El PAI del Bovalar (1): antecedents turbulents

Poc després de començar a gestionar l’àrea municipal d’urbanisme, en la tardor de 2016, l’arquitecta municipal ens avisava del “problema” del PAI del Bovalar. La insistència d’alguns propietaris de solars en aquella zona ens acabaren de posar en alerta… Bé que recorde una mare i els seus dos fills, propietaris respectivament de parcel·les en el PAI, i al seu advocat, els seus registres d’entrada, l’èmfasi en la reclamació dels seus interessos i el llançament d’averanys de denúncies i presó… Ja sabem que escoltar al veïnat és una prioritat de la gestió municipal, això és aixina.

Rocafort té un terme municipal menut que s’allarga des de l’horta de Godella al sud-est, fins a la pinada de la Bonaigua i els inicis del secà al nord-oest. Una llesca de terreny de 2.3 km2 encerclada pels termes de Massarrojos (València) i Godella. Dins, les possibilitats de créixer en construccions és quasi nul·la, perquè gran part de l’espai urbanitzat és esponjós d’arbres i verd. També perquè passada la via del tren de via estreta hi ha els cultius de l’horta. I perquè la franja oest del centre del terme està ocupada per un PAI del Bovalar empantanat. Per això els solars del PAI no han assolit la consideració de parcel·les urbanes.

Complicacions de bon començament amb el PAI del Bovalar

L’1 d’abril de l’any 2003 l’empresa Urbanite publicava en la premsa la intenció de promoure un Pla d’Actuació Integrada en Rocafort. I el 25 de juliol del mateix any, el ple municipal de Rocafort va aprovar provisionalment el projecte del PAI i l’adjudicació a Urbanite. La comissió territorial d’urbanisme de la Generalitat plantejà algunes esmenes i fins a tres anys més tard no quedaren solucionades per l’ajuntament. Així, el ple de la corporació aprovà definitivament el PAI del Bovalar el 28 d’abril de 2006, amb el seu avantprojecte d’urbanització i l’adjudicació a Urbanite, SL. El 14 de juny el DOGV anunciava el termini d’exposició pública del PAI. Mentre la Generalitat publicava l’aprovació definitiva del planejament urbanístic de la zona del Bovalar el 28 de juny del 2006.

Secció nord del PAI del Bovalar

El BOP del 12 de desembre de 2007 duia l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació del PAI del Bovalar, completat ací. En l’article 11 de l’edicte explica les condicions per a poder considerar les parcel·les com a solars urbans. En resum són: “a) Acceso rodado hasta ellas por vía pavimentada, debiendo estar abiertas al uso público, en condiciones adecuadas, todas las vías a las que den frente”. També: “b) Suministro de agua potable y energía eléctrica con caudales y potencia suficientes para la edificación prevista”. A més: “c) Evacuación de aguas residuales a la red de alcantarillado. No justifica la dotación de este servicio la evacuación a acequias o fosas sépticas”. I per fi: “d) Acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado público en, al menos, una de las vías a que dé frente la parcela”.

Més complicacions i contradiccions

Sector central del PAI del Bovalar

L’anterior guia dels fets ha estat extreta del blog d’Amparo Sampedro, alcaldessa de Rocafort (2011-2016), de l’entrada “El PSOE de Rocafort y el PAI del Bovalar” (24-5-2008), amb molta informació detallada. Com els seus comentaris sorgeixen mentre succeïa tot el procés, aporten un valor afegit. També interessen les seues entrades del 14-2-2009, 16-2-2009, 18-2-2009 i del 21-2-2009 (“PAI, suma y sigue…”).

Sector sud del PAI del Bovalar

Totes fan referència a la informació de Levante-EMV que relacionava  la constructora amb una investigació per corrupció, i que la reparcel·lació estava rebutjada per no constar els avals de l’empresa. També la crònica d’El País: “El plan residencial El Bovalar ha tenido, (…) una tramitación controvertida”. “Y hasta aquí lo que de verdad certifica el Registro de la Propiedad de Moncada. O sea, que queda claro que el aval NO CONSTA EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD. Y por mucho que el PP intente moldear a su gusto lo que es real y cierto, sin tener el mínimo reparo en manipular incluso lo que está escrito en documentos públicos si es necesario, la realidad es tozuda y tarde o temprano se manifiesta”, escrivia Sampedro aquell 21 de febrer. A més, un recurs de l’Ajuntament de Godella mantingué les obres paralitzades uns mesos.

Reprenem la iniciativa durant el 2016-2019

Imatge del ple municipal de juliol del 2018, quan tractàrem les al·legacions a l’acord de caducitat del PAI del Bovalar i de gestió directa de l’ajuntament.

La situació del PAI no arribà mai a una gestió satisfactòria. I segons la darrera certificació d’obra (octubre de 2010) estaria en un 89,45% d’execució. Per això l’Ajuntament de Rocafort en 2011 assumí una recepció parcial. En concret la xarxa viària, les zones verdes, les instal·lacions de la xarxa de reg, del mobiliari urbà, de la senyalització de trànsit, del gas natural, de la telefonia, la infraestructura elèctrica i la xarxa d’aigua potable. A partir d’ací s’imposà l’apatia de la promotora, potser per la crisi o per les dificultats de resolució global. La inactivitat de l’empresa provocava l’augment del malestar en el poble, com pot mostrar-nos l’article de Rocafort Tribune que enllace.

Nosaltres ho intentàrem amb reunions, reclamacions i consultes per tal d’acabar el projecte. Però a Electra (empresa que s’havia quedat la fallida Urbanite) res li va fer moure ni un dit… I és com aquell que s’excusa d’un examen perquè va al funeral de la iaia, que per molt “modern family” que siguem, quan ja en van més de tres resulta sospitós. Per eixe motiu esbrinàrem les possibilitats de donar solució al PAI i l’Ajuntament de Rocafort consultà al Consell Jurídic Consultiu. A partir de les seues indicacions, el Ple del 20 de març de 2018 declarà la caducitat del PAI del Bovalar i “la resolució de l’adjudicació de la condició d’agent urbanitzador”. Ací la referència en el DOGV i l’acord publicat en el BOE. En acabant, al juliol del 2018, aprovàrem la resposta sobre les al·legacions a l’acord de gestió directa (DOGV).

El tema és llarg i enrevessat. Continuarem…


					

Fonamentar la convivència en el Barranquet (Consell Escolar II)

Un dels moments de preparació del “banc de l’amistat”, punt central en les estratègies de reforçament de la convivència des de la responsabilitat compartida

El divendres 31 de gener El Barranquet va celebrar el dia escolar de la no violència i la pau, en l’aniversari de la mort de Gandhi, 30 de gener. A banda de les activitats que portaren a terme en el pati i en cada un de les aules, les activitats destacaven el “banc de l’amistat”. Sobre esta novetat material del pati parlàrem en el post referit a l’anterior consell escolar del centre. El passat dimecres 29 tornà a haver-hi reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet, però no vaig aconseguir arreglar-me’n un permís en la faena. Encara que he parlat amb algunes de les persones membres i crec que funcionà prou bé. M’explique.

Seguiment d’activitats educatives i gestió interna

Imatge de l’actuació conjunta prèvia a Nadal, que enguany resultà especialment creativa, reeixida, i implicada amb l’actualitat de les preocupacions ambientals del món

Primer tocava repassar el funcionament del primer trimestre. Amb el repàs de la programació general anual (PGA) que concreta el projecte educatiu del centre de cada curs. En l’explicació escrita quedava demostrada la coordinació de totes les activitats educatives realitzades, en funció dels objectius docents compartits. Per això naturalment fou aprovat, igual que el pressupost del centre per a enguany. S’hi inclouen dos Erasmus+ per a mestres, que coneixeran experiències educatives a Dublín i  a Suècia. També el programa d’esport “activitats físiques i salut”.

Respecte de l’objectiu global de l’educació inclusiva i per a la convivència, destaquem tres iniciatives. La formació per a la resolució de conflictes, la col·laboració amb altres escoles veïnes, i la integració formativa en llengües. El primer tema és molt important, i començarà amb formació a càrrec de Pon solución, a partir del ja inaugurat “banc de l’amistat”. “Volem que els mediadors siguen l’alumnat de tercer cicle, hi haurà formació per a mestres i també per als alumnes”, explica la directora M. Pau.

En segon lloc, El Barranquet continua amb el treball i projectes amb Koynos, i l’entitat Plena inclusión sobre accessibilitat cognitiva. Inclou la participació conjunta en el projecte “Conéctate a la inclusión”, així com altres congressos i jornades. Sobre el tema dels idiomes, el contacte amb l’anglés es comença a treballar en infantil, i augmenta en assignatures durant la primària. I la directora recorda que “necessitem treballar molt el valencià, per poder fer l’aprenentatge de lectoescriptura en valencià”. Ací teniu una notícia interessant sobre el valor d’aprofitar la lectura com a hàbit.

Instal·lacions, cooperació i convivència

Treball en l’hortet d’alumnat d’infantil, amb mares, pares i mestres.

També insisteix Mari Pau en la manera de viure l’escola que és tradicional en El Barranquet: “Ací no val manar i que ho facen, cal estar”. Esta perspectiva d’implicació de tota la comunitat educativa, està prou estesa entre les famílies. també arriba a la resta d’agents de l’entorn de l’escola. Això com és lògic comença per l’ajuntament i les seues complicitats amb l’educació pública. I la regidora delegada de Godella, Teresa Bueso, aportà informacions interessants i ben positives.

Ella va explicar el moment de gestió de diverses necessitats del centre. Com ara la renovació a càrrec de l’Edificant, el manteniment i alguns arranjaments més. Sobre la renovació de l’edifici de l’escola, l’arquitecte municipal s’ha reunit amb representants de Conselleria per tal d’ajustar el projecte a les condicions del programa Edificant. El càlcul previst és que l’ajuntament de Godella presentarà el projecte a Conselleria en dos mesos, prèvia presentació a les famílies del Barranquet. També l’ajuntament instal·larà nous jocs en el pati de Primària.

Continuem endavant, ben conscients de la necessària aportació de tots a la millora de les condicions educatives. I sobretot, amb l’objectiu d’implicar-nos en la millora de la convivència, que sempre ens reclama personalment.

 

Connectar Rocafort és millorar el veïnat

El carrer Massarrojos a punt per a transitar-lo amb comoditat (gener de 2020)

En els darrers passejos he pogut comprovar amb alegria que ja han avançat molt els treballs d’adequació dels carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos. Concretament en els trams que han estat irregulars dècades, coberts de terra i pedres, asilvestrats arribaven a impedir el trànsit pel carrer Massarrojos. Són uns trams que dificultaven el pas de persones i de vehicles, que interrompien la travessia interior Est-Oest. Ara parlem de les vies que trobem des de la zona de la Colònia, a tocar del carrer Ausiàs March per dalt. I l’espai del PAI del Bovalar entre l’Escoleta i els paellers, en el que seria la continuació del carrer Nicolás Alonso, per baix.

Crec que és un bon motiu per a valorar el treball que es pot fer des d’un ajuntament per a millorar la vida del veïnat. Evitar els obstacles al dinamisme social, a les possibilitats de la població, resulta una tasca principal de la gestió municipal. Perquè és una ajuda justa a les persones que hi viuen i per a tots els altres que hi passem amunt i avall. Perquè connectar Rocafort, els espais de passeig habitual i de trànsit, ens facilita la vida i ens permet gaudir millor de les possibilitats del nostre poble. Ens en beneficiem tots.

Una miqueta de memòria

Vista del carrer Massarrojos des de baix (Bovalar), el 26 de novembre de 2019

Quan l’any 1990 Rocafort va aprovar el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU Rocafort: BOP del 25 de maig de 1990) aquelles edificacions quedaven en els límits del poble. Llavors formaven un conjunt de cases en un àmbit semiurbà, entre la continuació de la Gran València i la caiguda al ponent de la Colònia. Per això s’hi preveia completar la urbanització de la zona a través de l’instrument d’una Unitat d’Actuació, la UA10. 

Però el fet cert és que mai es va posar en funcionament aquell plantejament urbanístic. La bona veritat és que en els primers anys dos mil (potser el 2004?) s’arribà a promoure un projecte d’urbanització per tal de connectar-lo definitivament a la trama urbana de Rocafort. I es publicà l’anunci de la intenció municipal d’aprovar la UA10… Ara bé, fora per quimeres familiars, incapacitat administrativa o inconsistència de l’impuls, ja no se’n va saber res més. Foc d’encenalls, aigua en cistella, tot anà a dissipar-se a l’ombra del temps. Tant fa, la paràlisi semblava una condemna ferma durant anys i anys. Si de cas, la sospita que podia ser un element conflictiu o bé la comoditat de la ignorància, mantenien el tema en via morta.

Connectar Rocafort: un procés administratiu amb garanties

Vista del carrer Pare Fullana des d’Ausiàs March, 28 de novembre de 2019

Amb el pas dels anys la trama urbana de Rocafort creixia i no sempre d’una manera prou organitzada. Sobretot la nova faiçó ve produïda pel PAI de Bovalar (inacabat, aturat de fa molts anys, però urbanitzat en més d’un 90%). A causa de les transformacions urbanes ha resultat que esta zona va quedar dins de la trama urbana consolidada. Així entenem consolidades “les àrees a on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials”. També veïns i veïnes d’eixos carrers acudien a l’ajuntament a reivindicar solucions per a l’anomalia en la qual habitaven el poble.

Fou a partir d’una d’aquelles reunions que el vicesecretari de l’Ajuntament de Rocafort ens va informar de les obligacions municipals de mantindre les vies urbanes en condicions. Atenent que els carrers eren propietat municipal i que es trobaven dins de la trama urbana consolidada. A partir d’eixe moment la perspectiva era diferent de la interpretació habitual dels anys anteriors, i calia posar-se en marxa. Perquè era el regidor delegat d’urbanisme ho explique, des d’agost de 2016 fins a maig del 19, i em va tocar viure l’experiència institucional.

Embastar durant anys el pla de connectar Rocafort

Imatge de la mesa de contractació del 23 de maig de 2019, en la qual es va seleccionar l’empresa que realitzaria l’obra en els carrers Pare Lluís Fullana i Massarrojos

El procés consistí en el tràmit administratiu normal: visitar i estudiar les necessitats de l’espai, encomanar un projecte d’adequació dels carrers per tal de dotar-los dels serveis obligatoris, i buscar finançament per a l’obra via subvencions públiques. Com la pràctica obliga, m’he ensenyat nomenclatura i condicions bàsiques de funcionament en estos temes, que abans no en tenia. Tot avanç requereix informes tècnics i jurídics que indiquen els passos a seguir. Són la garantia de la continuïtat institucional. La voluntat política aporta la prioritat de connectar Rocafort pels beneficis socials previstos en compliment de la llei.

Per als qui no estem avesats per professió ni estudis al tema urbanístic, un recordatori de les competències municipals. En concret, reproduïsc l’article 26.1 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local: “Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: a) En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas“.

Una solució a favor de la convivència del veïnat

Carrer Massarrojos el 28 de novembre passat

En resum, Aguas de Valencia va connectar la xarxa des d’Ausiàs March fins al PAI, amb les inversions de millora que els corresponen segons la seua concessió. Després, i una volta rebut el projecte de provisió de servicis bàsics, es pogué presentar a subvencions. Així aconseguírem l’aprovació de la inversió dels fons d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València (IFS 2018, de la pàgina 6 a la 29). El següent pas fou preparar-ne els plecs de licitació per a les ofertes d’empreses. Després el 23 de maig de 2019 la mesa de contractació municipal proposà la contractació de la millor oferta. I a la tardor passada començaren realment les obres.

Ara per fi sembla imminent l’obertura d’estos trams de carrer que permeten connectar Rocafort internament millor. Açò és una molt bona notícia per al poble, perquè elimina un punt negre principal. Enhorabona a tot el veïnat.

Salvem Les Moles de Paterna, les volem parc natural

Demà dissabte 25 de gener a les 11.30h hi ha convocada una concentració en la plaça de Manises de València. Hi tornarem a reivindicar el reconeixement com a Parc Natural en Les Moles de Paterna. També serà un impuls de dignitat cívica, de responsabilitat, d’aplec obert i festiu, d’informació, de creativitat i de protecció de futur compartit. Com ha estat tot el moviment de defensa veïnal de Les Moles. Ara organitzat en la plataforma Coordinadora per la protecció de Les Moles (ací la seua pàgina en Facebook, i ací el seu twitter: @lamolanostra).

Principalment demà serà una bona ocasió de celebrar que les institucions han recorregut la sentència del passat octubre. Ja que aquella sentència donava en part la raó als promotors del megacentre comercial que amenaça de destrossar per a sempre el nostre paratge natural. Ara com ara els ajuntaments de Manises i de Godella n’han presentat ja el recurs, i la Generalitat ho ha anunciat. Segons els advocats de la Generalitat, aquella resolució contravé “la normativa estatal i europea” (notícia en La Vanguardia, i també en Levante-EMV).

Recompte mínim de la defensa del territori

En Rocafort a peu pla ja parlàrem de la protecció de Les Moles quan la convocatòria popular de plantació de llavors. Hui la lluita per la defensa del territori i per a reduir els efectes de l’escalfament global és una de les més urgents. A banda de ser de les més importants per a viure el futur en condicions raonables. La defensa del parc natural en Les Moles és una lluita positiva que millora les condicions de vida de tots nosaltres.

Com ja ho van ser les lluites a favor de la defensa de la Devesa del Saler, el jardí del Túria (“el riu és nostre i el volem verd”), Salvem el Botànic i tantes altres… En totes elles la mobilització popular de base, la constància, les complicitats entre el veïnat i les propostes tècniques a favor de conviure amb la natura, resultaren fonamentals. Ací tornem a plantar cara, a crear futur respirable donant-nos les mans. Però pense que este vídeo d’un minut ho transmet i explica molt millor:

Els problemes d’Intu

El problema principal que ens afecta és promoure un projecte devastador, insostenible, saturador i irreversible. Naturalment. Com la carrera cap a enlloc d’un model especulador i depredador, que sols busca el benefici ràpid per als promotors. Mentre que tots els peatges els carreguem per sempre les persones que habitem el nostre territori. Durant els darrers anys molta gent ha manifestat el seu rebuig a esta barbaritat: col·lectius veïnals, de comerciants, i municipis propers.

Encara més, un projecte nociu tan desmesurat, resulta que està en mans d’una empresa multinacional amb greus dubtes de solvència. Diferents notícies durant els mesos passats posen en qüestió la viabilitat del model de negoci que impulsa Intu. Els seus projectes han estat posats a la venda, com en Saragossa i Astúries. O bé les condicions que pretenen imposar han sigut rebutjades per les autoritats municipals, com en Vigo. I allí on eren acollits, ara no semblen capaços de fer real la inversió anunciada, com en Torremolinos.

Segons Expansión: “Al final de junio de 2019, Intu Properties tenía 4.700 millones de libras en deuda, mientras que su valor bursátil quedó ayer situado en unos 300 millones de libras. Las ventas de activos y la ampliación de capital pueden reducir casi a la mitad la carga financiera en el balance. El mercado considera que el grupo no puede acarrear esa deuda ante el riesgo de perder muchos de los inquilinos en sus centros comerciales, ante la crisis que vive el sector en Reino Unido por el auge de las ventas digitales”. Ja siga per la crisi del model de negoci de megacentres comercials que arrossega a esta multinacional, o per la seua pròpia gestió arriscada, posen en dubte la seua solvència. Més encara les seues promeses de fantasia… Baixen les seues accions i els cal ampliar capital.

Volem #LesMolesParcNatural ara!

La iniciativa ciutadana a favor de #LesMolesParcNatural representa la solidaritat entre totes les persones que vivim ací i totes les que vindran després. Mou el civisme constructiu, propositiu i ferm en la defensa de les condicions de vida del conjunt de la societat. Perquè són valors que aporten beneficis a tots, ens permeten respirar, quasi literalment.Avall podeu consultar un document de treball sobre usos socials de Les Moles.

La presentació dels recursos institucionals és important i els donem la benvinguda. Però no és prou. Volem la protecció del nostre espai natural, i cal protegir Les Moles integrant l’espai en el Parc Natural del Túria. En el seu PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals), de manera que aprofite com a corredor verd. I també amb l’objectiu de guanyar-lo per a usos sostenibles de tota la població. No podem continuar amb un model que depreda territori i persones. Cal protegir el territori de l’especulació: Les Moles Parc Natural ARA!

***Cròniques de la concentració del 25 de gener, en Levante-EMV i en La Vanguardia.

pla-usos de La Mola

Llengües i convivència, parlem-ne

vídeo breu d’À Punt que explica el funcionament de la llei de plurilingüisme en les escoles valencianes

Ahir dissabte 18 de gener de 2020, foren convocades una dotzena de concentracions contra l’escola, el valencià i l’aplicació de la llei de plurilingüisme en la secundària. En un país com el nostre cal que tota la ciutadania estiga formada en les llengües oficials (el valencià i el castellà), per tal que el fonament de la convivència siga constructiu i permeta la llibertat d’expressar-nos i comunicar-nos en la que triem en cada moment. “Un reequilibri que ens pot acostar a la convivència tolerant, inclusiva i pacífica de què continuem estant tan necessitats”, diu Nathalie Torres en l’article “Treballar per la convivència lingüística”.

La nova llei pretén acomplir l’objectiu estatutari d’assegurar el domini pràctic dels dos idiomes oficials en la població, a partir de la presència equilibrada del valencià i del castellà, a banda de la introducció de l’anglés. A més d’assignatures de llengua, incorpora el seu ús vehicular per a l’ensenyament d’altres matèries. Planteja un 25% de docència en valencià i un altre 25% en castellà, com a mínim, i almenys un 15% en anglés. La resta de les hores poden distribuir-se fins a un 25% màxim en anglés i un 50% màxim en les nostres llengües oficials, el valencià i el castellà. Una bona manera d’aconseguir la competència lingüística solvent entre la nostra ciutadania. Llengües i convivència basada justament a naturalitzar el contacte, l’ús i a conviure personalment amb les llengües, superant desconeixences, prejudicis i barreres de comunicació. A partir de conviure efectivament amb les nostres llengües. Així guanyem en ciutadania, en entesa, en capacitats d’autonomia personal i en complicitats mútues. Sembla raonable, no?

Incendiaris irresponsables

Doncs als promotors de les protestes d’ahir no els pareix que ho siga… Ells s’estimen més la confrontació, l’aïllament, la polèmica estèril, la ignorància i les falsedats. Són elements importants per a rebentar el futur compartit, destruir la cohesió social i fer impossible la gestió de llengües i convivència entre valencians i valencianes. Perquè una sana convivència entre les nostres llengües vol dir una millor convivència entre les persones que conformem el poble valencià. En este article de Vicent Maurí i Marc Candela, de la Intersindical Valenciana, podeu seguir arguments que desmunten les posicions alarmistes dels convocants contra el valencià. Mentre que Escola Valenciana proposa una guia de seguiment i millora dels programes de plurilingüisme ací.

El sistema educatiu anterior ha demostrat no ser efectiu en la competència lingüística de l’alumnat, sobretot en el cas del valencià. Però als que busquen trencar la convivència i convertir el valencià en una llengua residual, això no els interessa. Busquen enfrontaments, volen corcar les possibilitats de futur que ha d’oferir la formació educativa. I de pas condemnar el valencià a ser un instrument inoperant. Al contrari de les recomanacions del Consell d’Europa. Valencians i valencianes hem patit des dels anys setantes una crisi induïda d’identitat, un atac constant a les possibilitats de viure en valencià, i una violència política que sempre ha provat d’intimidar la població i les possibilitats de creixement i normalitat per al progrés social. Especialment a compte de perseguir l’expressió vital i cultural en valencià. Per això volen promoure guetos, malfiances, suspicàcies i lluites intestines.

La batalla del futur, llengües i convivència

Afortunadament la societat ha evolucionat i les provocacions i paranys d’estos sectors antisocials, cada volta troben menys ressò i influència. Facilitar el coneixement de llengües i convivència alimenta unes pràctiques socials més enriquidores per a cada persona i per al conjunt de la nostra societat. L’experiència quotidiana que vivim ho confirma. Ara apuntem aportacions al debat, que mostren varietat de matisos sobre com avançar en l’aprenentatge de llengües i convivència. L’article de Gràcia Jiménez comença: “Hacer una guerra con las lenguas es desalentador y una manera de descohesionar y desactivar una sociedad, que requiere de todas las fuerzas y todos los ánimos para ir hacia adelante y satisfacer las necesidades de todos sus integrantes”, i té raó.

Continuem amb més dades. Com el vídeo informatiu breu d’À Punt sobre la llei de plurilingüisme. Així com l’interessant reportatge de la revista El Temps (Moisès Pérez) sobre l’anomalia de l’exempció lingüística. A més a més, l’article de Raquel Andrés en La Vanguardia que informa que només el 20,36% de les places educatives en València són en valencià. També l’entrada del blog El Gran Duc “Oriola i el valencià”. I l’article d’Antonio Estañ, anterior síndic de Podemos, on recorda: “En un estado democrático con una escuela pública plural, no se debe garantizar -y no existe como tal- la libertad de los padres sobre la educación de sus hijos, esto habilitaría a cualquier cosa. Se debe garantizar su participación activa y, por encima de todo, la libertad de los hijos a liberarse de los prejuicios de sus padres, garantizando los derechos de los que aún no pueden elegir”.

Sí al valencià, a les llengües i convivència

Davant de les mentides i els intents de soscavar la nostra convivència social, cal tornar a insistir en la voluntat d’aprendre. En l’obertura de possibilitats per al conjunt de la població valenciana. En la igualtat d’oportunitats, que és conéixer les nostres llengües i convivència real. Cal tornar a dir que volem més i millor educació. Cal dir de nou sí al valencià. Perquè resultarà en benefici de tots. I cal mantindre el somriure cert que no podran desfer-nos, ni podran trencar la societat. Mai més. Volem compartir el creixement en coneixements, en tolerància, en el debat i la mútua coneixença. El nostre patrimoni cultural és una riquesa que no deixarem de practicar. Millorem la convivència, des del respecte a les llengües i a nosaltres mateixos.

SOBRE_LES_MANIFESTACIONS_DEL_18_DE_GENER_CONTRA_EL_VALENCIA(1)

Rocafort espera les rutes escolars segures

L’escola és un espai central de la nostra convivència social. De la nostra realitat quotidiana. De la nostra vida personal… Ara no parle dels eterns debats sobre continguts i reformes educatives. Ni tan sols de la sempre curta atenció a les necessàries inversions per al manteniment i millora de les instal·lacions escolars. Simplement pretenc fer memòria de l’evidència que al voltant de l’escola naixen gran part de les relacions personals que mantenim, amb els nostres fills i filles, amb mestres, amb altres famílies amb les quals compartim primer aules i deures, i probablement, aniversaris, convivències i paelles de cap de setmana… Si ens trobem en la porta de l’escola quasi segur que ens saludarem en trobar-nos pels carrers del poble, veritat?

Per això és tan rellevant per a la convivència com ens relacionem en este àmbit, de quina manera ens acostem i si som capaços d’eixamplar la trobada amable… Si aconseguim passar de les salutacions urgents entre berenars i presses extraescolars, a compartir el passeig des de l’escola fins a casa o a la papereria o a l’acadèmia… No penseu que viurem millor el nostre dia a dia? Sembrarem de més vida i d’una vida millor els carrers de Rocafort? Jo n’estic cert que sí. I que la idea la compartim la majoria de persones que els habitem, no cal ni ser escolars ni mares ni pares ni iaios. El cas és que afortunadament el tema no depén de les meues opinions personals, ja que moltes persones han acollit el tema amb simpatia i encara que segurament amb massa poca velocitat, hem avançat una miqueta. La tardor de 2018 la Policia Local de Rocafort, amb l’impuls i la gestió directa de Mari Paz, l’agent tutor del CEIP Sant Sebastià, va realitzar enquestes, reunions i estudis de mobilitat que són la clau de volta de totes les adaptacions i millores que calen per a gaudir en el nostre poble de les Rutes escolars segures. En l’anàlisi realitzat per la Policia Local queden definides com “una iniciativa de l’Ajuntament de Rocafort que junt amb la Policia Local, el col·legi públic “Sant Sebastià” i l’Escoleta infantil, pretenen que els xics i xiques puguen desplaçar-se de camí a escola de manera autònoma, apostant per una mobilitat saludable, sostenible i segura”. Caldria afegir la insistència de l’AMPA del Barranquet, que a través de Mònica ha traslladat també l’interés i les propostes de les famílies de Rocafort que assisteixen a l’escola veïna.

Una volta definits els trajectes més emprats i els punts a millorar, com creuaments i senyalitzacions, la veritat és que el govern anterior no arribàrem més que a encomanar-ne el disseny al veí Xavi Sepúlveda, que com és habitual respongué amb una solució atractiva i efectiva en la identificació accessible. Com ens confirma l’actual alcalde Guillermo José, l’interés institucional continua intacte: “L’obertura de les rutes escolars es farà enguany, hem augmentat la partida de senyalització per a poder tindre-les en ús, calculem que per a la primavera”. L’estudi de la Policia explicava que la intenció municipal era “fer de Rocafort un poble més segur, tranquil i per a les persones”, i indicava diversos objectius com ara: la defensa i protecció dels més vulnerables, recuperar espais, evitar l’ús de vehicles en desplaçaments curts, seguretat, reducció d’emissions contaminants, autonomia i socialització, promoció de la vida saludable, i la participació ciutadana d’adults i de menors. En conjunt un reforçament de la base del teixit social rocafortà. Per a disposar de més informació sobre els camins escolars segurs podeu consultar el web de la DGT, o l’article del web MadresHoy.

Doncs queda clar que és una necessitat acabar de posar en ús les Rutes escolars de Rocafort. I també és una bona notícia de veres, que Rocafort, compte amb consensos bàsics, que contribuïsquen a la convivència de la nostra població. Per la meua part, volia sumar el meu comentari a un objectiu compartit, i si voleu i aprofitant els dies festius que vivim, al desig que gaudim junts d’esta millora tan prompte com siga possible, en el proper 2020. Salut i sort per a tots!

Presentem el número 8 d’Espai Carraixet

Dimecres 18 de desembre presentarem en L’Antull de Montcada el número 8 de la revista Espai Carraixet, una publicació cultural gratuïta de tota l’Horta Nord, amb una atractiva presentació en paper de 18×24,5 cm i 36 pàgines. Un projecte periodístic proper, bonic, molt cuidat i amb l’ambició quotidiana de connectar i alimentar-se del dinamisme cultural de tota la comarca. Una idea amb el segell personal de Núria Garcia, que s’obri a la diversitat d’iniciatives que ens envolten des de la dignitat professional i l’estima al territori i al patrimoni compartit. Un projecte que incita la curiositat amb cada lliurament, que conrea la comunitat creativa del nostre entorn, i en el que tinc la sort de col·laborar.

Un projecte personal i cooperatiu

Explica la directora Núria Garcia que la revista Espai Carraixet naix com “un projecte professional que va més enllà dels límits periodístics, que m’ha servit per a interconnectar amb moltíssima gent, molts llocs i molts àmbits de la comarca de l’Horta Nord. És el projecte més personal que he impulsat, i a partir de l’any vinent li donarem un nou impuls d’innovació i dedicació per a continuar aportant valor a la cultura d’ací des d’un periodisme de qualitat”. Compta amb col·laboracions plurals en cada número, i un equip de redacció més habitual format per Manuel Regidor, Mireia Corachan i Jorge Pérez.

Cada número compta amb la portada dissenyada per un il·lustrador: fins ara han sigut respectivament Sònia Montalt, Elena Tormo, Miguel Hache, Reyes Pe, Moisés González Piris, Mar Adsuara, Lídia Peris, i la del número 8 a cura de Toni Cabo. La revista es va estrenar la primavera de 2018, i per tant en el proper lliurament, durant la primavera de 2020, farà dos anys de travessia i complicitats amb municipis, creadors i públic.

Un projecte ambiciós amb els peus en terra

La directora d’Espai Carraixet Núria Garcia, Eduard Ramírez i David de L’Antull, davant del local que farà d’amfitrió de la presentació del número 8 (en la foto amb el número 5)

Cada un dels números anteriors d’Espai Carraixet ha tingut una presentació pública en alguna població de la comarca de l’Horta Nord, sovint amb alguna actuació complementària. Per ordre han estat Alfara, Meliana, Rocafort, Bonrepòs i Mirambell, Vinalesa, La Pobla de Farnals i Godella. Demà a partir de les 19.30h serà el torn de Montcada, en la cerveseria L’Antull (Av. Mediterrània, 5; 46113).

L’acte serà conduït per la periodista Mireia Corachan, comptarà amb la presència de la regidora de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Montcada, Josefa Calderer, la directora d’Espai Carraixet Núria Garcia, i el poeta, editor i traductor Pau Sif, que en el número 8 de la revista presenta un reportatge sobre la poesia en els carrers de la nostra comarca.

També trobareu articles dedicats a la cavalcada dels Reis d’Orient d’Alfara, la més antiga de l’Horta Nord amb vora seixanta anys de tradició; la “cordà” de Massalfassar per Sant Antoni del porquet, amb declaracions de Josep Vicent Frechina; el nou impuls del Museu de l’Horta d’Almàssera; el Pi de l’Anell de Vinalesa; la biblioteca de Bonrepòs; i un record personal del que va ser cronista de Montcada Vicent Vicent Cortina, a cura del professor universitari Miquel Nicolàs; entre molts més fins a onze reportatges… Les signatures convidades són Marc Ferri de Per l’Horta i la música professional Marta Margaix. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio.

La cultura com a pràctica quotidiana d’intercanvi

Espere que demà ens podrem trobar en L’Antull per tal de descobrir la nova portada d’Espai Carraixet, i eixa olor i textura específiques que tenen les publicacions en paper. L’acte estarà amenitzat pel grup de jazz Enric Giralt Trio. També trobareu obsequis commemoratius i especials per a les persones assistents. Artesanal, gratuïta, cooperativa, i plena d’estímuls per a la nostra curiositat, Espai Carraixet és una revista que ajuda a fer créixer la comunitat humana de l’Horta Nord, les complicitats i l’intercanvi cultural, que entenem com una pràctica quotidiana a peu pla. Per si encara voleu saber-ne més ací teniu l’entrevista que el programa de ràdio d’À Punt Pròxima parada, va fer a partir del número anterior a Núria Garcia i Eduard Ramírez:

El gremi també és amable

Amb Lluís Roda, en la convocatòria de fa tres anys, en un moment que ens desbordava el riure amb ganes

Divendres 13 de desembre junt al Jardí Botànic de València tinguérem un dinar de germanor una colla de poetes valencians. La veritat és que en casos anàlegs sempre m’he sentit una miqueta com un intrús, un polissó entre la tripulació… Vaja, que cascú és cascú, i al remat també els informàtics estan convidats a la festa de l’oficina. En el nostre cas una mena de dinar d’empresa d’un negoci inexistent, cosa que indubtablement acumula més mèrit. Que Santa Llúcia ens conserve la vista, que les ganes ja les portem nosaltres mateixos damunt.

Josep Porcar i Alexandre Navarro

El promotor de la iniciativa “dinar del solstici” és una persona afable, generosa i atenta, de mirada aguda, com Josep Porcar, que també lluu una trajectòria molt notable com a poeta. El dia que ell presentava Vint-i-dues mans de pintura en Alacant, Alexandre Navarro em captava per a formar part d’un grup a favor de la justícia, la creativitat i l’ordre natural de les coses, l’AJELC-PV, que segurament a causa d’això persistia en la semiclandestinitat. Aquell mateix dia de l’any 94, amb Manel Marí i altres, treballàvem la companyonia amb els cambrers i guanyàvem algun duro amb un petit reconeixement. Després han passat els anys i ens han fet evolucionar el tracte artesanal amb les paraules i el significat de les pròpies experiències. Ens han fet interioritzar la recerca d’una expressió personal del pas de la vida per nosaltres, des d’una perspectiva personal i un respecte sedimentat cap a la plasticitat de la paraula. Sempre és una alegria nova cada retrobament.

D’esquerra a dreta: Marc Granell, Begonya Pozo, Lluís Roda, Pau Sif i Josep Porcar.

Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Pere Císcar i Rubén Luzon

Però com en eixes festes d’oficina que esmentava adés, les converses deixen de banda la tècnica de l’ofici i les expectatives particulars (“professionals” ací resultava abusiu), per tal de centrar-se a posar-se al dia de les situacions personals de companyes i companys. Un article molt informatiu de Juli Capilla sobre el gremi d’escriptors de per ací, per si en teniu curiositat. Al capdavall com diu el poema de Marc Granell, que ja ha aparegut en “Rocafort a peu pla”: “Que són ales. / Que són febres. / Que són somnis. // Els poetes són els éssers / més imprescindiblement inútils / que hi ha sobre la terra”. Malgrat el conegut adagi que alerta que “el gremi és sanguinari”, i sense negar les múltiples peculiaritats de la fauna que habita la persistent mania de treballar poèticament la lletra, la veritat és que jornades com la de divendres aprofiten com un argument oposat. Riures francs, alegria per les coneixences i companyonia descansada.

Foto del dinar del solstici del 2016

I no és la primera vegada que ens trobem en el mateix ambient amable, distés, de diversió i bona conversa. Entre unes coses i altres no totes les persones poden acudir, per compromisos previs diversos, faena o el que siga. Ara bé, en esta ocasió no podia deixar de recordar que Manu no se l’haguera perduda d’haver pogut triar. Però ja no és possible, és clar. Ací teniu uns articles per si en voleu fer memòria: Ara Balears, Espai Carraixet, i ValenciaPlaza (Lletraferit). Per això em permet ara traslladar-vos un poema escrit per al recull d’homenatge que promovia l’inquiet i perseverant Alfons Navarret. Jo què sé, no era de cap manera un encàrrec còmode, però tampoc podia faltar a la crida per l’amic, tan present encara a hores d’ara:

ARRAPS
(amb en Manu, 1 de febrer de 2019)

De tots els deutes que no pagaré
els de diners serien els més fàcils
de tornar, rescabalar, arxivar.
Però estalviem-nos les teories,
que toca respectar els creditors:
m’emborratxe ara en el teu funeral,
involuntari furtiu de tants deutes.
Viure és un arrap sense cicatriu,
l’herència de vents i d’intempèries
quedarà a l’abast dels qui en vulguen prendre…
Amb sort d’una moneda en la butxaca
continuaré apurant les reserves
esperant a l’aguait un nou glop d’aire.
Mentre queden glops i aire i més ganes
acumularé deutes sense excuses.
Total si no pense pagar, bé puc
abandonar-me entre els corrents, sols perdre’m
de la mà d’un intens desig de viure.
Ni cal dir-ho, no respons. Acompanyes:
m’emborratxaré en cada funeral,
que ens sabem germans de clots i tants riures.

Edu Marco i Eduard Ramírez

És ben cert que la Roda no deixa de rodar, i cada nova ocasió de celebrar la vida i la paraula ens convoca a no defallir, a insistir-hi, a tornar a provar que mentre brolla el riure, queda esperança de descobrir alguna nova clau que puguem compartir i veure créixer entre moltes mans, molts ulls i moltes veus… Bé sabeu allò de “Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres / desteixint balbucejos, remors i altres consignes”. I etcètera, en fi. Només em queda dir que és un luxe de categoria compartir taula amb persones diverses que treballen la paraula, els sentiments i els anhels, des de perspectives personals amb constància i exigència. Cada una d’elles m’han acostat maneres d’expressar aquelles sensacions que interpel·len la humanitat arreu del temps i de la terra habitada, i amb la paraula com a instrument, s’aventuren cap a noves fronteres de la comunicació, proven sendes i tornen a provar-ne… Fins a la pròxima amb el bon tast de la conversa i els somriures, però sobretot, perquè les paraules de cada un de vosaltres m’han fet aprendre i respirar. Salut!

De dreta a esquerra: Isabel Robles, Joan Navarro, Jaume Pérez Montaner, Vicent Botella, Pere Císcar, Eduard Ramírez, Maria Josep Escrivà, Alexandre Navarro, Manel Rodríguez Castelló, Lluís Roda, Begonya Mezquita, Josep Porcar, Begonya Pozo, Rubén Luzon, Edu Marco, Marc Granell, Pau Sif, Marta Vilardaga

Ajudar a sembrar il·lusions

Des de fa ja sis anys en Rocafort passa una cosa fantàstica, que de tan a prop a voltes podria passar-nos desapercebuda. Un equip de persones voluntàries treballa sense descans per aconseguir repartir joguets, il·lusions i somriures, a tants xiquets com poden. Del mateix poble i de més enllà. Famílies que per mil circumstàncies pateixen restriccions per a respondre materialment a les expectatives i la fantasia que desborda als xiquets i xiquetes en esta època de l’any. Realitzen una faena extraordinària, amb un compromís i una perseverança realment admirables.

L’equip està impulsat i capitanejat per Susana, que com no vol cap protagonisme i vol fugir de la notorietat, m’he esperat a esmentar-la al segon paràgraf. No està a soles, però n’és el motor. El meu agraïment personal a ella i a tota la resta de les persones implicades, a la seua cura, al seu respecte, a la seua estima per les coses ben fetes, al seu detallisme, a les seues múltiples atencions i amabilitat a cada persona que s’hi acosta a col·laborar. I a cada persona que rebrà algun detall, algun regal que estrenarà nova vida. I el que més em meravella: tota la il·lusió que tenaçment sembren i distribueixen. Perquè la meua experiència és que sempre han atés de categoria cada persona (especialment xiquets i xiquetes) que porta materials de joc i d’esplai que ja no tenen ús en sa casa però que poden continuar servint per al joc i la felicitat dels menuts. Hui sense anar més lluny Susana se sorprenia de com creixen els meus, que ja coneix fa anys i que en l’evolució natural creixen i s’estiren. Les estic molt agraït també perquè per als meus és normal a hores d’ara revisar armaris, renunciar a l’absurda acumulació, comprovar que el que puga circular per a altres xiquets i xiquetes estiga en bones condicions. Perquè tot eixe respecte i generositat que els ensenya l’equip de la campanya “Un juguete, una sonrisa” és un guany educatiu que perdurarà. I que elles premien amb amabilitats, carinyo i un exemple molt potent. Hui també hem vist com Regina comprovava amb tota la paciència si la caixa d’un puzzle tenia totes les peces que corresponien amb la imatge de la caixa. Estava concentrada, i somreia.

Escric el comentari de hui des de l’admiració i l’agraïment d’una iniciativa exemplar. Unes persones que mouen un ample grup de persones a col·laborar, compartir, ajudar discretament, enfortir el veïnat, aprendre a mirar-nos a la cara i somriure’ns. El patrimoni comú de la convivència en comunitat. Un grup de persones voluntàries que dediquen moltes hores i molt d’ànim, tot el cor, a facilitar-nos aprenentatges que de tant a l’abast ens poden passar desapercebuts: cuidar-nos, compartir, respectar, incloure… I que l’alegria i la il·lusió dels xiquets i de les xiquetes és la riquesa més fàcil de compartir perquè no s’acaba mai. Com a recordatori que sé que no vos cal, tota l’ajuda i col·laboració que pugueu aportar els vindrà molt bé. I els joguets, llibres, jocs de taula, etc., han d’estar en perfectes condicions d’ús, perquè l’únic que cada Nadal han d’estrenar les criatures és l’alegria i la il·lusió compartida.

De veres, moltíssimes gràcies.

Reunió del Consell Escolar del CEIP El Barranquet (I)

Hui era la primera reunió en El Barranquet del Consell Escolar renovat recentment. Ha estat interessant, m’ha permés reconnectar amb l’actualitat dels plans i les demandes de famílies i claustre. En el cas de la nostra escola, una construcció dels anys huitantes que necessita moltes millores de manteniment. A banda de l’adaptació a moltes lleis i normatives posteriors, d’accessibilitat, de seguretat, de prevenció, etcètera. Els representants del nostre claustre ens han explicat els problemes d’instal·lacions, del pati als quadres de llums, que han estat comunicats a l’Ajuntament de Godella i a la Conselleria d’Educació, i han explicat les expectatives respecte al pla Edificant, que en el cas d’El Barranquet és especialment necessari per a tindre l’escola en les condicions òptimes per tal de formar als nostres fills i filles.

El projecte del pla Edificant per a renovar el CEIP El Barranquet es va presentar el curs passat en Conselleria, que hi va plantejar algunes esmenes, els tècnics municipals estigueren revisant-lo i el tornaren a enviar. Ara sembla que cal realitzar una adaptació més profunda del projecte i mentrestant el dia a dia reclama atenció constant… A pesar de la frustració que suposa la lentitud dels avanços institucionals, la implicació de les famílies no deixa de produir plans de futur que milloren l’aprofitament de l’espai escolar, com demostra la molt activa comissió del pati de l’AMPA. També el claustre disposa d’una comissió de formació que també proposa idees de millores per al patim com el futur “banc de l’amistat”. El consell escolar és un bon lloc per a compartir i trobar coincidències, cooperacions, complicitats. Però hem d’intentar aconseguir una comunicació més fluïda i continuada, per a trobar solucions comunes. Al capdavall la comunitat escolar del Barranquet és ben conscient que sols som una prioritat per a les persones implicades directament: claustre de mestres, famílies i estudiantat de la mateixa escola.

Entre les notícies positives, el claustre ha informat que han rebut l’aprovació del Pla de dinamització de la biblioteca, que comportarà una subvencio de més de mil euros per a renovació dels fons de llibres per a lectura dels nostres xiquets. Des del claustre també han posat en marxa el “bibliopati”, una caixa amb rodes que acosta els llibres als xiquets i xiquetes en els moments d’esplai del menjador i el pati. També la recent concessió de dos “Erasmus plus” per a intercanvi de professorat, mobilitat de mestres que facilita l’actualització i renovació pedagògica, una a Irlanda i una altra a Suècia. En la necessitat de renovar algun dels elements de joc del pati l’AMPA destinarà fons importants, l’escola aportarà una mica més, i s’espera també una aportació directa de l’ajuntament. A partir del pressupost, s’oferiran dos o tres alternatives per tal que l’estudiantat vote i seleccione. També hem comentat que amb l’aprovació del nou pressupost de l’ajuntament de Rocafort, la subvenció a l’AMPA del Barranquet queda igual. En el tema de la reducció de l’aparcament actual i la corresponent ampliació de l’espai de joc del pati, la comissió encarregada des de l’AMPA i el claustre han de valorar la millor alternativa d’aprofitament de l’espai i ajustament a les normatives.

Finalment, com ha explicat Carlos en un correu electrònic al govern municipal de Godella: “hem tornat a trobar a faltar la seua presència al Consell Escolar del CEIP El Barranquet. A les famílies ens preocupa, perquè malgrat que és el lloc on poder informar-nos dels plans de l’Ajuntament per a la nostra escola no ho aconseguim. Són molts els temes tractats que requereixen de la seua explicació i participació activa”. És molt important la presència i la implicació de l’ajuntament, perquè cal refer el projecte Edificant i impulsar-lo amb determinació. Perquè altres millores han de ser resultat d’una cooperació més àgil. I perquè cal millorar la relació cap a una escola com El Barranquet, que acumula abandonaments massa llargs.

Entre tots ho farem tot 😉