Volem les Moles vives i el futur obert

El proper dissabte 16 de novembre ens veurem en el paratge de Les Moles de Paterna, a les 10.30h en el centre cívic prop de l’abaixador de Lloma llarga, convocats per diverses entitats cíviques, amb el pla de passejar i sentir el luxe de disposar d’un espai natural tan a prop d’on vivim. I també per a plantar llavors de carrasca, roure i coscoll. En seran 14.000, de llavors, i calen moltes mans. També hi gaudirem de la guia explicativa del biòleg Aurelio Peña, i dels comentaris històrics de Paco Martínez. Estímuls positius de sobra per a fer la visita… “Les Moles, es un paraje natural de Paterna con bosques, zona de maquias, barrancos poco antropizados, vegetación de ribera y campos de secano. En su interior alberga la fauna típica mediterránea: ardillas, tejos, ginetas, zorros, liebres, erizos, verdejos, petirrojos, etc. También elementos arquitectónicos que nos hablan de la historia de nuestro pueblo: Trincheras de la guerra civil, refugios de pastor, paredes de piedra en seco, ruedas de molino, etc.”

La Mola de Paterna és un espai excepcional devaluat per la vista enviciada al costum del nostre paisatge, per la perspectiva que el nostre entorn només és un solar d’on fer diners amb rajola i formigó. Ara com ara pateix l’amenaça d’un projecte de megacentre comercial d’intensos lluentons, foc d’encenalls, aigua en cistella… L’Ajuntament de Paterna aprovà la declaració de La Mola com a Paratge Natural Municipal l’agost de 2017, que conforme era presentada llavors: “La Mola junto a l´Horta y el Parque Natural de la Albufera constituyen un pulmón natural para 45 municipios con 1,9 millones de habitantes del área metropolitana, el último gran espacio natural libre de construcción, con una superficie superior a 200 hectáreas que, igual que otros parques naturales, se ha preservado gracias a su antiguo uso militar”. El 26 de novembre de 2018 la Generalitat publicava l’ampliació del Parc Natural del Túria, en què hi integrava el paratge de Les Moles. La tramitació d’esta integració és molt important, i obriria també la possibilitat d’articular un corredor verd que passara pels termes de Godella, Rocafort i Massarrojos fins a connectar amb el Carraixet. I ara permeteu-me un pensament per a la nostra Bonaigua, que a l’estiu del 2018 l’ajuntament de Rocafort va declarar també Paratge Natural.

Fa uns anys que el projecte de Puerto Mediterráneo, posteriorment presentat com a Intu Mediterráneo, promet enormes beneficis intangibles a canvi de la destrucció segura del nostre entorn natural, d’un espai que a hores d’ara és accessible a passejants, curiosos i esportistes… Un espai verd històric que ens ajuda a respirar. Ara el TSJCV ha donat parcialment la raó als promotors del projecte i el futur de La Mola torna a penjar d’un fil. Un projecte insostenible, irreversible, que insisteix en models socialment i ambientalment nocius, que vindria a saturar les comunicacions entre el cap i casal i les poblacions de l’Horta i el Camp de Túria que connecten amb la pista d’Ademús. L’Ajuntament de Manises ja ha recorregut la decisió del TSJCV, la Generalitat ha presentat al·legacions, que serien el pas previ a recórrer la decisió del tribunal, mentre entre altres entitats veïnals i de defensa del territori, Confecomerç rebutja Intu Mediterráneo “per la sobresaturació comercial i pel seu impacte mediambiental”.

enllaç al vídeo “Et presentem un gran Centre d’Oci: Les Moles de Paterna”

Com diu la Coordinadora per la protecció de Les Moles en el seu vídeo, un dels valors actuals que trobem a tocar de dits és que el paratge natural és un lloc “on compartir sensacions i estima. Les Moles, 4 milions de m2 de vida”. Ara la Coordinadora té en marxa dos projectes importants per a la conscienciació i el manteniment de la defensa dels valors de l’espai verd: la difusió de vídeos de persones que reclamen la supervivència i l’ús públic de Les Moles, que podeu veure en les seues novetats del facebook, i una campanya de promoció del suport econòmic popular a través de la plataforma verkami: “Pensamos que hay que recurrir la sentencia del TSJCV y defender el territorio de todos los valencianos y valencianas. Pero para forzar a las administraciones a que recurran esa sentencia y protejan definitivamente Les Moles de Paterna, es preciso invertir en campañas de sensibilización ciudadana y de presión política”. Recomane la visita a les recompenses i per suposat la col·laboració en la campanya, que contribuirà a un futur obert per a Les Moles, compartit per tota la ciutadania i veïnat. Jo me n’he demanat una camiseta 😉

Finalment queda reclamar un paper més decidit a l’Ajuntament de Paterna en la defensa del seu espai natural local, i que abandonen les complicitats cap a un projecte destructiu contra Les Moles i els beneficis que ofereix en el seu estat actual. De fet Paterna s’ha mantingut ferma en l’oposició a un altre projecte excessiu, com l’ampliació del “by-pass”. Eixe és el camí, la protecció de l’entorn que tots aprofitem i que ens acull.

Al llarg dels darrers anys l’oposició ha aparegut també en els pobles veïns de la comarca de l’Horta i del Camp de Túria, com explica esta notícia. El ple municipal de Rocafort de novembre de 2018 mostrava el “rebuig als projectes insostenibles, i en concret a INTU MEDITERRÁNEO, pels seus efectes negatius en els ecosistemes socials i mediambientals, i a l’organització urbana de tota la zona”. Aquella moció la podeu llegir ací baix en el pdf adjunt. Salut, esplai, natura, i fins dissabte!

1. Acta Pleno 29.11.2018 Cast-Valen(1)

 

 

Agressions a l’horta i respostes ciutadanes

Ahir va acabar el termini ampliat d’al·legacions al PGE d’Alboraia, però continua la denúncia d’haver impedit un autèntic procés de participació ciutadana: “Presentar al·legacions sobre un pla ja elaborat durant l’etapa del PP. Eixa és la participació ciutadana que el PSPV d’Alboraia -que governa en minoria- ofereix al veïnat respecte a un Pla General Estructural (PGE) que amenaça 264.000 metres quadrats d’horta. El període d’exposició acabava el dilluns 30 de setembre però gràcies a una moció de Ciutadans, Compromís i Esquerra Unida es va ajornar la data límit fins al 25 d’octubre, és a dir, aquest divendres”. L’entitat cívica Per l’Horta amb les associacions veïnals, ja havia denunciat durant l’estiu l’impacte destructiu d’un pla que continua veient l’horta com un espai buit, com un solar, del qual extraure construccions que facen esdevindre en bitllets el que s’obstinen a considerar un paper en blanc. “Des de Per l’Horta acusen el govern municipal de tornar “a la política especulativa” i reclassificar l’horta per a resoldre el deute municipal. Així mateix, critiquen la “voracitat” de l’Ajuntament, ja que els 264.000 metres quadrats que es pretenen destruir és el màxim de superfície que la Llei d’Horta de València deixa sense protecció. A més, denuncien que no s’ha informat el veïnat sobre l’operació”. Cal continuar insistint contra les burocràcies que actuen com a cortines de fum, perquè ens hi juguem el futur, personal, social i de l’entorn que ens acull. I sempre és bo conéixer-lo millor, per tal d’estimar-lo i protegir-lo, com en la ruta de les alqueries i el conreu de la xufa, o en la passejada en bici que demà diumenge 27 s’organitza per l’horta d’Alboraia, a les 10h.

El 27 de setembre la Guàrdia Civil desallotjava les persones que resistien en el Forn de Barraca i assolaven aquella alqueria, que ha esdevingut símbol de defensa del patrimoni viu de l’horta i de l’absurda ampliació de la V21. Ací una crònica d’urgència en Espai Carraixet, un article de Miguel Crespo, d’Acció Ecologista-AGRÓ que en parla, i unes línies del manifest de denúncia original de Per l’Horta: “El projecte inclou la connexió de l’accés nord al port, rebutjat per l’Ajuntament de València, i obri un pas per a l’AVE a Castelló, que es troba en estudi. Reclamem que l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Obres Públiques demanen al Ministeri de Foment la paralització del projecte. Una ampliació que amaga l’accés nord al port i el pas de l’AVE. Les obres d’ampliació a tres carrils de la V21 estan projectades amb un cost de 30 milions d’euros, tot i que s’estenen per tan sols 4,7 kilòmetres d’autovia als termes d’Alboraia i València. El projecte provocarà la desaparició d’un total de 80.087 metres quadrats d’horta, un total de 198 parcel·les repartides entre les partides de Saboia, Miracle, Mar, Vera, Calvet i Masquefa, als termes d’Alboraia i València. Una de les millors zones de l’horta de València pel seu valor paisatgístic i econòmic, ja que són terres incloses a la denominació d’origen Xufa de València i en plena producció”. A partir de les reclamacions de Per l’Horta el Ministeri reduí l’horta afectada a poc més de 60.000 metres quadrats, però no ha modificat el projecte i els enderrocs i la destrucció d’horta estan en marxa.

Com hem vist l’ampliació de la V21 està relacionada amb l’ampliació del port, que ara amenaça horta i platges, a més de la possibilitat certa d’esdevindre un perill per a la ciutat i no un motor. En les seues ampliacions anteriors ja provocaren la desaparició de la platja de Natzaret i la destrucció de La Punta per una ZAL que mai s’ha posat en marxa, i que ara és urgent revertir. Ací teniu l’enllaç al reportatge de Pau Ivars Cabrera “La Punta. La dignitat dels resistents”, emés en Punt Docs d’À Punt el 18 d’octubre passat. Sovint la maquinària burocràtica dels grans projectes de transformació del territori semblen invencibles, i sembla que ens esclafarà implacablement. Tantes voltes ho hem vist, des del Pla Sud amb moments d’especial agressivitat i acarnissament, però també ha crescut la consciència, l’organització popular i la solidaritat… No ens volem sotmetre, i la lluita continua. Com deia recentment l’escriptor Joanjo Garcia en twitter: “La propera lluita serà del port contra l’horta. Feu córrer la veu, porteu els amics a passejar el paisatge, a què el facen i el senten seu. Reunim voluntats. Som més dels que ells diuen i volen”. En eixe sentit és ben interessant la iniciativa del banc de terres que promou el Consell Agrari de València, i també els vídeos sobre els pobles de l’horta que pertanyen al municipi del cap i casal.

L’ampliació del port representa una decisió estratègica de primer nivell, per a la qual resulta imprescindible calcular molt bé la quota de costos social i un nou estudi d’impacte ambiental que limite les conseqüències indesitjables d’eixe negoci pensat d’esquenes a la ciutat i els seus habitants. Això a hores d’ara no està passant, i tornem a les imposicions que pagarem els “pocaroba” i el nostre territori. Ací un article introductori de Raquel Andrés en ViaEmpresa que planteja “la batalla de les prioritats”, ací la notícia d’À Punt, ací un article de Vanessa Campos, i ací un de Ramon Marrades en què explica l’economia “fake” com la que genera (1) beneficis a curt termini a canvi de costos socials, ambientals i econòmics molt més importants a llarg termini, (2) està descontextualitzada, i (3) no té l’objectiu principal de satisfer cap necessitat: “En València se plantea una expansión megalómana del puerto sin debatir, con el marco actual, los impactos sociales y territoriales, con un proceso de toma de decisiones muy poco transparente por decirlo con elegancia y lo que es más grave, sin discutir ni analizar la relación entre el aumento de los contenedores a almacenar —muchos de ellos en tránsito, muchos otros vacíos— y las necesidades económicas de la ciudad y la comunidad”.

Ara com ara també està obert el termini de participació ciutadana en l’Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2020-2030, fins al 23 de novembre en informació pública. Ací podeu consultar el document de l’Estratègia, que en la pàgina 65 parla de col·laborar amb “les administracions locals per a coordinar l’establiment de programes que promoguen l’eficiència i l’estalvi energètics, les energies renovables, i el vehicle elèctric i l’autoconsum, establint un servei d’assessorament en aquesta matèria adreçat a municipis”. Esperem avanços en Rocafort de la mà del Pacte d’alcaldies, al qual ens sumàrem a les acaballes de 2016 per acord plenari. Una altra possibilitat de millora per als llauradors és el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València. D’altres iniciatives ciutadanes ja n’hem parlat en Rocafort a peu pla, com Cuidem Benimaclet.

Perquè totes les actuacions que comentem ens afecten personalment, compliquen la nostra qualitat de vida i les nostres possibilitats futures. Ens caldrà ser-ne conscients, estar alerta, teixir complicitats i resultar àgils en les respostes més adequades. Amb tota la convicció i la fermesa. Una reflexió més de Núria Garcia, directora d’Espai Carraixet sobre la nostra relació amb l’horta, i la necessitat d’implicar-nos més. Tanque amb Günter Anders, filòsof que entre altres coses fou un dels promotors del moviment antinuclear, i que en el llibre Nosaltres, els fills d’Eichmann apunta: «el que es considera trivial passa inadvertit; i el que passa inadvertit s’accepta sense dir ni piu». Això està relacionat amb la pèrdua de capacitat de resistència de les persones, en un món de maquinària burocràtica que ens desconnecta de la nostra responsabilitat en les conseqüències finals de les nostres accions, i així augmenta el perill de fer-nos còmplices o bé víctimes de la màquina trituradora. Ens cal el contrapés de l’ètica de la responsabilitat davant de l’avanç poc raonable de l’imperi de la tècnica com un imperi totalitari. Hui el Forn de Barraca en pot ser el símptoma, però continuem sent cada un de nosaltres els qui hem de reaccionar i decidir quin món i quina vida volem viure.

 

 


Comentaris 00 comentaris en moderació

A PEU PLA…

 

Rocafort. La vida corre més que tu i que jo.Xiquets a Rocafort

La vida corre més que tu i que jo.

Hola, bon dia! Sóc Eduard…

Al llarg del passat estiu i en l’ambient més relaxat que ens permetien les vacances, he xarrat molt amb persones amigues. Sempre és un luxe, és clar. Amb eixes persones de confiança comentàvem temes del poble i altres que, com la vida tota, desborden els límits municipals. En algunes ocasions em suggerien que organitzara millor les idees exposant-vos-les en un bloc.

Primer fa gossera, no buscava cap més obligació, i total ara ja no gestione res ni em toca… Però si escric ara ací és just perquè ha guanyat la curiositat, l’interés pels temes comuns que ens afecten en el dia a dia dels nostres carrers, i perquè la convivència i el veïnatge sempre valen més que la comoditat estèril.

Una volta fet el pas interior d’atrevir-me a opinar públicament, cal pensar sobre quins temes i amb quin enfocament podria tindre algun sentit fer-ho. Pense (sovint) en la relació que la nostra vida quotidiana té amb com aportem o ens inhibim de la construcció comuna de la convivència, Cadascú, per experiència o vocació, coneix i comparteix el que creu des de la manera com ho viu. Per les meues manies personals i per necessitat, la meua curiositat, els descobriments i les experiències professionals, han tocat temes de comunicació, planificació cultural, patrimoni, història i reflexió al voltant de la participació. Els darrers anys el territori, les implicacions de la relació amb el nostre entorn en la nostra vida actual i en el futur que els nostres fills i filles hauran de gestionar, han guanyat gran part de la meua atenció…

Potser per la meua formació en filosofia no em considere especialista en res, però valore l’argumentació des del rigor, com una manera imprescindible de descobrir diverses perspectives, d’ensenyar-m’hi, de participar-hi. Com diu la plantilla del blog “Hello, world!”, ací estic perquè he vingut, i tant de bo entre uns i altres, puguem obrir noves possibilitats de diàleg constructiu.