Viure el poble amable: el catàleg de patrimoni de Rocafort

Portada del Butlletí Informatiu Municipal de febrer de 2019, especial sobre el patrimoni de Rocafort

Una de les iniciatives més boniques i més profitoses per al futur de Rocafort és l’aprovació del Catàleg de Béns i Patrimoni. Este instrument d’ordenació d’àmbit municipal està regulat per la llei de Patrimoni Cultural Valencià, 4/1998. A partir d’aquella llei i de les actualitzacions i ampliacions posteriors, el catàleg de patrimoni de Rocafort pretén determinar “aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen d’un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor”. Justament Rocafort és un poble que gaudeix d’un enclavament amb paisatges particularment rics. A més d’unes construccions històriques, tant d’arquitectura popular com d’exemples de cases burgeses d’esplai. Tot un conjunt que reclama atenció, cura i foment del seu prestigi.

També impulsàvem el reconeixement del patrimoni de Rocafort des d’una perspectiva vital i de millora de la convivència. Com explicava en el BIM núm. 11, de febrer de 2019 (pàg. 4): “creure en un horitzó de futur compartit necessita l’aplicació quotidiana d’entusiasme, garbellat amb ordre i organització de la faena. Perquè sense espenta i sense il·lusions tampoc arribaríem massa lluny. Per això proposem una nova agenda urbana, guiada des del respecte i la convivència, la cultura i la sostenibilitat. Prioritats lligades amb tacte i trellat, aportacions a favor d’una societat moderna i autònoma. Amb la consciència que treballar per la nostra societat plural, porta a afavorir les interaccions personals amb què teixirem la nostra vida. És justament des d’aquesta perspectiva àmplia com considerem el patrimoni”. De fet, no és casual que aquella publicació tinguera el títol de “Viure el poble amable”.

Un procés participatiu a favor del poble

Presentació de l’exposició sobre el Catàleg de Patrimoni de Rocafort, març de 2017.

En resum, la idea que ens guia és que a major respecte pels valors comuns de l’espai que habitem, també practicarem el veïnatge més atents i amb millor tracte. Per això és important obrir el camí a la participació del major nombre de persones, a banda dels estudis tècnics necessaris. La determinació dels valors de patrimoni de Rocafort segueix un procés que encetàrem el novembre del 2016 i que encara continua la seua tramitació. No el podem deixar abandonat. I per això mateix resulta important qüestionar què està fent a hores d’ara el govern municipal, responsable de completar-ne el tràmit. Perquè el patrimoni és també un benefici social. Perquè la cura i la valoració del que ens identifica, ens connecta amb la pròpia història, i ens fa gaudir d’un millor veïnat compartit, aporta beneficis compartits.

Capçalera del blog de l’equip tècnic redactor, i accés a la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

En el mes de març de 2017 obrírem una exposició al poble amb els criteris bàsics per a valorar el patrimoni de Rocafort. Com a complement, hi hagué visites i tallers ciutadans l’abril del mateix any. Tanmateix, la primera proposta conformada a partir de les aportacions de la població, dels estudis històrics i les revisions arquitectòniques directes, havia de passar per la revisió de la Conselleria. Més aviat de les Conselleries, perquè el projecte de Catàleg de Proteccions de Rocafort, a banda de la supervisió de Cultura i Patrimoni, ha rebut la revisió i indicacions de protecció de Medi Ambient sobre els elements de paisatge i naturals. Podem consultar-ne una explicació resumida en este enllaç.

Resultats d’un treball constant pel patrimoni comú

La versió inicial del Catàleg de Rocafort fou aprovada, sense l’oposició de cap membre de la corporació, en el ple municipal del 31 de gener de 2019 (acta més avall). La web de l’Ajuntament de Rocafort explica així l’acord. L’anunci d’aquell edicte està publicat en el Levante-EMV el 16 de febrer. També en el DOGV el 21 de febrer. El 12 de març en fou inaugurada l’exposició pública en la Casa de Cultura. I atenent al criteri de la Secretaria municipal calien totes tres iniciatives per tal de començar el procés de participació pública que era de 100 dies hàbils, més del doble dels 45 que obliga la llei. Igualment s’hi explica en la notícia del web municipal

Cartell de la inauguració (12-3-19) de l’exposició de la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

Ara reproduïsc el comentari que apareix en la notícia (perquè m’ho crec igual ara com ara, que quan ho deia el “regidor d’Urbanisme Comeig”): “Des de novembre de 2016 treballem en la redacció del catàleg, que ajudarà a millorar la confiança, la convivència i el prestigi de Rocafort. A més a més, aquest període de participació pública permetrà que la ciutadania conega la proposta, consulte dubtes i aporte al·legacions. Entre tots reforçarem un Rocafort respectuós, bonic, amable i acollidor”.

Vint anys després de la llei de Patrimoni 4/1998 que obliga a redactar el catàleg de proteccions, per fi havíem trobat l’impuls, la professionalitat i la tenacitat de portar la faena a bons resultats. A banda del patrimoni cultural, s’hi valora el patrimoni natural i paisatgístic. Queda protegit en la proposta el Centre històric, la Colònia, Santa Bàrbara, l’horta i el terreny forestal. Mentre que dels 24 elements i edificis protegits en el PGOU del 90-91, ara en passem a 159.

Què cal fer ara i què fa el govern municipal?

Aprovar-ne el Catàleg és una exigència legal a partir de la llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià. Les entitats locals tenen l’obligació “d’evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural” (article 4.2.a). A més a més, aprofiten per a establir iniciatives i proteccions que asseguren “l’adequada conservació i apreciació d’aquests béns” (article 50.2). Com ja hem vist, el període de participació pública per a presentar al·legacions acabava l’agost del 19.

El govern municipal compta amb els informes tècnics de valoració de les al·legacions ciutadanes des de gener del 2020. Però ara cal que facen la seua tasca: que la Junta de Govern Local aprove les respostes a les al·legacions, esmenar si escau la redacció de la versió preliminar del Catàleg de Patrimoni de Rocafort. I sobretot trametre’n la proposta revisada a la Conselleria de Cultura, per tal que Patrimoni l’avalue i els done el vistiplau. Posteriorment caldrà tornar-la de nou al ple municipal per a l’aprovació definitiva del Catàleg de Proteccions. No obstant no es veuen ni resultats ni explicacions…

Realment fa por que els pertoque aquella màxima de Sèneca, que adverteix que “per a qui no sap on va, cap vent no és favorable“. L’alcalde Guillermo José Gimeno, en una entrevista del febrer, confonia diversos aspectes i això resulta alarmant ja que és la primera autoritat. El Catàleg no està aprovat definitivament, encara que ja no el podran tirar arrere. Per això Casa Bou no és un conjunt protegit, ara com ara. Són BRL els taulells dels balcons, està proposat com a BRL tot l’edifici, i han aparegut elements nous a protegir. Però la inoperància i la confusió pareixen més presents encara… Quines actuacions han dut a terme?

Cal actuar amb decisió i trellat…

El govern municipal exclogué la restauració del Refugi de les inversions del superàvit, l’octubre del 19. En el pressupost de 2020, eliminaren la partida per a pagar els treballs tècnics del Catàleg de Proteccions (ple de novembre del 19). Al desembre, aprovaren una moció dels Socialistes de Rocafort, a favor de restaurar el Refugi amb la primera subvenció disponible. Ara que la Diputació ha anunciat que a Rocafort li corresponen més de 600 mil euros d’inversions, esperem que licitaran l’obra urgentment. Estem a març de 2020 i no gestionen les respostes a les al·legacions al Catàleg preliminar ni envien el document revisat a la Conselleria. No poden continuar com si el patrimoni de Rocafort no anara amb ells, com si la gestió dels assumptes comuns no els interessaren. Cal governar amb responsabilitat.

Han de donar a conéixer el calendari previst dels pròxims passos cap a l’aprovació definitiva del Catàleg de Béns de Rocafort. També han de restaurar i obrir al públic el Refugi antiaeri de la Llotgeta. I podrien reformar l’Ordenança Fiscal per tal d’incorporar millores que fomenten la rehabilitació i el manteniment del patrimoni, com ara: 1- Que els edificis protegits no incrementaran el seu valor respecte de l’impost municipal; i 2- Plantejar l’exempció de taxes (o la fórmula més adequada per a retornar eixa càrrega fins a la quantitat total de la taxa), per a les obres de restauració i de rehabilitació dels edificis protegits. Perquè cuidar i protegir el nostre patrimoni és millorar el prestigi i la convivència en Rocafort.

viure_rocafort_especial_patrimoni_web 20190222_1._acta_pleno_31.01.2019

 

PAI del Bovalar (2): picar pedra per una solució

Tornem a parlar del PAI del Bovalar hui. En el primer lliurament resseguíem els seus orígens, i ara detallarem la faena dels darrers anys. A partir de la inactivitat de l’agent urbanitzador del PAI del Bovalar (Urbanite primer i en acabant Electra) l’Ajuntament de Rocafort activà mesures. Primer reunions i reclamacions, com les resolucions d’alcaldia del 5 de juliol de 2017, sense cap resultat ni compromís concret. Llavors el ple municipal de setembre de 2017 aprovà iniciar el procediment de resolució de la condició d’agent urbanitzador del PAI del Bovalar. Tanmateix l’Ajuntament va sol·licitar l’informe del Consell Jurídic Consultiu (CJC) per tal d’assegurar la millor manera legal de tramitar-ne l’expedient.

El dictamen preceptiu del CJC fou emés el 28 de febrer de 2018 i rebut per l’ajuntament el 5 de març de 2018. Justament aquelles indicacions foren la guia de l’acord aprovat en el ple del 20 de març de 2018. “El ple de l’Ajuntament de Rocafort, en una sessió extraordinària celebrada en la vesprada de hui, ha aprovat la caducitat del PAI (Programa d’Actuació Integrada) del Bovalar i resoldre la condició d’agent urbanitzador de l’empresa adjudicatària. Amb els vots a favor de l’equip de Govern (PSPV, Guanyem, IxR i Compromís), Ciutadans, i les abstencions del grup Popular i el grup no adscrit, el Consistori assumeix d’aquesta manera la gestió directa del PAI amb la intenció de desbloquejar la situació, enquistada des de fa anys, després que les múltiples gestions municipals amb l’empresa constructora hagen resultat infructuoses“, n’explicava la crònica.

Va ser en el ple del 26 de juliol de 2018 quan s’aprovà la resolució dels recursos de reposició presentats a l’acord de març. Com a conseqüència s’hi acceptaven al·legacions de propietaris particulars i quedava rebutjat el recurs de l’agent urbanitzador anterior del PAI del Bovalar.

El nou govern, de forment ni un gra

Les eleccions de maig del 2019 propiciaren un canvi de govern, ara format per PP, C’s i Vox. En les primeres entrevistes amb el nou alcalde, Guillermo José, parlava del PAI com una de les seues prioritats. Després tot allò s’esvaí, desaparegué i fa mesos que ni en parlen ni mouen fitxa…

Quan l’entrevistaren en Levante-EMV el 19 de juny de 2019 (fou elegit alcalde el15 de juny) afirmava: “Requerir a los propietarios la limpieza de parcelas es una de las primeras cosas que voy a firmar”. Com a resultat alguna parcel·la sí la van netejar, però poques. Quantes propietats van ser notificades? Quin seguiment se’n va fer? No se’n va fer cap execució forçosa de neteja per part de l’ajuntament per tal de passar la factura als propietaris… Alguna altra iniciativa d’ordenar i gestionar la neteja? No n’informen, però l’aspecte general és d’abandó i cap seguiment. Sembla que hem tornat a mirar cap a una altra banda.

A més insistia en la prioritat d’avançar amb el PAI del Bovalar. “No puede estar paralizado. Es de agradecer la gestión de Eduard Comeig (Compromís) en este asunto, pero ahora tenemos que desbloquear esa situación. Los propietarios están pagando IBI urbano pero no pueden construir ni hacer nada y eso se debe solucionar”. Vull dir que no hi ha cap problema personal. L’alcalde va fer una declaració generosa i poc habitual en la competència política. Tant fa que siga més fàcil parlar bé de qui ha desaparegut i ja no mantindrà la rivalitat sobre la gestió. El gest cal valorar-lo positivament i agrair-lo. Ara bé, això no lleva que calga continuar amb l’exigència cap als gestors actuals i amb la crítica constructiva que els eixample les possibilitats de tria. És clar que la responsabilitat de les decisions actuals és seua.

Creix la urgència d’avançar en la solució

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (1)

Malgrat els anuncis d’estiu de l’alcalde el PAI del Bovalar continua abandonat. Només hi prosperen els matolls i la desídia. I en acabant de tants anys tots sabem que el problema no és senzill de solucionar. Però sense intentar-ho segur que cada dia ens trobarem més lluny d’arreglar-ho. I la necessitat d’eixir del pou afecta totes les parts implicades: l’ajuntament, els propietaris de parcel·les, la Conselleria i el veïnat de Rocafort.

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (2)

Ara cal liquidar el PAI del Bovalar, i aclarir la situació actual. És a dir, revisar què falta per fer, i del que estiga, quines actuacions no estan conformes a les condicions pactades. També quins propietaris han satisfet les quotes corresponents i quins no ho han fet. I si de veritat s’hi han realitzat les actuacions per a les quals han abonat eixes contribucions… El febrer de 2019 l’alcalde signà una providència a tots els departaments municipals implicats per a impulsar el càlcul de la liquidació del PAI del Bovalar. Rebérem alguns informes. I què ha passat després?

Recompte de dubtes i de dificultats

Detall del PAI del Bovalar, novembre de 2019

L’únic que s’ha fet públic és que el nou govern va rebre la notificació de l’EPSAR del càlcul de la taxa per tal de connectar el PAI a la xarxa d’aigües. Però no va girar les quotes corresponents als propietaris per tal de satisfer-la. Quan aprovaren el pressupost d’enguany el novembre de 2019, eliminaren les partides relacionades. Una d’ingressos per quotes urbanístiques, i una altra del mateix import com a despeses d’actuacions en el PAI del Bovalar. En la pràctica amb eixe gest el govern de C’s+PP+Vox renunciava a fer cap avanç en la solució del PAI, ja que anul·lava la seua capacitat com a agent urbanitzador. Tot el 2020 sense profit, un altre mal presagi…

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (3)

Com a última novetat, tenim la sentència judicial del 16 de gener de 2020. Açò encara acreix la necessitat de treballar amb determinació per una solució per al PAI i per al poble. Esta sentència del contenciós-administratiu anul·la l’acord del 20-3-18 i l’expedient iniciat pel ple municipal del 28-9-17. Perquè el termini de notificació de l’expedient expirava el 21-3-18, però es va fer efectiva el 22-3-18. Així com heu llegit, i el jutge no entra en el fons de la qüestió perquè el procediment està mal notificat. I l’apàtica Electra recupera la condició d’agent urbanitzador…

Continuarà…

Recordem ara les funcions de la secretaria municipal. Segons la LBRL 7/1985, art. 92 bis-1-a): “La de Secretaría, comprensiva de la fe pública y el asesoramiento legal preceptivo”. També interessa l’article 192.2 del ROF: “Las comunicaciones que se dirijan a las autoridades serán firmadas por los Presidentes de las Corporaciones y las demás que den traslado de acuerdos o resoluciones, por el responsable de la Secretaría”. I com a aclariment final, el RD 128/2018, art. 3.3 d), que inclou en el precepte d’assessorament legal en 7ena posició: “Aprobación, modificación o derogación de convenios e instrumentos de planeamiento y gestión urbanística”.

Ufff… Desídia o incompetència, irresponsabilitat o negligència… No ho sabem. Però el que sí sabem és que no podem conformar-nos amb la decepció actual. Sense dubte cal donar la cara i solucionar el problema del PAI del Bovalar. Perquè el poble ho mereix i l’ajuntament ha d’activar la seua responsabilitat… Pròximament en repassarem les accions necessàries.

 

 

Connectar Rocafort és millorar el veïnat

El carrer Massarrojos a punt per a transitar-lo amb comoditat (gener de 2020)

En els darrers passejos he pogut comprovar amb alegria que ja han avançat molt els treballs d’adequació dels carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos. Concretament en els trams que han estat irregulars dècades, coberts de terra i pedres, asilvestrats arribaven a impedir el trànsit pel carrer Massarrojos. Són uns trams que dificultaven el pas de persones i de vehicles, que interrompien la travessia interior Est-Oest. Ara parlem de les vies que trobem des de la zona de la Colònia, a tocar del carrer Ausiàs March per dalt. I l’espai del PAI del Bovalar entre l’Escoleta i els paellers, en el que seria la continuació del carrer Nicolás Alonso, per baix.

Crec que és un bon motiu per a valorar el treball que es pot fer des d’un ajuntament per a millorar la vida del veïnat. Evitar els obstacles al dinamisme social, a les possibilitats de la població, resulta una tasca principal de la gestió municipal. Perquè és una ajuda justa a les persones que hi viuen i per a tots els altres que hi passem amunt i avall. Perquè connectar Rocafort, els espais de passeig habitual i de trànsit, ens facilita la vida i ens permet gaudir millor de les possibilitats del nostre poble. Ens en beneficiem tots.

Una miqueta de memòria

Vista del carrer Massarrojos des de baix (Bovalar), el 26 de novembre de 2019

Quan l’any 1990 Rocafort va aprovar el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU Rocafort: BOP del 25 de maig de 1990) aquelles edificacions quedaven en els límits del poble. Llavors formaven un conjunt de cases en un àmbit semiurbà, entre la continuació de la Gran València i la caiguda al ponent de la Colònia. Per això s’hi preveia completar la urbanització de la zona a través de l’instrument d’una Unitat d’Actuació, la UA10. 

Però el fet cert és que mai es va posar en funcionament aquell plantejament urbanístic. La bona veritat és que en els primers anys dos mil (potser el 2004?) s’arribà a promoure un projecte d’urbanització per tal de connectar-lo definitivament a la trama urbana de Rocafort. I es publicà l’anunci de la intenció municipal d’aprovar la UA10… Ara bé, fora per quimeres familiars, incapacitat administrativa o inconsistència de l’impuls, ja no se’n va saber res més. Foc d’encenalls, aigua en cistella, tot anà a dissipar-se a l’ombra del temps. Tant fa, la paràlisi semblava una condemna ferma durant anys i anys. Si de cas, la sospita que podia ser un element conflictiu o bé la comoditat de la ignorància, mantenien el tema en via morta.

Connectar Rocafort: un procés administratiu amb garanties

Vista del carrer Pare Fullana des d’Ausiàs March, 28 de novembre de 2019

Amb el pas dels anys la trama urbana de Rocafort creixia i no sempre d’una manera prou organitzada. Sobretot la nova faiçó ve produïda pel PAI de Bovalar (inacabat, aturat de fa molts anys, però urbanitzat en més d’un 90%). A causa de les transformacions urbanes ha resultat que esta zona va quedar dins de la trama urbana consolidada. Així entenem consolidades “les àrees a on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials”. També veïns i veïnes d’eixos carrers acudien a l’ajuntament a reivindicar solucions per a l’anomalia en la qual habitaven el poble.

Fou a partir d’una d’aquelles reunions que el vicesecretari de l’Ajuntament de Rocafort ens va informar de les obligacions municipals de mantindre les vies urbanes en condicions. Atenent que els carrers eren propietat municipal i que es trobaven dins de la trama urbana consolidada. A partir d’eixe moment la perspectiva era diferent de la interpretació habitual dels anys anteriors, i calia posar-se en marxa. Perquè era el regidor delegat d’urbanisme ho explique, des d’agost de 2016 fins a maig del 19, i em va tocar viure l’experiència institucional.

Embastar durant anys el pla de connectar Rocafort

Imatge de la mesa de contractació del 23 de maig de 2019, en la qual es va seleccionar l’empresa que realitzaria l’obra en els carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos

El procés consistí en el tràmit administratiu normal: visitar i estudiar les necessitats de l’espai, encomanar un projecte d’adequació dels carrers per tal de dotar-los dels serveis obligatoris, i buscar finançament per a l’obra via subvencions públiques. Com la pràctica obliga, m’he ensenyat nomenclatura i condicions bàsiques de funcionament en estos temes, que abans no en tenia. Tot avanç requereix informes tècnics i jurídics que indiquen els passos a seguir. Són la garantia de la continuïtat institucional. La voluntat política aporta la prioritat de connectar Rocafort pels beneficis socials previstos en compliment de la llei.

Per als qui no estem avesats per professió ni estudis al tema urbanístic, un recordatori de les competències municipals. En concret, reproduïsc l’article 26.1 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local: “Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: a) En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas“.

Una solució a favor de la convivència del veïnat

Carrer Massarrojos el 28 de novembre passat

En resum, Aguas de Valencia va connectar la xarxa des d’Ausiàs March fins al PAI, amb les inversions de millora que els corresponen segons la seua concessió. Després, i una volta rebut el projecte de provisió de servicis bàsics, es pogué presentar a subvencions. Així aconseguírem l’aprovació de la inversió dels fons d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València (IFS 2018, de la pàgina 6 a la 29). El següent pas fou preparar-ne els plecs de licitació per a les ofertes d’empreses. Després el 23 de maig de 2019 la mesa de contractació municipal proposà la contractació de la millor oferta. I a la tardor passada començaren realment les obres.

Ara per fi sembla imminent l’obertura d’estos trams de carrer que permeten connectar Rocafort internament millor. Açò és una molt bona notícia per al poble, perquè elimina un punt negre principal. Enhorabona a tot el veïnat.

Romanços i enredros desvien de la igualtat

Hola! Ací va un comentari antipàtic d’escriure. Perquè l’actuació municipal de Rocafort en matèria d’igualtat apareix inconsistent, mareja, enredra, i de forment ni un gra. I això va en contra del conjunt de la població. De tu i de mi. I per suposat de les víctimes de la coacció, de l’opressió, de les agressions i de la violència… Mala cosa per a tots, açò de banalitzar i jugar amb les coses de menjar. L’altre dia parlàvem del 25N, de les activitats realitzades en Rocafort, i com a conclusió compartia el desig que els representants municipals saberen trobar camins comuns per a fer nàixer el consens des de la diversitat de perspectives. Perquè en un tema tan greu l’ajuda de tothom fa falta, la cooperació, la coordinació, la protecció, l’acompanyament i l’educació. Sobren les quimeres, els enfrontaments i els verins curts de mires. Doncs no va poder ser, una mena d’obstinació que fa festa de la burla a la ciutadania s’imposà, davant de virtuts reconegudes com ara la prudència, la discreció, la contenció, fins i tot la generositat dels que saben guanyar. Però no, no ens encabotem.

Permeteu-me’n fer un recorregut sobre algunes activitats del darrer semestre. Si en sabeu d’altres o les vegeu d’una altra manera, ja ho explicareu… Per a començar el fet més proper: les Corts Valencianes aprovaven el dijous 28 de novembre la declaració de l’emergència feminista arreu del País Valencià, amb els vots favorables del PSPV, el PP, Ciudadanos, Compromís, i Unides Podem; mentre que els vots de Vox s’hi van oposar a l’acord. En el torn de Ciudadanos la diputada María Quiles explicava que no aconseguir la unanimitat li provocava “”pena y ganas de llorar” y ha instado a Vox a reconsiderar su voto, porque se trata de una cuestión “moral, de apoyo a todas las mujeres””. El text de les Corts reclama reforçar el compromís institucional fins a assolir “una societat lliure de violència masclista”, més recursos per tal d’aplicar el Pla estatal contra la violència de gènere, i garantir una educació basada en la igualtat entre dones i hòmens. La proposta venia de la diputada de Compromís Mònica Àlvaro, que la va presentar just abans del 20 de setembre, quan es convocà la Nit Violeta. Àlvaro considerava que “la situació d’alarma social és cada vegada més elevada, i així queda reflectit en la multitud de mobilitzacions i en l’eixida massiva al carrer per a reivindicar la fi de la violència contra les dones, ja que sense aconseguir-ho no podem avançar en la igualtat”.

La Nit Violeta en Rocafort fou també una iniciativa cívica, un acte de consciència ciutadana, però trobàrem a faltar la implicació i la cooperació de l’ajuntament. Ja veníem de les excuses del govern municipal per a no posar durant les festes Punts Violeta… Digueren que no tenien pressupost per a destinar-lo al tema. Ací la notícia d’À Punt sobre el cas. Bé, no voler distingir entre un punt d’informació, de referència, de possible assessorament i sobretot de visualització de seguretat en el carrer, del tractament que ha d’oferir una clínica o una comissaria és tindre ganes de crear confusió… El tema del Consell d’Igualtat Municipal, que no convoquen ni apliquen el reglament vigent, n’és un altre punt negre de la gestió municipal. En el ple del 26 de novembre, el govern rebutja la moció dels socialistes per a (1) informar totes les associacions de Rocafort del termini i manera de nomenar representants per al Consell, i (2) convocar-lo abans del final del mes de febrer de 2020. Diuen que poden no fer cas del reglament vigent i que volen retocar-lo al seu gust abans de posar-lo en funcionament. Lamentable: no voler dialogar genera nous problemes, pitjors, que s’afegeixen a la inacció, el tancament, la cabuderia, l’obstinació… La gestió de l’anterior regidora d’Igualtat, Sonsoles Giner, estigué marcada per un seguit d’iniciatives que eixamplaven les possibilitats de política social i d’igualtat en Rocafort, que aconseguiren finançament i subvencions per a mantindre programes i personal dedicat a l’educació, l’assistència, l’atenció i la conscienciació. Però resulta que el BOP de divendres 29 de novembre de 2019 publicava l’anunci respecte a les subvencions destinades a entitats menors per “a implantar mesures per al compliment del principi d’igualtat entre homes i dones”, on s’explicava que quedava desestimada la petició de Rocafort  a causa de “no esmenar la documentació requerida”. Això resulta més greu. Perdre possibilitats d’invertir subvencions per al bé del poble, per a millorar l’educació, l’atenció, la convivència… Sembla que l’únic interés siga eliminar rastres anteriors.

Però el que considere una irresponsabilitat i una demostració de poca vergonya, és que els regidors del govern municipal (PP+C’s+Vox) impediren el debat i la votació de la moció del 25N que presentaren els grups dels Socialistes i de Guanyem en el ple del dimarts passat. “Esta moción se presenta de manera urgente debido a que hemos estado esperando a que el equipo de gobierno presentase una Declaración Institucional, como todos los años”, diu l’encapçalament del registre d’entrada (el mes d’octubre la regidora Marco anuncià que convocaria els grups per a consensuar un text del 25N, ara com ara diu que no creu en les declaracions institucionals, i mentrestant tots pel sac i el sac en terra…). El contingut de la moció era el text aprovat en la Diputació de València (amb els vots en contra de Vox, i a favor de tots els altres grups, també del PP i de Ciudadanos), adaptat a l’àmbit local de Rocafort (podeu consultar-ne el text més avall). Ja no serveix marejar ni un dia més amb un tema tan principal, ja no hi valen excuses, ha caducat el temps de mirar-se el melic… Esperem que el govern rocafortà reflexione i corregisca la seua actual inèrcia. I que aporten seriositat, coherència, consistència, solidaritat i professionalitat. Ens hi juguem les condicions de la convivència en la societat, i això no hauria de prendre’s a broma.

output

25N, treballs per l’alliberament de la violència

Ara a València esdevé la manifestació del 25N, per a mostrar el rebuig a la violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Una tortura personal per a qui la pateix, i una opressió sedimentada socialment, entre silencis, dubtes, covardies, insolidaritat i un llarg etcètera. En les darreres dècades el tema ha aparegut en l’agenda d’actualitat, de manera que s’ha estés la consciència del problema, qui podria evitar el record i el calfred per Ana Orantes… Si pensem que eixe és un principi necessari per a capgirar la situació, caldrà insistir-hi i perseverar, sense perdre de vista que no parlem d’estadístiques, per espantoses que resulten, sinó de casos concrets que destrossen vides com les nostres. Com les nostres, que potser hem tingut més sort… Com diu el conegut poema de Maria Mercè Marçal, “Dins la pell de l’ona salada / serem cinc-centes, serem mil. / Perdrem el compte a la tombada. / Juntes farem nostra la nit“. Ací podeu escoltar-lo musicat per Borja Penalba i Mireia Vives: “Cançó de fer camí”. Hui no assistiré a la manifestació que tinc obligacions domèstiques, però vull donar suport al bàndol de la igualtat, de l’autonomia personal, del respecte i de la llibertat. Perquè com diu Angela Davis, “el feminisme és la idea radical que les dones som persones”.

Moments finals de l’acte de la Ruta contra la violència de gènere en Rocafort (23-XI-19)

L’objectiu és fàcilment compartible, ho pense sincerament, per qualsevol persona decent, empàtica. Però recentment s’intenta convertir en una batalleta irresponsable, cridanera en els mitjans. Millor no oblidar que les víctimes reals són persones amb qui compartim els carrers, però sovint abandonem a la crueltat en les seues cases. “Associacions feministes defenen que acabar amb la unitat “torna la violència a l’àmbit privat” i “suposa un fre per tal que les dones verbalitzen la seua situació””, segons destaquen Sofía Pérez i Fátima Caballero en un article molt documentat en Eldiario.es. Mirem ara el cas d’enguany en Rocafort, i des de la meua més humil perspectiva, comentem algunes possibles millores. Dissabte 23 de novembre el grup de dones de Rocafort 19-J (amb la cobertura de l’associació de veïns Antonio Machado) va promoure una activitat participativa que recorria places i carrers del poble, amb lectures de poemes per persones d’associacions i col·lectius. Un èxit de la societat civil, una iniciativa d’autoorganització molt positiva, transversal, creativa… Ací en teniu la crònica publicada per Elperiodicodeaqui.com. Pense que un grup amb esta capacitat demostrada de col·laboració i mobilització, potser resultaria més eficaç si donara el pas de superar les complicacions derivades de gestionar-se només a través d’un grup de whatsapp, i passara del voluntarisme impulsiu a l’estructura d’una associació constituïda. Serien més fàcilment reconeixibles i podrien gestionar les seues iniciatives amb major claredat, aconseguirien relacions més profitoses amb el teixit associatiu del poble, que evitarien malentesos en les relacions. Crec que tenen totes les condicions a favor per a reforçar el seu efecte positiu i facilitarien l’extensió del suport mutu.

Acte municipal del 25 N

Hui de matí l’ajuntament ha organitzat el seu acte propi. Unes explicacions a les persones aplegades de part de l’agent de la policia local encarregada del programa de VioGen, que des de l’experiència personal ha sabut transmetre la importància que cada veí i veïna ens preocupem d’evitar el patiment de les persones que puguen trobar la desgràcia de resultar víctimes de la violència masclista. També la regidora d’igualtat, Rosario Marco, ha presentat la campanya que l’ajuntament ha posat en marxa hui entre els comerços i el veïnat: #IgualesyLibres 52 Roses Blanques (en referència a les dones assassinades per les seues parelles a l’estat espanyol en el que portem de 2019). Benvinguda la iniciativa! De fet a l’actual govern municipal se li pot retraure massa sovint falta d’iniciativa, però ara no és el cas. Cal deixar de fer el caragol i assumir les responsabilitats de govern de manera quotidiana, tan transparent i oberta com siga possible. Impulsar una innovació per a donar a conéixer el problema social de la violència que pateixen les dones, conscienciar que resulten intolerables totes les agressions, és un fet molt positiu. “Educar en igualtat per a protegir el camí de les nostres filles, nebodes, netes, amigues i veïnes. I en aqueixa tasca hem d’anar tots de la mà”. És clar que sí, i encara que no tinguem cap relació personal directa, la defensa de la llibertat i de la integritat de cada persona, de cada dona, és un deure moral de justícia.

Moment de la Ruta contra la violència de gènere en Rocafort, 23 de novembre de 2019

El tema és greu i ens reclama respostes personals de defensa de la decència, de la solidaritat, de la seguretat de cada persona, especialment a les dones ja que estan a l’aguait d’una agressivitat i violència específiques contra elles. Com diu Mónica Oltra en un vídeo publicat hui en les xarxes socials: “Hui és el dia que totes les persones, tota la societat, ens situem al costat de les víctimes, protegint al seu entorn i a elles, i enfront de les actituds dels agressors”. Doncs en eixa tasca en la qual tots fem falta, cal buscar la cooperació social i el consens en les actituds de suport, protecció i acompanyament. Un consens promogut per les múltiples iniciatives, acollint i no rebutjant, buscant la coordinació i la cooperació, i no els enfrontaments contraproduents. Des de la consciència de la diversitat social, tots podem aportar alguna cosa positiva i totes les aportacions resulten convenients. Per això trobe a faltar la declaració institucional de la corporació municipal de Rocafort, com cada any. Perquè ni que siga en un àmbit simbòlic, és important la unió dels representants polítics del nostre poble per a marcar quin és el costat correcte en els casos de violència contra les dones. Com ha passat en la Diputació de València i en la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, amb el suport de Compromís. També, naturalment. Espere de veritat que demà en el ple els regidors i les regidores posen per davant l’interés social compartit per les persones de bé i no enredren amb interessos curts de gambals. Vinga, que cal que tothom anem de la mà contra les agressions i la violència de gènere.

Volem les Moles vives i el futur obert

El proper dissabte 16 de novembre ens veurem en el paratge de Les Moles de Paterna, a les 10.30h en el centre cívic prop de l’abaixador de Lloma llarga, convocats per diverses entitats cíviques, amb el pla de passejar i sentir el luxe de disposar d’un espai natural tan a prop d’on vivim. I també per a plantar llavors de carrasca, roure i coscoll. En seran 14.000, de llavors, i calen moltes mans. També hi gaudirem de la guia explicativa del biòleg Aurelio Peña, i dels comentaris històrics de Paco Martínez. Estímuls positius de sobra per a fer la visita… “Les Moles, es un paraje natural de Paterna con bosques, zona de maquias, barrancos poco antropizados, vegetación de ribera y campos de secano. En su interior alberga la fauna típica mediterránea: ardillas, tejos, ginetas, zorros, liebres, erizos, verdejos, petirrojos, etc. También elementos arquitectónicos que nos hablan de la historia de nuestro pueblo: Trincheras de la guerra civil, refugios de pastor, paredes de piedra en seco, ruedas de molino, etc.”

La Mola de Paterna és un espai excepcional devaluat per la vista enviciada al costum del nostre paisatge, per la perspectiva que el nostre entorn només és un solar d’on fer diners amb rajola i formigó. Ara com ara pateix l’amenaça d’un projecte de megacentre comercial d’intensos lluentons, foc d’encenalls, aigua en cistella… L’Ajuntament de Paterna aprovà la declaració de La Mola com a Paratge Natural Municipal l’agost de 2017, que conforme era presentada llavors: “La Mola junto a l´Horta y el Parque Natural de la Albufera constituyen un pulmón natural para 45 municipios con 1,9 millones de habitantes del área metropolitana, el último gran espacio natural libre de construcción, con una superficie superior a 200 hectáreas que, igual que otros parques naturales, se ha preservado gracias a su antiguo uso militar”. El 26 de novembre de 2018 la Generalitat publicava l’ampliació del Parc Natural del Túria, en què hi integrava el paratge de Les Moles. La tramitació d’esta integració és molt important, i obriria també la possibilitat d’articular un corredor verd que passara pels termes de Godella, Rocafort i Massarrojos fins a connectar amb el Carraixet. I ara permeteu-me un pensament per a la nostra Bonaigua, que a l’estiu del 2018 l’ajuntament de Rocafort va declarar també Paratge Natural.

Fa uns anys que el projecte de Puerto Mediterráneo, posteriorment presentat com a Intu Mediterráneo, promet enormes beneficis intangibles a canvi de la destrucció segura del nostre entorn natural, d’un espai que a hores d’ara és accessible a passejants, curiosos i esportistes… Un espai verd històric que ens ajuda a respirar. Ara el TSJCV ha donat parcialment la raó als promotors del projecte i el futur de La Mola torna a penjar d’un fil. Un projecte insostenible, irreversible, que insisteix en models socialment i ambientalment nocius, que vindria a saturar les comunicacions entre el cap i casal i les poblacions de l’Horta i el Camp de Túria que connecten amb la pista d’Ademús. L’Ajuntament de Manises ja ha recorregut la decisió del TSJCV, la Generalitat ha presentat al·legacions, que serien el pas previ a recórrer la decisió del tribunal, mentre entre altres entitats veïnals i de defensa del territori, Confecomerç rebutja Intu Mediterráneo “per la sobresaturació comercial i pel seu impacte mediambiental”.

enllaç al vídeo “Et presentem un gran Centre d’Oci: Les Moles de Paterna”

Com diu la Coordinadora per la protecció de Les Moles en el seu vídeo, un dels valors actuals que trobem a tocar de dits és que el paratge natural és un lloc “on compartir sensacions i estima. Les Moles, 4 milions de m2 de vida”. Ara la Coordinadora té en marxa dos projectes importants per a la conscienciació i el manteniment de la defensa dels valors de l’espai verd: la difusió de vídeos de persones que reclamen la supervivència i l’ús públic de Les Moles, que podeu veure en les seues novetats del facebook, i una campanya de promoció del suport econòmic popular a través de la plataforma verkami: “Pensamos que hay que recurrir la sentencia del TSJCV y defender el territorio de todos los valencianos y valencianas. Pero para forzar a las administraciones a que recurran esa sentencia y protejan definitivamente Les Moles de Paterna, es preciso invertir en campañas de sensibilización ciudadana y de presión política”. Recomane la visita a les recompenses i per suposat la col·laboració en la campanya, que contribuirà a un futur obert per a Les Moles, compartit per tota la ciutadania i veïnat. Jo me n’he demanat una camiseta 😉

Finalment queda reclamar un paper més decidit a l’Ajuntament de Paterna en la defensa del seu espai natural local, i que abandonen les complicitats cap a un projecte destructiu contra Les Moles i els beneficis que ofereix en el seu estat actual. De fet Paterna s’ha mantingut ferma en l’oposició a un altre projecte excessiu, com l’ampliació del “by-pass”. Eixe és el camí, la protecció de l’entorn que tots aprofitem i que ens acull.

Al llarg dels darrers anys l’oposició ha aparegut també en els pobles veïns de la comarca de l’Horta i del Camp de Túria, com explica esta notícia. El ple municipal de Rocafort de novembre de 2018 mostrava el “rebuig als projectes insostenibles, i en concret a INTU MEDITERRÁNEO, pels seus efectes negatius en els ecosistemes socials i mediambientals, i a l’organització urbana de tota la zona”. Aquella moció la podeu llegir ací baix en el pdf adjunt. Salut, esplai, natura, i fins dissabte!

1. Acta Pleno 29.11.2018 Cast-Valen(1)

 

 

Abús de poder en la gestió del govern de Rocafort

Imatge del diari Levante-EMV del 2 de novembre de 2019, edició Horta

L’altre dia comentàvem incompliments de l’actual equip de govern de Rocafort respecte a reglaments municipals vigents, però ara sabem un cas més greu, perquè la mala pràctica de gestió té com a beneficiari al partit de l’actual alcalde, Guillermo José. L’ús de recursos públics municipals en benefici personal o dels partits que ara governen, sense seguir les mateixes normes que ens igualen en oportunitats al conjunt del veïnat, és un fet molt greu que posa en dubte la necessària confiança en els gestors de la cosa pública. Si no segueixen les ordenances ni quan la tramitació la poden impulsar ells mateixos, quines altres males pràctiques ens podem esperar? Quina és la causa i quines les conseqüències d’actuar al marge de les garanties públiques de l’administració?

El 17 d’octubre de 2019 el facebook i el twitter de Ciudadanos Rocafort publicaven fotografies d’una reunió en la sala d’actes de la Casa de Cultura de Rocafort, acompanyades del comentari: “reunión de coordinadores y cargos políticos celebrada hoy en #Rocafort para intercambiar impresiones y unificar ideas de cara al #10N?.‬ ‪¡Gracias a Toni Cantó y María Muñoz por vuestras palabras y cercanía!”. La participació política en els afers públics és desitjable i cal facilitar-la, naturalment, des de l’acceptació de la diversitat social i de la pluralitat d’opcions disponibles. Però realment és eixe el cas o bé és al contrari, un clar exemple de la llei de l’embut?

En el ple municipal del 29 d’octubre el grup socialista va preguntar per la documentació que justificava la cessió de la infraestructura municipal de Casa de Cultura, ja que no havien vist cap sol·licitud en el registre d’entrada de l’ajuntament. Ho explicaven en una publicació del facebook el 30 d’octubre: “Ayer en el Pleno, el alcalde preguntado por el grupo socialista, reconoció que el acto de Ciudadanos que preparó para sus Jefes y compañeros el 17 de octubre, se realizó SIN solicitud previa, sin informes, y sin autorización expresa. Los cargos públicos son gestores de las instituciones de toda la ciudadanía, nunca sus amos ni sus propietarios. Las normas públicas nos afectan a todos”. Queda clar que un acte de partit, de Ciudadanos, el partit de l’alcalde, un acte amb evident vocació electoral, s’ha realitzat en instal·lacions municipals sense seguir la tramitació indicada, sense informes previs, sense autorització i sense pagar taxes. Només perquè els actuals governants tenen accés directe a les claus de les instal·lacions? Per exemple, Compromís per Rocafort va demanar l’ús del Nou Espai per a una reunió interna (exp 2337/2019) que fou rebutjada per l’ajuntament per no haver-se registrat amb els 10 dies reservats per a la realització d’informes (“Denegar la solicitud (…) del Colectivo Compromís per Rocafort del uso del Nou Espai para el día 14 de octubre del 2019 ante la imposibilidad de poder elaborar los informes preceptivos”… El termini és real, encara que no és necessari exhaurir-lo i es poden autoritzar cessions en menys temps, quan no tenen cap problema tècnic). Cal acceptar que a la pròxima la sol·licitud haurà de ser amb més previsió, d’acord, són les regles estrictes. Però si el dia 14 calien informes preceptius, com és que el 17 ja no en calien? També són estrictes les interpretacions normatives quan se les apliquen a ells mateixos? Sembla que no…

Toni Cantó, portaveu de C’s en les Corts, i Guillermo José, actual alcalde de Rocafort, en una visita a Villa Amparo.

En la notícia del dissabte 2 de novembre de l’edició Horta del Levante-EMV, “El alcalde admite que C’s usó un local municipal para campaña sin permiso“,  l’alcalde diu: “”Se nos olvidó”, admite el mandatario aunque, de todas formas, defiende que “no hacía falta informes técnicos, ya que se trata de un edificio con sanitarios, seguridad, salida de emergencia””. En unes altres declaracions de Ciudadanos a Rocafort Tribune del mateix dia, sobre el seu acte en Casa de Cultura, en donen més detalls: “Donde se incurrió en error fue en la formalización de la petición por registro dentro del plazo que marca la Ley (15 días previos a la celebración). Al acercarse la fecha, se tomó conciencia de esta irregularidad y, al no poder hacer la reserva en el Plazo que marca la Ley y siendo que la convocatoria ya se había publicado se asumió seguir con la celebración del acto, cuestión que fue asumida por Guillermo José Gimeno y por la que se disculpó”. Realment ens podem acostumar a la confusió habitual entre les funcions d’un càrrec públic i les seues aspiracions i necessitats personals? Quina categoria administrativa podem atorgar a unes disculpes personals? L’acte de preparació electoral del partit Ciudadanos s’ha realitzat? Sí. S’havia sol·licitat oficialment? No. Estava autoritzat segons la normativa? No. L’ajuntament ha ingressat la taxa corresponent? No, és clar, si oficialment no existia expedient de sol·licitud ni d’autorització no era possible…

Detall de la “Ordenanza reguladora de la tasa por uso exclusivo o aprovechamiento especial de instalaciones y edificios municipales” (BOP, 11-5-2016)

I quina ha de ser la tramitació correcta quan un veí o veïna, una associació o un partit polític vol usar una instal·lació municipal? De bon començament ha de sol·licitar-lo per escrit en el registre municipal. En acabant els responsables de Casa de Cultura han d’autoritzar-ne internament la possibilitat (amb la comprovació que la sala no estiga ocupada per a eixa data i horari, per exemple). El següent pas seria l’informe de Tresoreria que confirme si la sol·licitud té dret a exempció o si ha de pagar la taxa estipulada en l’Ordenança fiscal (en l’art. 2.2.a) diu que els partits polítics estarien exempts “en cumplimiento del ordenamiento jurídico vigente”… Està clar que això inclou actes durant les campanyes electorals, però per a determinar si també cal aplicar eixe criteri a l’acte del 17 d’octubre resulta imprescindible l’informe de Tresoreria). Una vegada vistos els tràmits previs, cal una resolució d’alcaldia que autoritze l’ús (en les condicions que procedisquen) als sol·licitants.

Revisem com a exemple una sol·licitud de reunió de Compromís per Rocafort per al 27 de juny de 2019, exp 1657/2019, la resolució signada pel Secretari General de l’Ajuntament de Rocafort, P.B.F. (també ho és a hores d’ara), informa que “Vista la sol·licitud presentada (…) amb Registre d’Entrada n. 2743 de data 5 de juny (…) Vist el comunicat de l’Alcaldia de data 11 de juny (…) Vist l’informe de la Tresoreria (…) Vista la Ordenanza fiscal reguladora de la tasa (…)”; i quedava resolta favorablement aquella sol·licitud. El criteri de la Secretaria no ha canviat ja que podem comprovar-ho en les respostes actuals a sol·licituds d’associacions i entitats del poble. Calen eixos informes previs i evidentment cal l’autorització municipal abans de l’ús de les instal·lacions.

En l’article 7.4 de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per ús exclusiu o aprofitament especial d’instal·lacions i edificis municipals de Rocafort (BOP 11-5-2016) diu: “No se consentirá la ocupación de instalaciones o edificios, hasta que se haya abandonado el depósito previo, se haya presentado la fianza, en su caso, y se haya obtenido la correspondiente licencia por los interesados”. Queda de manifest que el dia 17 d’octubre Ciudadanos, el partit polític que representa l’alcalde de Rocafort, va ocupar una instal·lació pública per a una activitat de preparació electoral sense complir els criteris públics i sense fer la preceptiva sol·licitud oficial ni rebre’n autorització. Com aconseguiren la clau? En raó de quina ordre se’ls va obrir i posar a la seua disposició instal·lacions municipals sense autorització? Què han de fer ara com ara els funcionaris que donen garantia de l’aplicació de la llei en la nostra administració local? Coneguda i reconeguda la irregularitat, quin expedient sancionador pertoca obrir? El que de cap manera podem acceptar com a ciutadania és l’aplicació impune de la llei de l’embut.

L’Ajuntament tapa el refugi de Rocafort

Rocafort té un refugi antiaeri del temps de la guerra d’Espanya, però no el veiem ni el podem visitar. Si és un recurs patrimonial del poble, quin és el motiu de no poder mostrar-lo, conéixer-lo i emprar-lo per tal de posar-nos en el lloc d’aquell patiment, al qual podríem acostar-nos amb empatia compartida? Per què el govern actual no posa en marxa el projecte que té per a restaurar-lo i obrir-lo? Per què no destinar una part dels diners del superàvit a eixa obra?

Val a dir que tenim la sort que durant aquell conflicte civil, en Rocafort no es van produir assassinats de persones del poble. Resulta més aviat excepcional el cas, i el mèrit caldria repartir-lo entre el veïnat, en la seua manera d’actuar més humana i menys venjativa que en altres localitats veïnes. Però també en la gestió de vigilància que l’alcalde de llavors, Ramon Fontestad, imposà com a prioritat i que va evitar banderies ocasionals. Com recordava en un article Carlos Aimeur: “El comité del Frente Popular de Rocafort estaba comandado por Ramón Fontestad, un vecino cuya principal obsesión era que ningún paisano fuera represaliado por sus ideas. De ahí que durante el periodo de guerra “ningún hijo del pueblo ni ningún veraneante fueron víctimas de la contienda””.

El temporal de pluges i vent de les acaballes del 2016 provocà la solsida d’un dels murs de la Llotgeta, afortunadament sense danys personals, i també descobrí l’accés al refugi de baix de la roca calcària (els altres dos accessos, a l’escala junt a la porta de l’església i a l’escola -ara llar dels jubilats-, foren obstruïts amb runa i ara com ara no tenen eixida). Com recorda el cronista Juan Pérez Navarro en el butlletí d’informació municipal de març de 2017 (p. 12), en  Rocafort se’n construïren tres o quatre: “el que va per davall de la Llotgeta, un altre en la devesa enfront del Bar Rosaleda, (amb capacitat per a 900 persones, arribava fins al Quarter) i un altre en la plaça d’Espanya, junt a l’escala. Entre Caperucita i el xalet de Jaume I cantó a Pintor Benlliure, és possible que hi haguera un altre”.

Una volta el refugi de la Llotgeta tornà a l’agenda ciutadana, s’hi realitzaren visites tècniques i de seguretat per a comprovar-ne l’estat. Posteriorment l’ajuntament encomanà un projecte de restauració que fera possible l’obertura a les visites del públic (BIM núm, 3, juliol de 2017, p. 5). Eixe projecte està lliurat per registre en l’ajuntament i només queda licitar l’obra d’adequació, per valor aproximat de 70.000 euros. La presentació dels redactors del projecte és pública en el Viure Rocafort núm, 11, especial de patrimoni del febrer de 2019 (pp. 30-31).

En l’article “Refugis vius de la memòria” parlàvem del valor patrimonial de les infraestructures de defensa de la població, concretament de Rocafort i Massarrojos com a casos destacats en l’Horta Nord. I de manera més general l’article “El patrimoni de la Guerra Civil ix de la trinxera” aborda les possibilitats turístiques d’estos recursos. A més conforme a l’article 4 de la llei 9/2017 el Refugi és Bé de Rellevància Local automàticament, com també queda reconegut en la versió inicial del Catàleg de Proteccions Patrimonials de Rocafort, aprovat en el ple municipal del 31 de gener de 2019; i exposat per a al·legacions públiques fins a l’agost passat. Al refugi de la Llotgeta li correspon la fitxa C011. Sobre el mateix tema la revista Debats (volum 131/2, del 2017, pp. 123-140) publicava l’article d’Andrea Moreno i Tatiana Sapena “Refugis antiaeris: patrimoni de la Guerra Civil a la ciutat de València” (complet en pdf avall del present text), on diuen (p. 132): “En aquest nou context, els refugis antiaeris de la Guerra Civil ressorgeixen com a patrimoni associat a les polítiques de memòria i ocupen un lloc preferent entre allò que Pierre Nora (1984-1993) denomina els «llocs de la memòria» (lieux de mémoire). Són llocs en què la memòria s’ha encarnat selectivament i que, per la voluntat de la humanitat o el treball del temps, han romàs com els símbols més lluminosos d’aquesta. Es tracta d’espais on la memòria col·lectiva perviu emocionalment i que, malgrat haver sigut oblidats durant temps, conserven el passat i tenen la capacitat de transportar memòries col·lectives a generacions actuals”. 

En les circumstàncies actuals, resulta decebedor i trist, poc justificable, haver d’assumir esta oportunitat perduda per a un benefici futur compartit per tots…, ja que costa entendre que el govern municipal actual mire de tapar el patrimoni comú del poble de Rocafort. Perquè tot són fets públics i coneguts des de l’inici del 2017, perquè disposaven de més de sis-cents mils euros de superàvit de l’any 2018. Perquè obstinar-se a amagar un valor per al poble no té trellat ni forrellat, perquè no té sentit sostraure un recurs històric que hauria d’estar a disposició dels rocafortans, les rocafortanes, i de les persones que ens visiten. Perquè també tenen escrits del veïnat en el registre d’entrada de l’ajuntament que reclamen la protecció, la restauració i l’obertura del refugi com a patrimoni històric municipal, perquè fins i tot el grup socialista presentà una moció en el ple de l’1 d’octubre en què proposava invertir el superàvit en una dotzena d’inversions financerament sostenibles (acord 2.2, “rehabilitació i obertura al públic del Refugi de la Llotgeta”)… Perquè el Refugi, com a element catalogat del patrimoni del poble requereix “d’un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor”.

Però el govern actual del poble, en el ple d’octubre va presentar per despatx extraordinari destinar-ne el superàvit a les tanques del camp de futbol (16 mil euros), el paviment del frontó (18 mil), equipaments de parcs públics (31 mil), soterrar línies elèctriques (40 mil), i per al parc Fontestad destinen 528 mil euros, malgrat que encara no té projecte d’execució ni tampoc està contractat… I potser el més preocupant és que no pensaven fer cas dels resultats del Participarc “perquè no els agradava el resultat de la participació ciutadana”. Esperem un canvi d’actitud i tindre més sort a la pròxima (el pressupost nou?). Esperem.

129-338-2-PB(1)

Cuidem Benimaclet: creativitat i resistència

Portada dels exemplars del fanzine "Cuidem Benimaclet. No al PAI"

Portada dels exemplars del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Esta setmana he tingut per fi en les mans el fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”, publicació en la qual tinc la sort de participar amb un poema. És una publicació amb un total de 25 col·laboracions poètiques, en valencià i castellà i amb clara diversitat formal i expressiva, més il·lustracions i una breu explicació introductòria: “Aquest fanzine pretén que el sostingues. Que sostingues el treball conjunt que la plataforma Cuidem Benimaclet porta endavant, en aquesta ocasió, per aturar la barbàrie urbanística. Que et deixes acaronar per la veu del poble que allibera el camí amb la voluntat de generar les xarxes i polítiques que afavoreixen la reflexió i la convivència en la nostra ciutat, tenint la terra com a bé patrimonial i dret per al present i el futur pensat per les persones i la sostenibilitat social, ecològica i històrica. Amb la intenció de continuar cuidant-nos de l’especulació i de la maquinària capitalista, diferents veus poètiques i mans il·lustradores es reuneixen a aquestes pàgines per a donar caliu i memòria col·lectiva a la terra que volem i ser remor de la rebel·lia per ser sempre més veus i més mans en aquesta lluita”. Les iniciatives plurals i amb vocació col·lectiva també depenen de l’impuls de persones concretes, i en esta ocasió és important destacar la faena i sensibilitat de Clara Moltó (gràcies, amiga!).

Podeu trobar-lo a canvi d’una aportació de 3 euros, en el Kafkafé, La Repartidora, La Murta, el Terra i Caixa fosca, però si no vos quadra acudir al barri de Benimaclet i voleu col·laborar amb esta lluita veïnal, podeu enviar-me ací un missatge (info@rocapeupla.com) i quedem per a l’intercanvi.

Cuidem Benimaclet és una plataforma ciutadana que porta més d’un any d’activitat, informativa, de debat i de conscienciació social, contra el PAI de Benimaclet que fou aprovat abans de la crisi econòmica, financera i immobiliària, i que ara volen reprendre amb construccions de fins a 30 altures que ocuparan de paviment tota la terra que queda fins a la ronda Nord. Podeu veure l’argument de Cuidem Benimaclet a favor de desclassificar el PAI i permetre la possibilitat de gaudir d’espais de convivència per al veïnat (podeu presentar-lo com a al·legacions en el registre de l’Ajuntament de València).

La informació bàsica de tot el procés la teniu en estos articles: blog Poble de Benimaclet (novembre 2018), València Extra (novembre 2018), València Extra (desembre de 2018), El Salto diario (febrer 2019), Levante-EMV (maig 2019). La qüestió que ara posa de manifest Cuidem Benimaclet és que hem de repensar la nostra manera de conviure, més conscients de la relació amb el nostre entorn, amb reducció de les intervencions agressives i una millor integració de la nostra vida amb l’entorn natural i veïnal, amb un major protagonisme ciutadà… Des de la presa de consciència personal cap al canvi col·lectiu.

Cartell de la il·lustradora Galleta Maria per a Cuidem Benimaclet www.galletamaria.com

Transformar les inèrcies que relacionen l’enriquiment amb la destrucció de l’horta, de la terra que ens ha de donar de menjar i ens permet una amplitud i un coixí davant les brusquedats de l’escalfament global, que la vida de les persones estiga per davant que el negoci a curt termini per a uns pocs… És el fonament d’un anhel compartit que es manifesta en milanta casos concrets: la destrucció de La Punta a compte de la ZAL (esta mateixa nit emeten el reportatge “La Punta. La dignitat dels resistents” en À Punt), l’ampliació de la V21 i l’assolament de Forn de Barraca (demà 19-X, a les 20h en Ca Revolta, música i poesia en solidaritat amb el Forn de Barraca), el mateix projecte d’assarb que havia de travessar l’horta de Rocafort, o el projecte de PGOU d’Alboraia… I no oblidem que el protagonisme ciutadà comença quan decidim prendre la iniciativa, com el mateix dissabte 26 d’octubre en Rocafort, a les 10h en l’Escoleta, per a netejar junts les zones de passeig que compartim.

Últims versos del poema de David Caño dins del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Bé, i per a acabar, com que l’agitprop poètic sempre em deixa amb dubtes sobre el paper que hi faig, vos deixe amb una citació d’un article de Francisco Umbral en el diari El País del 3 de maig de 1983, “Agitprop”: “Porque la derecha se ha derechizado en Europa y la libertad se ha hecho liberalismo parlamentario y financiero. El agitprop no es sino una vuelta a la democracia natural de las cosas, contra la democracia nominal. ¿Tenemos en España algo parecido? El pasotismo ilustrado no es otra cosa. Menos organizado que el agitprop, y por eso aún más natural. Un agitprop en estado casi vegetal. Nuestros conservadores se alivian mucho cuando ven que la juventud’ pasa de política y que la revolución ha perdido su momento. La revolución clásica, quizá. Pero el cheli que, efectivamente, ha renunciado a la revolución, no renuncia a la libertad total, la democracia natural y la vida anticonvencional. A un padre de nicotina ya no hay que decirle que uno es revolucionario, porque suena retro. Basta con esto para darles el día: “Papá, yo es que soy demócrata””. I continuem, que sempre falten mans per a tanta faena…

El veïnat, Estellés, i les sospites contra la cultura.

El dissabte 5 d’octubre Rocafort celebrava la 10ena edició del Sopar Estellés, activitat promoguda per la convocatòria que difongué l’escriptor Josep Lozano l’any 2010, que ja està ben integrada arreu, i que encén de versos les taules de la nostra comarca. El nostre poble ha respost cada un dels anys de la convocatòria i eixe mèrit cal agrair-lo i reconèixer-li’l a l’Associació de Veïns Antonio Machado, pel seu compromís, la seua perseverança i l’encert de proposar-la sempre des del contacte proper, senzill, amable.

Festa Estellés 2019 en Rocafort

En els orígens el sopar quedava limitat a l’espai del seu local, cosa que aportava un ambient familiar i proper, però que evitava la visibilitat de la població. Amb la col·laboració de la regidoria de Cultura els darrers tres anys, l’activitat prengué una nova volada. Mantenia l’ambient popular de compartir l’espai públic en germanor, una trobada agradable, participativa, amb l’accés a peu pla a l’emoció i al sentiment que facilita la poesia. L’any 2016, el poeta convidat fou Francesc Mompó, i la música la va portar Bertomeu; l’any 2017 Alfons Navarret com a poeta i Ivan Brull cantava; l’any 2018 els poemes a cura d’Alexandre Navarro i la música de Tallada. Una convocatòria oberta en el preciós espai del jardí de Casa de Cultura. Enguany continua col·laborant-hi l’Ajuntament, però amb una reducció de la seua implicació, ja que no ha volgut fer més aportacions que cedir l’espai.

A partir d’això potser hauríem de revisar certs comportaments i declaracions que a voltes s’amollen amb excessiva lleugeresa des dels càrrecs de responsabilitat pública. Frases eixides de la boca de l’actual govern municipal de Rocafort, en plens i comissions, que diuen que “fiscalitzaran les activitats” abans de permetre-les, que “haremos cosas sólo de cultura general”, que “no haremos actos politizados”… Pense que potser convé més creure que són declaracions poc reflexionades, abans que pensar que ningú pretén usurpar-nos el judici sobre el que podem fer o no. I per això millor contribuir a la reflexió comuna. Però també convé recordar l’entrevista a Nuccio Ordine (per Marta Peirano, Eldiario.es, 17-12-2013), quan diu: “no se puede tener democracia sin cultura, sin el respeto del otro y sin amor por el bien común. La formación de los jóvenes es importante porque es el futuro de la democracia. Si seguimos creando personas que piensan sólo en su beneficio personal, perderemos lentamente la democracia”.

Els gestors institucionals no han de considerar-se mai prescriptors dels hàbits culturals ni de les possibilitats limitades per a la població, a partir dels seus prejudicis que per força hauran de resultar restriccions a l’expressió diversa de la llibertat i de la curiositat. Les institucions han de fer de dinamitzadors de l’oferta cultural, per tal de facilitar-ne l’accés en igualtat de condicions, l’accés a les múltiples possibilitats de l’art i de la cultura. Açò va des de les biblioteques i la lectura, als diversos tipus de música, el teatre i la dansa, les arts plàstiques, l’audiovisual i les formes que les tradicions populars ens han fet més pròpies. L’art i la cultura són àmbits que ens permeten el reconeixement d’on venim i la possibilitat de reinterpretar-nos, obrint possibilitats noves a la nostra imaginació. Eixa és la tasca de les institucions, acostar i facilitar-ne el coneixement i les pràctiques culturals. No dir-nos què podem fer, ni què ens convé o no, que això ja és cosa de cada persona.

També l’ajuntament de Rocafort té concedida una subvenció de la Diputació (SOM 2018) per a, entre altres coses, instal·lar versos i poemes de Vicent Andrés Estellés i Antonio Machado en els carrers i places de Rocafort. No tindria sentit que s’estimaren més perdre els diners que es poden invertir en millores per al poble, per patir de prejudicis supersticiosos… En volen més, de poemes, autors o intervencions? Milloreu les possibilitats de la subvenció aconseguida, invertiu i eixampleu l’abast de la iniciativa. Així de fàcil.

Per a recordar que la poesia és una via accessible per a tots que ens permet eixamplar la pròpia imaginació, portem un poema conegut i paradoxal de Marc Granell:

Els poetes són els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan ni tan
sols diners amb allò que fan.

Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

En la presentació de «La participación cultural en la Comunidad Valenciana. Encuesta 2017» (Antonio Ariño i Ramon Llopis), el president Ximo Puig recorda importants criteris per a la gestió cultural: «La capacidad para adaptarse a los cambios y a la complejidad de la realidad concreta depende de estas dos variables: objetivos claros y ejecución flexible. Singularmente, en las políticas culturales. La democratización cultural que impulsa la Generalitat se fundamenta en principios democráticos básicos como el reconocimiento del pluralismo, el respeto a la diversidad, la defensa de la libertad de expresión, la tolerancia y la orientación de la política cultural con la voluntad de atender, de manera primera y prioritaria, a las necesidades culturales distintas y poliédricas de la población. Por eso, los datos que proporciona este informe han de ponerse al servicio de una política ambiciosa y plural que refuerce la formación cultural y que aumente el espíritu abierto y positivamente crítico de la ciudadanía. La calidad de la vida cultural de una sociedad va radicalmente unida a la calidad de su democracia».

Les possibilitats de gestió de l’oferta cultural són múltiples i molt diverses. Segur que ningú pot arribar a totes, però caldria que desterràrem les pors i les sospites infundades. Cada persona des de les seues inquietuds, sabrà trobar-hi el camí cap a les temàtiques i els llenguatges més en sintonia amb els seus interessos particulars. Per a acabar, un vídeo del poema Els amants de Vicent Andrés Estellés, musicat pel grup Vi Blau. Llarga vida a la Festa Estellés i a la cultura popular!

Grup musical Vi BlauVídeo del poema “Els amants” de Vicent Andrés Estellés, musicat per Vi Blau.