Cada un en sa casa i els llibres i la lectura en totes…

Ahir era el Dia del llibre, quan les novetats i les lectures guanyen protagonisme. Però si els llibres i la lectura són bona companyia tots els dies, durant les actuals setmanes de tancament encara més. Ens reforcen a partir de la pausa que ens proporcionen. I ens alleuja gràcies a l’activació de la nostra fantasia. De la mà dels llibres i la lectura accedim a una vida millor, perquè faciliten entreteixir l’experiència directa i les múltiples possibilitats mentals de pensar altres perspectives, altres situacions, altres temps i altres llocs… Bé, el cas és que malgrat el confinament a causa de l’estat d’emergència pel Covid-19, que ha fet ajornar la Fira del llibre de València, ahir continuaren havent moltes iniciatives adaptades a les actuals limitacions de moviment. Perquè els llibres i la lectura sempre se’ns presenten com un magnífic balcó a la imaginació.

Les amenaces al món del llibre

És de veres que el 23 d’abril és el dia més destacat per a la indústria del llibre. Promocions, novetats i xifres de venda incomparables amb la resta de l’any. I el 2020 totes eixes expectatives han quedat greument ferides. Encara que esta pausa obligada estimula a rebuscar entre els llibres i la lectura arraconats (en la foto les meues opcions per a continuar). Per això vull recordar les iniciatives amb la millor vocació de llibreters i editors. Podem alimentar la confiança en el comerç de proximitat. Ajuden a trobar els llibres i la lectura adient, o solucionar un dubte, amb diàlegs directes en les llibreries (de nou o de vell, però cara a cara amb els que saben de llibres). Cal destacar la reacció àgil amb la venda via web o amb interessants iniciatives com ara Llibreries Obertes. Sobretot tornar a visitar-los i comprar-los llibres.

El negoci dels llibres és un exemple de supervivència per tenacitat i vocació. Ricard Peris, d’Andana, explica les dificultats del sector amb claredat i bon enfocament: “Els lectors (i els llibres) reviscolats”. “És necessària una inversió real i efectiva per a crear nous lectors, perquè ja sabeu la dita: “Qui no sembra, no cull”. Si realment volen aprofitar aquesta crisi per reflexionar i fer un canvi real al món del llibre, haurien de començar per impulsar accions reals per fer créixer el nombre de lectors”, afirma Peris. Recomanable la secció de La Veu dels Llibres. Hi trobareu articles de Vicent Baydal, Vicent Olmos, Mercè Pérez, Víctor Labrado, Maite Simón, Gonçal López-Pampló, etc.). Compartisc el vídeo d’alumnat del CEIP El Barranquet sobre el plaer de la lectura.

Compartim iniciatives properes

El bon humor i la curiositat són importants per a continuar desperts i positius. L’IVAM comparteix l’ùltim còmic de Paco Roca. I com diu Pérez, llegir és llavor de l’esperança que necessitem. “Portem ja més de tres setmanes confinats i teletreballant, la incertesa se’ns està apoderant i tot sembla molt més fràgil del que ja ho semblava normalment”. Recordem els versos d’Estellés, “La rosa de paper” cantada per Miquel Gil, abans de presentar iniciatives relacionades amb els llibres i la lectura. Uns versos que amb subvenció de la Diputació havien de decorar els carrers de Rocafort… I que el govern municipal sembla decidit a deixar perdre (la subvenció, la cultura al carrer i els versos). “Però, com una consigna, / circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper”.

Destaca el mèrit de Rosa García, que des d’Albalat dels Sorells impulsa clubs de lectura i jocs educatius. A més, durant el confinament dinamitza grups de llibres i la lectura mitjançant el whatsapp. Museros promovia la lectura en valencià amb un vídeo. També em pareix important la I Fira del llibre online de Catarroja, una iniciativa d’adaptació que durarà fins al 30 d’abril. La Biblioteca de Godella oferia en directe una actuació de Carles Cano. Podeu veure el vídeo de l’activitat “Llibres i contes”. I la biblioteca de Montcada obria el seu facebook als seus usuaris, que llegien i recomanaven lectures. Així com publicaren vídeos d’autors, i amb molta amabilitat em convidaren a participar. Els quede molt agraït, ací la meua salutació. Els companys de Compromís per Montcada pujaven un vídeo amb poemes de Maria Beneyto. L’Espai País Valencià va fer un debat literari online “en clau valenciana”.

I Rocafort?

Ahir a les 18.30 hores en el web, i a les 20.29h a través del whatsapp, l’Ajuntament de Rocafort informava de les seues iniciatives. Sorprenent, i una miqueta desconcertant. Obstinats a arraconar el valencià, un menyspreu injustificable (eliminen del pressupost l’única partida específica, no l’usen per a les comunicacions). També preocupant la improvisació i el desinterés. Perquè anunciar a les 18.30 açò provoca perplexitat: “La lectura es conocimiento, fuente de inspiración, creatividad, evasión, entretenimiento, desconexión… y además, nos ayuda a mejorar nuestra gramática, nuestro vocabulario y nuestra escritura. Así que, el Ayuntamiento de Rocafort, desde las Concejalías de Educación y Cultura os propone: Realiza una publicación en tus redes sociales, recomendando algún libro y qué os ha aportado”. Sense proposta de tema, ni “hastag” identificatiu, ni seguiment. Ni ganes, pel que sembla.

També anuncien un concurs de contes curts, fins al 10 de maig. No informen del jurat ni de cap contraprestació per tal que l’ajuntament puga usar els textos, ni els terminis de resolució… Una idea bonica amb una execució deficient. Llàstima. Esperem que en pròximes ocasions ho tinguen present per tal d’animar a la participació. més obertura, més claredat, millors resultats. Així i tot espere que els relats siguen molt interessants, naturalment.

Finalment vull desitjar-vos molta salut, primer, i les millors companyies. Que pugueu recuperar el contacte i les abraçades ben aviat. I ara i adés, el conhort dels llibres i les lectures que ens ajuden a construir-nos i a passar tot el que toca viure. Els llibres ens ajuden a eixamplar la vida, i bé que ho sabeu, que al capdavall som innocents quan somiem… “You’re innocent when you dream / We’re running through the graveyard / And we laughed, my friends and I / We swore we’d be together / Until the day we died”.

GYMKHANA LITERARIA