Eixirem prompte: impulsar propostes de rescat (part 2)

Necessitem un esforç col·lectiu decidit per a salvar els efectes de la crisi sanitària, econòmica i social a què ens hem vist abocats. Conforme apuntàvem en l’article precedent, ens caldrà cooperar per a superar la pandèmia. Perquè els efectes del sotrac que hem viscut els darrers dos mesos, continuaran apareguent i fent estralls. A banda que encara no podem sentir-nos segurs respecte a la protecció de la nostra salut, la situació laboral i comercial ens manté atordits i expectants. Tots haurem d’ajudar a reconstruir la convivència i la solidaritat que manté la cohesió social. Hem de cuidar-nos i cuidar, sobretot de les persones més vulnerables, de les famílies apurades, del comerç i l’economia productiva. I l’administració ha de fer de guia i de garantia.

Davant les actuals incerteses caldrà sumar aportacions per a impulsar propostes de rescat. Per tal de superar-ho tot, i entre tots. També ve a la memòria el conte popular de “La sopa de pedres”, sembla que d’origen portugués, i que trobem ací il·lustrat. En tot cas, el final més habitual diu: “Des d’aquell dia, la gent del poble, grans i menuts, aprengueren a compartir una mica més el que cadascú tenia”. Per això ara és important actuar, col·laborar, coordinar propostes i recursos amb agilitat i determinació. I tota ajuda és bona. Així podríem dir-ho amb la raonable elegància d’Erasme de Rotterdam: «per molt valor que atorguem a l’autoritat d’un home, no ens ha de saber greu de seguir uns consells millors si cap altre ens els aporta» (Eduqueu els infants ben aviat en les lletres. Ed. Adesiara, p. 147).

La voluntat d’acord dels pobles

Durant les darreres setmanes hem observat iniciatives locals de suport social i econòmic. En primer lloc destaquen els acords per a actuar units davant les dificultats actuals. Per exemple els casos de l’ajuntament del cap i casal, de Gandia, i de Rafelbunyol. Així escriu Diana Morant: “No tenemos certezas. (…) No sabemos cómo será el día después, pero sí que podemos decidir cómo queremos llegar a él desde los ayuntamientos, como representantes de la administración más próxima a la ciudadanía. Para ello, la buena toma de decisiones es clave. Sin perder de vista que lo inmediato es responder a la necesidad sanitaria, tenemos que adelantarnos al fin de esta incertidumbre para que los municipios recobren la normalidad cuanto antes y pueda seguir latiendo el corazón de nuestros pueblos. Primero, garantizando la supervivencia y, después, facilitando la posterior reconstrucción“.

En Rocafort el govern rebutjà eixa iniciativa en el ple d’abril. Però encara estem a temps de propiciar un acord de poble, entre tots els grups municipals, partits polítics, associacions, comerciants, autònoms i pimes. A fi de guanyar la iniciativa i aprofitar totes les energies, en la resposta comuna als efectes del coronavirus. L’ajuda mútua serà un pilar fonamental en els pròxims mesos, com a mínim. El govern municipal hauria d’obrir la informació i el debat. Però també les orelles. I coordinar de la millor manera possible per a impulsar propostes de rescat.

Iniciativa i moviment social…

Perquè com recorda este article en El Viejo Topo, la desigualtat pot matar més que la pandèmia. També Joan Burdeus recorda en Núvol que igual com hem aplanat la corba entre tots, amb responsabilitat, podem aconseguir més objectius socials: «I ara queda inapel·lablement clar que totes les corbes que no hem aplanat i tots els pics que no hem assolit depenien del que estiguéssim disposats a fer. Per primer cop en molt de temps, hem fet el que dèiem que faríem, i això produeix una estranya sensació personal i política a la vegada».

Sabem que el més important ara és la salut, la de cada persona i la del conjunt de la comunitat. A banda clar que la gestió del govern espanyol és qüestionable, i criticable en les formes i accions. Més que amb les mesures sanitàries davant d’un problema enorme i desconegut, per certs tics que reprodueixen defectes del sistema, com la mala distribució del finançament. També la recentralització ineficaç i el lamentable protagonisme del joc d’interessos partidistes. Cal millorar l’ús del diàleg i la negociació, des de la responsabilitat compartida, com per exemple ha fet Joan Baldoví (David Miró: “Política i pandèmia”). I per la intenció de “confiscar” els romanents pressupostaris dels ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania. Com escriu l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, “els diners dels pobles per als pobles”.

Cal impulsar propostes de rescat

El 4 de maig els Socialistes de Rocafort registraren la sol·licitud d’un Ple extraordinari de mesures de reconstrucció del futur econòmic i social, acollits a l’article 46.2.a de la LRBRL 7/1985. Allí hi aporten 10 propostes d’acord concret: exempció de les taxes de terrasses i ampliació de l’espai; ampliació del contracte de neteja de vies públiques (TETMA) i edificis municipals (MINUSVAL); ampliar la partida de la Borsa d’Ocupació Local (en febrer la reduiren cent mil euros, es tracta de recuperar-los); ampliació del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD municipal); creació d’un Banc d’Aliments Municipal; ampliació de la partida d’Ajudes d’Emergència Social i facilitar els tràmits; aprovació d’ajudes directes a PIMEs i autònoms; ajudes directes a persones que hagen perdut els ingressos per la COVID19 i no reben altres ajudes de l’administració; i un programa d’ajudes al comerç local per a instal·lar proteccions sanitàries en els negocis.

De fet moltes mesures ja s’han posat en marxa en altres pobles. Per exemple el Banc d’Aliments de Manises. També és molt habitual la iniciativa de facilitar l’ús de terrasses, i eliminar eixes taxes municipals. Per exemple Museros, Carlet o Cocentaina… Totes són bones propostes, contrastades en altres llocs, útils, i que ben segur es podran adaptar a Rocafort.

Cal impulsar propostes de rescat

Necessitem alimentar la confiança del veïnat, que serà el protagonista dels sacrificis i de recuperar l’alegria. Les persones són el primer, i l’ajuntament ha d’ajudar les persones més vulnerables, els negocis locals, i un horitzó de formació i economia social. Per això la prioritat ha de ser salvar les famílies en risc d’exclusió social. A més és important donar cobertura psicològica i acompanyament personal a tota la població que la necessite després d’esta situació traumàtica. Així ho fan en Museros, Godella, i Oliva. Tanmateix sense oblidar les necessitats bàsiques, com l’alimentació de xiquets en situació vulnerable, als quals la Conselleria d’Igualtat destina 2,3 milions ara. Què ha fet l’Ajuntament de Rocafort amb les ajudes de menjador mentre xiquets i xiquetes no han anat a escola? Per exemple mirem la iniciativa d’Agullent. I recordem el bo de Conselleria per a comprar en el supermercat?

Hem de continuar reforçant la comunitat des dels negocis del veïnat, que ens han proveït i ens han ajudat a passar estes setmanes amb la millor disposició. Ontinyent ha plantejat una campanya que anima a donar suport a l’economia i els productes de proximitat: #Tornem. Ens interessa molt promocionar el comerç local, que anima els nostres carrers. També Alzira els dedica un vídeo. A pesar de totes les dificultats el comerç local ha estat al nostre costat durant estes setmanes, amb l’atenció somrient de sempre. Són el comerç proper, de qualitat, sostenible, que reparteix la riquesa entre moltes famílies, no com en altres grans negocis. Si reforcem el consum local guanyarem garantia i vida als nostres carrers.

El pas dur a un futur més amable

L’ajuntament de Rocafort té la responsabilitat d’escoltar, atendre, coordinar, i impulsar propostes de rescat. Cuidar de les persones més vulnerables, ajudar al comerç de proximitat i promocionar el consum local. Així ho han connectat en “Catarroja Km.0”, i el seu ajuntament reparteix per les cases del veïnat productes ecològics de la seua horta. El Consell de l’Horta de València ciutat també explica en un vídeo curt els avantatges del consum de proximitat. També podem trobar vies personals de suport als comerços del poble, mirem la campanya “Apadrina un comerç” de Compromís per Montcada. A partir d’un pagament avançat a un comerç determinat els facilitem la liquiditat per a les despeses fixes, garantim el consum futur i ajudem al seu manteniment.

Per a acabar recordem que l’administració local pot dinamitzar la situació social amb formació. José Luis Gallego anima a tornar de manera amistosa a la natura revifada, amb un decàleg. Cap a eixe horitzó més verd, la directora del Centre d’Educació Ambiental, Anna Pons, explica: «Tres de las lecciones aprendidas de la forma de afrontar esta emergencia sanitaria han sido las necesidades de la respuesta colectiva y global, de atender a la comunidad científica y de mantener los servicios esenciales». La formació en sostenibilitat i transició ecològica és necessària i ara és bon moment per a impulsar-la. Hui en les “Cortes” han aprovat la pròrroga de l’estat d’alarma, però ja toca treballar pel futur. Eixirem, caldrà coratge i cooperació. Tots tenim molta faena, caldrà compromís amb el veïnat, agilitat i determinació. Mentrestant l’ajuntament no es pot encantar, que pot ajudar molt.

 

 

Eixirem prompte: cooperar per a superar la pandèmia (part 1)

Vivim una situació estranya, difícil, dura. Dic estranya per inesperada, encara que ja fa 50 dies que vivim confinats en els nostres domicilis. Hem perdut hàbits i rutines, i se’ns fa llarg. Però el primer que cal manifestar és la pena per totes les víctimes del COVID19, esta malaltia sobrevinguda, i el respecte pel dolor humà que provoca. Voldria que el calfred causat per tantes pèrdues esdevinguera una abraçada a les famílies que no han pogut acompanyar als seus en els últims moments. Que no s’han pogut acomiadar dels seus en condicions ni viure junts el dol. A més sabem que els perills de la pandèmia no seran únicament de salut. Perquè afecta a les nostres vides amb el tancament d’escoles, els ERTOs, la inactivitat obligada de tantes persones que ara com ara no saben de què passaran…

Necessitarem responsabilitat, cures mútues i mentalitat positiva, per a superar esta desgràcia. Ens caldrà un esforç llarg per a reconstruir la convivència comuna. Tal i com explica Àgueda Micó en “Els acords que necessitem”: «Estem passant moments difícils. Molt difícils. Vivim dies de patiment per la salut de les persones que estimem, i vénen dies de dificultats econòmiques i socials per a molta gent. Per això és el moment de respondre com a societat madura que sap cuidar de la seua gent i oferir-li un futur digne. (…) L’autogovern valencià funciona perquè la línia d’actuació és clara: que ningú es quede enrere».

L’impuls del veïnat positiu

Xifres d’evolució del coronavirus en el País Valencià, del 20 de març al 2 de maig. Dalt, ingressos hospitalaris; Mig, ingressos en UCI; Baix, defuncions.

Des del 14 de març mirem d’adaptar-nos al tancament en casa. El veïnat de Rocafort pot sentir-se content de com s’ha comportat. I com el primer és la salut, fem memòria dels webs d’informació específica sobre el coronavirus: la informació bàsica per a la ciutadania, i les dades de sanitat. Al llarg d’estes setmanes han parlat els balcons amb aplaudiments al personal sanitari i del serveis bàsics (neteja, alimentació, transport, etc.) que han aguantat les primeres onades a cara descoberta. Merescut agraïment a les persones que ens han cuidat i ens han protegit. També han parlat les finestres amb missatges d’ànim per a nosaltres mateixos. Les contribucions humils a l’esperança en el futur: boniques, tendres, necessàries.

A més hem viscut una bona evolució de les xifres. Cada mort és terrible sempre, però la primera onada de la pandèmia no ha col·lapsat la sanitat ni l’abastiment ni la societat valenciana. A poc a poc, més altes que ingressos hospitalaris, minva des de fa setmanes del nombre d’afectats actius, arribada contínua de material sanitari. Així el 28 d’abril arribava l’avió número 17 noliejat per la Generalitat Valenciana, que ha respost amb una gestió destacada a l’emergència.

“Esperança sense optimisme”

Laura, la mestra del meu major, ens escriu en un dels darrers correus electrònics: «Desitge que tot vaja com esperem. Que siguem conscients de la importància dels nostres actes i apliquem una dosi de consciència per a que aquesta situació es vaja reconduint de la millor manera». Els mestres també s’han guanyat un reconeixement important per la seua implicació i adaptació. De veres que moltes gràcies. Però com explica Terry Eagleton: «Es posible tener esperanza sin el sentimiento de que las cosas en general van a salir bien».

L’esperança té a veure amb la nostra acció i les nostres capacitats, amb la nostra tenacitat i el nostre coratge. Crec que tenim bons motius per a sembrar esperança, sobretot per les ganes que demostrem de superar esta desgràcia. Ja que «el optimismo está más relacionado con la confianza que con la esperanza. Se basa en la opinión de que las cosas tienden a salir bien, no en el exigente compromiso que entraña la esperanza». Escriu Eagleton: «Cuando más necesaria es la verdadera esperanza es cuando la situación es más extrema y reviste una gravedad que el optimismo se suele resistir a reconocer», tanmateix «la esperanza auténtica debe estar basada en razones. (…) La esperanza debe ser falible, mientras que la alegría temperamental no lo es». Tal i com hem sabut demostrar responsabilitat individual i responsabilitat col·lectiva. A partir d’ara haurem de seguir el camí de la solidaritat social.

Recuperem una miqueta d’aire

El 27 d’abril els xiquets i les xiquetes pogueren recuperar un poc d’activitat en els carrers. De fet ho necessitaven, han fet un esforç extraordinari per tal d’adaptar-se a les circumstàncies que els ha tocat viure. Com a homenatge enllace el vídeo “Los días que pasan”, premiat en el festival recent d’Avilés. Pense que expressa amb tendresa senzilla el punt de vista dels menuts sobre les noves rutines i les restriccions de moviment. Els concursos de dibuix i manualitats de l’ajuntament estes setmanes han sigut una aportació positiva.

Com diu Joan Burdeus en un article recent. «Amb la quarantena, trobem a faltar sortir a passejar perquè trobem a faltar deixar de ser nosaltres mateixos. Però el jo només pesa als adults. Per als nens, la identitat és nova i esmunyedissa. La volen caçar com si fos una papallona. Aquella obsessió infantil per preguntar que ens fa riure té a veure amb saber on acaben ells i on comencen els altres, la urgència fascinada per perfilar els límits i les lleis del món, que per ells encara es troba obert. Fer-se gran és passar de la intensitat del particular a l’entumiment del general». Des del 2 de maig totes les persones hem pogut començar a tastar el carrer per a l’esplai. Per tant és moment de recordar que hem d’actuar amb trellat, amb responsabilitat. Cuidem-nos i cuidem dels altres.

Un esforç col·lectiu necessari

Davant de la pèrdua d’ingressos, de la impossibilitat de trobar alternatives, cal no deixar a ningú arrere, cal barrar el pas a totes les misèries. Per això hem de centrar-nos en les necessitats bàsiques de les famílies: de subsistència, psicològiques, i d’organització. Evidentment la solidaritat real, el compromís polític i social amb la comunitat propera del veïnat serà imprescindible. I el paper dels ajuntaments en eixa gestió és fonamental per a la reconstrucció social. Com explica en “El valor de la proximitat” M. Josep Amigó: «Perquè els ajuntaments són el primer dic de contenció per als problemes de les persones. És l’administració més propera, la primera que escolta i intenta solucionar tot allò que pot». Per tal de predicar amb l’exemple, la Diputació de València ha injectat milions d’euros als ajuntaments (La Vanguardia, Hortanoticias).

Sobre la gestió del govern de Rocafort, ha fet reunions (no oficials) amb els grups municipals. Sorprén que hagen sigut presencials, quan està desaconsellat, i amb dubtós valor informatiu. Però deu ser un problema de com conceben la comunicació pública. Alhora, al ple municipal d’abril (per videoconferència) rebutjaren una moció conjunta de Guanyem i els Socialistes per a crear una comissió per a implantar mesures econòmiques i socials de recuperació. També demanaven informació a la ciutadania, i al Govern d’Espanya que permeta usar “el romanent de tresoreria i el superàvit pressupostari per a fer front a esta crisi social i injectar recursos a l’economia productiva”. Realment no té cap sentit que el govern de Rocafort s’obstine en la seua estranya vocació per l’autarquia i la desconfiança cap a l’entorn… Tampoc s’entén que no obriren el mercat dels dissabtes despús-ahir, quan ja podia fer-se conforme explica el vídeo següent…