Liberum libri: pràctica cultural fallera

Durant estos dies vivim una situació excepcional, socialment traumàtica. A poc a poc ens adaptem a la novetat que ens hem trobat, ja que entenem que la protecció de la salut n’és l’objectiu principal. Tan sols quinze dies arrere no podíem assumir-ne la dimensió, que a hores d’ara ens té confinats a casa. Tot per tal de provar de contindre els contagis de l’epidèmia de COVID-19. També per al seguiment de la crisi del coronavirus teniu este blog. Sobre nosaltres, incòmodes i atarantats ara que el futur apareix especialment incert, trobem el buit dels hàbits socials i les rutines nostrades… Per això hui vull recordar al meu amic Juanjo Medina Bonilla, cronista i promotor de la cultura popular valenciana, i faller.

Perquè l’emergència social per a evitar els estralls del virus ha dut a suspendre la celebració de les falles. O ajornar-les al juliol, veurem com queda tot… Però per no perdre un deix d’humor, la situació provocada pel Covid-19 és tan excepcional que ha aconseguit el que no va poder fer “Marcelino el tombolero, ja no vol ser fallero”… Ahir era Sant Josep, sense foc ni festa, i la bona veritat és que Juanjo estava fotut. Normal, si pensem que portaven un any de treball en la Falla Plaça Jesús amb el projecte “Liberum libri”.

Les Falles no podem donar l’esquena a allò que som, Cultura, no podem continuar sent valedores dels excessos descontrolats, no podem, mai, acollir la intolerància, l’absolutisme o la violència —de qualsevol tipologia— i en especial de la sorgida de la incultura. I els Llibres són una de les millors ferramentes per a poder fugir d’eixos perills, en estos temps de corrents populistes basades en la por, l’obscurantisme ideològic i la involució política i social“, podem llegir-ne en el seu web.

Projectes i projectes…

Dins de les activitats culturals al voltant de la falla, Juanjo ens havia convocat a fer un recital de poesia el dimarts 17 a peu pla del monument. Vos estalviaré els planys dels que fem versets, tots hem de guardar-nos a casa, i ja tornarem conforme puguem quan l’emergència de salut passe. Però vull recordar que teníem previst participar-hi Pau Sif, Núria Garcia (la directora d’Espai Carraixet), Carles Alós, J. M. Izquierdo, Edu Marco (també veu de Canta Canalla) i jo mateix. Més les persones assistents que espontàniament vulgueren sumar la seua veu, naturalment. En tindrem més ocasions, perquè la voluntat de fer activitats al carrer i col·laborar amb el veïnat, continua més fresca que la primavera.

Encara que primer per necessitat, la falla Plaça Jesús segueix una línia innovadora des de 2002. Llavors fou quan l’expresidenta Amparo Belda i Tono Fernández impulsaren un canvi de manera de pensar la falla, que va aprofitar l’ocasió per a emprar una estètica més contemporània. En tot cas a la comissió els agrada més dir que fan falles #senseetiquetes. Per això busquen transcendir a l’àmbit social des del teixit cívic de la festa, i així transmetre a un públic de tota condició. “Gastem l’espai públic per a comunicar, fem falla i fem barri, des de l’obertura al carrer i al veïnat. No podem fugir de l’actualitat ni deixar de pensar en la gent que té necessitats”, explica Juanjo. Així en altres exercicis han introduït col·laboracions amb associacions com Aspanion, explicacions de la falla amb pictogrames i braïlle, han recollit materials escolars per a escoles del barri, etc.

“Liberum libri”, falla 2020

Portada llibret 2020

Enguany el projecte de la falla va de llibres i era (és!) especialment bonic. I mireu-ne l’esbós dels germans JJ Garcia ací. Segons conta Juanjo: “En confrontació a les cremes de llibres que s’han fet al llarg de la història. És un projecte crític i reivindicatiu que denuncia la incultura i la ignorància”. Esta proposta manifesta l’arrel alliberadora de l’accés popular a la cultura, que també rebutja qualsevol paternalisme. Què voleu? A mi m’encisa esta perspectiva. Però millor que parle Juanjo: “La nostra falla representa la lluita simbòlica contra la bèstia que amaga la informació, la cultura i el debat que mamprenen els llibres. Esta bèstia pretén cremar els llibres. Per això el públic entrarà en la falla i se n’emportarà de dins. i els que queden aniran a la ONG Aida books&more (amb dos botigues en València) que els vendrà per a finançar els seus projectes de salut”.

Segons comenta Juanjo des de l’experiència personal de vida: “Ho entenc com un teixit cultural, una oportunitat única de fer cultura, barri, ciutat, país, i falla, clar“. Encara més: “Les falles són una base molt important de la cultura valenciana. Un àmbit on gent de tota condició  social, econòmica, d’edats, etc., ens barregem i ens ensenyem que no tot és d’un color només. Cal fer exposicions, concerts, recitals, dinamisme social i complicitats. Realitzem activitats a peu de falla i durant l’any”.

Tanmateix la Falla Plaça Jesús no és cap extravagància, és una pràctica fallera coherent amb la seua realitat, des del barri al món. Però la idea força és “socialitzar amb qui és diferent”. Ací altres projectes “innovadors”. De pas aprofite per a enviar un record agraït a l’amabilitat i les atencions de la Falla Museros i la Falla El Castell, amb estima.

“Les falles i el bar Torino”

Però a Juanjo Medina Bonilla el conec gràcies a un projecte de Pedro Nebot, que relaciona el València (per a mi el Fe-Cé) i la festa fallera. Segons descobríem curiositats històriques, proposàvem reflexions a partir de les evolucions de dos manifestacions principals de la nostra cultura popular. En publicàrem alguns articles en la revista Cendra (entre els números 19 i 23). Després completàrem el recorregut en un treball que esperem que algun dia puga veure la llum pública i compartir la nostra “mania” amb moltes més persones aficionades… Per tant sols em queda destacar el detall de la documentació que coneix Juanjo, la seua vocació i coneixement. Un autèntic luxe.

Tornarem…

Així com fa el nostre equip de futbol i les festes falleres, i com fem en la lluita quotidiana per la supervivència personal, familiar, comunitària… Tornarem. I celebrarem, és clar que sí, que la vida continua. Pense que la millor manera de transmetre esta convicció és el poema d’Alexandre Navarro que porta eixe títol (publicat en Temps de rebel·lió, 2002):

“Tornarem a l’edat del sol, als segles de les vinyes,

a una pàtria que dormirà amb la clau al pany,

que despertarà feliç amb la matinada i se sabrà plena

de brots profunds, de passes segures. Tornarem, tots,

al país dels camins i les molt amples senderes de llum

que creuen de dalt a baix la xifra màgica que resol

el teu nom, tot i que ara no el podem dir, però.

Tornarem a passar la mà vella per la paret de calç

i el guaret de terra humida. Tornarem, açò és cert

amb constància mineral vagament lúcida, erts

i cansats, extenuadament vigorosos. Serà un dia clar

i perdurable, de fogasses i de barrals a la taula excelsa.

És una sensació, és un emblema, és un bes

sempre ajornat i sempre promés. Tornarem.

De la mà, dels peus, dels cabells al vent.

Tornarem. Paraula. Ho he dit i ja ho sabeu”.

 

Ànims a tots i fins prompte 😉 Vos deixe el llibret 2020 de la Falla Plaça Jesús (complet en issuu), una faena de molta categoria. I el llibret infantil ací avall…

Falla Plaza Jesus Llibret Infantil

Les aventures de la Colla U, d’en Jaume Monzó

Aprofite que hui celebrem el dia del llibre valencià en commemoració de la primera edició del Tirant lo Blanc, ja que el 20 de novembre de 1490 a la ciutat de València va eixir de la impremta la novel·la senyera del nostre segle d’or, per a parlar d’un llibre que tot just m’he acabat i m’ha omplit d’aventures, coneixences i somriures: La colla U (premi de narrativa infantil Enric Lluch Ciutat d’Algemesí, Ed. Andana, 2019), escrit per Jaume Monzó i amb les il·lustracions de Miguel Á. Giner Bou. El llibre presenta les aventures d’una colla de preadolescents (12 anys) que descobreixen que disposen d’unes peculiars “ultracapacitats” que han de posar al servei del treball en equip i la defensa del nostre patrimoni.

L’esquelet del llibre no ens sorprendrà, un grup de xiquets que acaren els problemes del món des de la innocència, la bondat, i el coratge que mútuament alimenten. Com han fet notar persones sàvies, les dubtoses originalitats en la creació artística no les hauríem de buscar ni en temes ni en plantejaments, que més aviat ens reconforten en la seua reiteració, sinó en la particular presentació que l’autor concret és capaç d’oferir-nos. La Colla U està formada per Raspa, Piula Li, Seta, Rínxols, Tabalet, i la gosseta Espurna. La seua relació interna fuig de la jerarquia i aprofita la força que naix de la confiança i la coordinació d’iniciatives diverses. Per dir-ho curt, tots i totes hi són protagonistes i el valor de cada aportació és especial, positiu, necessari. Este detall alegra el desenvolupament de les aventures i resulta refrescant. Com explica el doctor Tàrrega al primer ultracapaç que coneixem, Raspa (pàgs. 20-21): “Efectivament, un traïdor. Va localitzar uns altres xiquets afectats per la radiació. Buscaren fills i nets d’usurers, de lladres i delinqüents. Nissagues entrenades per a furtar i fer el mal. Són una plaga per al nostre poble. (…) he descobert que el traïdor ha entrenat un grup de xiquets per a fer i desfer segons li convinga. Volen poder i riquesa, volen destruir, volen destruir-nos. Que ens oblidem de qui som, que oblidem les nostres arrels, els nostres costums, la nostra identitat. Sense això no som res i ens poden dominar. // -Però què puc fer jo a soles? // -No estaràs sol. Hauràs de formar un equip i junts heu de tindre cura del nostre patrimoni. El que és de la gent ha de continuar sent-ho”.

A mi esta senzillesa que transmet, esta implicació amb el nostre entorn i el nostre veïnat, m’emocionen. Però estic cert que una història de bons i roïns, que evita els discursos prescriptius, les respostes i les “solucions”, que és acollidora, resulta divertida i funciona, des d’un fum de referents nostrats, compartibles. El paper dels personatges que integren la Galeria d’honor del Trinquet de Pelayo, les converses imaginades entre Nel de Murla, Quart, Juliet, Rovellet i el Genovés, que ajuden els xiquets protagonistes a esbrinar els enigmes, són un goig brillant. La percepció del patrimoni com una vivència compartida (des de l’arqueologia a les festes populars) també és un encert a destacar.

“La colla U” aplega altres valors, com la suma de talents i la cooperació artística. L’il·lustrador Miguel Ángel Giner és el guionista del còmic El dia 3 (Astiberri, 2018) que amb les il·lustracions de Cristina Durán, recentment ha rebut el premi nacional de Còmic que atorga el ministeri de Cultura i Esports. D’altra banda és un llibre que ha desbordat les pàgines impreses i compta amb una cançó pròpia, amb el mateix nom que el llibre, creada pel poeta Edu Marco i Canta Canalla. Només puc recomanar-vos que gaudiu, que gaudiu de la narració, dels dibuixos, de la cançó, de la vostra pròpia imaginació que ha d’impulsar-ho tot.

Finalment, abans que l’amistat puga interpretar-se com una acusació, em cal confessar que conec a Jaume fa molts anys. Des de diverses iniciatives universitàries, de la Confraria del Bon Beure… I etcètera i més, i que encara m’alegre de compartir vida i converses amb ell. No compartim equip de futbol, però així i tot és dels meus. Jaume és una persona inquieta, amb gran vocació per ensenyar l’idioma, que aplica amb enginy i perspectives innovadores. Això ja ho va mostrar quan el 2014 publicà En línia (Sembra). La seua primera novel·la és una història juvenil d’institut relatada amb fluïdesa a partir de converses habituals en les xarxes socials (whatsapp, facebook, blogs…). Un llibre que el públic ha portat a la sisena edició ara com ara i que va rebre el premi al llibre juvenil millor editat de la Conselleria de Cultura. Ací teniu un vídeo en què l’autor comenta En línia en la Fira del Llibre de València.

Si vos he pogut incitar la curiositat, pense que no vos sentireu defraudats en llegir La colla U, ben al contrari. I a més, el llibre ens facilita l’ocasió de compartir lectura amb fills i filles, que ja sabeu que és un plaer multiplicat. Salut i bones lectures…