Arxiu d'etiquetes: comeig

El nostre Barranquet des de casa (Consell escolar III)

Publicat el per
2

Ahir dijous 7 de maig tinguérem Consell Escolar del CEIP El Barranquet. Probablement el més estrany que s’ha fet. Ja que a causa de la distància social a què ens obliga l’amenaça del coronavirus, el realitzàrem per videoconferència amb la plataforma Webex. Tanmateix des del 13 de març tota la comunitat escolar, des de la cuina als monitors de pati… A més del claustre, les famílies, i cada xiqueta i xiquet que conformen l’alumnat, hem hagut d’inventar camins d’adaptació a una situació imprevista i difícil. Quasi incompatible amb el concepte familiar de l’experiència escolar.

La mascota d’El Barranquet (de Xavi Sepúlveda)

L’escola pública té una evident vocació formativa de les persones, en continguts i per a la convivència. Per això la missió d’inclusió social, d’accés a la igualtat d’oportunitats, li resulta indestriable. I amb els centres tancats és impossible funcionar a ple rendiment cap a eixos objectius. De fet, com Marina Sancho escriu al blog “Una família nombrosa”: “La nostra feina no tracta d’instruir, proposar tasques o demanar feines. La veritable educació es cou en el foc de la convivència. Es quan estem junts en interacció que sorgeixen els aprenentatges. Ens mirem als ulls, ens respirem, resolem conflictes, ens sostenim, busquem junts noves solucions, gaudim, sentim, ens consolem, ens animem, ens inspirem, ens estimem, fem de models els uns dels altres, ens escoltem, ens abracem. És en aquestes situacions quotidianes que neix el veritable aprenentatge”.

Impressions i experiències compartides

Tots sentim les complicacions de compaginar tantes coses que se’ns han trastocat. Al llarg d’estos dos mesos hem vist créixer les necessitats de contacte de l’alumnat, de seguiment personalitzat, d’ànims i d’orientació. També en el cas dels mestres els ha tocat un paper molt difícil, amb obligacions sobrevingudes i sovint incompatibles… Però han mantingut la dedicació a l’alumnat mirant de reconduir tota la planificació prèvia. I en fi, les dificultats de les famílies per a conciliar faena, cures i realització de tasques escolars. Així que tots, d’una manera o d’una altra, ens hem hagut d’enfrontar a la supervivència. Física, laboral, familiar, escolar, anímica…

Els representants de les famílies havíem arreplegat comentaris i missatges de pares i mares de diferents cursos. Evidentment hi havia diversitat d’experiències i valoracions de l’adaptació. Principalment trobàrem les següents demandes: major contacte entre mestres i alumnat, individual o per grups; el contacte amb les famílies, via correu; regular la quantitat de tasques, que en general s’ha adaptat millor en les darreres setmanes; la gestió de l’autonomia dels escolars, en contrast amb la dependència de la tecnologia. També de cara al futur, simplificar, sistematitzar i coordinar en el claustre la manera de fer treballar a les famílies. Perquè depenem massa de plataformes d’internet.

Els meus apunts personals

Personalment crec que ara com ara no es tracta de buscar més productivitat, més aviat al contrari. El curs 19-20 s’ha rebentat. I malgrat els esforços dels mestres per mantindre el ritme d’aprenentatge i l’atenció de xiquets i xiquetes, el curs ha passat a ser secundari. No me’n lamente, pense que xiquetes i xiquets s’han vist obligats a aprendre de l’experiència. Així que el que s’ensenyen enguany no ho podia haver oferit cap educació reglada.

Una abella entre l’espígol, i la primavera s’obri pas

L’agraïment a la faena dels mestres i al seu esforç no és cosa només de la meua família, me l’han expressat tots els altres que m’enviaren missatges previs a la reunió. En alguns casos també demanaven criteris comuns o un seguiment més personalitzat. Però entés dins del procés de refer els vincles que han quedat esfilagarsats per la COVID19. Perquè és clar que caldrà tindre en consideració els desajustos que ha patit l’alumnat. La desorientació, la tristesa, l’apatia, la manca d’activitat física, la pèrdua de contacte i de joc amb companys i amistats. Ja que l’escola és molt més que aprendre conceptes, és l’escenari principal on interactuen i es fan persones socials els nostres fills i filles.

Altres temes que s’hi comentaren…

Vinyeta de Jaume Balaguer www.jaumebalaguer.com

A partir dels pressupostos participatius de Godella el Barranquet rebé 30 tauletes que arribaren a l’escola just el divendres 13 de març. Llavors començà l’estat d’alarma. Des del 15 d’abril s’està gestionant com accedir al centre, agafar-les i distribuir-les, i sembla que podrà fer-se la setmana vinent. Són recursos importants per a evitar les desigualtats en l’accés a la formació en les circumstàncies actuals. Per tant caldria reforçar-los de cara al futur, ja que el repartiment de Conselleria ha anat a centre ISEC 1 i 2 (l’índex socioeconòmic i cultural, El Barranquet està catalogat com a ISEC4).

També ara han quedat en l’aire projectes com l’Edificant o els 10.000 euros compromesos per a reposar instal·lacions del pati. Mentre algunes intervencions de manteniment i arranjament de l’edifici sí s’han dut a terme. Davant de tants dubtes actuals l’Ajuntament de Godella ha d’esforçar-se en l’acompanyament i el suport a la comunitat escolar del Barranquet. La direcció del centre explicà la possibilitat de comprar llicències digitals en comptes de llibres en paper per al curs vinent en algunes matèries. Com a previsió de noves temporades escolars no presencials. Les inscripcions per al curs 20-21 seran del 8 al 16 de juny.

Acabe amb les paraules de Joan, mestre de llengües: el més important per al resultat de l’educació “es basa en l’atenció, la il·lusió, la motivació i l’amor. I la importància de l’aportació i la implicació de les famílies que estan darrere de l’educació”. Eixe sentiment de comunitat ens guia a fonamentar el futur dels nostres fills i filles. També tornarem quan puguem a compartir espais, a celebrar la festa de promoció del grup de sisé i la jubilació de la directora. La nostra escola del Barranquet és per a tots nosaltres un projecte vital principal. Molta salut!

 

Eixirem prompte: impulsar propostes de rescat (part 2)

Publicat el per
Respon

Necessitem un esforç col·lectiu decidit per a salvar els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social a què ens hem vist abocats. Conforme apuntàvem en l’article precedent, ens caldrà cooperar per a superar la pandèmia. Perquè els efectes del sotrac que hem viscut els darrers dos mesos, continuaran apareguent i fent estralls. A banda que encara no podem sentir-nos segurs respecte a la protecció de la nostra salut, la situació laboral i comercial ens manté atordits i expectants. Tots haurem d’ajudar a reconstruir la convivència i la solidaritat que manté la cohesió social. Hem de cuidar-nos i cuidar, sobretot de les persones més vulnerables, de les famílies apurades, del comerç i l’economia productiva. I l’administració ha de fer de guia i de garantia.

Davant les actuals incerteses caldrà sumar aportacions per a impulsar propostes de rescat. Per tal de superar-ho tot, i entre tots. També ve a la memòria el conte popular de “La sopa de pedres”, sembla que d’origen portugués, i que trobem ací il·lustrat. En tot cas, el final més habitual diu: “Des d’aquell dia, la gent del poble, grans i menuts, aprengueren a compartir una mica més el que cadascú tenia”. Per això ara és important actuar, col·laborar, coordinar propostes i recursos amb agilitat i determinació. I tota ajuda és bona. Així podríem dir-ho amb la raonable elegància d’Erasme de Rotterdam: «per molt valor que atorguem a l’autoritat d’un home, no ens ha de saber greu de seguir uns consells millors si cap altre ens els aporta» (Eduqueu els infants ben aviat en les lletres. Ed. Adesiara, p. 147).

La voluntat d’acord dels pobles

Durant les darreres setmanes hem observat iniciatives locals de suport social i econòmic. En primer lloc destaquen els acords per a actuar units davant les dificultats actuals. Per exemple els casos de l’ajuntament del cap i casal, de Gandia, i de Rafelbunyol. Així escriu Diana Morant: “No tenemos certezas. (…) No sabemos cómo será el día después, pero sí que podemos decidir cómo queremos llegar a él desde los ayuntamientos, como representantes de la administración más próxima a la ciudadanía. Para ello, la buena toma de decisiones es clave. Sin perder de vista que lo inmediato es responder a la necesidad sanitaria, tenemos que adelantarnos al fin de esta incertidumbre para que los municipios recobren la normalidad cuanto antes y pueda seguir latiendo el corazón de nuestros pueblos. Primero, garantizando la supervivencia y, después, facilitando la posterior reconstrucción“.

En Rocafort el govern rebutjà eixa iniciativa en el ple d’abril. Però encara estem a temps de propiciar un acord de poble, entre tots els grups municipals, partits polítics, associacions, comerciants, autònoms i pimes. A fi de guanyar la iniciativa i aprofitar totes les energies, en la resposta comuna als efectes del coronavirus. L’ajuda mútua serà un pilar fonamental en els pròxims mesos, com a mínim. El govern municipal hauria d’obrir la informació i el debat. Però també les orelles. I coordinar de la millor manera possible per a impulsar propostes de rescat.

Iniciativa i moviment social…

Perquè com recorda este article en El Viejo Topo, la desigualtat pot matar més que la pandèmia. També Joan Burdeus recorda en Núvol que igual com hem aplanat la corba entre tots, amb responsabilitat, podem aconseguir més objectius socials: «I ara queda inapel·lablement clar que totes les corbes que no hem aplanat i tots els pics que no hem assolit depenien del que estiguéssim disposats a fer. Per primer cop en molt de temps, hem fet el que dèiem que faríem, i això produeix una estranya sensació personal i política a la vegada».

Sabem que el més important ara és la salut, la de cada persona i la del conjunt de la comunitat. A banda clar que la gestió del govern espanyol és qüestionable, i criticable en les formes i accions. Més que amb les mesures sanitàries davant d’un problema enorme i desconegut, per certs tics que reprodueixen defectes del sistema, com la mala distribució del finançament. També la recentralització ineficaç i el lamentable protagonisme del joc d’interessos partidistes. Cal millorar l’ús del diàleg i la negociació, des de la responsabilitat compartida, com per exemple ha fet Joan Baldoví (David Miró: “Política i pandèmia”). I per la intenció de “confiscar” els romanents pressupostaris dels ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania. Com escriu l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, “els diners dels pobles per als pobles”.

Cal impulsar propostes de rescat

El 4 de maig els Socialistes de Rocafort registraren la sol·licitud d’un Ple extraordinari de mesures de reconstrucció del futur econòmic i social, acollits a l’article 46.2.a de la LRBRL 7/1985. Allí hi aporten 10 propostes d’acord concret: exempció de les taxes de terrasses i ampliació de l’espai; ampliació del contracte de neteja de vies públiques (TETMA) i edificis municipals (MINUSVAL); ampliar la partida de la Borsa d’Ocupació Local (en febrer la reduiren cent mil euros, es tracta de recuperar-los); ampliació del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD municipal); creació d’un Banc d’Aliments Municipal; ampliació de la partida d’Ajudes d’Emergència Social i facilitar els tràmits; aprovació d’ajudes directes a PIMEs i autònoms; ajudes directes a persones que hagen perdut els ingressos per la COVID19 i no reben altres ajudes de l’administració; i un programa d’ajudes al comerç local per a instal·lar proteccions sanitàries en els negocis.

De fet moltes mesures ja s’han posat en marxa en altres pobles. Per exemple el Banc d’Aliments de Manises. També és molt habitual la iniciativa de facilitar l’ús de terrasses, i eliminar eixes taxes municipals. Per exemple Museros, Carlet o Cocentaina… Totes són bones propostes, contrastades en altres llocs, útils, i que ben segur es podran adaptar a Rocafort.

Cal impulsar propostes de rescat

Necessitem alimentar la confiança del veïnat, que serà el protagonista dels sacrificis i de recuperar l’alegria. Les persones són el primer, i l’ajuntament ha d’ajudar les persones més vulnerables, els negocis locals, i un horitzó de formació i economia social. Per això la prioritat ha de ser salvar les famílies en risc d’exclusió social. A més és important donar cobertura psicològica i acompanyament personal a tota la població que la necessite després d’esta situació traumàtica. Així ho fan en Museros, Godella, i Oliva. Tanmateix sense oblidar les necessitats bàsiques, com l’alimentació de xiquets en situació vulnerable, als quals la Conselleria d’Igualtat destina 2,3 milions ara. Què ha fet l’Ajuntament de Rocafort amb les ajudes de menjador mentre xiquets i xiquetes no han anat a escola? Per exemple mirem la iniciativa d’Agullent. I recordem el bo de Conselleria per a comprar en el supermercat?

Hem de continuar reforçant la comunitat des dels negocis del veïnat, que ens han proveït i ens han ajudat a passar estes setmanes amb la millor disposició. Ontinyent ha plantejat una campanya que anima a donar suport a l’economia i els productes de proximitat: #Tornem. Ens interessa molt promocionar el comerç local, que anima els nostres carrers. També Alzira els dedica un vídeo. A pesar de totes les dificultats el comerç local ha estat al nostre costat durant estes setmanes, amb l’atenció somrient de sempre. Són el comerç proper, de qualitat, sostenible, que reparteix la riquesa entre moltes famílies, no com en altres grans negocis. Si reforcem el consum local guanyarem garantia i vida als nostres carrers.

El pas dur a un futur més amable

L’ajuntament de Rocafort té la responsabilitat d’escoltar, atendre, coordinar, i impulsar propostes de rescat. Cuidar de les persones més vulnerables, ajudar al comerç de proximitat i promocionar el consum local. Així ho han connectat en “Catarroja Km.0”, i el seu ajuntament reparteix per les cases del veïnat productes ecològics de la seua horta. El Consell de l’Horta de València ciutat també explica en un vídeo curt els avantatges del consum de proximitat. També podem trobar vies personals de suport als comerços del poble, mirem la campanya “Apadrina un comerç” de Compromís per Montcada. A partir d’un pagament avançat a un comerç determinat els facilitem la liquiditat per a les despeses fixes, garantim el consum futur i ajudem al seu manteniment.

Per a acabar recordem que l’administració local pot dinamitzar la situació social amb formació. José Luis Gallego anima a tornar de manera amistosa a la natura revifada, amb un decàleg. Cap a eixe horitzó més verd, la directora del Centre d’Educació Ambiental, Anna Pons, explica: «Tres de las lecciones aprendidas de la forma de afrontar esta emergencia sanitaria han sido las necesidades de la respuesta colectiva y global, de atender a la comunidad científica y de mantener los servicios esenciales». La formació en sostenibilitat i transició ecològica és necessària i ara és bon moment per a impulsar-la. Hui en les “Cortes” han aprovat la pròrroga de l’estat d’alarma, però ja toca treballar pel futur. Eixirem, caldrà coratge i cooperació. Tots tenim molta faena, caldrà compromís amb el veïnat, agilitat i determinació. Mentrestant l’ajuntament no es pot encantar, que pot ajudar molt.

 

 

Eixirem prompte: cooperar per a superar la pandèmia (part 1)

Publicat el per
1

Vivim una situació estranya, difícil, dura. Dic estranya per inesperada, encara que ja fa 50 dies que vivim confinats en els nostres domicilis. Hem perdut hàbits i rutines, i se’ns fa llarg. Però el primer que cal manifestar és la pena per totes les víctimes del COVID19, esta malaltia sobrevinguda, i el respecte pel dolor humà que provoca. Voldria que el calfred causat per tantes pèrdues esdevinguera una abraçada a les famílies que no han pogut acompanyar als seus en els últims moments. Que no s’han pogut acomiadar dels seus en condicions ni viure junts el dol. A més sabem que els perills de la pandèmia no seran únicament de salut. Perquè afecta a les nostres vides amb el tancament d’escoles, els ERTOs, la inactivitat obligada de tantes persones que ara com ara no saben de què passaran…

Necessitarem responsabilitat, cures mútues i mentalitat positiva, per a superar esta desgràcia. Ens caldrà un esforç llarg per a reconstruir la convivència comuna. Tal i com explica Àgueda Micó en “Els acords que necessitem”: «Estem passant moments difícils. Molt difícils. Vivim dies de patiment per la salut de les persones que estimem, i vénen dies de dificultats econòmiques i socials per a molta gent. Per això és el moment de respondre com a societat madura que sap cuidar de la seua gent i oferir-li un futur digne. (…) L’autogovern valencià funciona perquè la línia d’actuació és clara: que ningú es quede enrere».

L’impuls del veïnat positiu

Xifres d’evolució del coronavirus en el País Valencià, del 20 de març al 2 de maig. Dalt, ingressos hospitalaris; Mig, ingressos en UCI; Baix, defuncions.

Des del 14 de març mirem d’adaptar-nos al tancament en casa. El veïnat de Rocafort pot sentir-se content de com s’ha comportat. I com el primer és la salut, fem memòria dels webs d’informació específica sobre el coronavirus: la informació bàsica per a la ciutadania, i les dades de sanitat. Al llarg d’estes setmanes han parlat els balcons amb aplaudiments al personal sanitari i del serveis bàsics (neteja, alimentació, transport, etc.) que han aguantat les primeres onades a cara descoberta. Merescut agraïment a les persones que ens han cuidat i ens han protegit. També han parlat les finestres amb missatges d’ànim per a nosaltres mateixos. Les contribucions humils a l’esperança en el futur: boniques, tendres, necessàries.

A més hem viscut una bona evolució de les xifres. Cada mort és terrible sempre, però la primera onada de la pandèmia no ha col·lapsat la sanitat ni l’abastiment ni la societat valenciana. A poc a poc, més altes que ingressos hospitalaris, minva des de fa setmanes del nombre d’afectats actius, arribada contínua de material sanitari. Així el 28 d’abril arribava l’avió número 17 noliejat per la Generalitat Valenciana, que ha respost amb una gestió destacada a l’emergència.

“Esperança sense optimisme”

Laura, la mestra del meu major, ens escriu en un dels darrers correus electrònics: «Desitge que tot vaja com esperem. Que siguem conscients de la importància dels nostres actes i apliquem una dosi de consciència per a que aquesta situació es vaja reconduint de la millor manera». Els mestres també s’han guanyat un reconeixement important per la seua implicació i adaptació. De veres que moltes gràcies. Però com explica Terry Eagleton: «Es posible tener esperanza sin el sentimiento de que las cosas en general van a salir bien».

L’esperança té a veure amb la nostra acció i les nostres capacitats, amb la nostra tenacitat i el nostre coratge. Crec que tenim bons motius per a sembrar esperança, sobretot per les ganes que demostrem de superar esta desgràcia. Ja que «el optimismo está más relacionado con la confianza que con la esperanza. Se basa en la opinión de que las cosas tienden a salir bien, no en el exigente compromiso que entraña la esperanza». Escriu Eagleton: «Cuando más necesaria es la verdadera esperanza es cuando la situación es más extrema y reviste una gravedad que el optimismo se suele resistir a reconocer», tanmateix «la esperanza auténtica debe estar basada en razones. (…) La esperanza debe ser falible, mientras que la alegría temperamental no lo es». Tal i com hem sabut demostrar responsabilitat individual i responsabilitat col·lectiva. A partir d’ara haurem de seguir el camí de la solidaritat social.

Recuperem una miqueta d’aire

El 27 d’abril els xiquets i les xiquetes pogueren recuperar un poc d’activitat en els carrers. De fet ho necessitaven, han fet un esforç extraordinari per tal d’adaptar-se a les circumstàncies que els ha tocat viure. Com a homenatge enllace el vídeo “Los días que pasan”, premiat en el festival recent d’Avilés. Pense que expressa amb tendresa senzilla el punt de vista dels menuts sobre les noves rutines i les restriccions de moviment. Els concursos de dibuix i manualitats de l’ajuntament estes setmanes han sigut una aportació positiva.

Com diu Joan Burdeus en un article recent. «Amb la quarantena, trobem a faltar sortir a passejar perquè trobem a faltar deixar de ser nosaltres mateixos. Però el jo només pesa als adults. Per als nens, la identitat és nova i esmunyedissa. La volen caçar com si fos una papallona. Aquella obsessió infantil per preguntar que ens fa riure té a veure amb saber on acaben ells i on comencen els altres, la urgència fascinada per perfilar els límits i les lleis del món, que per ells encara es troba obert. Fer-se gran és passar de la intensitat del particular a l’entumiment del general». Des del 2 de maig totes les persones hem pogut començar a tastar el carrer per a l’esplai. Per tant és moment de recordar que hem d’actuar amb trellat, amb responsabilitat. Cuidem-nos i cuidem dels altres.

Un esforç col·lectiu necessari

Davant de la pèrdua d’ingressos, de la impossibilitat de trobar alternatives, cal no deixar a ningú arrere, cal barrar el pas a totes les misèries. Per això hem de centrar-nos en les necessitats bàsiques de les famílies: de subsistència, psicològiques, i d’organització. Evidentment la solidaritat real, el compromís polític i social amb la comunitat propera del veïnat serà imprescindible. I el paper dels ajuntaments en eixa gestió és fonamental per a la reconstrucció social. Com explica en “El valor de la proximitat” M. Josep Amigó: «Perquè els ajuntaments són el primer dic de contenció per als problemes de les persones. És l’administració més propera, la primera que escolta i intenta solucionar tot allò que pot». Per tal de predicar amb l’exemple, la Diputació de València ha injectat milions d’euros als ajuntaments (La Vanguardia, Hortanoticias).

Sobre la gestió del govern de Rocafort, ha fet reunions (no oficials) amb els grups municipals. Sorprén que hagen sigut presencials, quan està desaconsellat, i amb dubtós valor informatiu. Però deu ser un problema de com conceben la comunicació pública. Alhora, al ple municipal d’abril (per videoconferència) rebutjaren una moció conjunta de Guanyem i els Socialistes per a crear una comissió per a implantar mesures econòmiques i socials de recuperació. També demanaven informació a la ciutadania, i al Govern d’Espanya que permeta usar “el romanent de tresoreria i el superàvit pressupostari per a fer front a esta crisi social i injectar recursos a l’economia productiva”. Realment no té cap sentit que el govern de Rocafort s’obstine en la seua estranya vocació per l’autarquia i la desconfiança cap a l’entorn… Tampoc s’entén que no obriren el mercat dels dissabtes despús-ahir, quan ja podia fer-se conforme explica el vídeo següent…

 

 

 

 

Cada un en sa casa i els llibres i la lectura en totes…

Publicat el per
Respon

Ahir era el Dia del llibre, quan les novetats i les lectures guanyen protagonisme. Però si els llibres i la lectura són bona companyia tots els dies, durant les actuals setmanes de tancament encara més. Ens reforcen a partir de la pausa que ens proporcionen. I ens alleuja gràcies a l’activació de la nostra fantasia. De la mà dels llibres i la lectura accedim a una vida millor, perquè faciliten entreteixir l’experiència directa i les múltiples possibilitats mentals de pensar altres perspectives, altres situacions, altres temps i altres llocs… Bé, el cas és que malgrat el confinament a causa de l’estat d’emergència pel Covid-19, que ha fet ajornar la Fira del llibre de València, ahir continuaren havent moltes iniciatives adaptades a les actuals limitacions de moviment. Perquè els llibres i la lectura sempre se’ns presenten com un magnífic balcó a la imaginació.

Les amenaces al món del llibre

És de veres que el 23 d’abril és el dia més destacat per a la indústria del llibre. Promocions, novetats i xifres de venda incomparables amb la resta de l’any. I el 2020 totes eixes expectatives han quedat greument ferides. Encara que esta pausa obligada estimula a rebuscar entre els llibres i la lectura arraconats (en la foto les meues opcions per a continuar). Per això vull recordar les iniciatives amb la millor vocació de llibreters i editors. Podem alimentar la confiança en el comerç de proximitat. Ajuden a trobar els llibres i la lectura adient, o solucionar un dubte, amb diàlegs directes en les llibreries (de nou o de vell, però cara a cara amb els que saben de llibres). Cal destacar la reacció àgil amb la venda via web o amb interessants iniciatives com ara Llibreries Obertes. Sobretot tornar a visitar-los i comprar-los llibres.

El negoci dels llibres és un exemple de supervivència per tenacitat i vocació. Ricard Peris, d’Andana, explica les dificultats del sector amb claredat i bon enfocament: “Els lectors (i els llibres) reviscolats”. “És necessària una inversió real i efectiva per a crear nous lectors, perquè ja sabeu la dita: “Qui no sembra, no cull”. Si realment volen aprofitar aquesta crisi per reflexionar i fer un canvi real al món del llibre, haurien de començar per impulsar accions reals per fer créixer el nombre de lectors”, afirma Peris. Recomanable la secció de La Veu dels Llibres. Hi trobareu articles de Vicent Baydal, Vicent Olmos, Mercè Pérez, Víctor Labrado, Maite Simón, Gonçal López-Pampló, etc.). Compartisc el vídeo d’alumnat del CEIP El Barranquet sobre el plaer de la lectura.

Compartim iniciatives properes

El bon humor i la curiositat són importants per a continuar desperts i positius. L’IVAM comparteix l’ùltim còmic de Paco Roca. I com diu Pérez, llegir és llavor de l’esperança que necessitem. “Portem ja més de tres setmanes confinats i teletreballant, la incertesa se’ns està apoderant i tot sembla molt més fràgil del que ja ho semblava normalment”. Recordem els versos d’Estellés, “La rosa de paper” cantada per Miquel Gil, abans de presentar iniciatives relacionades amb els llibres i la lectura. Uns versos que amb subvenció de la Diputació havien de decorar els carrers de Rocafort… I que el govern municipal sembla decidit a deixar perdre (la subvenció, la cultura al carrer i els versos). “Però, com una consigna, / circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper”.

Destaca el mèrit de Rosa García, que des d’Albalat dels Sorells impulsa clubs de lectura i jocs educatius. A més, durant el confinament dinamitza grups de llibres i la lectura mitjançant el whatsapp. Museros promovia la lectura en valencià amb un vídeo. També em pareix important la I Fira del llibre online de Catarroja, una iniciativa d’adaptació que durarà fins al 30 d’abril. La Biblioteca de Godella oferia en directe una actuació de Carles Cano. Podeu veure el vídeo de l’activitat “Llibres i contes”. I la biblioteca de Montcada obria el seu facebook als seus usuaris, que llegien i recomanaven lectures. Així com publicaren vídeos d’autors, i amb molta amabilitat em convidaren a participar. Els quede molt agraït, ací la meua salutació. Els companys de Compromís per Montcada pujaven un vídeo amb poemes de Maria Beneyto. L’Espai País Valencià va fer un debat literari online “en clau valenciana”.

I Rocafort?

Ahir a les 18.30 hores en el web, i a les 20.29h a través del whatsapp, l’Ajuntament de Rocafort informava de les seues iniciatives. Sorprenent, i una miqueta desconcertant. Obstinats a arraconar el valencià, un menyspreu injustificable (eliminen del pressupost l’única partida específica, no l’usen per a les comunicacions). També preocupant la improvisació i el desinterés. Perquè anunciar a les 18.30 açò provoca perplexitat: “La lectura es conocimiento, fuente de inspiración, creatividad, evasión, entretenimiento, desconexión… y además, nos ayuda a mejorar nuestra gramática, nuestro vocabulario y nuestra escritura. Así que, el Ayuntamiento de Rocafort, desde las Concejalías de Educación y Cultura os propone: Realiza una publicación en tus redes sociales, recomendando algún libro y qué os ha aportado”. Sense proposta de tema, ni “hastag” identificatiu, ni seguiment. Ni ganes, pel que sembla.

També anuncien un concurs de contes curts, fins al 10 de maig. No informen del jurat ni de cap contraprestació per tal que l’ajuntament puga usar els textos, ni els terminis de resolució… Una idea bonica amb una execució deficient. Llàstima. Esperem que en pròximes ocasions ho tinguen present per tal d’animar a la participació. més obertura, més claredat, millors resultats. Així i tot espere que els relats siguen molt interessants, naturalment.

Finalment vull desitjar-vos molta salut, primer, i les millors companyies. Que pugueu recuperar el contacte i les abraçades ben aviat. I ara i adés, el conhort dels llibres i les lectures que ens ajuden a construir-nos i a passar tot el que toca viure. Els llibres ens ajuden a eixamplar la vida, i bé que ho sabeu, que al capdavall som innocents quan somiem… “You’re innocent when you dream / We’re running through the graveyard / And we laughed, my friends and I / We swore we’d be together / Until the day we died”.

GYMKHANA LITERARIA
 

 

 
 

Liberum libri: pràctica cultural fallera

Publicat el per
2

Durant estos dies vivim una situació excepcional, socialment traumàtica. A poc a poc ens adaptem a la novetat que ens hem trobat, ja que entenem que la protecció de la salut n’és l’objectiu principal. Tan sols quinze dies arrere no podíem assumir-ne la dimensió, que a hores d’ara ens té confinats a casa. Tot per tal de provar de contindre els contagis de l’epidèmia de COVID-19. També per al seguiment de la crisi del coronavirus teniu este blog. Sobre nosaltres, incòmodes i atarantats ara que el futur apareix especialment incert, trobem el buit dels hàbits socials i les rutines nostrades… Per això hui vull recordar al meu amic Juanjo Medina Bonilla, cronista i promotor de la cultura popular valenciana, i faller.

Perquè l’emergència social per a evitar els estralls del virus ha dut a suspendre la celebració de les falles. O ajornar-les al juliol, veurem com queda tot… Però per no perdre un deix d’humor, la situació provocada pel Covid-19 és tan excepcional que ha aconseguit el que no va poder fer “Marcelino el tombolero, ja no vol ser fallero”… Ahir era Sant Josep, sense foc ni festa, i la bona veritat és que Juanjo estava fotut. Normal, si pensem que portaven un any de treball en la Falla Plaça Jesús amb el projecte “Liberum libri”.

“Les Falles no podem donar l’esquena a allò que som, Cultura, no podem continuar sent valedores dels excessos descontrolats, no podem, mai, acollir la intolerància, l’absolutisme o la violència —de qualsevol tipologia— i en especial de la sorgida de la incultura. I els Llibres són una de les millors ferramentes per a poder fugir d’eixos perills, en estos temps de corrents populistes basades en la por, l’obscurantisme ideològic i la involució política i social“, podem llegir-ne en el seu web.

Projectes i projectes…

Dins de les activitats culturals al voltant de la falla, Juanjo ens havia convocat a fer un recital de poesia el dimarts 17 a peu pla del monument. Vos estalviaré els planys dels que fem versets, tots hem de guardar-nos a casa, i ja tornarem conforme puguem quan l’emergència de salut passe. Però vull recordar que teníem previst participar-hi Pau Sif, Núria Garcia (la directora d’Espai Carraixet), Carles Alós, J. M. Izquierdo, Edu Marco (també veu de Canta Canalla) i jo mateix. Més les persones assistents que espontàniament vulgueren sumar la seua veu, naturalment. En tindrem més ocasions, perquè la voluntat de fer activitats al carrer i col·laborar amb el veïnat, continua més fresca que la primavera.

Encara que primer per necessitat, la falla Plaça Jesús segueix una línia innovadora des de 2002. Llavors fou quan l’expresidenta Amparo Belda i Tono Fernández impulsaren un canvi de manera de pensar la falla, que va aprofitar l’ocasió per a emprar una estètica més contemporània. En tot cas a la comissió els agrada més dir que fan falles #senseetiquetes. Per això busquen transcendir a l’àmbit social des del teixit cívic de la festa, i així transmetre a un públic de tota condició. “Gastem l’espai públic per a comunicar, fem falla i fem barri, des de l’obertura al carrer i al veïnat. No podem fugir de l’actualitat ni deixar de pensar en la gent que té necessitats”, explica Juanjo. Així en altres exercicis han introduït col·laboracions amb associacions com Aspanion, explicacions de la falla amb pictogrames i braïlle, han recollit materials escolars per a escoles del barri, etc.

“Liberum libri”, falla 2020

Portada llibret 2020

Enguany el projecte de la falla va de llibres i era (és!) especialment bonic. I mireu-ne l’esbós dels germans JJ Garcia ací. Segons conta Juanjo: “En confrontació a les cremes de llibres que s’han fet al llarg de la història. És un projecte crític i reivindicatiu que denuncia la incultura i la ignorància”. Esta proposta manifesta l’arrel alliberadora de l’accés popular a la cultura, que també rebutja qualsevol paternalisme. Què voleu? A mi m’encisa esta perspectiva. Però millor que parle Juanjo: “La nostra falla representa la lluita simbòlica contra la bèstia que amaga la informació, la cultura i el debat que mamprenen els llibres. Esta bèstia pretén cremar els llibres. Per això el públic entrarà en la falla i se n’emportarà de dins. i els que queden aniran a la ONG Aida books&more (amb dos botigues en València) que els vendrà per a finançar els seus projectes de salut”.

Segons comenta Juanjo des de l’experiència personal de vida: “Ho entenc com un teixit cultural, una oportunitat única de fer cultura, barri, ciutat, país, i falla, clar“. Encara més: “Les falles són una base molt important de la cultura valenciana. Un àmbit on gent de tota condició  social, econòmica, d’edats, etc., ens barregem i ens ensenyem que no tot és d’un color només. Cal fer exposicions, concerts, recitals, dinamisme social i complicitats. Realitzem activitats a peu de falla i durant l’any”.

Tanmateix la Falla Plaça Jesús no és cap extravagància, és una pràctica fallera coherent amb la seua realitat, des del barri al món. Però la idea força és “socialitzar amb qui és diferent”. Ací altres projectes “innovadors”. De pas aprofite per a enviar un record agraït a l’amabilitat i les atencions de la Falla Museros i la Falla El Castell, amb estima.

“Les falles i el bar Torino”

Però a Juanjo Medina Bonilla el conec gràcies a un projecte de Pedro Nebot, que relaciona el València (per a mi el Fe-Cé) i la festa fallera. Segons descobríem curiositats històriques, proposàvem reflexions a partir de les evolucions de dos manifestacions principals de la nostra cultura popular. En publicàrem alguns articles en la revista Cendra (entre els números 19 i 23). Després completàrem el recorregut en un treball que esperem que algun dia puga veure la llum pública i compartir la nostra “mania” amb moltes més persones aficionades… Per tant sols em queda destacar el detall de la documentació que coneix Juanjo, la seua vocació i coneixement. Un autèntic luxe.

Tornarem…

Així com fa el nostre equip de futbol i les festes falleres, i com fem en la lluita quotidiana per la supervivència personal, familiar, comunitària… Tornarem. I celebrarem, és clar que sí, que la vida continua. Pense que la millor manera de transmetre esta convicció és el poema d’Alexandre Navarro que porta eixe títol (publicat en Temps de rebel·lió, 2002):

“Tornarem a l’edat del sol, als segles de les vinyes,

a una pàtria que dormirà amb la clau al pany,

que despertarà feliç amb la matinada i se sabrà plena

de brots profunds, de passes segures. Tornarem, tots,

al país dels camins i les molt amples senderes de llum

que creuen de dalt a baix la xifra màgica que resol

el teu nom, tot i que ara no el podem dir, però.

Tornarem a passar la mà vella per la paret de calç

i el guaret de terra humida. Tornarem, açò és cert

amb constància mineral vagament lúcida, erts

i cansats, extenuadament vigorosos. Serà un dia clar

i perdurable, de fogasses i de barrals a la taula excelsa.

És una sensació, és un emblema, és un bes

sempre ajornat i sempre promés. Tornarem.

De la mà, dels peus, dels cabells al vent.

Tornarem. Paraula. Ho he dit i ja ho sabeu”.

 

Ànims a tots i fins prompte 😉 Vos deixe el llibret 2020 de la Falla Plaça Jesús (complet en issuu), una faena de molta categoria. I el llibret infantil ací avall…

Falla Plaza Jesus Llibret Infantil

Viure el poble amable: el catàleg de patrimoni de Rocafort

Publicat el per
Respon

Portada del Butlletí Informatiu Municipal de febrer de 2019, especial sobre el patrimoni de Rocafort

Una de les iniciatives més boniques i més profitoses per al futur de Rocafort és l’aprovació del Catàleg de Béns i Patrimoni. Este instrument d’ordenació d’àmbit municipal està regulat per la llei de Patrimoni Cultural Valencià, 4/1998. A partir d’aquella llei i de les actualitzacions i ampliacions posteriors, el catàleg de patrimoni de Rocafort pretén determinar “aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen d’un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor”. Justament Rocafort és un poble que gaudeix d’un enclavament amb paisatges particularment rics. A més d’unes construccions històriques, tant d’arquitectura popular com d’exemples de cases burgeses d’esplai. Tot un conjunt que reclama atenció, cura i foment del seu prestigi.

També impulsàvem el reconeixement del patrimoni de Rocafort des d’una perspectiva vital i de millora de la convivència. Com explicava en el BIM núm. 11, de febrer de 2019 (pàg. 4): “creure en un horitzó de futur compartit necessita l’aplicació quotidiana d’entusiasme, garbellat amb ordre i organització de la faena. Perquè sense espenta i sense il·lusions tampoc arribaríem massa lluny. Per això proposem una nova agenda urbana, guiada des del respecte i la convivència, la cultura i la sostenibilitat. Prioritats lligades amb tacte i trellat, aportacions a favor d’una societat moderna i autònoma. Amb la consciència que treballar per la nostra societat plural, porta a afavorir les interaccions personals amb què teixirem la nostra vida. És justament des d’aquesta perspectiva àmplia com considerem el patrimoni”. De fet, no és casual que aquella publicació tinguera el títol de “Viure el poble amable”.

Un procés participatiu a favor del poble

Presentació de l’exposició sobre el Catàleg de Patrimoni de Rocafort, març de 2017.

En resum, la idea que ens guia és que a major respecte pels valors comuns de l’espai que habitem, també practicarem el veïnatge més atents i amb millor tracte. Per això és important obrir el camí a la participació del major nombre de persones, a banda dels estudis tècnics necessaris. La determinació dels valors de patrimoni de Rocafort segueix un procés que encetàrem el novembre del 2016 i que encara continua la seua tramitació. No el podem deixar abandonat. I per això mateix resulta important qüestionar què està fent a hores d’ara el govern municipal, responsable de completar-ne el tràmit. Perquè el patrimoni és també un benefici social. Perquè la cura i la valoració del que ens identifica, ens connecta amb la pròpia història, i ens fa gaudir d’un millor veïnat compartit, aporta beneficis compartits.

Capçalera del blog de l’equip tècnic redactor, i accés a la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

En el mes de març de 2017 obrírem una exposició al poble amb els criteris bàsics per a valorar el patrimoni de Rocafort. Com a complement, hi hagué visites i tallers ciutadans l’abril del mateix any. Tanmateix, la primera proposta conformada a partir de les aportacions de la població, dels estudis històrics i les revisions arquitectòniques directes, havia de passar per la revisió de la Conselleria. Més aviat de les Conselleries, perquè el projecte de Catàleg de Proteccions de Rocafort, a banda de la supervisió de Cultura i Patrimoni, ha rebut la revisió i indicacions de protecció de Medi Ambient sobre els elements de paisatge i naturals. Podem consultar-ne una explicació resumida en este enllaç.

Resultats d’un treball constant pel patrimoni comú

La versió inicial del Catàleg de Rocafort fou aprovada, sense l’oposició de cap membre de la corporació, en el ple municipal del 31 de gener de 2019 (acta més avall). La web de l’Ajuntament de Rocafort explica així l’acord. L’anunci d’aquell edicte està publicat en el Levante-EMV el 16 de febrer. També en el DOGV el 21 de febrer. El 12 de març en fou inaugurada l’exposició pública en la Casa de Cultura. I atenent al criteri de la Secretaria municipal calien totes tres iniciatives per tal de començar el procés de participació pública que era de 100 dies hàbils, més del doble dels 45 que obliga la llei. Igualment s’hi explica en la notícia del web municipal. 

Cartell de la inauguració (12-3-19) de l’exposició de la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

Ara reproduïsc el comentari que apareix en la notícia (perquè m’ho crec igual ara com ara, que quan ho deia el “regidor d’Urbanisme Comeig”): “Des de novembre de 2016 treballem en la redacció del catàleg, que ajudarà a millorar la confiança, la convivència i el prestigi de Rocafort. A més a més, aquest període de participació pública permetrà que la ciutadania conega la proposta, consulte dubtes i aporte al·legacions. Entre tots reforçarem un Rocafort respectuós, bonic, amable i acollidor”.

Vint anys després de la llei de Patrimoni 4/1998 que obliga a redactar el catàleg de proteccions, per fi havíem trobat l’impuls, la professionalitat i la tenacitat de portar la faena a bons resultats. A banda del patrimoni cultural, s’hi valora el patrimoni natural i paisatgístic. Queda protegit en la proposta el Centre històric, la Colònia, Santa Bàrbara, l’horta i el terreny forestal. Mentre que dels 24 elements i edificis protegits en el PGOU del 90-91, ara en passem a 159.

Què cal fer ara i què fa el govern municipal?

Aprovar-ne el Catàleg és una exigència legal a partir de la llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià. Les entitats locals tenen l’obligació “d’evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural” (article 4.2.a). A més a més, aprofiten per a establir iniciatives i proteccions que asseguren “l’adequada conservació i apreciació d’aquests béns” (article 50.2). Com ja hem vist, el període de participació pública per a presentar al·legacions acabava l’agost del 19.

El govern municipal compta amb els informes tècnics de valoració de les al·legacions ciutadanes des de gener del 2020. Però ara cal que facen la seua tasca: que la Junta de Govern Local aprove les respostes a les al·legacions, esmenar si escau la redacció de la versió preliminar del Catàleg de Patrimoni de Rocafort. I sobretot trametre’n la proposta revisada a la Conselleria de Cultura, per tal que Patrimoni l’avalue i els done el vistiplau. Posteriorment caldrà tornar-la de nou al ple municipal per a l’aprovació definitiva del Catàleg de Proteccions. No obstant no es veuen ni resultats ni explicacions…

Realment fa por que els pertoque aquella màxima de Sèneca, que adverteix que “per a qui no sap on va, cap vent no és favorable“. L’alcalde Guillermo José Gimeno, en una entrevista del febrer, confonia diversos aspectes i això resulta alarmant ja que és la primera autoritat. El Catàleg no està aprovat definitivament, encara que ja no el podran tirar arrere. Per això Casa Bou no és un conjunt protegit, ara com ara. Són BRL els taulells dels balcons, està proposat com a BRL tot l’edifici, i han aparegut elements nous a protegir. Però la inoperància i la confusió pareixen més presents encara… Quines actuacions han dut a terme?

Cal actuar amb decisió i trellat…

El govern municipal exclogué la restauració del Refugi de les inversions del superàvit, l’octubre del 19. En el pressupost de 2020, eliminaren la partida per a pagar els treballs tècnics del Catàleg de Proteccions (ple de novembre del 19). Al desembre, aprovaren una moció dels Socialistes de Rocafort, a favor de restaurar el Refugi amb la primera subvenció disponible. Ara que la Diputació ha anunciat que a Rocafort li corresponen més de 600 mil euros d’inversions, esperem que licitaran l’obra urgentment. Estem a març de 2020 i no gestionen les respostes a les al·legacions al Catàleg preliminar ni envien el document revisat a la Conselleria. No poden continuar com si el patrimoni de Rocafort no anara amb ells, com si la gestió dels assumptes comuns no els interessaren. Cal governar amb responsabilitat.

Han de donar a conéixer el calendari previst dels pròxims passos cap a l’aprovació definitiva del Catàleg de Béns de Rocafort. També han de restaurar i obrir al públic el Refugi antiaeri de la Llotgeta. I podrien reformar l’Ordenança Fiscal per tal d’incorporar millores que fomenten la rehabilitació i el manteniment del patrimoni, com ara: 1- Que els edificis protegits no incrementaran el seu valor respecte de l’impost municipal; i 2- Plantejar l’exempció de taxes (o la fórmula més adequada per a retornar eixa càrrega fins a la quantitat total de la taxa), per a les obres de restauració i de rehabilitació dels edificis protegits. Perquè cuidar i protegir el nostre patrimoni és millorar el prestigi i la convivència en Rocafort.

viure_rocafort_especial_patrimoni_web 20190222_1._acta_pleno_31.01.2019

 

Fonamentar la convivència en el Barranquet (Consell Escolar II)

Publicat el per
Respon

Un dels moments de preparació del “banc de l’amistat”, punt central en les estratègies de reforçament de la convivència des de la responsabilitat compartida

El divendres 31 de gener El Barranquet va celebrar el dia escolar de la no violència i la pau, en l’aniversari de la mort de Gandhi, 30 de gener. A banda de les activitats que portaren a terme en el pati i en cada un de les aules, les activitats destacaven el “banc de l’amistat”. Sobre esta novetat material del pati parlàrem en el post referit a l’anterior consell escolar del centre. El passat dimecres 29 tornà a haver-hi reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet, però no vaig aconseguir arreglar-me’n un permís en la faena. Encara que he parlat amb algunes de les persones membres i crec que funcionà prou bé. M’explique.

Seguiment d’activitats educatives i gestió interna

Imatge de l’actuació conjunta prèvia a Nadal, que enguany resultà especialment creativa, reeixida, i implicada amb l’actualitat de les preocupacions ambientals del món

Primer tocava repassar el funcionament del primer trimestre. Amb el repàs de la programació general anual (PGA) que concreta el projecte educatiu del centre de cada curs. En l’explicació escrita quedava demostrada la coordinació de totes les activitats educatives realitzades, en funció dels objectius docents compartits. Per això naturalment fou aprovat, igual que el pressupost del centre per a enguany. S’hi inclouen dos Erasmus+ per a mestres, que coneixeran experiències educatives a Dublín i  a Suècia. També el programa d’esport “activitats físiques i salut”.

Respecte de l’objectiu global de l’educació inclusiva i per a la convivència, destaquem tres iniciatives. La formació per a la resolució de conflictes, la col·laboració amb altres escoles veïnes, i la integració formativa en llengües. El primer tema és molt important, i començarà amb formació a càrrec de Pon solución, a partir del ja inaugurat “banc de l’amistat”. “Volem que els mediadors siguen l’alumnat de tercer cicle, hi haurà formació per a mestres i també per als alumnes”, explica la directora M. Pau.

En segon lloc, El Barranquet continua amb el treball i projectes amb Koynos, i l’entitat Plena inclusión sobre accessibilitat cognitiva. Inclou la participació conjunta en el projecte “Conéctate a la inclusión”, així com altres congressos i jornades. Sobre el tema dels idiomes, el contacte amb l’anglés es comença a treballar en infantil, i augmenta en assignatures durant la primària. I la directora recorda que “necessitem treballar molt el valencià, per poder fer l’aprenentatge de lectoescriptura en valencià”. Ací teniu una notícia interessant sobre el valor d’aprofitar la lectura com a hàbit.

Instal·lacions, cooperació i convivència

Treball en l’hortet d’alumnat d’infantil, amb mares, pares i mestres.

També insisteix Mari Pau en la manera de viure l’escola que és tradicional en El Barranquet: “Ací no val manar i que ho facen, cal estar”. Esta perspectiva d’implicació de tota la comunitat educativa, està prou estesa entre les famílies. també arriba a la resta d’agents de l’entorn de l’escola. Això com és lògic comença per l’ajuntament i les seues complicitats amb l’educació pública. I la regidora delegada de Godella, Teresa Bueso, aportà informacions interessants i ben positives.

Ella va explicar el moment de gestió de diverses necessitats del centre. Com ara la renovació a càrrec de l’Edificant, el manteniment i alguns arranjaments més. Sobre la renovació de l’edifici de l’escola, l’arquitecte municipal s’ha reunit amb representants de Conselleria per tal d’ajustar el projecte a les condicions del programa Edificant. El càlcul previst és que l’ajuntament de Godella presentarà el projecte a Conselleria en dos mesos, prèvia presentació a les famílies del Barranquet. També l’ajuntament instal·larà nous jocs en el pati de Primària.

Continuem endavant, ben conscients de la necessària aportació de tots a la millora de les condicions educatives. I sobretot, amb l’objectiu d’implicar-nos en la millora de la convivència, que sempre ens reclama personalment.

 

Connectar Rocafort és millorar el veïnat

Publicat el per
1

El carrer Massarrojos a punt per a transitar-lo amb comoditat (gener de 2020)

En els darrers passejos he pogut comprovar amb alegria que ja han avançat molt els treballs d’adequació dels carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos. Concretament en els trams que han estat irregulars dècades, coberts de terra i pedres, asilvestrats arribaven a impedir el trànsit pel carrer Massarrojos. Són uns trams que dificultaven el pas de persones i de vehicles, que interrompien la travessia interior Est-Oest. Ara parlem de les vies que trobem des de la zona de la Colònia, a tocar del carrer Ausiàs March per dalt. I l’espai del PAI del Bovalar entre l’Escoleta i els paellers, en el que seria la continuació del carrer Nicolás Alonso, per baix.

Crec que és un bon motiu per a valorar el treball que es pot fer des d’un ajuntament per a millorar la vida del veïnat. Evitar els obstacles al dinamisme social, a les possibilitats de la població, resulta una tasca principal de la gestió municipal. Perquè és una ajuda justa a les persones que hi viuen i per a tots els altres que hi passem amunt i avall. Perquè connectar Rocafort, els espais de passeig habitual i de trànsit, ens facilita la vida i ens permet gaudir millor de les possibilitats del nostre poble. Ens en beneficiem tots.

Una miqueta de memòria

Vista del carrer Massarrojos des de baix (Bovalar), el 26 de novembre de 2019

Quan l’any 1990 Rocafort va aprovar el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU Rocafort: BOP del 25 de maig de 1990) aquelles edificacions quedaven en els límits del poble. Llavors formaven un conjunt de cases en un àmbit semiurbà, entre la continuació de la Gran València i la caiguda al ponent de la Colònia. Per això s’hi preveia completar la urbanització de la zona a través de l’instrument d’una Unitat d’Actuació, la UA10. 

Però el fet cert és que mai es va posar en funcionament aquell plantejament urbanístic. La bona veritat és que en els primers anys dos mil (potser el 2004?) s’arribà a promoure un projecte d’urbanització per tal de connectar-lo definitivament a la trama urbana de Rocafort. I es publicà l’anunci de la intenció municipal d’aprovar la UA10… Ara bé, fora per quimeres familiars, incapacitat administrativa o inconsistència de l’impuls, ja no se’n va saber res més. Foc d’encenalls, aigua en cistella, tot anà a dissipar-se a l’ombra del temps. Tant fa, la paràlisi semblava una condemna ferma durant anys i anys. Si de cas, la sospita que podia ser un element conflictiu o bé la comoditat de la ignorància, mantenien el tema en via morta.

Connectar Rocafort: un procés administratiu amb garanties

Vista del carrer Pare Fullana des d’Ausiàs March, 28 de novembre de 2019

Amb el pas dels anys la trama urbana de Rocafort creixia i no sempre d’una manera prou organitzada. Sobretot la nova faiçó ve produïda pel PAI de Bovalar (inacabat, aturat de fa molts anys, però urbanitzat en més d’un 90%). A causa de les transformacions urbanes ha resultat que esta zona va quedar dins de la trama urbana consolidada. Així entenem consolidades “les àrees a on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials”. També veïns i veïnes d’eixos carrers acudien a l’ajuntament a reivindicar solucions per a l’anomalia en la qual habitaven el poble.

Fou a partir d’una d’aquelles reunions que el vicesecretari de l’Ajuntament de Rocafort ens va informar de les obligacions municipals de mantindre les vies urbanes en condicions. Atenent que els carrers eren propietat municipal i que es trobaven dins de la trama urbana consolidada. A partir d’eixe moment la perspectiva era diferent de la interpretació habitual dels anys anteriors, i calia posar-se en marxa. Perquè era el regidor delegat d’urbanisme ho explique, des d’agost de 2016 fins a maig del 19, i em va tocar viure l’experiència institucional.

Embastar durant anys el pla de connectar Rocafort

Imatge de la mesa de contractació del 23 de maig de 2019, en la qual es va seleccionar l’empresa que realitzaria l’obra en els carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos

El procés consistí en el tràmit administratiu normal: visitar i estudiar les necessitats de l’espai, encomanar un projecte d’adequació dels carrers per tal de dotar-los dels serveis obligatoris, i buscar finançament per a l’obra via subvencions públiques. Com la pràctica obliga, m’he ensenyat nomenclatura i condicions bàsiques de funcionament en estos temes, que abans no en tenia. Tot avanç requereix informes tècnics i jurídics que indiquen els passos a seguir. Són la garantia de la continuïtat institucional. La voluntat política aporta la prioritat de connectar Rocafort pels beneficis socials previstos en compliment de la llei.

Per als qui no estem avesats per professió ni estudis al tema urbanístic, un recordatori de les competències municipals. En concret, reproduïsc l’article 26.1 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local: “Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: a) En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas“.

Una solució a favor de la convivència del veïnat

Carrer Massarrojos el 28 de novembre passat

En resum, Aguas de Valencia va connectar la xarxa des d’Ausiàs March fins al PAI, amb les inversions de millora que els corresponen segons la seua concessió. Després, i una volta rebut el projecte de provisió de servicis bàsics, es pogué presentar a subvencions. Així aconseguírem l’aprovació de la inversió dels fons d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València (IFS 2018, de la pàgina 6 a la 29). El següent pas fou preparar-ne els plecs de licitació per a les ofertes d’empreses. Després el 23 de maig de 2019 la mesa de contractació municipal proposà la contractació de la millor oferta. I a la tardor passada començaren realment les obres.

Ara per fi sembla imminent l’obertura d’estos trams de carrer que permeten connectar Rocafort internament millor. Açò és una molt bona notícia per al poble, perquè elimina un punt negre principal. Enhorabona a tot el veïnat.

Salvem Les Moles de Paterna, les volem parc natural

Publicat el per
Respon

Demà dissabte 25 de gener a les 11.30h hi ha convocada una concentració en la plaça de Manises de València. Hi tornarem a reivindicar el reconeixement com a Parc Natural en Les Moles de Paterna. També serà un impuls de dignitat cívica, de responsabilitat, d’aplec obert i festiu, d’informació, de creativitat i de protecció de futur compartit. Com ha estat tot el moviment de defensa veïnal de Les Moles. Ara organitzat en la plataforma Coordinadora per la protecció de Les Moles (ací la seua pàgina en Facebook, i ací el seu twitter: @lamolanostra).

Principalment demà serà una bona ocasió de celebrar que les institucions han recorregut la sentència del passat octubre. Ja que aquella sentència donava en part la raó als promotors del megacentre comercial que amenaça de destrossar per a sempre el nostre paratge natural. Ara com ara els ajuntaments de Manises i de Godella n’han presentat ja el recurs, i la Generalitat ho ha anunciat. Segons els advocats de la Generalitat, aquella resolució contravé “la normativa estatal i europea” (notícia en La Vanguardia, i també en Levante-EMV).

Recompte mínim de la defensa del territori

En Rocafort a peu pla ja parlàrem de la protecció de Les Moles quan la convocatòria popular de plantació de llavors. Hui la lluita per la defensa del territori i per a reduir els efectes de l’escalfament global és una de les més urgents. A banda de ser de les més importants per a viure el futur en condicions raonables. La defensa del parc natural en Les Moles és una lluita positiva que millora les condicions de vida de tots nosaltres.

Com ja ho van ser les lluites a favor de la defensa de la Devesa del Saler, el jardí del Túria (“el riu és nostre i el volem verd”), Salvem el Botànic i tantes altres… En totes elles la mobilització popular de base, la constància, les complicitats entre el veïnat i les propostes tècniques a favor de conviure amb la natura, resultaren fonamentals. Ací tornem a plantar cara, a crear futur respirable donant-nos les mans. Però pense que este vídeo d’un minut ho transmet i explica molt millor:

Els problemes d’Intu

El problema principal que ens afecta és promoure un projecte devastador, insostenible, saturador i irreversible. Naturalment. Com la carrera cap a enlloc d’un model especulador i depredador, que sols busca el benefici ràpid per als promotors. Mentre que tots els peatges els carreguem per sempre les persones que habitem el nostre territori. Durant els darrers anys molta gent ha manifestat el seu rebuig a esta barbaritat: col·lectius veïnals, de comerciants, i municipis propers.

Encara més, un projecte nociu tan desmesurat, resulta que està en mans d’una empresa multinacional amb greus dubtes de solvència. Diferents notícies durant els mesos passats posen en qüestió la viabilitat del model de negoci que impulsa Intu. Els seus projectes han estat posats a la venda, com en Saragossa i Astúries. O bé les condicions que pretenen imposar han sigut rebutjades per les autoritats municipals, com en Vigo. I allí on eren acollits, ara no semblen capaços de fer real la inversió anunciada, com en Torremolinos.

Segons Expansión: “Al final de junio de 2019, Intu Properties tenía 4.700 millones de libras en deuda, mientras que su valor bursátil quedó ayer situado en unos 300 millones de libras. Las ventas de activos y la ampliación de capital pueden reducir casi a la mitad la carga financiera en el balance. El mercado considera que el grupo no puede acarrear esa deuda ante el riesgo de perder muchos de los inquilinos en sus centros comerciales, ante la crisis que vive el sector en Reino Unido por el auge de las ventas digitales”. Ja siga per la crisi del model de negoci de megacentres comercials que arrossega a esta multinacional, o per la seua pròpia gestió arriscada, posen en dubte la seua solvència. Més encara les seues promeses de fantasia… Baixen les seues accions i els cal ampliar capital.

Volem #LesMolesParcNatural ara!

La iniciativa ciutadana a favor de #LesMolesParcNatural representa la solidaritat entre totes les persones que vivim ací i totes les que vindran després. Mou el civisme constructiu, propositiu i ferm en la defensa de les condicions de vida del conjunt de la societat. Perquè són valors que aporten beneficis a tots, ens permeten respirar, quasi literalment.Avall podeu consultar un document de treball sobre usos socials de Les Moles.

La presentació dels recursos institucionals és important i els donem la benvinguda. Però no és prou. Volem la protecció del nostre espai natural, i cal protegir Les Moles integrant l’espai en el Parc Natural del Túria. En el seu PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals), de manera que aprofite com a corredor verd. I també amb l’objectiu de guanyar-lo per a usos sostenibles de tota la població. No podem continuar amb un model que depreda territori i persones. Cal protegir el territori de l’especulació: Les Moles Parc Natural ARA!

***Cròniques de la concentració del 25 de gener, en Levante-EMV i en La Vanguardia.

pla-usos de La Mola

Presentem el número 8 d’Espai Carraixet

Publicat el per
1

Dimecres 18 de desembre presentarem en L’Antull de Montcada el número 8 de la revista Espai Carraixet, una publicació cultural gratuïta de tota l’Horta Nord, amb una atractiva presentació en paper de 18×24,5 cm i 36 pàgines. Un projecte periodístic proper, bonic, molt cuidat i amb l’ambició quotidiana de connectar i alimentar-se del dinamisme cultural de tota la comarca. Una idea amb el segell personal de Núria Garcia, que s’obri a la diversitat d’iniciatives que ens envolten des de la dignitat professional i l’estima al territori i al patrimoni compartit. Un projecte que incita la curiositat amb cada lliurament, que conrea la comunitat creativa del nostre entorn, i en el que tinc la sort de col·laborar.

Un projecte personal i cooperatiu

Explica la directora Núria Garcia que la revista Espai Carraixet naix com “un projecte professional que va més enllà dels límits periodístics, que m’ha servit per a interconnectar amb moltíssima gent, molts llocs i molts àmbits de la comarca de l’Horta Nord. És el projecte més personal que he impulsat, i a partir de l’any vinent li donarem un nou impuls d’innovació i dedicació per a continuar aportant valor a la cultura d’ací des d’un periodisme de qualitat”. Compta amb col·laboracions plurals en cada número, i un equip de redacció més habitual format per Manuel Regidor, Mireia Corachan i Jorge Pérez.

Cada número compta amb la portada dissenyada per un il·lustrador: fins ara han sigut respectivament Sònia Montalt, Elena Tormo, Miguel Hache, Reyes Pe, Moisés González Piris, Mar Adsuara, Lídia Peris, i la del número 8 a cura de Toni Cabo. La revista es va estrenar la primavera de 2018, i per tant en el proper lliurament, durant la primavera de 2020, farà dos anys de travessia i complicitats amb municipis, creadors i públic.

Un projecte ambiciós amb els peus en terra

La directora d’Espai Carraixet Núria Garcia, Eduard Ramírez i David de L’Antull, davant del local que farà d’amfitrió de la presentació del número 8 (en la foto amb el número 5)

Cada un dels números anteriors d’Espai Carraixet ha tingut una presentació pública en alguna població de la comarca de l’Horta Nord, sovint amb alguna actuació complementària. Per ordre han estat Alfara, Meliana, Rocafort, Bonrepòs i Mirambell, Vinalesa, La Pobla de Farnals i Godella. Demà a partir de les 19.30h serà el torn de Montcada, en la cerveseria L’Antull (Av. Mediterrània, 5; 46113).

L’acte serà conduït per la periodista Mireia Corachan, comptarà amb la presència de la regidora de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Montcada, Josefa Calderer, la directora d’Espai Carraixet Núria Garcia, i el poeta, editor i traductor Pau Sif, que en el número 8 de la revista presenta un reportatge sobre la poesia en els carrers de la nostra comarca.

També trobareu articles dedicats a la cavalcada dels Reis d’Orient d’Alfara, la més antiga de l’Horta Nord amb vora seixanta anys de tradició; la “cordà” de Massalfassar per Sant Antoni del porquet, amb declaracions de Josep Vicent Frechina; el nou impuls del Museu de l’Horta d’Almàssera; el Pi de l’Anell de Vinalesa; la biblioteca de Bonrepòs; i un record personal del que va ser cronista de Montcada Vicent Vicent Cortina, a cura del professor universitari Miquel Nicolàs; entre molts més fins a onze reportatges… Les signatures convidades són Marc Ferri de Per l’Horta i la música professional Marta Margaix. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio.

La cultura com a pràctica quotidiana d’intercanvi

Espere que demà ens podrem trobar en L’Antull per tal de descobrir la nova portada d’Espai Carraixet, i eixa olor i textura específiques que tenen les publicacions en paper. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio. També trobareu obsequis commemoratius i especials per a les persones assistents. Artesanal, gratuïta, cooperativa, i plena d’estímuls per a la nostra curiositat, Espai Carraixet és una revista que ajuda a fer créixer la comunitat humana de l’Horta Nord, les complicitats i l’intercanvi cultural, que entenem com una pràctica quotidiana a peu pla. Per si encara voleu saber-ne més ací teniu l’entrevista que el programa de ràdio d’À Punt Pròxima parada, va fer a partir del número anterior a Núria Garcia i Eduard Ramírez: