Ahir dijous 7 de maig tinguérem Consell Escolar del CEIP El Barranquet. Probablement el més estrany que s’ha fet. Ja que a causa de la distància social a què ens obliga l’amenaça del coronavirus, el realitzàrem per videoconferència amb la plataforma Webex. Tanmateix des del 13 de març tota la comunitat escolar, des de la cuina als monitors de pati… A més del claustre, les famílies, i cada xiqueta i xiquet que conformen l’alumnat, hem hagut d’inventar camins d’adaptació a una situació imprevista i difícil. Quasi incompatible amb el concepte familiar de l’experiència escolar.
La mascota d’El Barranquet (de Xavi Sepúlveda)
L’escola pública té una evident vocació formativa de les persones, en continguts i per a la convivència. Per això la missió d’inclusió social, d’accés a la igualtat d’oportunitats, li resulta indestriable. I amb els centres tancats és impossible funcionar a ple rendiment cap a eixos objectius. De fet, com Marina Sancho escriu al blog “Una família nombrosa”: “La nostra feina no tracta d’instruir, proposar tasques o demanar feines. La veritable educació es cou en el foc de la convivència. Es quan estem junts en interacció que sorgeixen els aprenentatges. Ens mirem als ulls, ens respirem, resolem conflictes, ens sostenim, busquem junts noves solucions, gaudim, sentim, ens consolem, ens animem, ens inspirem, ens estimem, fem de models els uns dels altres, ens escoltem, ens abracem. És en aquestes situacions quotidianes que neix el veritable aprenentatge”.
Impressions i experiències compartides
Tots sentim les complicacions de compaginar tantes coses que se’ns han trastocat. Al llarg d’estos dos mesos hem vist créixer les necessitats de contacte de l’alumnat, de seguiment personalitzat, d’ànims i d’orientació. També en el cas dels mestres els ha tocat un paper molt difícil, amb obligacions sobrevingudes i sovint incompatibles… Però han mantingut la dedicació a l’alumnat mirant de reconduir tota la planificació prèvia. I en fi, les dificultats de les famílies per a conciliar faena, cures i realització de tasques escolars. Així que tots, d’una manera o d’una altra, ens hem hagut d’enfrontar a la supervivència. Física, laboral, familiar, escolar, anímica…
Els representants de les famílies havíem arreplegat comentaris i missatges de pares i mares de diferents cursos. Evidentment hi havia diversitat d’experiències i valoracions de l’adaptació. Principalment trobàrem les següents demandes: major contacte entre mestres i alumnat, individual o per grups; el contacte amb les famílies, via correu; regular la quantitat de tasques, que en general s’ha adaptat millor en les darreres setmanes; la gestió de l’autonomia dels escolars, en contrast amb la dependència de la tecnologia. També de cara al futur, simplificar, sistematitzar i coordinar en el claustre la manera de fer treballar a les famílies. Perquè depenem massa de plataformes d’internet.
Els meus apunts personals
Personalment crec que ara com ara no es tracta de buscar més productivitat, més aviat al contrari. El curs 19-20 s’ha rebentat. I malgrat els esforços dels mestres per mantindre el ritme d’aprenentatge i l’atenció de xiquets i xiquetes, el curs ha passat a ser secundari. No me’n lamente, pense que xiquetes i xiquets s’han vist obligats a aprendre de l’experiència. Així que el que s’ensenyen enguany no ho podia haver oferit cap educació reglada.
Una abella entre l’espígol, i la primavera s’obri pas
L’agraïment a la faena dels mestres i al seu esforç no és cosa només de la meua família, me l’han expressat tots els altres que m’enviaren missatges previs a la reunió. En alguns casos també demanaven criteris comuns o un seguiment més personalitzat. Però entés dins del procés de refer els vincles que han quedat esfilagarsats per la COVID19. Perquè és clar que caldrà tindre en consideració els desajustos que ha patit l’alumnat. La desorientació, la tristesa, l’apatia, la manca d’activitat física, la pèrdua de contacte i de joc amb companys i amistats. Ja que l’escola és molt més que aprendre conceptes, és l’escenari principal on interactuen i es fan persones socials els nostres fills i filles.
Altres temes que s’hi comentaren…
Vinyeta de Jaume Balaguer www.jaumebalaguer.com
A partir dels pressupostos participatius de Godella el Barranquet rebé 30 tauletes que arribaren a l’escola just el divendres 13 de març. Llavors començà l’estat d’alarma. Des del 15 d’abril s’està gestionant com accedir al centre, agafar-les i distribuir-les, i sembla que podrà fer-se la setmana vinent. Són recursos importants per a evitar les desigualtats en l’accés a la formació en les circumstàncies actuals. Per tant caldria reforçar-los de cara al futur, ja que el repartiment de Conselleria ha anat a centre ISEC 1 i 2 (l’índex socioeconòmic i cultural, El Barranquet està catalogat com a ISEC4).
També ara han quedat en l’aire projectes com l’Edificant o els 10.000 euros compromesos per a reposar instal·lacions del pati. Mentre algunes intervencions de manteniment i arranjament de l’edifici sí s’han dut a terme. Davant de tants dubtes actuals l’Ajuntament de Godella ha d’esforçar-se en l’acompanyament i el suport a la comunitat escolar del Barranquet. La direcció del centre explicà la possibilitat de comprar llicències digitals en comptes de llibres en paper per al curs vinent en algunes matèries. Com a previsió de noves temporades escolars no presencials. Les inscripcions per al curs 20-21 seran del 8 al 16 de juny.
Acabe amb les paraules de Joan, mestre de llengües: el més important per al resultat de l’educació “es basa en l’atenció, la il·lusió, la motivació i l’amor. I la importància de l’aportació i la implicació de les famílies que estan darrere de l’educació”. Eixe sentiment de comunitat ens guia a fonamentar el futur dels nostres fills i filles. També tornarem quan puguem a compartir espais, a celebrar la festa de promoció del grup de sisé i la jubilació de la directora. La nostra escola del Barranquet és per a tots nosaltres un projecte vital principal. Molta salut!
La nova llei pretén acomplir l’objectiu estatutari d’assegurar el domini pràctic dels dos idiomes oficials en la població, a partir de la presència equilibrada del valencià i del castellà, a banda de la introducció de l’anglés. A més d’assignatures de llengua, incorpora el seu ús vehicular per a l’ensenyament d’altres matèries. Planteja un 25% de docència en valencià i un altre 25% en castellà, com a mínim, i almenys un 15% en anglés. La resta de les hores poden distribuir-se fins a un 25% màxim en anglés i un 50% màxim en les nostres llengües oficials, el valencià i el castellà. Una bona manera d’aconseguir la competència lingüística solvent entre la nostra ciutadania. Llengües i convivència basada justament a 
naturalitzar el contacte, l’ús i a conviure personalment amb les llengües, superant desconeixences, prejudicis i barreres de comunicació. A partir de conviure efectivament amb les nostres llengües. Així guanyem en ciutadania, en entesa, en capacitats d’autonomia personal i en complicitats mútues. Sembla raonable, no?
Doncs als promotors de les protestes d’ahir no els pareix que ho siga… Ells s’estimen més la confrontació, l’aïllament, la polèmica estèril, la ignorància i les falsedats. Són elements importants per a rebentar el futur compartit, destruir la cohesió social i fer impossible la gestió de llengües i convivència entre valencians i valencianes. Perquè una sana convivència entre les nostres llengües vol dir una millor convivència entre les persones que conformem el poble valencià. En este 
El sistema educatiu anterior ha demostrat no ser efectiu en la competència lingüística de l’alumnat, sobretot en el cas del valencià. Però als que busquen trencar la convivència i convertir el valencià en una llengua residual, això no els interessa. Busquen enfrontaments, volen corcar les possibilitats de futur que ha d’oferir la formació educativa. I de pas condemnar el valencià a ser un instrument inoperant. Al contrari de les 
coneixement de llengües i convivència alimenta unes pràctiques socials més enriquidores per a cada persona i per al conjunt de la nostra societat. L’experiència quotidiana que vivim ho confirma. Ara apuntem aportacions al debat, que mostren varietat de matisos sobre com avançar en l’aprenentatge de llengües i convivència. 
sobre l’anomalia de l’exempció lingüística. A més a més, 
Davant de les mentides i els intents de soscavar la nostra convivència social, cal tornar a insistir en la voluntat d’aprendre. En l’obertura de possibilitats per al conjunt de la població valenciana. En la igualtat d’oportunitats, que és conéixer les nostres llengües i convivència real. Cal tornar a dir que volem més i millor educació. Cal dir de nou sí al valencià. Perquè resultarà en benefici de tots. I cal mantindre el somriure cert que no podran desfer-nos, ni podran trencar la societat. Mai més. Volem compartir el creixement en coneixements, en tolerància, en el debat i la mútua coneixença. El nostre patrimoni cultural és una riquesa que no deixarem de practicar. Millorem la convivència, des del respecte a les llengües i a nosaltres mateixos.
Hui era la primera reunió en El Barranquet del 
coincidències, cooperacions, complicitats. Però hem d’intentar aconseguir una comunicació més fluïda i continuada, per a trobar solucions comunes. Al capdavall la comunitat escolar del Barranquet és ben conscient que sols som una prioritat per a les persones implicades directament: claustre de mestres, famílies i estudiantat de la mateixa escola.
l’actualització i renovació pedagògica, una a Irlanda i una altra a Suècia. En la necessitat de renovar algun dels elements de joc del pati l’AMPA destinarà fons importants, l’escola aportarà una mica més, i s’espera també una aportació directa de l’ajuntament. A partir del pressupost, s’oferiran dos o tres alternatives per tal que l’estudiantat vote i seleccione. També hem comentat que amb l’aprovació del nou pressupost de l’ajuntament de Rocafort, la subvenció a l’AMPA del Barranquet queda igual. En el tema de la reducció de l’aparcament actual i la corresponent ampliació de l’espai de joc del pati, la comissió encarregada des de l’AMPA i el claustre han de valorar la millor alternativa d’aprofitament de l’espai i ajustament a les normatives.
Ahir dijous 21 de novembre era la data per a les votacions de renovació dels membres de les famílies en 
Escolar del Barranquet, en representació de les famílies. Moltíssimes gràcies per la confiança i és una responsabilitat que assumisc amb alegria i il·lusió. Anys arrere estiguí implicat en 
especialment en l’àrea de comunicació i informació. Un dels valors principals, i pel qual decidírem triar El Barranquet com a centre on educar els nostres fills, fou la seua destacada tradició d’implicació de les famílies en el seu funcionament. Les limitacions en instal·lacions i les èpoques de precarietat en inversions, sovint han sigut compensades per la voluntat i la implicació de mestres i pares i mares, amb una dinàmica de diàleg i coordinació, a favor de la millora de les condicions en què s’eduquen estudiants i estudiantes que donen vida a l’escola i la justifiquen. Ací 
com demà de matí en els Jardins de Vivers del cap i casal. És un acte lúdic i educatiu en commemoració del 
