarnissament, però també ha crescut la consciència, l’organització popular i la solidaritat… No ens volem sotmetre, i la lluita continua. Com deia recentment l’escriptor Joanjo Garcia en twitter: “La propera lluita serà del port contra l’horta. Feu córrer la veu, porteu els amics a passejar el paisatge, a què el facen i el senten seu. Reunim voluntats. Som més dels que ells diuen i volen”. En eixe sentit és ben interessant la iniciativa del banc de terres que promou el Consell Agrari de València, i també els vídeos sobre els pobles de l’horta que pertanyen al municipi del cap i casal.

L’ampliació del port representa una decisió estratègica de primer nivell, per a la qual resulta imprescindible calcular molt bé la quota de costos social i un nou estudi d’impacte ambiental que limite les conseqüències indesitjables d’eixe negoci pensat d’esquenes a la ciutat i els seus habitants. Això a hores d’ara no està passant, i tornem a les imposicions que pagarem els “pocaroba” i el nostre territori. Ací un article introductori de Raquel Andrés en ViaEmpresa que planteja “la batalla de les prioritats”, ací la notícia d’À Punt, ací un article de Vanessa Campos, i ací un de Ramon Marrades en què explica l’economia “fake” com la que genera (1) beneficis a curt termini a canvi de costos socials, ambientals i econòmics molt més importants a llarg termini, (2) està descontextualitzada, i (3) no té l’objectiu principal de satisfer cap necessitat: “En València se plantea una expansión megalómana del puerto sin debatir, con el marco actual, los impactos sociales y territoriales, con un proceso de toma de decisiones muy poco transparente por decirlo con elegancia y lo que es más grave, sin discutir ni analizar la relación entre el aumento de los contenedores a almacenar —muchos de ellos en tránsito, muchos otros vacíos— y las necesidades económicas de la ciudad y la comunidad”.

Ara com ara també està obert el termini de participació ciutadana en l’Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2020-2030, fins al 23 de novembre en informació pública. Ací podeu consultar el document de l’Estratègia, que en la pàgina 65 parla de col·laborar amb “les administracions locals per a coordinar l’establiment de programes que promoguen l’eficiència i l’estalvi energètics, les energies renovables, i el vehicle elèctric i l’autoconsum, establint un servei d’assessorament en aquesta matèria adreçat a municipis”. Esperem avanços en Rocafort de la mà del Pacte d’alcaldies, al qual ens sumàrem a les acaballes de 2016 per acord plenari. Una altra possibilitat de millora per als llauradors és el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València. D’altres iniciatives ciutadanes ja n’hem parlat en Rocafort a peu pla, com Cuidem Benimaclet.

Perquè totes les actuacions que comentem ens afecten personalment, compliquen la nostra qualitat de vida i les nostres possibilitats futures. Ens caldrà ser-ne conscients, estar alerta, teixir complicitats i resultar àgils en les respostes més adequades. Amb tota la convicció i la fermesa. Una reflexió més de Núria Garcia, directora d’Espai Carraixet sobre la nostra relació amb l’horta, i la necessitat d’implicar-nos més. Tanque amb Günter Anders, filòsof que entre altres coses fou un dels promotors del moviment antinuclear, i que en el llibre Nosaltres, els fills d’Eichmann apunta: «el que es considera trivial passa inadvertit; i el que passa inadvertit s’accepta sense dir ni piu». Això està relacionat amb la pèrdua de capacitat de resistència de les persones, en un món de maquinària burocràtica que ens desconnecta de la nostra responsabilitat en les conseqüències finals de les nostres accions, i així augmenta el perill de fer-nos còmplices o bé víctimes de la màquina trituradora. Ens cal el contrapés de l’ètica de la responsabilitat davant de l’avanç poc raonable de l’imperi de la tècnica com un imperi totalitari. Hui el Forn de Barraca en pot ser el símptoma, però continuem sent cada un de nosaltres els qui hem de reaccionar i decidir quin món i quina vida volem viure.

 

 


Comentaris 00 comentaris en moderació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.