Cuidem Benimaclet: creativitat i resistència

Publicat el octubre 18, 2019 per uardo-1

Portada dels exemplars del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Esta setmana he tingut per fi en les mans el fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”, publicació en la qual tinc la sort de participar amb un poema. És una publicació amb un total de 25 col·laboracions poètiques, en valencià i castellà i amb clara diversitat formal i expressiva, més il·lustracions i una breu explicació introductòria: “Aquest fanzine pretén que el sostingues. Que sostingues el treball conjunt que la plataforma Cuidem Benimaclet porta endavant, en aquesta ocasió, per aturar la barbàrie urbanística. Que et deixes acaronar per la veu del poble que allibera el camí amb la voluntat de generar les xarxes i polítiques que afavoreixen la reflexió i la convivència en la nostra ciutat, tenint la terra com a bé patrimonial i dret per al present i el futur pensat per les persones i la sostenibilitat social, ecològica i històrica. Amb la intenció de continuar cuidant-nos de l’especulació i de la maquinària capitalista, diferents veus poètiques i mans il·lustradores es reuneixen a aquestes pàgines per a donar caliu i memòria col·lectiva a la terra que volem i ser remor de la rebel·lia per ser sempre més veus i més mans en aquesta lluita”. Les iniciatives plurals i amb vocació col·lectiva també depenen de l’impuls de persones concretes, i en esta ocasió és important destacar la faena i sensibilitat de Clara Moltó (gràcies, amiga!).

Podeu trobar-lo a canvi d’una aportació de 3 euros, en el Kafkafé, La Repartidora, La Murta, el Terra i Caixa fosca, però si no vos quadra acudir al barri de Benimaclet i voleu col·laborar amb esta lluita veïnal, podeu enviar-me ací un missatge (info@rocapeupla.com) i quedem per a l’intercanvi.

Cuidem Benimaclet és una plataforma ciutadana que porta més d’un any d’activitat, informativa, de debat i de conscienciació social, contra el PAI de Benimaclet que fou aprovat abans de la crisi econòmica, financera i immobiliària, i que ara volen reprendre amb construccions de fins a 30 altures que ocuparan de paviment tota la terra que queda fins a la ronda Nord. Podeu veure l’argument de Cuidem Benimaclet a favor de desclassificar el PAI i permetre la possibilitat de gaudir d’espais de convivència per al veïnat (podeu presentar-lo com a al·legacions en el registre de l’Ajuntament de València).

La informació bàsica de tot el procés la teniu en estos articles: blog Poble de Benimaclet (novembre 2018), València Extra (novembre 2018), València Extra (desembre de 2018), El Salto diario (febrer 2019), Levante-EMV (maig 2019). La qüestió que ara posa de manifest Cuidem Benimaclet és que hem de repensar la nostra manera de conviure, més conscients de la relació amb el nostre entorn, amb reducció de les intervencions agressives i una millor integració de la nostra vida amb l’entorn natural i veïnal, amb un major protagonisme ciutadà… Des de la presa de consciència personal cap al canvi col·lectiu.

Cartell de la il·lustradora Galleta Maria per a Cuidem Benimaclet www.galletamaria.com

Transformar les inèrcies que relacionen l’enriquiment amb la destrucció de l’horta, de la terra que ens ha de donar de menjar i ens permet una amplitud i un coixí davant les brusquedats de l’escalfament global, que la vida de les persones estiga per davant que el negoci a curt termini per a uns pocs… És el fonament d’un anhel compartit que es manifesta en milanta casos concrets: la destrucció de La Punta a compte de la ZAL (esta mateixa nit emeten el reportatge “La Punta. La dignitat dels resistents” en À Punt), l’ampliació de la V21 i l’assolament de Forn de Barraca (demà 19-X, a les 20h en Ca Revolta, música i poesia en solidaritat amb el Forn de Barraca), el mateix projecte d’assarb que havia de travessar l’horta de Rocafort, o el projecte de PGOU d’Alboraia… I no oblidem que el protagonisme ciutadà comença quan decidim prendre la iniciativa, com el mateix dissabte 26 d’octubre en Rocafort, a les 10h en l’Escoleta, per a netejar junts les zones de passeig que compartim.

Últims versos del poema de David Caño dins del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Bé, i per a acabar, com que l’agitprop poètic sempre em deixa amb dubtes sobre el paper que hi faig, vos deixe amb una citació d’un article de Francisco Umbral en el diari El País del 3 de maig de 1983, “Agitprop”: “Porque la derecha se ha derechizado en Europa y la libertad se ha hecho liberalismo parlamentario y financiero. El agitprop no es sino una vuelta a la democracia natural de las cosas, contra la democracia nominal. ¿Tenemos en España algo parecido? El pasotismo ilustrado no es otra cosa. Menos organizado que el agitprop, y por eso aún más natural. Un agitprop en estado casi vegetal. Nuestros conservadores se alivian mucho cuando ven que la juventud’ pasa de política y que la revolución ha perdido su momento. La revolución clásica, quizá. Pero el cheli que, efectivamente, ha renunciado a la revolución, no renuncia a la libertad total, la democracia natural y la vida anticonvencional. A un padre de nicotina ya no hay que decirle que uno es revolucionario, porque suena retro. Basta con esto para darles el día: “Papá, yo es que soy demócrata””. I continuem, que sempre falten mans per a tanta faena…

El veïnat, Estellés, i les sospites contra la cultura.

Publicat el octubre 16, 2019 per uardo-1

Respon

El dissabte 5 d’octubre Rocafort celebrava la 10ena edició del Sopar Estellés, activitat promoguda per la convocatòria que difongué l’escriptor Josep Lozano l’any 2010, que ja està ben integrada arreu, i que encén de versos les taules de la nostra comarca. El nostre poble ha respost cada un dels anys de la convocatòria i eixe mèrit cal agrair-lo i reconèixer-li’l a l’Associació de Veïns Antonio Machado, pel seu compromís, la seua perseverança i l’encert de proposar-la sempre des del contacte proper, senzill, amable.

En els orígens el sopar quedava limitat a l’espai del seu local, cosa que aportava un ambient familiar i proper, però que evitava la visibilitat de la població. Amb la col·laboració de la regidoria de Cultura els darrers tres anys, l’activitat prengué una nova volada. Mantenia l’ambient popular de compartir l’espai públic en germanor, una trobada agradable, participativa, amb l’accés a peu pla a l’emoció i al sentiment que facilita la poesia. L’any 2016, el poeta convidat fou Francesc Mompó, i la música la va portar Bertomeu; l’any 2017 Alfons Navarret com a poeta i Ivan Brull cantava; l’any 2018 els poemes a cura d’Alexandre Navarro i la música de Tallada. Una convocatòria oberta en el preciós espai del jardí de Casa de Cultura. Enguany continua col·laborant-hi l’Ajuntament, però amb una reducció de la seua implicació, ja que no ha volgut fer més aportacions que cedir l’espai.

A partir d’això potser hauríem de revisar certs comportaments i declaracions que a voltes s’amollen amb excessiva lleugeresa des dels càrrecs de responsabilitat pública. Frases eixides de la boca de l’actual govern municipal de Rocafort, en plens i comissions, que diuen que “fiscalitzaran les activitats” abans de permetre-les, que “haremos cosas sólo de cultura general”, que “no haremos actos politizados”… Pense que potser convé més creure que són declaracions poc reflexionades, abans que pensar que ningú pretén usurpar-nos el judici sobre el que podem fer o no. I per això millor contribuir a la reflexió comuna. Però també convé recordar l’entrevista a Nuccio Ordine (per Marta Peirano, Eldiario.es, 17-12-2013), quan diu: “no se puede tener democracia sin cultura, sin el respeto del otro y sin amor por el bien común. La formación de los jóvenes es importante porque es el futuro de la democracia. Si seguimos creando personas que piensan sólo en su beneficio personal, perderemos lentamente la democracia”.

Els gestors institucionals no han de considerar-se mai prescriptors dels hàbits culturals ni de les possibilitats limitades per a la població, a partir dels seus prejudicis que per força hauran de resultar restriccions a l’expressió diversa de la llibertat i de la curiositat. Les institucions han de fer de dinamitzadors de l’oferta cultural, per tal de facilitar-ne l’accés en igualtat de condicions, l’accés a les múltiples possibilitats de l’art i de la cultura. Açò va des de les biblioteques i la lectura, als diversos tipus de música, el teatre i la dansa, les arts plàstiques, l’audiovisual i les formes que les tradicions populars ens han fet més pròpies. L’art i la cultura són àmbits que ens permeten el reconeixement d’on venim i la possibilitat de reinterpretar-nos, obrint possibilitats noves a la nostra imaginació. Eixa és la tasca de les institucions, acostar i facilitar-ne el coneixement i les pràctiques culturals. No dir-nos què podem fer, ni què ens convé o no, que això ja és cosa de cada persona.

També l’ajuntament de Rocafort té concedida una subvenció de la Diputació (SOM 2018) per a, entre altres coses, instal·lar versos i poemes de Vicent Andrés Estellés i Antonio Machado en els carrers i places de Rocafort. No tindria sentit que s’estimaren més perdre els diners que es poden invertir en millores per al poble, per patir de prejudicis supersticiosos… En volen més, de poemes, autors o intervencions? Milloreu les possibilitats de la subvenció aconseguida, invertiu i eixampleu l’abast de la iniciativa. Així de fàcil.

Per a recordar que la poesia és una via accessible per a tots que ens permet eixamplar la pròpia imaginació, portem un poema conegut i paradoxal de Marc Granell:

Els poetes són els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan ni tan
sols diners amb allò que fan.

Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

En la presentació de «La participación cultural en la Comunidad Valenciana. Encuesta 2017» (Antonio Ariño i Ramon Llopis), el president Ximo Puig recorda importants criteris per a la gestió cultural: «La capacidad para adaptarse a los cambios y a la complejidad de la realidad concreta depende de estas dos variables: objetivos claros y ejecución ﬂexible. Singularmente, en las políticas culturales. La democratización cultural que impulsa la Generalitat se fundamenta en principios democráticos básicos como el reconocimiento del pluralismo, el respeto a la diversidad, la defensa de la libertad de expresión, la tolerancia y la orientación de la política cultural con la voluntad de atender, de manera primera y prioritaria, a las necesidades culturales distintas y poliédricas de la población. Por eso, los datos que proporciona este informe han de ponerse al servicio de una política ambiciosa y plural que refuerce la formación cultural y que aumente el espíritu abierto y positivamente crítico de la ciudadanía. La calidad de la vida cultural de una sociedad va radicalmente unida a la calidad de su democracia».

Les possibilitats de gestió de l’oferta cultural són múltiples i molt diverses. Segur que ningú pot arribar a totes, però caldria que desterràrem les pors i les sospites infundades. Cada persona des de les seues inquietuds, sabrà trobar-hi el camí cap a les temàtiques i els llenguatges més en sintonia amb els seus interessos particulars. Per a acabar, un vídeo del poema Els amants de Vicent Andrés Estellés, musicat pel grup Vi Blau. Llarga vida a la Festa Estellés i a la cultura popular!

Vídeo del poema “Els amants” de Vicent Andrés Estellés, musicat per Vi Blau.

Emergència climàtica i acció local

Publicat el octubre 13, 2019 per uardo-1

Respon

Cartell per un entorn amable Rocafort

El passat 6 de setembre de 2019 el Consell de la Generalitat signava la «Declaració institucional d’emergència climàtica», justificada entre altres arguments per les conseqüències sobre el nostre territori i la població valenciana: «l’augment general de les temperatures, la disminució de les precipitacions, l’aridificació del territori, l’augment del nivell del mar, l’aparició d’espècies invasores i de malalties noves, així com l’augment de la intensitat dels esdeveniments extrems, com ara onades de calor. Tot això, repercuteix inevitablement en la societat, la salut, els ecosistemes, l’economia, la cultura, els serveis, les infraestructures i, en general, a l’accés als recursos primaris». També entre els diversos compromisos incorporats a la declaració trobem el de la necessitat de coordinació amb «la resta d’administracions estatals, autonòmiques i locals, alineades amb les directrius europees per crear un entorn resilient tenint en compte la vulnerabilitat pròpia del nostre territori».

Altres estudis que s’han fet públics en les darreres setmanes expliquen que la mar Mediterrània patirà els efectes de l’escalfament global d’una manera més aguda i greu. Com podem seguir en les notícies d’À Punt, de l’agència EFE, o de RTVE. Això se suma en el conjunt d’Espanya a una gestió deficient del reciclatge de residus, que generem en excés, com comenta este article de Elcomercio.

Però les institucions solen anar darrere de les iniciatives ciutadanes, encara que les hagen d’organitzar i traslladar als criteris normatius per al conjunt de la societat. Han guanyat rellevància en els últims temps Fridays for future, amb ressons concrets en el nostre entorn, com els “divendres pel planeta” en centres escolars i places. Cada dia creix la consciència entre el veïnat, d’adaptar-nos a les maneres de fer que ens permeten continuar amb la nostra qualitat de vida des del respecte a l’entorn natural que ens ofereix eixes possibilitats.

Des dels organismes internacionals promouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ja que el tema ens afecta al conjunt del món i no es pot deixar sense atendre. Cal adaptar-s’hi, cal planificar, cal actuar, des dels detalls més bàsics: les iniciatives locals ajuden a estendre hàbits positius. Però el nou govern de Rocafort està desaparegut en este tema.

Però encara pitjor que la passivitat i el desinterés que fins ara han mostrat, és que sembla que consideren que es tracta d’un tema partidista, ja que aturen amaguen i eliminen qualsevol iniciativa anterior: Arrelats en Rocafort, Tardor per l’horta, setmana de la mobilitat, Rocafort sense plàstic i les bosses reutilitzables, Rocafort en Verd… Totes les iniciatives eren participatives amb associacions i veïnat, sense cap protagonisme dels gestors polítics, que no vindria al cas. Fins i tot el consell agrari municipal ja no ha sigut convocat en el tercer trimestre del 2019, incomplint-ne el reglament aprovat pel ple municipal (per cert, la freqüència de reunions cada 3 mesos venia per una esmena presentada pel regidor Agustín Aliaga).

Maria Josep Picó recorda que mentre «Greta Thunberg fa un discurs global i sacseja les consciències dels joves, les polítiques exigeixen una mirada de proximitat. L’emergència climàtica no es pot quedar en papers i signatures publicats als butlletins oficials, necessiten inversions, investigació científica i decisions fermes». En Rocafort també és hora de posar-se a la faena, perquè ens afecta a tots. Cal sensibilitat, vocació de diàleg i sobren les ànsies personalistes.

A PEU PLA…

Publicat el octubre 13, 2019 per uardo-1

La vida corre més que tu i que jo.

Hola, bon dia! Sóc Eduard…

Al llarg del passat estiu i en l’ambient més relaxat que ens permetien les vacances, he xarrat molt amb persones amigues. Sempre és un luxe, és clar. Amb eixes persones de confiança comentàvem temes del poble i altres que, com la vida tota, desborden els límits municipals. En algunes ocasions em suggerien que organitzara millor les idees exposant-vos-les en un bloc.

Primer fa gossera, no buscava cap més obligació, i total ara ja no gestione res ni em toca… Però si escric ara ací és just perquè ha guanyat la curiositat, l’interés pels temes comuns que ens afecten en el dia a dia dels nostres carrers, i perquè la convivència i el veïnatge sempre valen més que la comoditat estèril.

Una volta fet el pas interior d’atrevir-me a opinar públicament, cal pensar sobre quins temes i amb quin enfocament podria tindre algun sentit fer-ho. Pense (sovint) en la relació que la nostra vida quotidiana té amb com aportem o ens inhibim de la construcció comuna de la convivència, Cadascú, per experiència o vocació, coneix i comparteix el que creu des de la manera com ho viu. Per les meues manies personals i per necessitat, la meua curiositat, els descobriments i les experiències professionals, han tocat temes de comunicació, planificació cultural, patrimoni, història i reflexió al voltant de la participació. Els darrers anys el territori, les implicacions de la relació amb el nostre entorn en la nostra vida actual i en el futur que els nostres fills i filles hauran de gestionar, han guanyat gran part de la meua atenció…

Potser per la meua formació en filosofia no em considere especialista en res, però valore l’argumentació des del rigor, com una manera imprescindible de descobrir diverses perspectives, d’ensenyar-m’hi, de participar-hi. Com diu la plantilla del blog “Hello, world!”, ací estic perquè he vingut, i tant de bo entre uns i altres, puguem obrir noves possibilitats de diàleg constructiu.