Necessitem un esforç col·lectiu decidit per a salvar els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social a què ens hem vist abocats. Conforme apuntàvem en l’article precedent, ens caldrà cooperar per a superar la pandèmia. Perquè els efectes del sotrac que hem viscut els darrers dos mesos, continuaran apareguent i fent estralls. A banda que encara no podem sentir-nos segurs respecte a la protecció de la nostra salut, la situació laboral i comercial ens manté atordits i expectants. Tots haurem d’ajudar a reconstruir la convivència i la solidaritat que manté la cohesió social. Hem de cuidar-nos i cuidar, sobretot de les persones més vulnerables, de les famílies apurades, del comerç i l’economia productiva. I l’administració ha de fer de guia i de garantia.

Davant les actuals incerteses caldrà sumar aportacions per a impulsar propostes de rescat. Per tal de superar-ho tot, i entre tots. També ve a la memòria el conte popular de “La sopa de pedres”, sembla que d’origen portugués, i que trobem ací il·lustrat. En tot cas, el final més habitual diu: “Des d’aquell dia, la gent del poble, grans i menuts, aprengueren a compartir una mica més el que cadascú tenia”. Per això ara és important actuar, col·laborar, coordinar propostes i recursos amb agilitat i determinació. I tota ajuda és bona. Així podríem dir-ho amb la raonable elegància d’Erasme de Rotterdam: «per molt valor que atorguem a l’autoritat d’un home, no ens ha de saber greu de seguir uns consells millors si cap altre ens els aporta» (Eduqueu els infants ben aviat en les lletres. Ed. Adesiara, p. 147).

La voluntat d’acord dels pobles

Durant les darreres setmanes hem observat iniciatives locals de suport social i econòmic. En primer lloc destaquen els acords per a actuar units davant les dificultats actuals. Per exemple els casos de l’ajuntament del cap i casal, de Gandia, i de Rafelbunyol. Així escriu Diana Morant: “No tenemos certezas. (…) No sabemos cómo será el día después, pero sí que podemos decidir cómo queremos llegar a él desde los ayuntamientos, como representantes de la administración más próxima a la ciudadanía. Para ello, la buena toma de decisiones es clave. Sin perder de vista que lo inmediato es responder a la necesidad sanitaria, tenemos que adelantarnos al fin de esta incertidumbre para que los municipios recobren la normalidad cuanto antes y pueda seguir latiendo el corazón de nuestros pueblos. Primero, garantizando la supervivencia y, después, facilitando la posterior reconstrucción“.

En Rocafort el govern rebutjà eixa iniciativa en el ple d’abril. Però encara estem a temps de propiciar un acord de poble, entre tots els grups municipals, partits polítics, associacions, comerciants, autònoms i pimes. A fi de guanyar la iniciativa i aprofitar totes les energies, en la resposta comuna als efectes del coronavirus. L’ajuda mútua serà un pilar fonamental en els pròxims mesos, com a mínim. El govern municipal hauria d’obrir la informació i el debat. Però també les orelles. I coordinar de la millor manera possible per a impulsar propostes de rescat.

Iniciativa i moviment social…

Perquè com recorda este article en El Viejo Topo, la desigualtat pot matar més que la pandèmia. També Joan Burdeus recorda en Núvol que igual com hem aplanat la corba entre tots, amb responsabilitat, podem aconseguir més objectius socials: «I ara queda inapel·lablement clar que totes les corbes que no hem aplanat i tots els pics que no hem assolit depenien del que estiguéssim disposats a fer. Per primer cop en molt de temps, hem fet el que dèiem que faríem, i això produeix una estranya sensació personal i política a la vegada».

Sabem que el més important ara és la salut, la de cada persona i la del conjunt de la comunitat. A banda clar que la gestió del govern espanyol és qüestionable, i criticable en les formes i accions. Més que amb les mesures sanitàries davant d’un problema enorme i desconegut, per certs tics que reprodueixen defectes del sistema, com la mala distribució del finançament. També la recentralització ineficaç i el lamentable protagonisme del joc d’interessos partidistes. Cal millorar l’ús del diàleg i la negociació, des de la responsabilitat compartida, com per exemple ha fet Joan Baldoví (David Miró: “Política i pandèmia”). I per la intenció de “confiscar” els romanents pressupostaris dels ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania. Com escriu l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, “els diners dels pobles per als pobles”.

Cal impulsar propostes de rescat

El 4 de maig els Socialistes de Rocafort registraren la sol·licitud d’un Ple extraordinari de mesures de reconstrucció del futur econòmic i social, acollits a l’article 46.2.a de la LRBRL 7/1985. Allí hi aporten 10 propostes d’acord concret: exempció de les taxes de terrasses i ampliació de l’espai; ampliació del contracte de neteja de vies públiques (TETMA) i edificis municipals (MINUSVAL); ampliar la partida de la Borsa d’Ocupació Local (en febrer la reduiren cent mil euros, es tracta de recuperar-los); ampliació del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD municipal); creació d’un Banc d’Aliments Municipal; ampliació de la partida d’Ajudes d’Emergència Social i facilitar els tràmits; aprovació d’ajudes directes a PIMEs i autònoms; ajudes directes a persones que hagen perdut els ingressos per la COVID19 i no reben altres ajudes de l’administració; i un programa d’ajudes al comerç local per a instal·lar proteccions sanitàries en els negocis.

De fet moltes mesures ja s’han posat en marxa en altres pobles. Per exemple el Banc d’Aliments de Manises. També és molt habitual la iniciativa de facilitar l’ús de terrasses, i eliminar eixes taxes municipals. Per exemple Museros, Carlet o Cocentaina… Totes són bones propostes, contrastades en altres llocs, útils, i que ben segur es podran adaptar a Rocafort.

Cal impulsar propostes de rescat

Necessitem alimentar la confiança del veïnat, que serà el protagonista dels sacrificis i de recuperar l’alegria. Les persones són el primer, i l’ajuntament ha d’ajudar les persones més vulnerables, els negocis locals, i un horitzó de formació i economia social. Per això la prioritat ha de ser salvar les famílies en risc d’exclusió social. A més és important donar cobertura psicològica i acompanyament personal a tota la població que la necessite després d’esta situació traumàtica. Així ho fan en Museros, Godella, i Oliva. Tanmateix sense oblidar les necessitats bàsiques, com l’alimentació de xiquets en situació vulnerable, als quals la Conselleria d’Igualtat destina 2,3 milions ara. Què ha fet l’Ajuntament de Rocafort amb les ajudes de menjador mentre xiquets i xiquetes no han anat a escola? Per exemple mirem la iniciativa d’Agullent. I recordem el bo de Conselleria per a comprar en el supermercat?

Hem de continuar reforçant la comunitat des dels negocis del veïnat, que ens han proveït i ens han ajudat a passar estes setmanes amb la millor disposició. Ontinyent ha plantejat una campanya que anima a donar suport a l’economia i els productes de proximitat: #Tornem. Ens interessa molt promocionar el comerç local, que anima els nostres carrers. També Alzira els dedica un vídeo. A pesar de totes les dificultats el comerç local ha estat al nostre costat durant estes setmanes, amb l’atenció somrient de sempre. Són el comerç proper, de qualitat, sostenible, que reparteix la riquesa entre moltes famílies, no com en altres grans negocis. Si reforcem el consum local guanyarem garantia i vida als nostres carrers.

El pas dur a un futur més amable

L’ajuntament de Rocafort té la responsabilitat d’escoltar, atendre, coordinar, i impulsar propostes de rescat. Cuidar de les persones més vulnerables, ajudar al comerç de proximitat i promocionar el consum local. Així ho han connectat en “Catarroja Km.0”, i el seu ajuntament reparteix per les cases del veïnat productes ecològics de la seua horta. El Consell de l’Horta de València ciutat també explica en un vídeo curt els avantatges del consum de proximitat. També podem trobar vies personals de suport als comerços del poble, mirem la campanya “Apadrina un comerç” de Compromís per Montcada. A partir d’un pagament avançat a un comerç determinat els facilitem la liquiditat per a les despeses fixes, garantim el consum futur i ajudem al seu manteniment.

Per a acabar recordem que l’administració local pot dinamitzar la situació social amb formació. José Luis Gallego anima a tornar de manera amistosa a la natura revifada, amb un decàleg. Cap a eixe horitzó més verd, la directora del Centre d’Educació Ambiental, Anna Pons, explica: «Tres de las lecciones aprendidas de la forma de afrontar esta emergencia sanitaria han sido las necesidades de la respuesta colectiva y global, de atender a la comunidad científica y de mantener los servicios esenciales». La formació en sostenibilitat i transició ecològica és necessària i ara és bon moment per a impulsar-la. Hui en les “Cortes” han aprovat la pròrroga de l’estat d’alarma, però ja toca treballar pel futur. Eixirem, caldrà coratge i cooperació. Tots tenim molta faena, caldrà compromís amb el veïnat, agilitat i determinació. Mentrestant l’ajuntament no es pot encantar, que pot ajudar molt.