Arxiu d'etiquetes: Regidor

Volem les Moles vives i el futur obert

Publicat el per
1

El proper dissabte 16 de novembre ens veurem en el paratge de Les Moles de Paterna, a les 10.30h en el centre cívic prop de l’abaixador de Lloma llarga, convocats per diverses entitats cíviques, amb el pla de passejar i sentir el luxe de disposar d’un espai natural tan a prop d’on vivim. I també per a plantar llavors de carrasca, roure i coscoll. En seran 14.000, de llavors, i calen moltes mans. També hi gaudirem de la guia explicativa del biòleg Aurelio Peña, i dels comentaris històrics de Paco Martínez. Estímuls positius de sobra per a fer la visita… “Les Moles, es un paraje natural de Paterna con bosques, zona de maquias, barrancos poco antropizados, vegetación de ribera y campos de secano. En su interior alberga la fauna típica mediterránea: ardillas, tejos, ginetas, zorros, liebres, erizos, verdejos, petirrojos, etc. También elementos arquitectónicos que nos hablan de la historia de nuestro pueblo: Trincheras de la guerra civil, refugios de pastor, paredes de piedra en seco, ruedas de molino, etc.”

La Mola de Paterna és un espai excepcional devaluat per la vista enviciada al costum del nostre paisatge, per la perspectiva que el nostre entorn només és un solar d’on fer diners amb rajola i formigó. Ara com ara pateix l’amenaça d’un projecte de megacentre comercial d’intensos lluentons, foc d’encenalls, aigua en cistella… L’Ajuntament de Paterna aprovà la declaració de La Mola com a Paratge Natural Municipal l’agost de 2017, que conforme era presentada llavors: “La Mola junto a l´Horta y el Parque Natural de la Albufera constituyen un pulmón natural para 45 municipios con 1,9 millones de habitantes del área metropolitana, el último gran espacio natural libre de construcción, con una superficie superior a 200 hectáreas que, igual que otros parques naturales, se ha preservado gracias a su antiguo uso militar”. El 26 de novembre de 2018 la Generalitat publicava l’ampliació del Parc Natural del Túria, en què hi integrava el paratge de Les Moles. La tramitació d’esta integració és molt important, i obriria també la possibilitat d’articular un corredor verd que passara pels termes de Godella, Rocafort i Massarrojos fins a connectar amb el Carraixet. I ara permeteu-me un pensament per a la nostra Bonaigua, que a l’estiu del 2018 l’ajuntament de Rocafort va declarar també Paratge Natural.

Fa uns anys que el projecte de Puerto Mediterráneo, posteriorment presentat com a Intu Mediterráneo, promet enormes beneficis intangibles a canvi de la destrucció segura del nostre entorn natural, d’un espai que a hores d’ara és accessible a passejants, curiosos i esportistes… Un espai verd històric que ens ajuda a respirar. Ara el TSJCV ha donat parcialment la raó als promotors del projecte i el futur de La Mola torna a penjar d’un fil. Un projecte insostenible, irreversible, que insisteix en models socialment i ambientalment nocius, que vindria a saturar les comunicacions entre el cap i casal i les poblacions de l’Horta i el Camp de Túria que connecten amb la pista d’Ademús. L’Ajuntament de Manises ja ha recorregut la decisió del TSJCV, la Generalitat ha presentat al·legacions, que serien el pas previ a recórrer la decisió del tribunal, mentre entre altres entitats veïnals i de defensa del territori, Confecomerç rebutja Intu Mediterráneo “per la sobresaturació comercial i pel seu impacte mediambiental”.

enllaç al vídeo “Et presentem un gran Centre d’Oci: Les Moles de Paterna”

Com diu la Coordinadora per la protecció de Les Moles en el seu vídeo, un dels valors actuals que trobem a tocar de dits és que el paratge natural és un lloc “on compartir sensacions i estima. Les Moles, 4 milions de m2 de vida”. Ara la Coordinadora té en marxa dos projectes importants per a la conscienciació i el manteniment de la defensa dels valors de l’espai verd: la difusió de vídeos de persones que reclamen la supervivència i l’ús públic de Les Moles, que podeu veure en les seues novetats del facebook, i una campanya de promoció del suport econòmic popular a través de la plataforma verkami: “Pensamos que hay que recurrir la sentencia del TSJCV y defender el territorio de todos los valencianos y valencianas. Pero para forzar a las administraciones a que recurran esa sentencia y protejan definitivamente Les Moles de Paterna, es preciso invertir en campañas de sensibilización ciudadana y de presión política”. Recomane la visita a les recompenses i per suposat la col·laboració en la campanya, que contribuirà a un futur obert per a Les Moles, compartit per tota la ciutadania i veïnat. Jo me n’he demanat una camiseta 😉

Finalment queda reclamar un paper més decidit a l’Ajuntament de Paterna en la defensa del seu espai natural local, i que abandonen les complicitats cap a un projecte destructiu contra Les Moles i els beneficis que ofereix en el seu estat actual. De fet Paterna s’ha mantingut ferma en l’oposició a un altre projecte excessiu, com l’ampliació del “by-pass”. Eixe és el camí, la protecció de l’entorn que tots aprofitem i que ens acull.

Al llarg dels darrers anys l’oposició ha aparegut també en els pobles veïns de la comarca de l’Horta i del Camp de Túria, com explica esta notícia. El ple municipal de Rocafort de novembre de 2018 mostrava el “rebuig als projectes insostenibles, i en concret a INTU MEDITERRÁNEO, pels seus efectes negatius en els ecosistemes socials i mediambientals, i a l’organització urbana de tota la zona”. Aquella moció la podeu llegir ací baix en el pdf adjunt. Salut, esplai, natura, i fins dissabte!

1. Acta Pleno 29.11.2018 Cast-Valen(1)

 

 

Abús de poder en la gestió del govern de Rocafort

Publicat el per
Respon

Imatge del diari Levante-EMV del 2 de novembre de 2019, edició Horta

L’altre dia comentàvem incompliments de l’actual equip de govern de Rocafort respecte a reglaments municipals vigents, però ara sabem un cas més greu, perquè la mala pràctica de gestió té com a beneficiari al partit de l’actual alcalde, Guillermo José. L’ús de recursos públics municipals en benefici personal o dels partits que ara governen, sense seguir les mateixes normes que ens igualen en oportunitats al conjunt del veïnat, és un fet molt greu que posa en dubte la necessària confiança en els gestors de la cosa pública. Si no segueixen les ordenances ni quan la tramitació la poden impulsar ells mateixos, quines altres males pràctiques ens podem esperar? Quina és la causa i quines les conseqüències d’actuar al marge de les garanties públiques de l’administració?

El 17 d’octubre de 2019 el facebook i el twitter de Ciudadanos Rocafort publicaven fotografies d’una reunió en la sala d’actes de la Casa de Cultura de Rocafort, acompanyades del comentari: “reunión de coordinadores y cargos políticos celebrada hoy en #Rocafort para intercambiar impresiones y unificar ideas de cara al #10N?.‬ ‪¡Gracias a Toni Cantó y María Muñoz por vuestras palabras y cercanía!”. La participació política en els afers públics és desitjable i cal facilitar-la, naturalment, des de l’acceptació de la diversitat social i de la pluralitat d’opcions disponibles. Però realment és eixe el cas o bé és al contrari, un clar exemple de la llei de l’embut?

En el ple municipal del 29 d’octubre el grup socialista va preguntar per la documentació que justificava la cessió de la infraestructura municipal de Casa de Cultura, ja que no havien vist cap sol·licitud en el registre d’entrada de l’ajuntament. Ho explicaven en una publicació del facebook el 30 d’octubre: “Ayer en el Pleno, el alcalde preguntado por el grupo socialista, reconoció que el acto de Ciudadanos que preparó para sus Jefes y compañeros el 17 de octubre, se realizó SIN solicitud previa, sin informes, y sin autorización expresa. Los cargos públicos son gestores de las instituciones de toda la ciudadanía, nunca sus amos ni sus propietarios. Las normas públicas nos afectan a todos”. Queda clar que un acte de partit, de Ciudadanos, el partit de l’alcalde, un acte amb evident vocació electoral, s’ha realitzat en instal·lacions municipals sense seguir la tramitació indicada, sense informes previs, sense autorització i sense pagar taxes. Només perquè els actuals governants tenen accés directe a les claus de les instal·lacions? Per exemple, Compromís per Rocafort va demanar l’ús del Nou Espai per a una reunió interna (exp 2337/2019) que fou rebutjada per l’ajuntament per no haver-se registrat amb els 10 dies reservats per a la realització d’informes (“Denegar la solicitud (…) del Colectivo Compromís per Rocafort del uso del Nou Espai para el día 14 de octubre del 2019 ante la imposibilidad de poder elaborar los informes preceptivos”… El termini és real, encara que no és necessari exhaurir-lo i es poden autoritzar cessions en menys temps, quan no tenen cap problema tècnic). Cal acceptar que a la pròxima la sol·licitud haurà de ser amb més previsió, d’acord, són les regles estrictes. Però si el dia 14 calien informes preceptius, com és que el 17 ja no en calien? També són estrictes les interpretacions normatives quan se les apliquen a ells mateixos? Sembla que no…

Toni Cantó, portaveu de C’s en les Corts, i Guillermo José, actual alcalde de Rocafort, en una visita a Villa Amparo.

En la notícia del dissabte 2 de novembre de l’edició Horta del Levante-EMV, “El alcalde admite que C’s usó un local municipal para campaña sin permiso“,  l’alcalde diu: “”Se nos olvidó”, admite el mandatario aunque, de todas formas, defiende que “no hacía falta informes técnicos, ya que se trata de un edificio con sanitarios, seguridad, salida de emergencia””. En unes altres declaracions de Ciudadanos a Rocafort Tribune del mateix dia, sobre el seu acte en Casa de Cultura, en donen més detalls: “Donde se incurrió en error fue en la formalización de la petición por registro dentro del plazo que marca la Ley (15 días previos a la celebración). Al acercarse la fecha, se tomó conciencia de esta irregularidad y, al no poder hacer la reserva en el Plazo que marca la Ley y siendo que la convocatoria ya se había publicado se asumió seguir con la celebración del acto, cuestión que fue asumida por Guillermo José Gimeno y por la que se disculpó”. Realment ens podem acostumar a la confusió habitual entre les funcions d’un càrrec públic i les seues aspiracions i necessitats personals? Quina categoria administrativa podem atorgar a unes disculpes personals? L’acte de preparació electoral del partit Ciudadanos s’ha realitzat? Sí. S’havia sol·licitat oficialment? No. Estava autoritzat segons la normativa? No. L’ajuntament ha ingressat la taxa corresponent? No, és clar, si oficialment no existia expedient de sol·licitud ni d’autorització no era possible…

Detall de la “Ordenanza reguladora de la tasa por uso exclusivo o aprovechamiento especial de instalaciones y edificios municipales” (BOP, 11-5-2016)

I quina ha de ser la tramitació correcta quan un veí o veïna, una associació o un partit polític vol usar una instal·lació municipal? De bon començament ha de sol·licitar-lo per escrit en el registre municipal. En acabant els responsables de Casa de Cultura han d’autoritzar-ne internament la possibilitat (amb la comprovació que la sala no estiga ocupada per a eixa data i horari, per exemple). El següent pas seria l’informe de Tresoreria que confirme si la sol·licitud té dret a exempció o si ha de pagar la taxa estipulada en l’Ordenança fiscal (en l’art. 2.2.a) diu que els partits polítics estarien exempts “en cumplimiento del ordenamiento jurídico vigente”… Està clar que això inclou actes durant les campanyes electorals, però per a determinar si també cal aplicar eixe criteri a l’acte del 17 d’octubre resulta imprescindible l’informe de Tresoreria). Una vegada vistos els tràmits previs, cal una resolució d’alcaldia que autoritze l’ús (en les condicions que procedisquen) als sol·licitants.

Revisem com a exemple una sol·licitud de reunió de Compromís per Rocafort per al 27 de juny de 2019, exp 1657/2019, la resolució signada pel Secretari General de l’Ajuntament de Rocafort, P.B.F. (també ho és a hores d’ara), informa que “Vista la sol·licitud presentada (…) amb Registre d’Entrada n. 2743 de data 5 de juny (…) Vist el comunicat de l’Alcaldia de data 11 de juny (…) Vist l’informe de la Tresoreria (…) Vista la Ordenanza fiscal reguladora de la tasa (…)”; i quedava resolta favorablement aquella sol·licitud. El criteri de la Secretaria no ha canviat ja que podem comprovar-ho en les respostes actuals a sol·licituds d’associacions i entitats del poble. Calen eixos informes previs i evidentment cal l’autorització municipal abans de l’ús de les instal·lacions.

En l’article 7.4 de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per ús exclusiu o aprofitament especial d’instal·lacions i edificis municipals de Rocafort (BOP 11-5-2016) diu: “No se consentirá la ocupación de instalaciones o edificios, hasta que se haya abandonado el depósito previo, se haya presentado la fianza, en su caso, y se haya obtenido la correspondiente licencia por los interesados”. Queda de manifest que el dia 17 d’octubre Ciudadanos, el partit polític que representa l’alcalde de Rocafort, va ocupar una instal·lació pública per a una activitat de preparació electoral sense complir els criteris públics i sense fer la preceptiva sol·licitud oficial ni rebre’n autorització. Com aconseguiren la clau? En raó de quina ordre se’ls va obrir i posar a la seua disposició instal·lacions municipals sense autorització? Què han de fer ara com ara els funcionaris que donen garantia de l’aplicació de la llei en la nostra administració local? Coneguda i reconeguda la irregularitat, quin expedient sancionador pertoca obrir? El que de cap manera podem acceptar com a ciutadania és l’aplicació impune de la llei de l’embut.

L’Ajuntament tapa el refugi de Rocafort

Publicat el per
Respon

Rocafort té un refugi antiaeri del temps de la guerra d’Espanya, però no el veiem ni el podem visitar. Si és un recurs patrimonial del poble, quin és el motiu de no poder mostrar-lo, conéixer-lo i emprar-lo per tal de posar-nos en el lloc d’aquell patiment, al qual podríem acostar-nos amb empatia compartida? Per què el govern actual no posa en marxa el projecte que té per a restaurar-lo i obrir-lo? Per què no destinar una part dels diners del superàvit a eixa obra?

Val a dir que tenim la sort que durant aquell conflicte civil, en Rocafort no es van produir assassinats de persones del poble. Resulta més aviat excepcional el cas, i el mèrit caldria repartir-lo entre el veïnat, en la seua manera d’actuar més humana i menys venjativa que en altres localitats veïnes. Però també en la gestió de vigilància que l’alcalde de llavors, Ramon Fontestad, imposà com a prioritat i que va evitar banderies ocasionals. Com recordava en un article Carlos Aimeur: “El comité del Frente Popular de Rocafort estaba comandado por Ramón Fontestad, un vecino cuya principal obsesión era que ningún paisano fuera represaliado por sus ideas. De ahí que durante el periodo de guerra “ningún hijo del pueblo ni ningún veraneante fueron víctimas de la contienda””.

El temporal de pluges i vent de les acaballes del 2016 provocà la solsida d’un dels murs de la Llotgeta, afortunadament sense danys personals, i també descobrí l’accés al refugi de baix de la roca calcària (els altres dos accessos, a l’escala junt a la porta de l’església i a l’escola -ara llar dels jubilats-, foren obstruïts amb runa i ara com ara no tenen eixida). Com recorda el cronista Juan Pérez Navarro en el butlletí d’informació municipal de març de 2017 (p. 12), en  Rocafort se’n construïren tres o quatre: “el que va per davall de la Llotgeta, un altre en la devesa enfront del Bar Rosaleda, (amb capacitat per a 900 persones, arribava fins al Quarter) i un altre en la plaça d’Espanya, junt a l’escala. Entre Caperucita i el xalet de Jaume I cantó a Pintor Benlliure, és possible que hi haguera un altre”.

Una volta el refugi de la Llotgeta tornà a l’agenda ciutadana, s’hi realitzaren visites tècniques i de seguretat per a comprovar-ne l’estat. Posteriorment l’ajuntament encomanà un projecte de restauració que fera possible l’obertura a les visites del públic (BIM núm, 3, juliol de 2017, p. 5). Eixe projecte està lliurat per registre en l’ajuntament i només queda licitar l’obra d’adequació, per valor aproximat de 70.000 euros. La presentació dels redactors del projecte és pública en el Viure Rocafort núm, 11, especial de patrimoni del febrer de 2019 (pp. 30-31).

En l’article “Refugis vius de la memòria” parlàvem del valor patrimonial de les infraestructures de defensa de la població, concretament de Rocafort i Massarrojos com a casos destacats en l’Horta Nord. I de manera més general l’article “El patrimoni de la Guerra Civil ix de la trinxera” aborda les possibilitats turístiques d’estos recursos. A més conforme a l’article 4 de la llei 9/2017 el Refugi és Bé de Rellevància Local automàticament, com també queda reconegut en la versió inicial del Catàleg de Proteccions Patrimonials de Rocafort, aprovat en el ple municipal del 31 de gener de 2019; i exposat per a al·legacions públiques fins a l’agost passat. Al refugi de la Llotgeta li correspon la fitxa C011. Sobre el mateix tema la revista Debats (volum 131/2, del 2017, pp. 123-140) publicava l’article d’Andrea Moreno i Tatiana Sapena “Refugis antiaeris: patrimoni de la Guerra Civil a la ciutat de València” (complet en pdf avall del present text), on diuen (p. 132): “En aquest nou context, els refugis antiaeris de la Guerra Civil ressorgeixen com a patrimoni associat a les polítiques de memòria i ocupen un lloc preferent entre allò que Pierre Nora (1984-1993) denomina els «llocs de la memòria» (lieux de mémoire). Són llocs en què la memòria s’ha encarnat selectivament i que, per la voluntat de la humanitat o el treball del temps, han romàs com els símbols més lluminosos d’aquesta. Es tracta d’espais on la memòria col·lectiva perviu emocionalment i que, malgrat haver sigut oblidats durant temps, conserven el passat i tenen la capacitat de transportar memòries col·lectives a generacions actuals”. 

En les circumstàncies actuals, resulta decebedor i trist, poc justificable, haver d’assumir esta oportunitat perduda per a un benefici futur compartit per tots…, ja que costa entendre que el govern municipal actual mire de tapar el patrimoni comú del poble de Rocafort. Perquè tot són fets públics i coneguts des de l’inici del 2017, perquè disposaven de més de sis-cents mils euros de superàvit de l’any 2018. Perquè obstinar-se a amagar un valor per al poble no té trellat ni forrellat, perquè no té sentit sostraure un recurs històric que hauria d’estar a disposició dels rocafortans, les rocafortanes, i de les persones que ens visiten. Perquè també tenen escrits del veïnat en el registre d’entrada de l’ajuntament que reclamen la protecció, la restauració i l’obertura del refugi com a patrimoni històric municipal, perquè fins i tot el grup socialista presentà una moció en el ple de l’1 d’octubre en què proposava invertir el superàvit en una dotzena d’inversions financerament sostenibles (acord 2.2, “rehabilitació i obertura al públic del Refugi de la Llotgeta”)… Perquè el Refugi, com a element catalogat del patrimoni del poble requereix “d’un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor”.

Però el govern actual del poble, en el ple d’octubre va presentar per despatx extraordinari destinar-ne el superàvit a les tanques del camp de futbol (16 mil euros), el paviment del frontó (18 mil), equipaments de parcs públics (31 mil), soterrar línies elèctriques (40 mil), i per al parc Fontestad destinen 528 mil euros, malgrat que encara no té projecte d’execució ni tampoc està contractat… I potser el més preocupant és que no pensaven fer cas dels resultats del Participarc “perquè no els agradava el resultat de la participació ciutadana”. Esperem un canvi d’actitud i tindre més sort a la pròxima (el pressupost nou?). Esperem.

129-338-2-PB(1)

Cuidem Benimaclet: creativitat i resistència

Publicat el per
Respon
Portada dels exemplars del fanzine "Cuidem Benimaclet. No al PAI"

Portada dels exemplars del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Esta setmana he tingut per fi en les mans el fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”, publicació en la qual tinc la sort de participar amb un poema. És una publicació amb un total de 25 col·laboracions poètiques, en valencià i castellà i amb clara diversitat formal i expressiva, més il·lustracions i una breu explicació introductòria: “Aquest fanzine pretén que el sostingues. Que sostingues el treball conjunt que la plataforma Cuidem Benimaclet porta endavant, en aquesta ocasió, per aturar la barbàrie urbanística. Que et deixes acaronar per la veu del poble que allibera el camí amb la voluntat de generar les xarxes i polítiques que afavoreixen la reflexió i la convivència en la nostra ciutat, tenint la terra com a bé patrimonial i dret per al present i el futur pensat per les persones i la sostenibilitat social, ecològica i històrica. Amb la intenció de continuar cuidant-nos de l’especulació i de la maquinària capitalista, diferents veus poètiques i mans il·lustradores es reuneixen a aquestes pàgines per a donar caliu i memòria col·lectiva a la terra que volem i ser remor de la rebel·lia per ser sempre més veus i més mans en aquesta lluita”. Les iniciatives plurals i amb vocació col·lectiva també depenen de l’impuls de persones concretes, i en esta ocasió és important destacar la faena i sensibilitat de Clara Moltó (gràcies, amiga!).

Podeu trobar-lo a canvi d’una aportació de 3 euros, en el Kafkafé, La Repartidora, La Murta, el Terra i Caixa fosca, però si no vos quadra acudir al barri de Benimaclet i voleu col·laborar amb esta lluita veïnal, podeu enviar-me ací un missatge (info@rocapeupla.com) i quedem per a l’intercanvi.

Cuidem Benimaclet és una plataforma ciutadana que porta més d’un any d’activitat, informativa, de debat i de conscienciació social, contra el PAI de Benimaclet que fou aprovat abans de la crisi econòmica, financera i immobiliària, i que ara volen reprendre amb construccions de fins a 30 altures que ocuparan de paviment tota la terra que queda fins a la ronda Nord. Podeu veure l’argument de Cuidem Benimaclet a favor de desclassificar el PAI i permetre la possibilitat de gaudir d’espais de convivència per al veïnat (podeu presentar-lo com a al·legacions en el registre de l’Ajuntament de València).

La informació bàsica de tot el procés la teniu en estos articles: blog Poble de Benimaclet (novembre 2018), València Extra (novembre 2018), València Extra (desembre de 2018), El Salto diario (febrer 2019), Levante-EMV (maig 2019). La qüestió que ara posa de manifest Cuidem Benimaclet és que hem de repensar la nostra manera de conviure, més conscients de la relació amb el nostre entorn, amb reducció de les intervencions agressives i una millor integració de la nostra vida amb l’entorn natural i veïnal, amb un major protagonisme ciutadà… Des de la presa de consciència personal cap al canvi col·lectiu.

Cartell de la il·lustradora Galleta Maria per a Cuidem Benimaclet www.galletamaria.com

Transformar les inèrcies que relacionen l’enriquiment amb la destrucció de l’horta, de la terra que ens ha de donar de menjar i ens permet una amplitud i un coixí davant les brusquedats de l’escalfament global, que la vida de les persones estiga per davant que el negoci a curt termini per a uns pocs… És el fonament d’un anhel compartit que es manifesta en milanta casos concrets: la destrucció de La Punta a compte de la ZAL (esta mateixa nit emeten el reportatge “La Punta. La dignitat dels resistents” en À Punt), l’ampliació de la V21 i l’assolament de Forn de Barraca (demà 19-X, a les 20h en Ca Revolta, música i poesia en solidaritat amb el Forn de Barraca), el mateix projecte d’assarb que havia de travessar l’horta de Rocafort, o el projecte de PGOU d’Alboraia… I no oblidem que el protagonisme ciutadà comença quan decidim prendre la iniciativa, com el mateix dissabte 26 d’octubre en Rocafort, a les 10h en l’Escoleta, per a netejar junts les zones de passeig que compartim.

Últims versos del poema de David Caño dins del fanzine “Cuidem Benimaclet. No al PAI”

Bé, i per a acabar, com que l’agitprop poètic sempre em deixa amb dubtes sobre el paper que hi faig, vos deixe amb una citació d’un article de Francisco Umbral en el diari El País del 3 de maig de 1983, “Agitprop”: “Porque la derecha se ha derechizado en Europa y la libertad se ha hecho liberalismo parlamentario y financiero. El agitprop no es sino una vuelta a la democracia natural de las cosas, contra la democracia nominal. ¿Tenemos en España algo parecido? El pasotismo ilustrado no es otra cosa. Menos organizado que el agitprop, y por eso aún más natural. Un agitprop en estado casi vegetal. Nuestros conservadores se alivian mucho cuando ven que la juventud’ pasa de política y que la revolución ha perdido su momento. La revolución clásica, quizá. Pero el cheli que, efectivamente, ha renunciado a la revolución, no renuncia a la libertad total, la democracia natural y la vida anticonvencional. A un padre de nicotina ya no hay que decirle que uno es revolucionario, porque suena retro. Basta con esto para darles el día: “Papá, yo es que soy demócrata””. I continuem, que sempre falten mans per a tanta faena…

El veïnat, Estellés, i les sospites contra la cultura.

Publicat el per
Respon

El dissabte 5 d’octubre Rocafort celebrava la 10ena edició del Sopar Estellés, activitat promoguda per la convocatòria que difongué l’escriptor Josep Lozano l’any 2010, que ja està ben integrada arreu, i que encén de versos les taules de la nostra comarca. El nostre poble ha respost cada un dels anys de la convocatòria i eixe mèrit cal agrair-lo i reconèixer-li’l a l’Associació de Veïns Antonio Machado, pel seu compromís, la seua perseverança i l’encert de proposar-la sempre des del contacte proper, senzill, amable.

Festa Estellés 2019 en Rocafort

En els orígens el sopar quedava limitat a l’espai del seu local, cosa que aportava un ambient familiar i proper, però que evitava la visibilitat de la població. Amb la col·laboració de la regidoria de Cultura els darrers tres anys, l’activitat prengué una nova volada. Mantenia l’ambient popular de compartir l’espai públic en germanor, una trobada agradable, participativa, amb l’accés a peu pla a l’emoció i al sentiment que facilita la poesia. L’any 2016, el poeta convidat fou Francesc Mompó, i la música la va portar Bertomeu; l’any 2017 Alfons Navarret com a poeta i Ivan Brull cantava; l’any 2018 els poemes a cura d’Alexandre Navarro i la música de Tallada. Una convocatòria oberta en el preciós espai del jardí de Casa de Cultura. Enguany continua col·laborant-hi l’Ajuntament, però amb una reducció de la seua implicació, ja que no ha volgut fer més aportacions que cedir l’espai.

A partir d’això potser hauríem de revisar certs comportaments i declaracions que a voltes s’amollen amb excessiva lleugeresa des dels càrrecs de responsabilitat pública. Frases eixides de la boca de l’actual govern municipal de Rocafort, en plens i comissions, que diuen que “fiscalitzaran les activitats” abans de permetre-les, que “haremos cosas sólo de cultura general”, que “no haremos actos politizados”… Pense que potser convé més creure que són declaracions poc reflexionades, abans que pensar que ningú pretén usurpar-nos el judici sobre el que podem fer o no. I per això millor contribuir a la reflexió comuna. Però també convé recordar l’entrevista a Nuccio Ordine (per Marta Peirano, Eldiario.es, 17-12-2013), quan diu: “no se puede tener democracia sin cultura, sin el respeto del otro y sin amor por el bien común. La formación de los jóvenes es importante porque es el futuro de la democracia. Si seguimos creando personas que piensan sólo en su beneficio personal, perderemos lentamente la democracia”.

Els gestors institucionals no han de considerar-se mai prescriptors dels hàbits culturals ni de les possibilitats limitades per a la població, a partir dels seus prejudicis que per força hauran de resultar restriccions a l’expressió diversa de la llibertat i de la curiositat. Les institucions han de fer de dinamitzadors de l’oferta cultural, per tal de facilitar-ne l’accés en igualtat de condicions, l’accés a les múltiples possibilitats de l’art i de la cultura. Açò va des de les biblioteques i la lectura, als diversos tipus de música, el teatre i la dansa, les arts plàstiques, l’audiovisual i les formes que les tradicions populars ens han fet més pròpies. L’art i la cultura són àmbits que ens permeten el reconeixement d’on venim i la possibilitat de reinterpretar-nos, obrint possibilitats noves a la nostra imaginació. Eixa és la tasca de les institucions, acostar i facilitar-ne el coneixement i les pràctiques culturals. No dir-nos què podem fer, ni què ens convé o no, que això ja és cosa de cada persona.

També l’ajuntament de Rocafort té concedida una subvenció de la Diputació (SOM 2018) per a, entre altres coses, instal·lar versos i poemes de Vicent Andrés Estellés i Antonio Machado en els carrers i places de Rocafort. No tindria sentit que s’estimaren més perdre els diners que es poden invertir en millores per al poble, per patir de prejudicis supersticiosos… En volen més, de poemes, autors o intervencions? Milloreu les possibilitats de la subvenció aconseguida, invertiu i eixampleu l’abast de la iniciativa. Així de fàcil.

Per a recordar que la poesia és una via accessible per a tots que ens permet eixamplar la pròpia imaginació, portem un poema conegut i paradoxal de Marc Granell:

Els poetes són els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan ni tan
sols diners amb allò que fan.

Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

En la presentació de «La participación cultural en la Comunidad Valenciana. Encuesta 2017» (Antonio Ariño i Ramon Llopis), el president Ximo Puig recorda importants criteris per a la gestió cultural: «La capacidad para adaptarse a los cambios y a la complejidad de la realidad concreta depende de estas dos variables: objetivos claros y ejecución flexible. Singularmente, en las políticas culturales. La democratización cultural que impulsa la Generalitat se fundamenta en principios democráticos básicos como el reconocimiento del pluralismo, el respeto a la diversidad, la defensa de la libertad de expresión, la tolerancia y la orientación de la política cultural con la voluntad de atender, de manera primera y prioritaria, a las necesidades culturales distintas y poliédricas de la población. Por eso, los datos que proporciona este informe han de ponerse al servicio de una política ambiciosa y plural que refuerce la formación cultural y que aumente el espíritu abierto y positivamente crítico de la ciudadanía. La calidad de la vida cultural de una sociedad va radicalmente unida a la calidad de su democracia».

Les possibilitats de gestió de l’oferta cultural són múltiples i molt diverses. Segur que ningú pot arribar a totes, però caldria que desterràrem les pors i les sospites infundades. Cada persona des de les seues inquietuds, sabrà trobar-hi el camí cap a les temàtiques i els llenguatges més en sintonia amb els seus interessos particulars. Per a acabar, un vídeo del poema Els amants de Vicent Andrés Estellés, musicat pel grup Vi Blau. Llarga vida a la Festa Estellés i a la cultura popular!

Grup musical Vi BlauVídeo del poema “Els amants” de Vicent Andrés Estellés, musicat per Vi Blau.

 



Emergència climàtica i acció local

Publicat el per
Respon
Rocafort. Per un entorn amable.

Cartell per un entorn amable Rocafort

El passat 6 de setembre de 2019 el Consell de la Generalitat signava la «Declaració institucional d’emergència climàtica», justificada entre altres arguments per les conseqüències sobre el nostre territori i la població valenciana: «l’augment general de les temperatures, la disminució de les precipitacions, l’aridificació del territori, l’augment del nivell del mar, l’aparició d’espècies invasores i de malalties noves, així com l’augment de la intensitat dels esdeveniments extrems, com ara onades de calor. Tot això, repercuteix inevitablement en la societat, la salut, els ecosistemes, l’economia, la cultura, els serveis, les infraestructures i, en general, a l’accés als recursos primaris». També entre els diversos compromisos incorporats a la declaració trobem el de la necessitat de coordinació amb «la resta d’administracions estatals, autonòmiques i locals, alineades amb les directrius europees per crear un entorn resilient tenint en compte la vulnerabilitat pròpia del nostre territori».

Altres estudis que s’han fet públics en les darreres setmanes expliquen que la mar Mediterrània patirà els efectes de l’escalfament global d’una manera més aguda i greu. Com podem seguir en les notícies d’À Punt, de l’agència EFE, o de RTVE. Això se suma en el conjunt d’Espanya a una gestió deficient del reciclatge de residus, que generem en excés, com comenta este article de Elcomercio.

Rocafort Tardor per l'HortaPerò les institucions solen anar darrere de les iniciatives ciutadanes, encara que les hagen d’organitzar i traslladar als criteris normatius per al conjunt de la societat. Han guanyat rellevància en els últims temps Fridays for future, amb ressons concrets en el nostre entorn, com els “divendres pel planeta” en centres escolars i places. Cada dia creix la consciència entre el veïnat, d’adaptar-nos a les maneres de fer que ens permeten continuar amb la nostra qualitat de vida des del respecte a l’entorn natural que ens ofereix eixes possibilitats.

Des dels organismes internacionals promouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ja que el tema ens afecta al conjunt del món i no es pot deixar sense atendre. Cal adaptar-s’hi, cal planificar, cal actuar, des dels detalls més bàsics: les iniciatives locals ajuden a estendre hàbits positius. Però el nou govern de Rocafort està desaparegut en este tema.

Rocafort sense plàsticPerò encara pitjor que la passivitat i el desinterés que fins ara han mostrat, és que sembla que consideren que es tracta d’un tema partidista, ja que aturen amaguen i eliminen qualsevol iniciativa anterior: Arrelats en Rocafort, Tardor per l’horta, setmana de la mobilitat, Rocafort sense plàstic i les bosses reutilitzables, Rocafort en Verd… Totes les iniciatives eren participatives amb associacions i veïnat, sense cap protagonisme dels gestors polítics, que no vindria al cas. Fins i tot el consell agrari municipal ja no ha sigut convocat en el tercer trimestre del 2019, incomplint-ne el reglament aprovat pel ple municipal (per cert, la freqüència de reunions cada 3 mesos venia per una esmena presentada pel regidor Agustín Aliaga).

Maria Josep Picó recorda que mentre «Greta Thunberg fa un discurs global i sacseja les consciències dels joves, les polítiques exigeixen una mirada de proximitat. L’emergència climàtica no es pot quedar en papers i signatures publicats als butlletins oficials, necessiten inversions, investigació científica i decisions fermes». En Rocafort també és hora de posar-se a la faena, perquè ens afecta a tots. Cal sensibilitat, vocació de diàleg i sobren les ànsies personalistes.

Rocafort Arrelats

A PEU PLA…

Publicat el per
1

 

Rocafort. La vida corre més que tu i que jo.Xiquets a Rocafort

La vida corre més que tu i que jo.

Hola, bon dia! Sóc Eduard…

Al llarg del passat estiu i en l’ambient més relaxat que ens permetien les vacances, he xarrat molt amb persones amigues. Sempre és un luxe, és clar. Amb eixes persones de confiança comentàvem temes del poble i altres que, com la vida tota, desborden els límits municipals. En algunes ocasions em suggerien que organitzara millor les idees exposant-vos-les en un bloc.

Primer fa gossera, no buscava cap més obligació, i total ara ja no gestione res ni em toca… Però si escric ara ací és just perquè ha guanyat la curiositat, l’interés pels temes comuns que ens afecten en el dia a dia dels nostres carrers, i perquè la convivència i el veïnatge sempre valen més que la comoditat estèril.

Una volta fet el pas interior d’atrevir-me a opinar públicament, cal pensar sobre quins temes i amb quin enfocament podria tindre algun sentit fer-ho. Pense (sovint) en la relació que la nostra vida quotidiana té amb com aportem o ens inhibim de la construcció comuna de la convivència, Cadascú, per experiència o vocació, coneix i comparteix el que creu des de la manera com ho viu. Per les meues manies personals i per necessitat, la meua curiositat, els descobriments i les experiències professionals, han tocat temes de comunicació, planificació cultural, patrimoni, història i reflexió al voltant de la participació. Els darrers anys el territori, les implicacions de la relació amb el nostre entorn en la nostra vida actual i en el futur que els nostres fills i filles hauran de gestionar, han guanyat gran part de la meua atenció…

Potser per la meua formació en filosofia no em considere especialista en res, però valore l’argumentació des del rigor, com una manera imprescindible de descobrir diverses perspectives, d’ensenyar-m’hi, de participar-hi. Com diu la plantilla del blog “Hello, world!”, ací estic perquè he vingut, i tant de bo entre uns i altres, puguem obrir noves possibilitats de diàleg constructiu.