Ahir dijous 7 de maig tinguérem Consell Escolar del CEIP El Barranquet. Probablement el més estrany que s’ha fet. Ja que a causa de la distància social a què ens obliga l’amenaça del coronavirus, el realitzàrem per videoconferència amb la plataforma Webex. Tanmateix des del 13 de març tota la comunitat escolar, des de la cuina als monitors de pati… A més del claustre, les famílies, i cada xiqueta i xiquet que conformen l’alumnat, hem hagut d’inventar camins d’adaptació a una situació imprevista i difícil. Quasi incompatible amb el concepte familiar de l’experiència escolar.
L’escola pública té una evident vocació formativa de les persones, en continguts i per a la convivència. Per això la missió d’inclusió social, d’accés a la igualtat d’oportunitats, li resulta indestriable. I amb els centres tancats és impossible funcionar a ple rendiment cap a eixos objectius. De fet, com Marina Sancho escriu al blog “Una família nombrosa”: “La nostra feina no tracta d’instruir, proposar tasques o demanar feines. La veritable educació es cou en el foc de la convivència. Es quan estem junts en interacció que sorgeixen els aprenentatges. Ens mirem als ulls, ens respirem, resolem conflictes, ens sostenim, busquem junts noves solucions, gaudim, sentim, ens consolem, ens animem, ens inspirem, ens estimem, fem de models els uns dels altres, ens escoltem, ens abracem. És en aquestes situacions quotidianes que neix el veritable aprenentatge”.
Impressions i experiències compartides
Tots sentim les complicacions de compaginar tantes coses que se’ns han trastocat. Al llarg d’estos dos mesos hem vist créixer les necessitats de contacte de l’alumnat, de seguiment personalitzat, d’ànims i d’orientació. També en el cas dels mestres els ha tocat un paper molt difícil, amb obligacions sobrevingudes i sovint incompatibles… Però han mantingut la dedicació a l’alumnat mirant de reconduir tota la planificació prèvia. I en fi, les dificultats de les famílies per a conciliar faena, cures i realització de tasques escolars. Així que tots, d’una manera o d’una altra, ens hem hagut d’enfrontar a la supervivència. Física, laboral, familiar, escolar, anímica…
Els representants de les famílies havíem arreplegat comentaris i missatges de pares i mares de diferents cursos. Evidentment hi havia diversitat d’experiències i valoracions de l’adaptació. Principalment trobàrem les següents demandes: major contacte entre mestres i alumnat, individual o per grups; el contacte amb les famílies, via correu; regular la quantitat de tasques, que en general s’ha adaptat millor en les darreres setmanes; la gestió de l’autonomia dels escolars, en contrast amb la dependència de la tecnologia. També de cara al futur, simplificar, sistematitzar i coordinar en el claustre la manera de fer treballar a les famílies. Perquè depenem massa de plataformes d’internet.
Els meus apunts personals
Personalment crec que ara com ara no es tracta de buscar més productivitat, més aviat al contrari. El curs 19-20 s’ha rebentat. I malgrat els esforços dels mestres per mantindre el ritme d’aprenentatge i l’atenció de xiquets i xiquetes, el curs ha passat a ser secundari. No me’n lamente, pense que xiquetes i xiquets s’han vist obligats a aprendre de l’experiència. Així que el que s’ensenyen enguany no ho podia haver oferit cap educació reglada.
L’agraïment a la faena dels mestres i al seu esforç no és cosa només de la meua família, me l’han expressat tots els altres que m’enviaren missatges previs a la reunió. En alguns casos també demanaven criteris comuns o un seguiment més personalitzat. Però entés dins del procés de refer els vincles que han quedat esfilagarsats per la COVID19. Perquè és clar que caldrà tindre en consideració els desajustos que ha patit l’alumnat. La desorientació, la tristesa, l’apatia, la manca d’activitat física, la pèrdua de contacte i de joc amb companys i amistats. Ja que l’escola és molt més que aprendre conceptes, és l’escenari principal on interactuen i es fan persones socials els nostres fills i filles.
Altres temes que s’hi comentaren…
A partir dels pressupostos participatius de Godella el Barranquet rebé 30 tauletes que arribaren a l’escola just el divendres 13 de març. Llavors començà l’estat d’alarma. Des del 15 d’abril s’està gestionant com accedir al centre, agafar-les i distribuir-les, i sembla que podrà fer-se la setmana vinent. Són recursos importants per a evitar les desigualtats en l’accés a la formació en les circumstàncies actuals. Per tant caldria reforçar-los de cara al futur, ja que el repartiment de Conselleria ha anat a centre ISEC 1 i 2 (l’índex socioeconòmic i cultural, El Barranquet està catalogat com a ISEC4).
També ara han quedat en l’aire projectes com l’Edificant o els 10.000 euros compromesos per a reposar instal·lacions del pati. Mentre algunes intervencions de manteniment i arranjament de l’edifici sí s’han dut a terme. Davant de tants dubtes actuals l’Ajuntament de Godella ha d’esforçar-se en l’acompanyament i el suport a la comunitat escolar del Barranquet. La direcció del centre explicà la possibilitat de comprar llicències digitals en comptes de llibres en paper per al curs vinent en algunes matèries. Com a previsió de noves temporades escolars no presencials. Les inscripcions per al curs 20-21 seran del 8 al 16 de juny.
Acabe amb les paraules de Joan, mestre de llengües: el més important per al resultat de l’educació “es basa en l’atenció, la il·lusió, la motivació i l’amor. I la importància de l’aportació i la implicació de les famílies que estan darrere de l’educació”. Eixe sentiment de comunitat ens guia a fonamentar el futur dels nostres fills i filles. També tornarem quan puguem a compartir espais, a celebrar la festa de promoció del grup de sisé i la jubilació de la directora. La nostra escola del Barranquet és per a tots nosaltres un projecte vital principal. Molta salut!