Liberum libri: pràctica cultural fallera

Durant estos dies vivim una situació excepcional, socialment traumàtica. A poc a poc ens adaptem a la novetat que ens hem trobat, ja que entenem que la protecció de la salut n’és l’objectiu principal. Tan sols quinze dies arrere no podíem assumir-ne la dimensió, que a hores d’ara ens té confinats a casa. Tot per tal de provar de contindre els contagis de l’epidèmia de COVID-19. També per al seguiment de la crisi del coronavirus teniu este blog. Sobre nosaltres, incòmodes i atarantats ara que el futur apareix especialment incert, trobem el buit dels hàbits socials i les rutines nostrades… Per això hui vull recordar al meu amic Juanjo Medina Bonilla, cronista i promotor de la cultura popular valenciana, i faller.

Perquè l’emergència social per a evitar els estralls del virus ha dut a suspendre la celebració de les falles. O ajornar-les al juliol, veurem com queda tot… Però per no perdre un deix d’humor, la situació provocada pel Covid-19 és tan excepcional que ha aconseguit el que no va poder fer “Marcelino el tombolero, ja no vol ser fallero”… Ahir era Sant Josep, sense foc ni festa, i la bona veritat és que Juanjo estava fotut. Normal, si pensem que portaven un any de treball en la Falla Plaça Jesús amb el projecte “Liberum libri”.

Les Falles no podem donar l’esquena a allò que som, Cultura, no podem continuar sent valedores dels excessos descontrolats, no podem, mai, acollir la intolerància, l’absolutisme o la violència —de qualsevol tipologia— i en especial de la sorgida de la incultura. I els Llibres són una de les millors ferramentes per a poder fugir d’eixos perills, en estos temps de corrents populistes basades en la por, l’obscurantisme ideològic i la involució política i social“, podem llegir-ne en el seu web.

Projectes i projectes…

Dins de les activitats culturals al voltant de la falla, Juanjo ens havia convocat a fer un recital de poesia el dimarts 17 a peu pla del monument. Vos estalviaré els planys dels que fem versets, tots hem de guardar-nos a casa, i ja tornarem conforme puguem quan l’emergència de salut passe. Però vull recordar que teníem previst participar-hi Pau Sif, Núria Garcia (la directora d’Espai Carraixet), Carles Alós, J. M. Izquierdo, Edu Marco (també veu de Canta Canalla) i jo mateix. Més les persones assistents que espontàniament vulgueren sumar la seua veu, naturalment. En tindrem més ocasions, perquè la voluntat de fer activitats al carrer i col·laborar amb el veïnat, continua més fresca que la primavera.

Encara que primer per necessitat, la falla Plaça Jesús segueix una línia innovadora des de 2002. Llavors fou quan l’expresidenta Amparo Belda i Tono Fernández impulsaren un canvi de manera de pensar la falla, que va aprofitar l’ocasió per a emprar una estètica més contemporània. En tot cas a la comissió els agrada més dir que fan falles #senseetiquetes. Per això busquen transcendir a l’àmbit social des del teixit cívic de la festa, i així transmetre a un públic de tota condició. “Gastem l’espai públic per a comunicar, fem falla i fem barri, des de l’obertura al carrer i al veïnat. No podem fugir de l’actualitat ni deixar de pensar en la gent que té necessitats”, explica Juanjo. Així en altres exercicis han introduït col·laboracions amb associacions com Aspanion, explicacions de la falla amb pictogrames i braïlle, han recollit materials escolars per a escoles del barri, etc.

“Liberum libri”, falla 2020

Portada llibret 2020

Enguany el projecte de la falla va de llibres i era (és!) especialment bonic. I mireu-ne l’esbós dels germans JJ Garcia ací. Segons conta Juanjo: “En confrontació a les cremes de llibres que s’han fet al llarg de la història. És un projecte crític i reivindicatiu que denuncia la incultura i la ignorància”. Esta proposta manifesta l’arrel alliberadora de l’accés popular a la cultura, que també rebutja qualsevol paternalisme. Què voleu? A mi m’encisa esta perspectiva. Però millor que parle Juanjo: “La nostra falla representa la lluita simbòlica contra la bèstia que amaga la informació, la cultura i el debat que mamprenen els llibres. Esta bèstia pretén cremar els llibres. Per això el públic entrarà en la falla i se n’emportarà de dins. i els que queden aniran a la ONG Aida books&more (amb dos botigues en València) que els vendrà per a finançar els seus projectes de salut”.

Segons comenta Juanjo des de l’experiència personal de vida: “Ho entenc com un teixit cultural, una oportunitat única de fer cultura, barri, ciutat, país, i falla, clar“. Encara més: “Les falles són una base molt important de la cultura valenciana. Un àmbit on gent de tota condició  social, econòmica, d’edats, etc., ens barregem i ens ensenyem que no tot és d’un color només. Cal fer exposicions, concerts, recitals, dinamisme social i complicitats. Realitzem activitats a peu de falla i durant l’any”.

Tanmateix la Falla Plaça Jesús no és cap extravagància, és una pràctica fallera coherent amb la seua realitat, des del barri al món. Però la idea força és “socialitzar amb qui és diferent”. Ací altres projectes “innovadors”. De pas aprofite per a enviar un record agraït a l’amabilitat i les atencions de la Falla Museros i la Falla El Castell, amb estima.

“Les falles i el bar Torino”

Però a Juanjo Medina Bonilla el conec gràcies a un projecte de Pedro Nebot, que relaciona el València (per a mi el Fe-Cé) i la festa fallera. Segons descobríem curiositats històriques, proposàvem reflexions a partir de les evolucions de dos manifestacions principals de la nostra cultura popular. En publicàrem alguns articles en la revista Cendra (entre els números 19 i 23). Després completàrem el recorregut en un treball que esperem que algun dia puga veure la llum pública i compartir la nostra “mania” amb moltes més persones aficionades… Per tant sols em queda destacar el detall de la documentació que coneix Juanjo, la seua vocació i coneixement. Un autèntic luxe.

Tornarem…

Així com fa el nostre equip de futbol i les festes falleres, i com fem en la lluita quotidiana per la supervivència personal, familiar, comunitària… Tornarem. I celebrarem, és clar que sí, que la vida continua. Pense que la millor manera de transmetre esta convicció és el poema d’Alexandre Navarro que porta eixe títol (publicat en Temps de rebel·lió, 2002):

“Tornarem a l’edat del sol, als segles de les vinyes,

a una pàtria que dormirà amb la clau al pany,

que despertarà feliç amb la matinada i se sabrà plena

de brots profunds, de passes segures. Tornarem, tots,

al país dels camins i les molt amples senderes de llum

que creuen de dalt a baix la xifra màgica que resol

el teu nom, tot i que ara no el podem dir, però.

Tornarem a passar la mà vella per la paret de calç

i el guaret de terra humida. Tornarem, açò és cert

amb constància mineral vagament lúcida, erts

i cansats, extenuadament vigorosos. Serà un dia clar

i perdurable, de fogasses i de barrals a la taula excelsa.

És una sensació, és un emblema, és un bes

sempre ajornat i sempre promés. Tornarem.

De la mà, dels peus, dels cabells al vent.

Tornarem. Paraula. Ho he dit i ja ho sabeu”.

 

Ànims a tots i fins prompte 😉 Vos deixe el llibret 2020 de la Falla Plaça Jesús (complet en issuu), una faena de molta categoria. I el llibret infantil ací avall…

Falla Plaza Jesus Llibret Infantil

Viure el poble amable: el catàleg de patrimoni de Rocafort

Portada del Butlletí Informatiu Municipal de febrer de 2019, especial sobre el patrimoni de Rocafort

Una de les iniciatives més boniques i més profitoses per al futur de Rocafort és l’aprovació del Catàleg de Béns i Patrimoni. Este instrument d’ordenació d’àmbit municipal està regulat per la llei de Patrimoni Cultural Valencià, 4/1998. A partir d’aquella llei i de les actualitzacions i ampliacions posteriors, el catàleg de patrimoni de Rocafort pretén determinar “aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen d’un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor”. Justament Rocafort és un poble que gaudeix d’un enclavament amb paisatges particularment rics. A més d’unes construccions històriques, tant d’arquitectura popular com d’exemples de cases burgeses d’esplai. Tot un conjunt que reclama atenció, cura i foment del seu prestigi.

També impulsàvem el reconeixement del patrimoni de Rocafort des d’una perspectiva vital i de millora de la convivència. Com explicava en el BIM núm. 11, de febrer de 2019 (pàg. 4): “creure en un horitzó de futur compartit necessita l’aplicació quotidiana d’entusiasme, garbellat amb ordre i organització de la faena. Perquè sense espenta i sense il·lusions tampoc arribaríem massa lluny. Per això proposem una nova agenda urbana, guiada des del respecte i la convivència, la cultura i la sostenibilitat. Prioritats lligades amb tacte i trellat, aportacions a favor d’una societat moderna i autònoma. Amb la consciència que treballar per la nostra societat plural, porta a afavorir les interaccions personals amb què teixirem la nostra vida. És justament des d’aquesta perspectiva àmplia com considerem el patrimoni”. De fet, no és casual que aquella publicació tinguera el títol de “Viure el poble amable”.

Un procés participatiu a favor del poble

Presentació de l’exposició sobre el Catàleg de Patrimoni de Rocafort, març de 2017.

En resum, la idea que ens guia és que a major respecte pels valors comuns de l’espai que habitem, també practicarem el veïnatge més atents i amb millor tracte. Per això és important obrir el camí a la participació del major nombre de persones, a banda dels estudis tècnics necessaris. La determinació dels valors de patrimoni de Rocafort segueix un procés que encetàrem el novembre del 2016 i que encara continua la seua tramitació. No el podem deixar abandonat. I per això mateix resulta important qüestionar què està fent a hores d’ara el govern municipal, responsable de completar-ne el tràmit. Perquè el patrimoni és també un benefici social. Perquè la cura i la valoració del que ens identifica, ens connecta amb la pròpia història, i ens fa gaudir d’un millor veïnat compartit, aporta beneficis compartits.

Capçalera del blog de l’equip tècnic redactor, i accés a la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

En el mes de març de 2017 obrírem una exposició al poble amb els criteris bàsics per a valorar el patrimoni de Rocafort. Com a complement, hi hagué visites i tallers ciutadans l’abril del mateix any. Tanmateix, la primera proposta conformada a partir de les aportacions de la població, dels estudis històrics i les revisions arquitectòniques directes, havia de passar per la revisió de la Conselleria. Més aviat de les Conselleries, perquè el projecte de Catàleg de Proteccions de Rocafort, a banda de la supervisió de Cultura i Patrimoni, ha rebut la revisió i indicacions de protecció de Medi Ambient sobre els elements de paisatge i naturals. Podem consultar-ne una explicació resumida en este enllaç.

Resultats d’un treball constant pel patrimoni comú

La versió inicial del Catàleg de Rocafort fou aprovada, sense l’oposició de cap membre de la corporació, en el ple municipal del 31 de gener de 2019 (acta més avall). La web de l’Ajuntament de Rocafort explica així l’acord. L’anunci d’aquell edicte està publicat en el Levante-EMV el 16 de febrer. També en el DOGV el 21 de febrer. El 12 de març en fou inaugurada l’exposició pública en la Casa de Cultura. I atenent al criteri de la Secretaria municipal calien totes tres iniciatives per tal de començar el procés de participació pública que era de 100 dies hàbils, més del doble dels 45 que obliga la llei. Igualment s’hi explica en la notícia del web municipal

Cartell de la inauguració (12-3-19) de l’exposició de la versió preliminar del Catàleg de Proteccions de Rocafort

Ara reproduïsc el comentari que apareix en la notícia (perquè m’ho crec igual ara com ara, que quan ho deia el “regidor d’Urbanisme Comeig”): “Des de novembre de 2016 treballem en la redacció del catàleg, que ajudarà a millorar la confiança, la convivència i el prestigi de Rocafort. A més a més, aquest període de participació pública permetrà que la ciutadania conega la proposta, consulte dubtes i aporte al·legacions. Entre tots reforçarem un Rocafort respectuós, bonic, amable i acollidor”.

Vint anys després de la llei de Patrimoni 4/1998 que obliga a redactar el catàleg de proteccions, per fi havíem trobat l’impuls, la professionalitat i la tenacitat de portar la faena a bons resultats. A banda del patrimoni cultural, s’hi valora el patrimoni natural i paisatgístic. Queda protegit en la proposta el Centre històric, la Colònia, Santa Bàrbara, l’horta i el terreny forestal. Mentre que dels 24 elements i edificis protegits en el PGOU del 90-91, ara en passem a 159.

Què cal fer ara i què fa el govern municipal?

Aprovar-ne el Catàleg és una exigència legal a partir de la llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià. Les entitats locals tenen l’obligació “d’evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural” (article 4.2.a). A més a més, aprofiten per a establir iniciatives i proteccions que asseguren “l’adequada conservació i apreciació d’aquests béns” (article 50.2). Com ja hem vist, el període de participació pública per a presentar al·legacions acabava l’agost del 19.

El govern municipal compta amb els informes tècnics de valoració de les al·legacions ciutadanes des de gener del 2020. Però ara cal que facen la seua tasca: que la Junta de Govern Local aprove les respostes a les al·legacions, esmenar si escau la redacció de la versió preliminar del Catàleg de Patrimoni de Rocafort. I sobretot trametre’n la proposta revisada a la Conselleria de Cultura, per tal que Patrimoni l’avalue i els done el vistiplau. Posteriorment caldrà tornar-la de nou al ple municipal per a l’aprovació definitiva del Catàleg de Proteccions. No obstant no es veuen ni resultats ni explicacions…

Realment fa por que els pertoque aquella màxima de Sèneca, que adverteix que “per a qui no sap on va, cap vent no és favorable“. L’alcalde Guillermo José Gimeno, en una entrevista del febrer, confonia diversos aspectes i això resulta alarmant ja que és la primera autoritat. El Catàleg no està aprovat definitivament, encara que ja no el podran tirar arrere. Per això Casa Bou no és un conjunt protegit, ara com ara. Són BRL els taulells dels balcons, està proposat com a BRL tot l’edifici, i han aparegut elements nous a protegir. Però la inoperància i la confusió pareixen més presents encara… Quines actuacions han dut a terme?

Cal actuar amb decisió i trellat…

El govern municipal exclogué la restauració del Refugi de les inversions del superàvit, l’octubre del 19. En el pressupost de 2020, eliminaren la partida per a pagar els treballs tècnics del Catàleg de Proteccions (ple de novembre del 19). Al desembre, aprovaren una moció dels Socialistes de Rocafort, a favor de restaurar el Refugi amb la primera subvenció disponible. Ara que la Diputació ha anunciat que a Rocafort li corresponen més de 600 mil euros d’inversions, esperem que licitaran l’obra urgentment. Estem a març de 2020 i no gestionen les respostes a les al·legacions al Catàleg preliminar ni envien el document revisat a la Conselleria. No poden continuar com si el patrimoni de Rocafort no anara amb ells, com si la gestió dels assumptes comuns no els interessaren. Cal governar amb responsabilitat.

Han de donar a conéixer el calendari previst dels pròxims passos cap a l’aprovació definitiva del Catàleg de Béns de Rocafort. També han de restaurar i obrir al públic el Refugi antiaeri de la Llotgeta. I podrien reformar l’Ordenança Fiscal per tal d’incorporar millores que fomenten la rehabilitació i el manteniment del patrimoni, com ara: 1- Que els edificis protegits no incrementaran el seu valor respecte de l’impost municipal; i 2- Plantejar l’exempció de taxes (o la fórmula més adequada per a retornar eixa càrrega fins a la quantitat total de la taxa), per a les obres de restauració i de rehabilitació dels edificis protegits. Perquè cuidar i protegir el nostre patrimoni és millorar el prestigi i la convivència en Rocafort.

viure_rocafort_especial_patrimoni_web
20190222_1._acta_pleno_31.01.2019

 

PAI del Bovalar (3): propostes d’acció

Detall de l’estat del PAI del Bovalar en els darrers mesos

Primer havíem repassat els orígens del PAI del Bovalar. Després ens dedicàrem a les iniciatives del govern municipal per tal de revifar-ne l’obra i la seua conclusió. I ara cal parlar de què es pot fer. Per tant convé recordar que la prudència i la constància són virtuts inqüestionables. Ja havíem vist que l’alcalde actual, Guillermo José, va començar el seu mandat parlant de la prioritat d’actuar sobre el PAI del Bovalar. En l’entrevista del 19-6-19 en Levante-EMV, i en El Periódico de Aquí el 28-6-19: “¿hay alguna medida que tiene pensado adoptar de manera inminente? Hay que desbloquear Bovalar, hay que limpiar parcelas porque es un problema de salubridad y de cara al verano es un riesgo”. Però passat l’estiu, i amb uns resultats entre pobres i imperceptibles, el tema desapareixia de les declaracions de l’alcalde. Ni rastre en l’entrevista de ValènciaExtra del 30-9-19.

A pesar dels dissimuls i les inconsistències, els problemes persisteixen. Així esdevé amb la realitat, i eliminar les partides del pressupost de 2020 que permetien avançar en el PAI del Bovalar, no lleva ni un bri de responsabilitat a l’ajuntament de Rocafort. Potser els obstacles nous, com la sentència del 16-1-20, n’augmenten l’esforç que cal dedicar, però no l’obligació de superar-los. “No et deixes emportar pels sentiments. No sobreestimes les teues paraules ni les teues accions”. El consell ve del cardenal Mazzarino, en el seu Breviari dels polítics, i té molla interessant.

Com superar la paràlisi?

Evidentment la millor opció seria que ara Electra (que recupera de calbot la condició d’agent urbanitzador) assumira la seua tasca amb diligència. Però és poc probable després d’anys i anys sense iniciativa ni activitat en el PAI del Bovalar. En fi, faena fuig, més encara des que no disposen de terrenys propis en el PAI. I més encara amb els tres requisits per a poder completar la urbanització de la zona del Bovalar: la rotonda de l’eixida nord, la connexió de pluvials, i la taxa de connexió d’aigües a la xarxa EPSAR. També caldria definir i urbanitzar la línia de contacte amb la zona urbana consolidada de Rocafort. Tant de bo tingueren el pla i l’interés de fer tot això. Encara que és difícil de creure.

Detall de l’abandó d’un parc del PAI del Bovalar

Aleshores, tornem a trobar l’opció de la gestió directa per part de l’Ajuntament de Rocafort. El govern actual ha de tornar al ple municipal l’acord de caducitat del PAI del Bovalar. Primer obrir l’expedient de caducitat com es va fer el 28-9-17. En acabant aprovar-ne l’acord justificatiu que resolga el PAI i recupere el paper d’agent urbanitzador per a l’ajuntament. Si considerem que l’informe del Consell Juridíc Consultiu del 28-2-18 no ha perdut la vigència, i no n’hi ha cap motiu, els passos haurien de ser prou àgils. També el procediment dels darrers anys ens ha ensenyat moltes coses i ara l’ajuntament està més preparat per tal d’acarar el repte. Tanmateix la resolució de les al·legacions de juliol del 2018 ajudaran a millorar l’acord. Perquè l’experiència suma i aporta seguretat. I és clar, notificar cada pas correctament.

Llavors caldrà liquidar el programa i completar les actuacions que encara resulten necessàries. Vegem-ho…

Quins passos calen per a liquidar el PAI del Bovalar?

Detall del PAI del Bovalar, acaballes de novembre de 2019.

Una volta el ple municipal de Rocafort haja caducat el PAI i recuperat la seua capacitat d’acció urbanística, haurà de calcular la liquidació del programa. Així caldrà comptar amb les condicions aprovades pel ple municipal del 2006 i per la Conselleria el 2007. A banda del recompte estricte del que se n’hi ha fet, i del que falta encara. Amb 7 passos disposarem d’una guia útil. Per a començar, requerir a l’agent urbanitzador la certificació detallada de les quantitats econòmiques procedents de quotes de propietaris. Com a segon pas, requerir-los la documentació que justifique les despeses assumides en l’execució del PAI. Tercer, l’informe dels serveis tècnics municipals que valore amb detall els gastos i les obres executades per l’urbanitzador privat. En quart lloc l’informe dels serveis tècnics municipals que valore les actuacions previstes en el PAI i que encara estiguen pendents.

A partir d’eixes dades caldrà redactar el document de liquidació del PAI del Bovalar. Dins del qual constaran els ingressos percebuts per l’urbanitzador per les quotes dels propietaris de terrenys. Així com els costos assumits per l’agent urbanitzador en el desenvolupament del PAI. També els costos de les actuacions pendents conforme a les previsions inicials. Finalment el document inclourà les quotes pendents d’abonar per part dels propietaris, ja siguen impagades a hores d’ara o bé que no han estat reclamades. Encara en queden dos passos més per a assolir la força formal del procediment. De nou el ple de la corporació municipal de Rocafort haurà d’aprovar eixe document de liquidació del Programa d’Actuació Integrada (PAI del Bovalar). I caldrà notificar-lo a les parts interessades: agent urbanitzador, entitat avalista, i propietaris de parcel·les.

Bona nit i bona sort, que toca donar la cara…

És l’hora de donar la cara i actuar a favor del futur del poble. Cal resoldre el “mort” del PAI del Bovalar. I caldrà molta tenacitat, no encantar-se, no deixar-lo podrir-se ni florir-se… Una vegada aprovat l’acord de liquidació el govern municipal haurà d’impulsar una nova programació i la conclusió definitiva de l’actuació. També la redacció del programa de gestió directa, amb l’alternativa tècnica, la memòria i les normes d’actuació corresponents.

Dels requisits pendents, la taxa EPSAR s’ha sabut durant el 2019. Així com la rotonda de l’eixida nord, impossible de realitzar. Tal com reconeix la Diputació de València i coneix la Conselleria, perquè ja construïren un túnel allà en la carretera Godella-Bétera. No obstant queda per resoldre la manera d’evacuar les pluvials cap al barranc dels Frares. I podria integrar-se’n la solució en el projecte que ara estudien en la DG d’Aigües. La costura amb la zona urbana consolidada és més clara… En tot cas, el govern municipal no pot defugir la seua responsabilitat amb el poble. És clar que no serà fàcil i els exigirà molt d’esforç i poc lluïment, però trobarà el suport transversal dels que lamentem l’atzucac del PAI del Bovalar. Cal sembrar futur.

No valen excuses per al govern actual. Doncs ara els pertoca continuar l’esforç dels anteriors. Dels quals només esmente la providència del 29-3-2016 (“Medidas necesarias para la conclusión del PDAI Sector Residencial “El Bovalar”, en Rocafort para su recepción definitiva”) i la resolució del 17-6-2016 (“Programa de actuación integrada del sector residencial El Bovalar de Rocafort”), signades per l’alcaldessa Amparo Sampedro. També vos porte la carta del regidor Comeig (“Aclariments necessaris de la situació del PAI del Bovalar”) de l’1 de febrer de 2019, que donà peu a una providència d’alcaldia de Víctor Jiménez Bueso adreçada a tots els departaments implicats.

20190201_Situació Pai Bovalar

 

PAI del Bovalar (2): picar pedra per una solució

Tornem a parlar del PAI del Bovalar hui. En el primer lliurament resseguíem els seus orígens, i ara detallarem la faena dels darrers anys. A partir de la inactivitat de l’agent urbanitzador del PAI del Bovalar (Urbanite primer i en acabant Electra) l’Ajuntament de Rocafort activà mesures. Primer reunions i reclamacions, com les resolucions d’alcaldia del 5 de juliol de 2017, sense cap resultat ni compromís concret. Llavors el ple municipal de setembre de 2017 aprovà iniciar el procediment de resolució de la condició d’agent urbanitzador del PAI del Bovalar. Tanmateix l’Ajuntament va sol·licitar l’informe del Consell Jurídic Consultiu (CJC) per tal d’assegurar la millor manera legal de tramitar-ne l’expedient.

El dictamen preceptiu del CJC fou emés el 28 de febrer de 2018 i rebut per l’ajuntament el 5 de març de 2018. Justament aquelles indicacions foren la guia de l’acord aprovat en el ple del 20 de març de 2018. “El ple de l’Ajuntament de Rocafort, en una sessió extraordinària celebrada en la vesprada de hui, ha aprovat la caducitat del PAI (Programa d’Actuació Integrada) del Bovalar i resoldre la condició d’agent urbanitzador de l’empresa adjudicatària. Amb els vots a favor de l’equip de Govern (PSPV, Guanyem, IxR i Compromís), Ciutadans, i les abstencions del grup Popular i el grup no adscrit, el Consistori assumeix d’aquesta manera la gestió directa del PAI amb la intenció de desbloquejar la situació, enquistada des de fa anys, després que les múltiples gestions municipals amb l’empresa constructora hagen resultat infructuoses“, n’explicava la crònica.

Va ser en el ple del 26 de juliol de 2018 quan s’aprovà la resolució dels recursos de reposició presentats a l’acord de març. Com a conseqüència s’hi acceptaven al·legacions de propietaris particulars i quedava rebutjat el recurs de l’agent urbanitzador anterior del PAI del Bovalar.

El nou govern, de forment ni un gra

Les eleccions de maig del 2019 propiciaren un canvi de govern, ara format per PP, C’s i Vox. En les primeres entrevistes amb el nou alcalde, Guillermo José, parlava del PAI com una de les seues prioritats. Després tot allò s’esvaí, desaparegué i fa mesos que ni en parlen ni mouen fitxa…

Quan l’entrevistaren en Levante-EMV el 19 de juny de 2019 (fou elegit alcalde el15 de juny) afirmava: “Requerir a los propietarios la limpieza de parcelas es una de las primeras cosas que voy a firmar”. Com a resultat alguna parcel·la sí la van netejar, però poques. Quantes propietats van ser notificades? Quin seguiment se’n va fer? No se’n va fer cap execució forçosa de neteja per part de l’ajuntament per tal de passar la factura als propietaris… Alguna altra iniciativa d’ordenar i gestionar la neteja? No n’informen, però l’aspecte general és d’abandó i cap seguiment. Sembla que hem tornat a mirar cap a una altra banda.

A més insistia en la prioritat d’avançar amb el PAI del Bovalar. “No puede estar paralizado. Es de agradecer la gestión de Eduard Comeig (Compromís) en este asunto, pero ahora tenemos que desbloquear esa situación. Los propietarios están pagando IBI urbano pero no pueden construir ni hacer nada y eso se debe solucionar”. Vull dir que no hi ha cap problema personal. L’alcalde va fer una declaració generosa i poc habitual en la competència política. Tant fa que siga més fàcil parlar bé de qui ha desaparegut i ja no mantindrà la rivalitat sobre la gestió. El gest cal valorar-lo positivament i agrair-lo. Ara bé, això no lleva que calga continuar amb l’exigència cap als gestors actuals i amb la crítica constructiva que els eixample les possibilitats de tria. És clar que la responsabilitat de les decisions actuals és seua.

Creix la urgència d’avançar en la solució

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (1)

Malgrat els anuncis d’estiu de l’alcalde el PAI del Bovalar continua abandonat. Només hi prosperen els matolls i la desídia. I en acabant de tants anys tots sabem que el problema no és senzill de solucionar. Però sense intentar-ho segur que cada dia ens trobarem més lluny d’arreglar-ho. I la necessitat d’eixir del pou afecta totes les parts implicades: l’ajuntament, els propietaris de parcel·les, la Conselleria i el veïnat de Rocafort.

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (2)

Ara cal liquidar el PAI del Bovalar, i aclarir la situació actual. És a dir, revisar què falta per fer, i del que estiga, quines actuacions no estan conformes a les condicions pactades. També quins propietaris han satisfet les quotes corresponents i quins no ho han fet. I si de veritat s’hi han realitzat les actuacions per a les quals han abonat eixes contribucions… El febrer de 2019 l’alcalde signà una providència a tots els departaments municipals implicats per a impulsar el càlcul de la liquidació del PAI del Bovalar. Rebérem alguns informes. I què ha passat després?

Recompte de dubtes i de dificultats

Detall del PAI del Bovalar, novembre de 2019

L’únic que s’ha fet públic és que el nou govern va rebre la notificació de l’EPSAR del càlcul de la taxa per tal de connectar el PAI a la xarxa d’aigües. Però no va girar les quotes corresponents als propietaris per tal de satisfer-la. Quan aprovaren el pressupost d’enguany el novembre de 2019, eliminaren les partides relacionades. Una d’ingressos per quotes urbanístiques, i una altra del mateix import com a despeses d’actuacions en el PAI del Bovalar. En la pràctica amb eixe gest el govern de C’s+PP+Vox renunciava a fer cap avanç en la solució del PAI, ja que anul·lava la seua capacitat com a agent urbanitzador. Tot el 2020 sense profit, un altre mal presagi…

Detall del PAI del Bovalar, setembre de 2019 (3)

Com a última novetat, tenim la sentència judicial del 16 de gener de 2020. Açò encara acreix la necessitat de treballar amb determinació per una solució per al PAI i per al poble. Esta sentència del contenciós-administratiu anul·la l’acord del 20-3-18 i l’expedient iniciat pel ple municipal del 28-9-17. Perquè el termini de notificació de l’expedient expirava el 21-3-18, però es va fer efectiva el 22-3-18. Així com heu llegit, i el jutge no entra en el fons de la qüestió perquè el procediment està mal notificat. I l’apàtica Electra recupera la condició d’agent urbanitzador…

Continuarà…

Recordem ara les funcions de la secretaria municipal. Segons la LBRL 7/1985, art. 92 bis-1-a): “La de Secretaría, comprensiva de la fe pública y el asesoramiento legal preceptivo”. També interessa l’article 192.2 del ROF: “Las comunicaciones que se dirijan a las autoridades serán firmadas por los Presidentes de las Corporaciones y las demás que den traslado de acuerdos o resoluciones, por el responsable de la Secretaría”. I com a aclariment final, el RD 128/2018, art. 3.3 d), que inclou en el precepte d’assessorament legal en 7ena posició: “Aprobación, modificación o derogación de convenios e instrumentos de planeamiento y gestión urbanística”.

Ufff… Desídia o incompetència, irresponsabilitat o negligència… No ho sabem. Però el que sí sabem és que no podem conformar-nos amb la decepció actual. Sense dubte cal donar la cara i solucionar el problema del PAI del Bovalar. Perquè el poble ho mereix i l’ajuntament ha d’activar la seua responsabilitat… Pròximament en repassarem les accions necessàries.

 

 

El PAI del Bovalar (1): antecedents turbulents

Poc després de començar a gestionar l’àrea municipal d’urbanisme, en la tardor de 2016, l’arquitecta municipal ens avisava del “problema” del PAI del Bovalar. La insistència d’alguns propietaris de solars en aquella zona ens acabaren de posar en alerta… Bé que recorde una mare i els seus dos fills, propietaris respectivament de parcel·les en el PAI, i al seu advocat, els seus registres d’entrada, l’èmfasi en la reclamació dels seus interessos i el llançament d’averanys de denúncies i presó… Ja sabem que escoltar al veïnat és una prioritat de la gestió municipal, això és aixina.

Rocafort té un terme municipal menut que s’allarga des de l’horta de Godella al sud-est, fins a la pinada de la Bonaigua i els inicis del secà al nord-oest. Una llesca de terreny de 2.3 km2 encerclada pels termes de Massarrojos (València) i Godella. Dins, les possibilitats de créixer en construccions és quasi nul·la, perquè gran part de l’espai urbanitzat és esponjós d’arbres i verd. També perquè passada la via del tren de via estreta hi ha els cultius de l’horta. I perquè la franja oest del centre del terme està ocupada per un PAI del Bovalar empantanat. Per això els solars del PAI no han assolit la consideració de parcel·les urbanes.

Complicacions de bon començament amb el PAI del Bovalar

L’1 d’abril de l’any 2003 l’empresa Urbanite publicava en la premsa la intenció de promoure un Pla d’Actuació Integrada en Rocafort. I el 25 de juliol del mateix any, el ple municipal de Rocafort va aprovar provisionalment el projecte del PAI i l’adjudicació a Urbanite. La comissió territorial d’urbanisme de la Generalitat plantejà algunes esmenes i fins a tres anys més tard no quedaren solucionades per l’ajuntament. Així, el ple de la corporació aprovà definitivament el PAI del Bovalar el 28 d’abril de 2006, amb el seu avantprojecte d’urbanització i l’adjudicació a Urbanite, SL. El 14 de juny el DOGV anunciava el termini d’exposició pública del PAI. Mentre la Generalitat publicava l’aprovació definitiva del planejament urbanístic de la zona del Bovalar el 28 de juny del 2006.

Secció nord del PAI del Bovalar

El BOP del 12 de desembre de 2007 duia l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació del PAI del Bovalar, completat ací. En l’article 11 de l’edicte explica les condicions per a poder considerar les parcel·les com a solars urbans. En resum són: “a) Acceso rodado hasta ellas por vía pavimentada, debiendo estar abiertas al uso público, en condiciones adecuadas, todas las vías a las que den frente”. També: “b) Suministro de agua potable y energía eléctrica con caudales y potencia suficientes para la edificación prevista”. A més: “c) Evacuación de aguas residuales a la red de alcantarillado. No justifica la dotación de este servicio la evacuación a acequias o fosas sépticas”. I per fi: “d) Acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado público en, al menos, una de las vías a que dé frente la parcela”.

Més complicacions i contradiccions

Sector central del PAI del Bovalar

L’anterior guia dels fets ha estat extreta del blog d’Amparo Sampedro, alcaldessa de Rocafort (2011-2016), de l’entrada “El PSOE de Rocafort y el PAI del Bovalar” (24-5-2008), amb molta informació detallada. Com els seus comentaris sorgeixen mentre succeïa tot el procés, aporten un valor afegit. També interessen les seues entrades del 14-2-2009, 16-2-2009, 18-2-2009 i del 21-2-2009 (“PAI, suma y sigue…”).

Sector sud del PAI del Bovalar

Totes fan referència a la informació de Levante-EMV que relacionava  la constructora amb una investigació per corrupció, i que la reparcel·lació estava rebutjada per no constar els avals de l’empresa. També la crònica d’El País: “El plan residencial El Bovalar ha tenido, (…) una tramitación controvertida”. “Y hasta aquí lo que de verdad certifica el Registro de la Propiedad de Moncada. O sea, que queda claro que el aval NO CONSTA EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD. Y por mucho que el PP intente moldear a su gusto lo que es real y cierto, sin tener el mínimo reparo en manipular incluso lo que está escrito en documentos públicos si es necesario, la realidad es tozuda y tarde o temprano se manifiesta”, escrivia Sampedro aquell 21 de febrer. A més existí conflicte judicial, des de Rocafort i un recurs de l’Ajuntament de Godella mantingué les obres paralitzades uns mesos.

Reprenem la iniciativa durant el 2016-2019

Imatge del ple municipal de juliol del 2018, quan tractàrem les al·legacions a l’acord de caducitat del PAI del Bovalar i de gestió directa de l’ajuntament.

La situació del PAI no arribà mai a una gestió satisfactòria. I segons la darrera certificació d’obra (octubre de 2010) estaria en un 89,45% d’execució. Per això l’Ajuntament de Rocafort en 2011 assumí una recepció parcial. En concret la xarxa viària, les zones verdes, les instal·lacions de la xarxa de reg, del mobiliari urbà, de la senyalització de trànsit, del gas natural, de la telefonia, la infraestructura elèctrica i la xarxa d’aigua potable. A partir d’ací s’imposà l’apatia de la promotora, potser per la crisi o per les dificultats de resolució global. La inactivitat de l’empresa provocava l’augment del malestar en el poble, com pot mostrar-nos l’article de Rocafort Tribune que enllace.

Nosaltres ho intentàrem amb reunions, reclamacions i consultes per tal d’acabar el projecte. Però a Electra (empresa que s’havia quedat la fallida Urbanite) res li va fer moure ni un dit… I és com aquell que s’excusa d’un examen perquè va al funeral de la iaia, que per molt “modern family” que siguem, quan ja en van més de tres resulta sospitós. Per eixe motiu esbrinàrem les possibilitats de donar solució al PAI i l’Ajuntament de Rocafort consultà al Consell Jurídic Consultiu. A partir de les seues indicacions, el Ple del 20 de març de 2018 declarà la caducitat del PAI del Bovalar i “la resolució de l’adjudicació de la condició d’agent urbanitzador”. L’acord quedava notificat en publicar-lo en el BOE el 5 d’abril de 2018, i ací la referència en el DOGV del 18 d’abril. En acabant, al juliol del 2018, aprovàrem la resposta sobre les al·legacions a l’acord de gestió directa (DOGV).

El tema és llarg i enrevessat. Continuarem…


					

Fonamentar la convivència en el Barranquet (Consell Escolar II)

Un dels moments de preparació del “banc de l’amistat”, punt central en les estratègies de reforçament de la convivència des de la responsabilitat compartida

El divendres 31 de gener El Barranquet va celebrar el dia escolar de la no violència i la pau, en l’aniversari de la mort de Gandhi, 30 de gener. A banda de les activitats que portaren a terme en el pati i en cada un de les aules, les activitats destacaven el “banc de l’amistat”. Sobre esta novetat material del pati parlàrem en el post referit a l’anterior consell escolar del centre. El passat dimecres 29 tornà a haver-hi reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet, però no vaig aconseguir arreglar-me’n un permís en la faena. Encara que he parlat amb algunes de les persones membres i crec que funcionà prou bé. M’explique.

Seguiment d’activitats educatives i gestió interna

Imatge de l’actuació conjunta prèvia a Nadal, que enguany resultà especialment creativa, reeixida, i implicada amb l’actualitat de les preocupacions ambientals del món

Primer tocava repassar el funcionament del primer trimestre. Amb el repàs de la programació general anual (PGA) que concreta el projecte educatiu del centre de cada curs. En l’explicació escrita quedava demostrada la coordinació de totes les activitats educatives realitzades, en funció dels objectius docents compartits. Per això naturalment fou aprovat, igual que el pressupost del centre per a enguany. S’hi inclouen dos Erasmus+ per a mestres, que coneixeran experiències educatives a Dublín i  a Suècia. També el programa d’esport “activitats físiques i salut”.

Respecte de l’objectiu global de l’educació inclusiva i per a la convivència, destaquem tres iniciatives. La formació per a la resolució de conflictes, la col·laboració amb altres escoles veïnes, i la integració formativa en llengües. El primer tema és molt important, i començarà amb formació a càrrec de Pon solución, a partir del ja inaugurat “banc de l’amistat”. “Volem que els mediadors siguen l’alumnat de tercer cicle, hi haurà formació per a mestres i també per als alumnes”, explica la directora M. Pau.

En segon lloc, El Barranquet continua amb el treball i projectes amb Koynos, i l’entitat Plena inclusión sobre accessibilitat cognitiva. Inclou la participació conjunta en el projecte “Conéctate a la inclusión”, així com altres congressos i jornades. Sobre el tema dels idiomes, el contacte amb l’anglés es comença a treballar en infantil, i augmenta en assignatures durant la primària. I la directora recorda que “necessitem treballar molt el valencià, per poder fer l’aprenentatge de lectoescriptura en valencià”. Ací teniu una notícia interessant sobre el valor d’aprofitar la lectura com a hàbit.

Instal·lacions, cooperació i convivència

Treball en l’hortet d’alumnat d’infantil, amb mares, pares i mestres.

També insisteix Mari Pau en la manera de viure l’escola que és tradicional en El Barranquet: “Ací no val manar i que ho facen, cal estar”. Esta perspectiva d’implicació de tota la comunitat educativa, està prou estesa entre les famílies. també arriba a la resta d’agents de l’entorn de l’escola. Això com és lògic comença per l’ajuntament i les seues complicitats amb l’educació pública. I la regidora delegada de Godella, Teresa Bueso, aportà informacions interessants i ben positives.

Ella va explicar el moment de gestió de diverses necessitats del centre. Com ara la renovació a càrrec de l’Edificant, el manteniment i alguns arranjaments més. Sobre la renovació de l’edifici de l’escola, l’arquitecte municipal s’ha reunit amb representants de Conselleria per tal d’ajustar el projecte a les condicions del programa Edificant. El càlcul previst és que l’ajuntament de Godella presentarà el projecte a Conselleria en dos mesos, prèvia presentació a les famílies del Barranquet. També l’ajuntament instal·larà nous jocs en el pati de Primària.

Continuem endavant, ben conscients de la necessària aportació de tots a la millora de les condicions educatives. I sobretot, amb l’objectiu d’implicar-nos en la millora de la convivència, que sempre ens reclama personalment.

 

Connectar Rocafort és millorar el veïnat

El carrer Massarrojos a punt per a transitar-lo amb comoditat (gener de 2020)

En els darrers passejos he pogut comprovar amb alegria que ja han avançat molt els treballs d’adequació dels carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos. Concretament en els trams que han estat irregulars dècades, coberts de terra i pedres, asilvestrats arribaven a impedir el trànsit pel carrer Massarrojos. Són uns trams que dificultaven el pas de persones i de vehicles, que interrompien la travessia interior Est-Oest. Ara parlem de les vies que trobem des de la zona de la Colònia, a tocar del carrer Ausiàs March per dalt. I l’espai del PAI del Bovalar entre l’Escoleta i els paellers, en el que seria la continuació del carrer Nicolás Alonso, per baix.

Crec que és un bon motiu per a valorar el treball que es pot fer des d’un ajuntament per a millorar la vida del veïnat. Evitar els obstacles al dinamisme social, a les possibilitats de la població, resulta una tasca principal de la gestió municipal. Perquè és una ajuda justa a les persones que hi viuen i per a tots els altres que hi passem amunt i avall. Perquè connectar Rocafort, els espais de passeig habitual i de trànsit, ens facilita la vida i ens permet gaudir millor de les possibilitats del nostre poble. Ens en beneficiem tots.

Una miqueta de memòria

Vista del carrer Massarrojos des de baix (Bovalar), el 26 de novembre de 2019

Quan l’any 1990 Rocafort va aprovar el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU Rocafort: BOP del 25 de maig de 1990) aquelles edificacions quedaven en els límits del poble. Llavors formaven un conjunt de cases en un àmbit semiurbà, entre la continuació de la Gran València i la caiguda al ponent de la Colònia. Per això s’hi preveia completar la urbanització de la zona a través de l’instrument d’una Unitat d’Actuació, la UA10. 

Però el fet cert és que mai es va posar en funcionament aquell plantejament urbanístic. La bona veritat és que en els primers anys dos mil (potser el 2004?) s’arribà a promoure un projecte d’urbanització per tal de connectar-lo definitivament a la trama urbana de Rocafort. I es publicà l’anunci de la intenció municipal d’aprovar la UA10… Ara bé, fora per quimeres familiars, incapacitat administrativa o inconsistència de l’impuls, ja no se’n va saber res més. Foc d’encenalls, aigua en cistella, tot anà a dissipar-se a l’ombra del temps. Tant fa, la paràlisi semblava una condemna ferma durant anys i anys. Si de cas, la sospita que podia ser un element conflictiu o bé la comoditat de la ignorància, mantenien el tema en via morta.

Connectar Rocafort: un procés administratiu amb garanties

Vista del carrer Pare Fullana des d’Ausiàs March, 28 de novembre de 2019

Amb el pas dels anys la trama urbana de Rocafort creixia i no sempre d’una manera prou organitzada. Sobretot la nova faiçó ve produïda pel PAI de Bovalar (inacabat, aturat de fa molts anys, però urbanitzat en més d’un 90%). A causa de les transformacions urbanes ha resultat que esta zona va quedar dins de la trama urbana consolidada. Així entenem consolidades “les àrees a on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials”. També veïns i veïnes d’eixos carrers acudien a l’ajuntament a reivindicar solucions per a l’anomalia en la qual habitaven el poble.

Fou a partir d’una d’aquelles reunions que el vicesecretari de l’Ajuntament de Rocafort ens va informar de les obligacions municipals de mantindre les vies urbanes en condicions. Atenent que els carrers eren propietat municipal i que es trobaven dins de la trama urbana consolidada. A partir d’eixe moment la perspectiva era diferent de la interpretació habitual dels anys anteriors, i calia posar-se en marxa. Perquè era el regidor delegat d’urbanisme ho explique, des d’agost de 2016 fins a maig del 19, i em va tocar viure l’experiència institucional.

Embastar durant anys el pla de connectar Rocafort

Imatge de la mesa de contractació del 23 de maig de 2019, en la qual es va seleccionar l’empresa que realitzaria l’obra en els carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos

El procés consistí en el tràmit administratiu normal: visitar i estudiar les necessitats de l’espai, encomanar un projecte d’adequació dels carrers per tal de dotar-los dels serveis obligatoris, i buscar finançament per a l’obra via subvencions públiques. Com la pràctica obliga, m’he ensenyat nomenclatura i condicions bàsiques de funcionament en estos temes, que abans no en tenia. Tot avanç requereix informes tècnics i jurídics que indiquen els passos a seguir. Són la garantia de la continuïtat institucional. La voluntat política aporta la prioritat de connectar Rocafort pels beneficis socials previstos en compliment de la llei.

Per als qui no estem avesats per professió ni estudis al tema urbanístic, un recordatori de les competències municipals. En concret, reproduïsc l’article 26.1 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local: “Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: a) En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas“.

Una solució a favor de la convivència del veïnat

Carrer Massarrojos el 28 de novembre passat

En resum, Aguas de Valencia va connectar la xarxa des d’Ausiàs March fins al PAI, amb les inversions de millora que els corresponen segons la seua concessió. Després, i una volta rebut el projecte de provisió de servicis bàsics, es pogué presentar a subvencions. Així aconseguírem l’aprovació de la inversió dels fons d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València (IFS 2018, de la pàgina 6 a la 29). El següent pas fou preparar-ne els plecs de licitació per a les ofertes d’empreses. Després el 23 de maig de 2019 la mesa de contractació municipal proposà la contractació de la millor oferta. I a la tardor passada començaren realment les obres.

Ara per fi sembla imminent l’obertura d’estos trams de carrer que permeten connectar Rocafort internament millor. Açò és una molt bona notícia per al poble, perquè elimina un punt negre principal. Enhorabona a tot el veïnat.

Salvem Les Moles de Paterna, les volem parc natural

Demà dissabte 25 de gener a les 11.30h hi ha convocada una concentració en la plaça de Manises de València. Hi tornarem a reivindicar el reconeixement com a Parc Natural en Les Moles de Paterna. També serà un impuls de dignitat cívica, de responsabilitat, d’aplec obert i festiu, d’informació, de creativitat i de protecció de futur compartit. Com ha estat tot el moviment de defensa veïnal de Les Moles. Ara organitzat en la plataforma Coordinadora per la protecció de Les Moles (ací la seua pàgina en Facebook, i ací el seu twitter: @lamolanostra).

Principalment demà serà una bona ocasió de celebrar que les institucions han recorregut la sentència del passat octubre. Ja que aquella sentència donava en part la raó als promotors del megacentre comercial que amenaça de destrossar per a sempre el nostre paratge natural. Ara com ara els ajuntaments de Manises i de Godella n’han presentat ja el recurs, i la Generalitat ho ha anunciat. Segons els advocats de la Generalitat, aquella resolució contravé “la normativa estatal i europea” (notícia en La Vanguardia, i també en Levante-EMV).

Recompte mínim de la defensa del territori

En Rocafort a peu pla ja parlàrem de la protecció de Les Moles quan la convocatòria popular de plantació de llavors. Hui la lluita per la defensa del territori i per a reduir els efectes de l’escalfament global és una de les més urgents. A banda de ser de les més importants per a viure el futur en condicions raonables. La defensa del parc natural en Les Moles és una lluita positiva que millora les condicions de vida de tots nosaltres.

Com ja ho van ser les lluites a favor de la defensa de la Devesa del Saler, el jardí del Túria (“el riu és nostre i el volem verd”), Salvem el Botànic i tantes altres… En totes elles la mobilització popular de base, la constància, les complicitats entre el veïnat i les propostes tècniques a favor de conviure amb la natura, resultaren fonamentals. Ací tornem a plantar cara, a crear futur respirable donant-nos les mans. Però pense que este vídeo d’un minut ho transmet i explica molt millor:

Els problemes d’Intu

El problema principal que ens afecta és promoure un projecte devastador, insostenible, saturador i irreversible. Naturalment. Com la carrera cap a enlloc d’un model especulador i depredador, que sols busca el benefici ràpid per als promotors. Mentre que tots els peatges els carreguem per sempre les persones que habitem el nostre territori. Durant els darrers anys molta gent ha manifestat el seu rebuig a esta barbaritat: col·lectius veïnals, de comerciants, i municipis propers.

Encara més, un projecte nociu tan desmesurat, resulta que està en mans d’una empresa multinacional amb greus dubtes de solvència. Diferents notícies durant els mesos passats posen en qüestió la viabilitat del model de negoci que impulsa Intu. Els seus projectes han estat posats a la venda, com en Saragossa i Astúries. O bé les condicions que pretenen imposar han sigut rebutjades per les autoritats municipals, com en Vigo. I allí on eren acollits, ara no semblen capaços de fer real la inversió anunciada, com en Torremolinos.

Segons Expansión: “Al final de junio de 2019, Intu Properties tenía 4.700 millones de libras en deuda, mientras que su valor bursátil quedó ayer situado en unos 300 millones de libras. Las ventas de activos y la ampliación de capital pueden reducir casi a la mitad la carga financiera en el balance. El mercado considera que el grupo no puede acarrear esa deuda ante el riesgo de perder muchos de los inquilinos en sus centros comerciales, ante la crisis que vive el sector en Reino Unido por el auge de las ventas digitales”. Ja siga per la crisi del model de negoci de megacentres comercials que arrossega a esta multinacional, o per la seua pròpia gestió arriscada, posen en dubte la seua solvència. Més encara les seues promeses de fantasia… Baixen les seues accions i els cal ampliar capital.

Volem #LesMolesParcNatural ara!

La iniciativa ciutadana a favor de #LesMolesParcNatural representa la solidaritat entre totes les persones que vivim ací i totes les que vindran després. Mou el civisme constructiu, propositiu i ferm en la defensa de les condicions de vida del conjunt de la societat. Perquè són valors que aporten beneficis a tots, ens permeten respirar, quasi literalment.Avall podeu consultar un document de treball sobre usos socials de Les Moles.

La presentació dels recursos institucionals és important i els donem la benvinguda. Però no és prou. Volem la protecció del nostre espai natural, i cal protegir Les Moles integrant l’espai en el Parc Natural del Túria. En el seu PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals), de manera que aprofite com a corredor verd. I també amb l’objectiu de guanyar-lo per a usos sostenibles de tota la població. No podem continuar amb un model que depreda territori i persones. Cal protegir el territori de l’especulació: Les Moles Parc Natural ARA!

***Cròniques de la concentració del 25 de gener, en Levante-EMV i en La Vanguardia.

pla-usos de La Mola

Llengües i convivència, parlem-ne

vídeo breu d’À Punt que explica el funcionament de la llei de plurilingüisme en les escoles valencianes

Ahir dissabte 18 de gener de 2020, foren convocades una dotzena de concentracions contra l’escola, el valencià i l’aplicació de la llei de plurilingüisme en la secundària. En un país com el nostre cal que tota la ciutadania estiga formada en les llengües oficials (el valencià i el castellà), per tal que el fonament de la convivència siga constructiu i permeta la llibertat d’expressar-nos i comunicar-nos en la que triem en cada moment. “Un reequilibri que ens pot acostar a la convivència tolerant, inclusiva i pacífica de què continuem estant tan necessitats”, diu Nathalie Torres en l’article “Treballar per la convivència lingüística”.

La nova llei pretén acomplir l’objectiu estatutari d’assegurar el domini pràctic dels dos idiomes oficials en la població, a partir de la presència equilibrada del valencià i del castellà, a banda de la introducció de l’anglés. A més d’assignatures de llengua, incorpora el seu ús vehicular per a l’ensenyament d’altres matèries. Planteja un 25% de docència en valencià i un altre 25% en castellà, com a mínim, i almenys un 15% en anglés. La resta de les hores poden distribuir-se fins a un 25% màxim en anglés i un 50% màxim en les nostres llengües oficials, el valencià i el castellà. Una bona manera d’aconseguir la competència lingüística solvent entre la nostra ciutadania. Llengües i convivència basada justament a naturalitzar el contacte, l’ús i a conviure personalment amb les llengües, superant desconeixences, prejudicis i barreres de comunicació. A partir de conviure efectivament amb les nostres llengües. Així guanyem en ciutadania, en entesa, en capacitats d’autonomia personal i en complicitats mútues. Sembla raonable, no?

Incendiaris irresponsables

Doncs als promotors de les protestes d’ahir no els pareix que ho siga… Ells s’estimen més la confrontació, l’aïllament, la polèmica estèril, la ignorància i les falsedats. Són elements importants per a rebentar el futur compartit, destruir la cohesió social i fer impossible la gestió de llengües i convivència entre valencians i valencianes. Perquè una sana convivència entre les nostres llengües vol dir una millor convivència entre les persones que conformem el poble valencià. En este article de Vicent Maurí i Marc Candela, de la Intersindical Valenciana, podeu seguir arguments que desmunten les posicions alarmistes dels convocants contra el valencià. Mentre que Escola Valenciana proposa una guia de seguiment i millora dels programes de plurilingüisme ací.

El sistema educatiu anterior ha demostrat no ser efectiu en la competència lingüística de l’alumnat, sobretot en el cas del valencià. Però als que busquen trencar la convivència i convertir el valencià en una llengua residual, això no els interessa. Busquen enfrontaments, volen corcar les possibilitats de futur que ha d’oferir la formació educativa. I de pas condemnar el valencià a ser un instrument inoperant. Al contrari de les recomanacions del Consell d’Europa. Valencians i valencianes hem patit des dels anys setantes una crisi induïda d’identitat, un atac constant a les possibilitats de viure en valencià, i una violència política que sempre ha provat d’intimidar la població i les possibilitats de creixement i normalitat per al progrés social. Especialment a compte de perseguir l’expressió vital i cultural en valencià. Per això volen promoure guetos, malfiances, suspicàcies i lluites intestines.

La batalla del futur, llengües i convivència

Afortunadament la societat ha evolucionat i les provocacions i paranys d’estos sectors antisocials, cada volta troben menys ressò i influència. Facilitar el coneixement de llengües i convivència alimenta unes pràctiques socials més enriquidores per a cada persona i per al conjunt de la nostra societat. L’experiència quotidiana que vivim ho confirma. Ara apuntem aportacions al debat, que mostren varietat de matisos sobre com avançar en l’aprenentatge de llengües i convivència. L’article de Gràcia Jiménez comença: “Hacer una guerra con las lenguas es desalentador y una manera de descohesionar y desactivar una sociedad, que requiere de todas las fuerzas y todos los ánimos para ir hacia adelante y satisfacer las necesidades de todos sus integrantes”, i té raó.

Continuem amb més dades. Com el vídeo informatiu breu d’À Punt sobre la llei de plurilingüisme. Així com l’interessant reportatge de la revista El Temps (Moisès Pérez) sobre l’anomalia de l’exempció lingüística. A més a més, l’article de Raquel Andrés en La Vanguardia que informa que només el 20,36% de les places educatives en València són en valencià. També l’entrada del blog El Gran Duc “Oriola i el valencià”. I l’article d’Antonio Estañ, anterior síndic de Podemos, on recorda: “En un estado democrático con una escuela pública plural, no se debe garantizar -y no existe como tal- la libertad de los padres sobre la educación de sus hijos, esto habilitaría a cualquier cosa. Se debe garantizar su participación activa y, por encima de todo, la libertad de los hijos a liberarse de los prejuicios de sus padres, garantizando los derechos de los que aún no pueden elegir”.

Sí al valencià, a les llengües i convivència

Davant de les mentides i els intents de soscavar la nostra convivència social, cal tornar a insistir en la voluntat d’aprendre. En l’obertura de possibilitats per al conjunt de la població valenciana. En la igualtat d’oportunitats, que és conéixer les nostres llengües i convivència real. Cal tornar a dir que volem més i millor educació. Cal dir de nou sí al valencià. Perquè resultarà en benefici de tots. I cal mantindre el somriure cert que no podran desfer-nos, ni podran trencar la societat. Mai més. Volem compartir el creixement en coneixements, en tolerància, en el debat i la mútua coneixença. El nostre patrimoni cultural és una riquesa que no deixarem de practicar. Millorem la convivència, des del respecte a les llengües i a nosaltres mateixos.

SOBRE_LES_MANIFESTACIONS_DEL_18_DE_GENER_CONTRA_EL_VALENCIA(1)

Rocafort espera les rutes escolars segures

L’escola és un espai central de la nostra convivència social. De la nostra realitat quotidiana. De la nostra vida personal… Ara no parle dels eterns debats sobre continguts i reformes educatives. Ni tan sols de la sempre curta atenció a les necessàries inversions per al manteniment i millora de les instal·lacions escolars. Simplement pretenc fer memòria d’una evidència. Al voltant de l’escola naixen gran part de les relacions personals que mantenim, amb els nostres fills i filles, amb mestres, amb altres famílies amb les quals compartim primer aules i deures. Probablement també, aniversaris, convivències i paelles de cap de setmana… Si ens trobem en la porta de l’escola quasi segur que ens saludarem en trobar-nos pels carrers del poble, veritat?

Per això és tan rellevant per a la convivència com ens relacionem en este àmbit, de quina manera ens acostem i si som capaços d’eixamplar la trobada amable… Si aconseguim passar de les salutacions urgents entre berenars i presses extraescolars, a compartir el passeig des de l’escola fins a casa o a la papereria o a l’acadèmia… No penseu que viurem millor el nostre dia a dia? Sembrarem de més vida i d’una vida millor els carrers de Rocafort? Jo n’estic cert que sí. I que la idea la compartim la majoria de persones que els habitem, no cal ni ser escolars ni mares ni pares ni iaios. El cas és que afortunadament el tema no depén de les meues opinions personals, ja que moltes persones han acollit el tema amb simpatia i encara que segurament amb massa poca velocitat, hem avançat una miqueta.

Un projecte professional i ben madurat

La tardor de 2018 la Policia Local de Rocafort, amb l’impuls i la gestió directa de Mari Paz, l’agent tutor del CEIP Sant Sebastià, va realitzar enquestes, reunions i estudis de mobilitat que són la clau de volta de totes les adaptacions i millores que calen per a gaudir en el nostre poble de les Rutes escolars segures. En l’anàlisi realitzat per la Policia Local queden definides com “una iniciativa de l’Ajuntament de Rocafort que junt amb la Policia Local, el col·legi públic “Sant Sebastià” i l’Escoleta infantil, pretenen que els xics i xiques puguen desplaçar-se de camí a escola de manera autònoma, apostant per una mobilitat saludable, sostenible i segura”. Caldria afegir la insistència de l’AMPA del Barranquet, que a través de Mònica ha traslladat també l’interés i les propostes de les famílies de Rocafort que assisteixen a l’escola veïna.

Rutes escolars segures de Rocafort, a favor del poble

Una volta definits els trajectes més emprats i els punts a millorar, com creuaments i senyalitzacions, la veritat és que el govern anterior no arribàrem més que a encomanar-ne el disseny al veí Xavi Sepúlveda. Com és habitual respongué amb una solució atractiva i efectiva en la identificació accessible. Com ens confirma l’actual alcalde Guillermo José, l’interés institucional continua intacte. “L’obertura de les rutes escolars es farà enguany, hem augmentat la partida de senyalització per a poder tindre-les en ús, calculem que per a la primavera”, explica.

L’estudi de la Policia deia que la intenció municipal era “fer de Rocafort un poble més segur, tranquil i per a les persones”. També indicava diversos objectius com ara: la defensa i protecció dels més vulnerables, recuperar espais, evitar l’ús de vehicles en desplaçaments curts. A més de la seguretat i la reducció d’emissions contaminants. Finalment promocionen la vida saludable, l’autonomia i socialització, i la participació ciutadana d’adults i de menors. En conjunt un reforçament de la base del teixit social rocafortà. Per a disposar de més informació sobre els camins escolars segurs podeu consultar el web de la DGT, o l’article del web MadresHoy.

Doncs queda clar que és una necessitat acabar de posar en ús les Rutes escolars de Rocafort. I també és una bona notícia de veres, que Rocafort, compte amb consensos bàsics, que contribuïsquen a la convivència de la nostra població. Per la meua part, volia sumar el meu comentari a un objectiu compartit. Més encara, si voleu i aprofitant els dies festius que vivim, al desig de millora del nou any. Esperem gaudir prompte d’este benefici compartit, en el proper 2020. Salut i sort per a tots!